Arenal (Costa Rica)
Veure fotos
12 de febrer:
Després de 300 km per carreteres secundàries hem arribat a la zona del volcà Arenal, cap a les 3 de la tarda.
Pel camí hem parat en un “serpentario”, com diuen aquí, un terrari de serps. N’hem vist unes 50, de verinoses i no verinoses, feia una mica de yuyu, tanta serp....picaven les cames...
El volcà Arenal està considerat un dels 10 volcans més actius del món, i es controla la seva activitat diàriament. És un volcà actiu que escup lava i foc al cel cada dia. Abans de 1968, La Fortuna era una tranquil·la població agrícola situada a 6 km de la base del volcà. Però el matí del 29 de juliol d’aquell any, el Arenal va entrar en erupció violentament després de 400 anys d’inactivitat, destruint tres de les poblacions que tenia al voltant. Els famosos manantials de Tabacon es troben en el recorregut de la erupció. La Fortuna és un dels destins més freqüents entre els visitants de Costa Rica.
Com ja he comentat, des de l’any 1968 el volcà Arenal escup amenaçadores columnes de cendra, enormes explosions i rius de brillant lava vermella casi a diari. Diuen que és estrany que encara conservi tan bé la seva silueta, tot i la constant activitat que ha despullat les carenes, abans verdes. Tot i aquesta frenètica activitat diària, normalment el cim del volcà està ennuvolat i no es pot veure quasi res. No obstant, sí se sent el soroll de les erupcions, diuen. El que seria preciós seria banyar-se a les termes mentre observem el volcà escopir la vermella lava...
Ens allotgem al hotel Tabacon. És bastant car, però la Noe, que ha estat aquí, em va recomanar que hi anéssim, doncs val la pena. És l’hotel de les termes naturals i són molt boniques. Ja les hem “tastat” i ha estat molt bé. No fa gaire bon dia i plou, així que ha estat molt bé això d’entrar a l’aigua a 40 graus mentre plovia. Les termes estan en uns jardins tropicals de vegetació preciosa, i entre piscina i piscina hi ha quasi un bosc tropical, molt xulo.
13 de febrer:
Aquest matí ens hem llevat i encara no ens havíem tret les lleganyes, que ja estàvem a les termes. Ens hem fet un reconfortant banyet a 40 graus, sota la pluja, hem fet unes fotos i hem anat a esmorzar.
Després el Ramon s’ha tirat en tirolina. I cap al tard, abans de fer-se fosc, hem anat a veure el volcà des d’abaix. La llum anava apagant-se i es podia veure la lava que, en forma de riu, baixava la muntanya. No es podia veure el cim perquè estava ple de núvols i només es veia la meitat inferior de la muntanya. Ha estat guai.
Cap al vespre, hem anat a sopar i després, com també vam fer ahir, hem anat a fer-nos un banyet a les termes, ja de nit. Demà ja marxem cap a la zona del Pacífic, on tornem a la plajeta i al bon temps, esperem! Per què aquí, a la zona del volcà Arenal no ha parat de ploure.
12 de febrer:
Després de 300 km per carreteres secundàries hem arribat a la zona del volcà Arenal, cap a les 3 de la tarda.
Pel camí hem parat en un “serpentario”, com diuen aquí, un terrari de serps. N’hem vist unes 50, de verinoses i no verinoses, feia una mica de yuyu, tanta serp....picaven les cames...
El volcà Arenal està considerat un dels 10 volcans més actius del món, i es controla la seva activitat diàriament. És un volcà actiu que escup lava i foc al cel cada dia. Abans de 1968, La Fortuna era una tranquil·la població agrícola situada a 6 km de la base del volcà. Però el matí del 29 de juliol d’aquell any, el Arenal va entrar en erupció violentament després de 400 anys d’inactivitat, destruint tres de les poblacions que tenia al voltant. Els famosos manantials de Tabacon es troben en el recorregut de la erupció. La Fortuna és un dels destins més freqüents entre els visitants de Costa Rica.
Com ja he comentat, des de l’any 1968 el volcà Arenal escup amenaçadores columnes de cendra, enormes explosions i rius de brillant lava vermella casi a diari. Diuen que és estrany que encara conservi tan bé la seva silueta, tot i la constant activitat que ha despullat les carenes, abans verdes. Tot i aquesta frenètica activitat diària, normalment el cim del volcà està ennuvolat i no es pot veure quasi res. No obstant, sí se sent el soroll de les erupcions, diuen. El que seria preciós seria banyar-se a les termes mentre observem el volcà escopir la vermella lava...
Ens allotgem al hotel Tabacon. És bastant car, però la Noe, que ha estat aquí, em va recomanar que hi anéssim, doncs val la pena. És l’hotel de les termes naturals i són molt boniques. Ja les hem “tastat” i ha estat molt bé. No fa gaire bon dia i plou, així que ha estat molt bé això d’entrar a l’aigua a 40 graus mentre plovia. Les termes estan en uns jardins tropicals de vegetació preciosa, i entre piscina i piscina hi ha quasi un bosc tropical, molt xulo.
13 de febrer:
Aquest matí ens hem llevat i encara no ens havíem tret les lleganyes, que ja estàvem a les termes. Ens hem fet un reconfortant banyet a 40 graus, sota la pluja, hem fet unes fotos i hem anat a esmorzar.
Després el Ramon s’ha tirat en tirolina. I cap al tard, abans de fer-se fosc, hem anat a veure el volcà des d’abaix. La llum anava apagant-se i es podia veure la lava que, en forma de riu, baixava la muntanya. No es podia veure el cim perquè estava ple de núvols i només es veia la meitat inferior de la muntanya. Ha estat guai.
Cap al vespre, hem anat a sopar i després, com també vam fer ahir, hem anat a fer-nos un banyet a les termes, ja de nit. Demà ja marxem cap a la zona del Pacífic, on tornem a la plajeta i al bon temps, esperem! Per què aquí, a la zona del volcà Arenal no ha parat de ploure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario