20 dic 2007

I colorin colorado...
















Aquí s’acaba aquesta aventura, aquest somni fet realitat, aquests 7 mesos on hem fet de tot i hem après molt més.

















San Francisco, Estats Units. Maig 2007

Hem visitat 15 països, hem agafat 40 avions, hem fet 70 immersions on hem vist taurons, balenes, tortugues, mantes, rayes, serps marines; hem vist pingüins, foques, dofins, rinoceronts, girafes, hienes, búfals, geishas, hem sopat a la vora del riu infestat d’hipopòtams, hem esquiat per Sant Joan, hem dormit al ras al costat dels cocodrils, hem acampat rodejats de lleons i elefants, hem fet bivac sota un miler d’estrelles al desert australià, hem fet puenting, zorbing, wake boarding, motocross, hem fet dos liveaboards de cinc dies a Similan, Tailàndia i a la gran barrera de corall, a Austràlia, hem anat en helicòpter, en globus, en avioneta de 12 places...i una infinitat de fantàstiques coses més...

















Polinèsia Francesa. Maig 2007

Hem visitat pobles, ciutats i països que ens han sorprès i meravellat i cap ens ha deixat indiferent: Los Angeles amb la seva superficialitat de bisturí, San Francisco amb els seus carrers empinats i el seu port ple de lleons marins! (encara flipo!), Polinèsia Francesa el paradís, New Zealand que ens va enamorar i ens va sorprendre la immensitat de paisatges al·lucinants i la gent més encantadora que hem conegut mai, Austràlia el gran secarral i el seus bonics parcs naturals del nord i la seva espectacular barrera de corall, Bali la nostra coneguda illa que havíem de repetir, Japó i la seva impactant cultura, bonics paisatges i gent encantadora, Hong Kong amb els seus contrasts i la ciutat tipus Blade Runner, la nostra estimada Tailàndia amb les seves precioses platges i a la que mai ens cansarem de tornar, el caòtic Vietnam, l’acollidor i pacífic Laos, la sorprenent Camboia amb els seus espectaculars temples d’Angkor Wat, l’autèntica i paradisíaca illa de Zanzíbar, la impactant Kenya amb la seva fauna salvatge impressionant i les precioses meravelles mil·lenàries d’Egipte i el seu Mar Roig..













Nova Zelanda. Juny 2007


Hem après d’altres cultures, hem après de nosaltres mateixos, hem visitat llocs increïbles i hem bucejat en mars al·lucinants. I per sobre de tot, no oblidem a les persones que omplen tots els records del nostre viatge: l’Anna del Taka amb la que vam passar 5 dies al·lucinats bucejant en vaixell per la gran barrera de corall d’Austràlia, la fantàstica parella formada pel Luis i la Mayuko que vam conèixer a Austràlia, i vam tornar a veure a Bali i a Tokio i que esperem veure en breu a Barna, la parella d’americans amb la que vam compartir 10 dies de calma i tranquil·litat a les platges tailandeses, els acollidors kiwis, l’extrema amabilitat dels japonesos, la parella d’aussies amb la que vam compartir una nit a la vora del foc mentre acampàvem a la platja, el Pablo i la Elena amb qui vam passar uns quants dies a Tailàndia, el Topper de Masai Mara i les seves copes de vi al voltant del foc rodejats d’animals salvatges...esperem seguir en contacte amb tots ells molt de temps i que aquests moments compartits formin part de la nostra història d’amistat...













Austràlia. Juliol 2007

Ens hem retrobat amb vells i bon amics que ens han fet apropar-nos una mica més a casa durant tot aquest temps: la hospitalitat de la Pilar i el David a Los Angeles, el Xupi i l’Angela a Bali, els animats i aventurers pares i germana del Ramon que ens han seguit allà on hem anat en dues ocasions, la parella de recent casats Pepe i Laura amb els que vam compartir 10 dies a Koh Tao, i també, per què no dir-ho, molts dies de Monzon!, la Erika a Bangkok, que encara que només va ser una hora em va saber a Glòria, la hospitalitat del Javi a Zanzíbar on vam passar 10 dies de platja inoblidables i el Pepo i la Alayne a Kenya que ens van acollir com a reis.

















Bali. Agost 2007

I no hem d’oblidar a tots aquells que, malgrat no haver tingut la sort de poder-nos trobar arreu del món, han viatjat amb nosaltres a través del blog, ens han escrit comentaris al blog, ens han escrit mails, ens han trucat i han estat allà tot aquest temps que hem passat fora de casa i lluny de la nostra gent.













Japó. Agost 2007


Així que moltes gràcies a tots, als vells amics, als nous amics, als familiars i també als anònims seguidors que ens han seguit pel blog...
















Hong Kong. Setembre 2007


I gràcies especialment a la vida en general, que tan bé ens tracta. Donem gràcies per ser uns privilegiats i tenir la sort d’haver fet aquest viatge tan especial, i que ens ha donat la possibilitat de viure 7 mesos en plena aventura i sense cap, cap, entrebanc. Tot ens ha sortit rodó, no hem tingut problemes de cap tipus, tot ha estat increïblement perfecte i ens considerem, per tant, la parella més afortunada del món.
















Camboia. Setembre 2007










Vietnam. Setembre 2007

I ja s’acaba aquest espectacular viatge que no oblidarem en la vida, doncs cada instant ha estat una aventura nova, cada moment hem viscut una nova experiència inoblidable, cada dia ha estat una pàgina en blanc, cada dia decidíem com omplir-la, cada dia l’hem viscut molt intensament...La sensació de llibertat que ens ha envaït aquests 7 mesos la recordarem sempre...Un viatge així no et deixa igual, doncs el que hem viscut ha estat al·lucinant.










Laos. Octubre 2007














Tailàndia. Octubre 2007

M’agradaria poder expressar tot el que sento i tot el que he viscut amb més claredat, però me n’adono que no en sóc capaç, que les meves paraules es queden curtes en comparació amb tot el que sento...
















Zanzíbar. Novembre 2007


Kènia. Novembre 2007

I sí, tornem a casa, a la monotonia, podran pensar alguns, però tornem amb la sensació de qui ha viscut molt, amb l’esperit jove i ple de noves coneixences. I tornem també amb ganes d’estar entre els nostres, amb els nostres familiars i amics. I amb nous projectes que ens fan tenir il·lusió de tornar a fer la vida que fèiem abans, de tornar a ser el que érem abans de marxar. Els mateixos, però uns altres, la Taís i el Ramon de sempre, amb la motxilla plena de roba runyida i envellida pel sol, però amb la motxilla molt més plena de noves experiències...

Egipte. Desembre 2007

Sharm El Sheikh-2 (Egipte)

Veure fotos

















16 de desembre:
Avui ha estat el nostre últim dia de submarinisme i seguint confirmant que són tots uns sapos. Els treballadors del centre de buceig i els clients. Quin rotllo de gent!

Primer de tot, hem tornat a començar mal el dia...l’autobús aquest cop ha vingut, però ha marxat sense nosaltres! La cita és cada dia a les 7.45 i arriba cada dia a les 7.55. Malgrat saber que arriba tard cada dia, nosaltres hi estem cada dia a i 45. Doncs avui estàvem fent el check-out perquè canviem d’hotel, i hem vist el bus fora, eren les 7.50, quan hem sortit, a les 7.52 el bus ja havia marxat deixant-nos plantats!! Colloooons! Què plastes..! un altre dia caminant cap al maleït centre de buceig!


I després hem tingut un pique amb un anglès que m’agafava el lloc de la botella perquè li agradava més el meu lloc i ha decidit canviar-me la meva caixa de l’equip de lloc...grrrrr el volia matar!

I després, els instructors no ens han cridat per fer el segon briefing (l’explicació que es fa abans de cada immersió), nosaltres estàvem prenent el sol a dalt de tot del vaixell i han passat de cridar-nos. Al cap d’una estona li dic al Ramon “no creus que ja deuríem de tornar a l’aigua..?” i baixem i estava tothom canviant-se per anar a l’aigua i nosaltres sense assabentar-nos! Una mica més tard i ens perdem la immersió! És feina dels instructors reclutar tota la gent pel briefing i la immersió, ja els hi val! Malament, ens hem quedat amb mal sabor de boca d’aquest centre de buceig. Els instructors gens enrotllats i a sobre la gent tampoc. I a demés et cobren fins per respirar. Et cobren una pasta per les begudes del vaixell, quan sempre que hem bucejat, l’aigua és gratuïta! I pel menjar igual, un dineral. I pel lloguer de l’equip un altre dineral, i hem hagut de pagar entrada pels parcs nacionals...en fi, que has de venir amb un carretó de diners per ficar-te a l’aigua! Imaginem que tots els centres de buceig de per aquí deuen ser igual de cars, però potser són més simpàtics...bueno, en fi, el mar ha estat molt bé, que és l’important. Les immersions molt xules.


Avui hem repetit per tercer cop Shark & Yolanda (haguéssim preferit fer una altra, però bueno, així és la organització...) i Jackfish Alley. Hem vist un altre peix cocodril, una altra morena enorme, moltes rayes de punts blaus...

Hem hagut de canviar d’hotel perquè l’hotel on estàvem (Kharamana hotel) ens van dir que a partir d’avui no tenien més habitacions. No ho entenem, doncs no ens hem creuat quasi amb cap client, i a demés l’hotel era enorme, tenia moltes habitacions, així que no entenem res, però bueno...ara estem al Hilton, on paguem només una mica més que on estàvem abans i és molt més xulo (paguem 90 euros al dia amb esmorzar inclòs i a l’altre pagàvem 60 i era molt més cutre). Els hotels a Sharm no són gens econòmics, ja ho havíem llegit a la Lonely.

Me n’adono que viatjant el temps s’estira, els dies són més llargs però no per això avorrits, cundeixen el triple, fas moltes coses en un dia, te’n vas a dormir amb la sensació d’haver viscut moltes experiències...és com si en 7 mesos haguéssim viscut 10 anys...però sense més arrugues...

17 de desembre:

Quin gust no haver-se de llevar a les 7 del matí! Avui ha estat el primer dia des de que estem a Sharm que ens hem llevat quan el cos ens ho ha demanat (que no ha estat molt més tard que les 7, però com a mínim ha estat sense despertador...). Avui és el primer dia que no tenim res planejat, que ens dedicarem a anar a la platja i a la piscina.

L’hotel està molt bé. Estem en uns bungalows molt xulos, amb terraceta davant d’una esplanada de gespa. L’hotel està situat a una zona tranquil·la i alhora a prop dels bars i restaurants. Ocupa una part important del passeig que hi ha al costat del mar. A la platja hi ha tumbones i tovalloles pels clients de l’hotel. Hi ha també tres piscines i quatre restaurants. L’hotel és molt gran en extensió i en habitacions, però no és un tros d’edifici de ciment enorme, com hi ha hotels de per aquí. Al contrari, són bungalows repartits per un jardí enorme. Per això mateix, l’espai que ocupa tot l’hotel és molt gran.

La bahia de Na’ama té una carretera principal per on s’arriba a l’aeroport i on hi ha molts hotels i el nostre centre de buceig, però no és gens bonic, doncs hi ha la carretera pel mig. Després, paral·lelament, hi ha un carrer més cèntric, peatonal, atiborrat de restaurants, bars, hotels i algun centre de buceig. Aquí és on hi ha molt merder i on el Ramon i jo anem a sopar moltes nits (i a fumar-nos la nostra sheesha després de sopar). Després hi ha el carrer que va paral·lel a la platja, on hi ha restaurants més cucos, doncs tens la platja allà mateix, i alguns hotels, com el nostre. La zona és la més tranquil·la i la més bonica. Aquí els currantes dels restaurants són més simpàtics que a El Cairo.

Avui havíem de fer una immersió extra, però després del dia d’ahir, el Ramon es va rebel·lar i va dir que res de res, que no hi anàvem. Era a un vaixell enfonsat (Thistlegorm) i que estava tancat des de feia dos setmanes i no s’hi podia bucejar. Avui era el primer dia que s’hi podia anar. Però costava 160 euros per cap! A demés, la cita era a les 4 de la matinada, segur que estava a petar de gent, segur que tots eren anglesos sosos de kk i segur que fotria un fred de collons. Així que passem.

Ahir el Ramon va passar molt fred, pobret. La veritat és que fotia rasca. Jo sota de l’aigua estava bé, però a la que sortia, encara que fes sol, el vent se’t ficava als ossos i et congelaves. Els primers dies no vam passar tan fred. Creiem que és perquè és hivern, encara que faci solet, estem al desembre, i s’ha de notar per força.

Porto 39 llibres llegits i el Ramon 17! No està mal, no?

El Ramon ha de començar a fer el vídeo de Tailàndia, i encara li quedarà Zanzíbar, Kenya i Egipte. Encara que acabem el blog seguirem penjant els vídeos fins a acabar-los. Estem molt contents perquè molta gent ens segueix pel blog. Estem feliços de que la gent el trobi interessant i que viatgin amb nosaltres, inclús gent que no ens coneix! Com l’Helena, que l’altre dia ens va deixar un comentari i ens va fer molta il·lusió. Estem pensant d’imprimir tot el blog i fer un llibre per nosaltres, amics i familiars. Pot estar bé i pot ser un bon record de la nostra lluna de mel.

Des de que la meva mare em va dir divendres passat “ens veiem divendres que ve” i em vaig quedar traumatitzada, ja sé el dia de la setmana en què visc...nooo...això va en serio, el nostre viatge s’acaba, ja només ens queden 4 nits! Tres a Sharm i una a El Cairo, i ja cap a casa!

Estem apurant els últims dies de platja i bon temps, perquè ens arriben notícies de que a Barna estan a 4 graus!! Socorro!! Quin fred! Aquí de dia fa calor, i a la nit refresca una mica, però res com a casa, que s’estan pelant de fred!

18 de desembre:
Un altre dia de relax a la platjeta. Ja ens queda menys, això és el comte enrera i no mola gens! Els nostres amics ens estan preparant un bona benvinguda, ens sembla. Serà tot un xoc, això d’estar amb tothom el mateix dia d’haver arribat, estarem súper descolocats!

El Google Analytics ens dóna dades interessants sobre el seguiment del blog: a dia d’avui, la mitja d’usuaris que entren cada dia és de 30. No està gens malament, no? 30 persones es connecten cada dia per seguir-nos! La mitja d’estona que li dediquen és de 1.45 minuts. En total hi ha hagut 1.570 visites i 3.000 pàgines visitades! I ens han visitat des de tot el món.

Tot i que al ser en català no ha facilitat que tinguem més seguidors. Suposem que si l’haguéssim fet en castellà els de sud-america s’hi haguessin enganxat més. Però no hem fet el blog amb la idea de tenir nous seguidors, sinó explicar les nostres experiències als nostres amics i familiar. Després, viatjant i coneixent gent, a vegades sí que ha fet ràbia que fos en català perquè no l’entenien, però bueno, és la nostra llengua materna, i en castellà m’hagués estat impossible escriure.

19 de desembre:
Avui és el nostre últim dia a Sharm El Sheikh. Demà a les 8 del matí agafem un vol cap a El Cairo. Hi passem una nit i el divendres dia 21 de desembre a les 13.45 aterrem a Barcelona! Què estrany, després de tants mesos estar fora, tornar a casa!

Aquests últims dies estan sent un esperar el fi, una dolça mort, un deixar passar el temps i apurar els últims dies de relax i vacances, doncs l’inevitable està per arribar en molt poc temps!

Sharm està ple de turistes russos i el cel envaït constantment d’avions que no paren d’arribar. L’aeroport està aquí al costat i els avions volen molt baix.

Als bars tothom està fumant sheeshas i se sent per tot arreu el sorollet gustós de l’aigua bombollejant. Hi ha dones amb vel, algunes vestides modernes amb el mocador al cap, i d’altres de negre absolut amb només els ulls a la vista.

Hem aprofitat la platja tot el dia i ara estem a l’habitació. El Ramon fent el vídeo de Tailandia i jo acabant-me el meu últim llibre. D’aquí poc anirem a sopar, sheesha i a dormir. La nostra última nit al Mar Roig!

20 de desembre:
Ens hem llevat a les 6 del matí i ara estem a l’aeroport de Sharm El Sheikh esperant per anar a El Cairo. Com sempre, sembla que el nostre vol va amb retràs.

Aquest matí, mentre esmorzàvem, de cop, li dic al Ramon “demà ja tornem cap a casa, què fort!”. No m’ho crec, que després de tants mesos vagant pel món ha arribat el moment d’acabar, de tornar a casa! Què ràpid passa el temps quan t’ho estàs passant bé! Tot i així, com ja he dit en alguna ocasió, el temps canvia, s’estira, cundeix molt més, viatjant. Però passa, al cap i a la fi...

Avui passarem el dia a El Cairo, relaxats a l’hotel (tampoc tenim més pounds egipcis, així que no hem de gastar res que no es pugui pagar en targeta, tenim els diners justos pels taxis!) i demà a les 10 del matí agafem el vol cap a Barna...ufffffhhhh....!!

...Ja estem a El Cairo. Al final no hi ha hagut retràs d’avió.

Quan hem arribat a l’aeroport de El Cairo, havíem d’agafar un taxi per anar fins a l’hotel. Se’ns apropa un taxista, pactem el preu (el primer dia que vam arribar ens van cobrar el doble, els molts.!) i comencem a caminar fins al seu taxi. De cop, se’ns apropa un altre taxista i li volia robar el client (nosaltres) al primer taxista i li ha començat a tirar de la maleta del Ramon per portar-la al seu taxi, com dos nens petits! I el Ramon tirant de la maleta, i els dos taxistes també! Estan bojos! Finalment hem dit “eeeeehhh...please, relax!” i hem anat amb el taxista del principi. Què pillats que estan...! Tots un senyors, eh, no us penseu que eren uns pipiolos, tenien els seus 50 tacos...

Avui ens pendrem el dia de relax (bueno, portem uns quants dies de relax...jejeje) i hem fet una sauneta i un jacuzzi. Com uns senyors. Que es noti que és la última nit de la nostra lluna de mel! Que demà ja s’ha acabat el cuento i tornem a estar a casa a fer vida normal....ufffffhhh...!

17 dic 2007

Sharm El Sheikh-1 (Egipte)


JA HI HA VÍDEO DE LAOS!!!


Veure fotos-1
Veure fotos-2



















11 de desembre:
Estem a l’aeroport de El Cairo, esperant per agafar l’avió que ens portarà a Sharm. Per no ofendre la costum d’aquest país, l’avió va amb retràs...què estrany!

Ahir vam arribar a El Cairo al matí. Els pares del Ramon marxaven cap a Barcelona. Ens va venir a buscar a l’aeroport el Mohamed, el guia tontet-simpàtic. Ens va acompanyar a l’hotel amb un cotxe que tenia més pols que jo sé què. Ens va donar una grata sorpresa quan, després de fer tot el papeleo pel check-in de l’hotel i d'acomiadar-nos, li anem a donar una propina i ens la rebutja! Ens diu que no, que ell fa la seva feina! Toma ya! Això és el que nosaltres pensem, que ja els paguen per fer la seva feina, però aquí tothom t’exigeix la propina! Ens vam quedar a quadros, doncs és el primer egipci que ens rebutja una propina! No, si al final el Moha s’ha portat bé, l’homenet...és de bona fe i hem de dir que un visca pel Moha!

A la nit vam trucar als pares del Ramon per veure com havien arribat. Ens expliquen que els bitllets de El Cairo-Barcelona anaven a nom d’unes altres persones! (perquè no van tenir els bitllets de tornada fins dos hores abans de tornar, tot ben just i ben a última hora, per variar, per posar dels nervis a qualsevol! I especialment a un que jo sé...jejeje). Us ho podeu creure? Van viatjar a Barna amb unes altres identitats!

Com que aquí, als aeroports es passen els controls per on jo sé i mai-mai ens han demanat el passaport per viatjar en avió, es podem fer aquestes barbaritats...això només és possible en un país com Egipte. I els controls? I els possibles atemptats? I si va el Osama (el de veritat, bé, l’altre també era de veritat i de la bona, vull dir el terrorista oficial) amb un altre passaport...? doncs no passa res, tu, vingui, passi, segresti l’avió i estimbi’l contra les piràmides, que aquí no passa res!!

Ara mateix tenim aquí al costat un egipci fent les seves pregàries i crida com una mala cosa. És necessari que ens assabentem tots de que és un bon musulmà i fa les oracions pertinents? Quins crits que fot, per Déu!

Bueno, esperem que l’avió no surti amb molt retràs i arribem a Sharm en bones condicions. Demà ja comencem a submergir-nos...a veure què ens depara el Mar Roig...

...Hores més tard...ja estem a Sharm El Sheikh i seguim dient que aquest país és un desastre absolut...hem arribat fa 3 hores i encara no tenim hotel! Hem sortit de EL Cairo a les 10 del matí, són les 6 de la tarda i encara estem fent gestions per intentar buscar on dormir.

















Ahir vam fer una reserva per mail en un hotel i quan hem arribat directament de l’aeroport, ens diuen que han de comprovar la reserva feta per internet. Ens han fet esperar una hora, i al cap d’aquesta estona, ens diuen que encara no saben res, que s’estan intentant posar en contacte amb administració però que no els hi diuen res....uffffhhh..què difíci és tot aquí, per Déu! Ens diuen que anem a connectar-nos a internet per veure si ens han respós, o tornar a fer la reserva! Sembla de conya, tot...bueno, anem a internet, i evidentment, com tot en aquest país, no funciona i no ens podem connectar.

Hem estat buscant un altre hotel i sembla que finalment n’hem trobat un altre, tot i que no ens asseguren que tinguem habitació la darrera nit, doncs estan a tope. Hem reservat per 5 nits, tot i que en volem estar 6. Ara el Ramon ha anat a buscar les maletes al primer hotel, i espero que els hi fagi un bona butifarra al marxar!

Pel que hem vist, Sharm El Sheikh és un complex hoteler i turístic de lo més atiborrat. Guirilandia total, tipo Lloret de Mar. Ja ens ho havia dit el Joan. L’únic que val la pena de per aquí és el mar, que es veu que és preciós. Ja us ho direm, doncs demà fem la primera immersió.


















Aquest país és un desert absolut, més del 95% del país és desert! Cada cop que hem volat, el que hem vist des de l’aire és sorra i més sorra, i les ciutats construïdes al costat de les dunes, rodejades de desert.

Per cert, totes les immersions a Sharm són un regal de noces del Joan, Ferran, Carlos i Dani (i les seves dones), així que moltes gràcies nois!!!!


















14 de desembre:
Ja portem tres dies d’immersions. Hi ha molt corall i el fons marí està molt ben cuidat, tot i que no hem vist grans peixos. Suposem que no és la època per veure’n.

El plan de cada dia és el següent: quan s’enrecorden, ens venen a buscar a l’hotel a les 7.45 (ja s’han oblidat de nosaltres un dia i hem hagut d’anar a peu al centre de buceig! Quina gràcia ens va fer, després de veure la desorganització d’aquest país ja ens ho esperem tot...) i ens porten al centre de buceig. És un centre amb bastants barcos, així que ens distribueixen segons el lloc on volguem anar a bucejar, i anem en furgo cap al port. Sortim d’allà cap a les 8.45 i fem la primera immersió cap a les 10. Sortim de l’aigua, esperem la hora reglamentària per la segona immersió, i de nou cap avall. Dinem i qui vol fa la tercera immersió. Tornem a l’hotel cap a les 4.30. Està bé perquè ens passem el dia en barco, entre immersions i prenent el solet, i els dies passen tranquil·lament.

















El primer dia vam fer Middle Garden, White Knight i Near Garden (aquesta només la fa fer el Ramon, jo em vaig quedar al barco prenent el solet....).

El segon dia vam anar a Ras Mohammed, un parc natural que té un dels ecosistemes d’esculls coral·lins mes espectaculars del món, entre els que hi ha una gran diversitat d’espècies de corall i fauna marina. Hi ha un fort contrast entre la terra i el mar: secarral absolut versus molta vida i color sota l’aigua.

















Ras Mohammed és reserva marina des de 1983 i es va convertir en el primer parc nacional d’Egipte. Ocupa 480 km2 entre el mar i la terra. No estan permesos els hotels, els visitants només poden accedir al 12% del parc i hi ha límits per les nombroses embarcacions de submarinistes autoritzades.

En aquest meravellós parc nacional vam fer les immersions de Shark & Yolanda i Satallite. La primera va ser impressionant, doncs hi havia una paret de corall que baixava 800 metres. Ens va encantar. Hi havia un vaixell enfonsat, el Yolanda, amb centenars de wàters (sí, wàters!!) que formaven part del cargament del vaixell i es troben repartits pel fons marí. Molt curiós! Jo em volia fer una foto asseguda en un dels wàters, però finalment vaig passar de fer la notes (hagués estat bé la foto, eh, per això??).

















A la segona immersió vam veure la morena més gran que hem vist a la nostra vida! Impressionant! Hi havia un noi italià (treballador del centre de buceig que filmava en càmera) que la va tocar. Com podeu suposar, el Ramon va ser el següent en passar-li la mà pel llom. La morena ni s’immutava...després, l’italià li va dir al Ramon que la tocava perquè ja la coneixia (deuen ser amics...) i sabia que no feia res.

















Avui hem anat a Tiran i allà hem fet Gordons reef i Woodhouse reef. La tercera immersió d’avui el Ramon no l’ha fet perquè estava geladet de fred. L’aigua està a 24 graus. Jo porto un traje nou, de 3 mil·límetres, que m’abriga molt. Però el traje del Ramon no és molt nou, i pobret, passa fred. És el primer cop que sota l’aigua ell tirita i jo no! a demés, avui he estrenat una caputxa que em vaig comprar ahir de neoprè, i vaig súper calenteta! Jo li dic al Ramon que anem al centre de buceig i es canviï el traje, perquè passar fred sota l’aigua és un rotllo...jo a Austràlia em vaig congelar de fred!

El Mar Roig, rodejat de desert per tres costats, es va formar fa uns 40 milions d’anys, quan la península aràbiga es va separar d’Àfrica, el que va permetre que entressin les aigües de l’oceà Índic. En l’extrem sud limita amb l’estret de Bab al-Mandab, de 25 km, pel que es tracta de l’únic mar tropical que està quasi tancat per complet. Cap riu hi desemboca i el flux de l’aigua de l’oceà Índic és escàs. Aquestes característiques geogràfiques úniques, junt amb el clima àrid del desert i les altes temperatures, fan que aquest mar sigui molt salat. També fa molt vent, pel que l’aigua està en calma només una mitja de 50 dies l’any.

L’aigua està tan salada que flotes molt més, i m’haig de posar molts més kg de llastra (normalment en porto 3 o 4, i aquí en porto 8!). I quan t’entra aigua als ulls, plores durant 20 minuts com a mínim, del mal que fa!

És una paranoia perquè els carrers estan adornats de Nadal i se’ns fa súper estrany anar en màniga curta i que sigui Nadal! El primer arbre de Nadal que vam veure ens va deixar descol·locats...però sí, ja s’apropa el Nadal! Se’m fa súper estrany pensar que arribarem a Barcelona i serà ple hivern, amb tots els carrers amb llums, Papa Noels pel carrer, gent estressada comprant regals, el centre a petar de gent, nadales per tot arreu, i sobretot, la gent abrigadíssima! Avui he parlat amb els meus pares i em diuen “bueno, fins divendres que ve, no..?” Eeeeeeeehh???? M’he quedat de pedra!! Doncs sí, divendres dia 21 de desembre s’acaba aquest somni fet realitat, aquests 7 mesos de viatge inoblidable, aquesta increïble lluna de mel...

Nosaltres estem a Na’ama Bay, una bahia al costat de la bahia de Sharm. És molt turístic, però m’ho imaginava pitjor. Penso que encara té la seva gràcia. Té un carrer amb tot de botigues i restaurants, però se li pot arribar a trobar un cert encant, en la manera d’estar repartits els restaurants, dels fanalets en els carrers i dels sofàs repartits en els bars on la gent (i nosaltres) fumen sheeshas. Hi ha un altre passeig, que va en perpendicular a la platja, on hi ha més restaurants. És com un petit poblet de platja turístic, sense un encant particular, però sense ser horripilant del tot. Podria ser pitjor.

El juliol de 2005 tres bombes van explotar a Sharm El Sheikh. Van matar 63 persones i van ferir a més de 100. Degut a aquests atemptats, el govern va augmentar la seguretat als hotels de Sharm. Aquí, a la bahia de Na’ama hem de dir que hi ha policia per tot arreu i detectors de metalls a tots els hotels, no obstant, com tot en aquest país, molts dels detectors no funcionen o i d’altres sí que funcionen, però passes tranquil·lament, piten, i els policies ni et miren.

Quan fan el canvi de guàrdia, els policies es passen l’arma, i ja he vist dos passes de pipa davant dels meus nassos.

Al final hem decidit quedar-nos aquí fins el dia 20 i deixar-nos de voltar més. Potser farem alguna excursió des d’aquí, però ens quedarem gaudint dels últims dies de platja i de solet.










15 de desembre:
Avui hem tornat a bucejar a Ras Mohammed i ha estat impressionant! Hem repetit Shark & Yolanda, que segons diuen ells, és un dels top ten del Mar Roig (la paret de 800 metres i el vaixell enfonsat rodejat de centenars de wàters!).

La segona immersió ha estat al·lucinant: Ras Ghozlani. Una paret de corall increïble, mil colors i el peix napoleó més gran que he vist a la meva vida! Era com el Ramon, deuria fer dos metres! Tot verd-blau, enorme, amb el bony característics d’aquests peixos a sobre del cap, nadant entre els bucejadors que ens hem quedat flipats davant de la seva immensitat. També hem vist el peix cocodril, molt curiós! Molt i molt guai.

I hi ha una visibilitat increïble i un sol preciós que ressalta tots els colors i que ho fa tot molt més bonic.

I mola perquè les immersions les fem de 60 minuts i els tanques ens els donen bastant plens d’aire, el que ens permet estar els 60 minuts sencers. Molt guai. L’únic inconvenient és que fa fred! Avui feia bastant vent i entre immersió i immersió estàvem tots congelats, sense masses ganes de tornar a l’aigua. Jo porto un bon traje, però el Ramon no, i es congela de fred només saltar a l’aigua.

Els altres submarinistes no són especialment simpàtics. Segons el Ramon, són uns sapos. Només hem tingut bon rotllet amb una parella d’anglesos d’uns 50 anys bastant caxondos. La mitja d’edat de tots els submarinistes és bastant alta, nosaltres èrem els més joves. I tots, exactament tots, són anglesos (no voldria pas que els anglesos s’onfenguessin, però si el grup que ens ha tocat és representatiu d’aquesta nacionalitat, ho sento, però han quedat fatal...).

Ahir per sopar hi havia una barbacoa gratuita que la pagava el centre de buceig (Emperor dive center), i en principi havíen d’anar-hi, però vist el percal...vam decidir passar. I ben fet que vam fer, crec, perquè haguessin estat tots els cinqüentons parlant anglés com bojos i el Ramon i jo ens haguéssim avorrit com una mala cosa...









La tripulació del vaixell amb la que hem passat aquests quatre dies s’han portat molt bé i eren molt macos (t’ajudaven a posar-te el traje i estaven pendents de tot). Demà canviem de vaixell i de tripulació i jo volia dona’ls-hi una propineta, doncs se la mereixien. El Ramon deia que no, que fan la seva feina i que va jurar i perjurar, després de separar-nos dels seus pares, no donar ni una propina més a aquests egipcis...al final els hi he donat, perquè s’ho han currat, home (10 euros en total, a repartir entre 3), tot i que me la he tingut una miqueta amb el meu marit...lo ves, Ramon padre, que cuando se la merecen se la damos..? jejeje.

Avui fa 7 mesos justos que vam sortir de Barcelona! Ho hem celebrat amb un bon sopar i una ampolleta de vi negre. A la nostra salut!

10 dic 2007

Creuer pel Nil: Assuan - Luxor (Egipte)


HI HA VIDEOS NOUS!!!

Veure vídeo Vietnam
Veure vídeo Cambodia

Veure fotos-1
Veure fotos-2




















8 de desembre:
Avui ha estat el primer dia en molts en què hem pogut descansar i no teníem una agenda súper atapeïda. Sembla que l’estrès dels dies passats va desapareixent...Després d’esmorzar, m’he fet un banyet a la moderna banyera de la nostra habitació: jacuzzi, xorrets d’aire i aigua calenta, i llums de colors que van canviant i donant a l’aigua un to vermell, lila, blau...estupendo!





















A les 10.30 del matí hem començat a tirar. Ha estat molt bé pujar a coberta i veure el Nil desplaçar-se sota els nostres peus. Un cop deixat Assuan la vora del riu es converteix en dunes i en palmeres, un contrast de colors marrons i verds preciosos.

Hem pres el sol i hem estat llegint estirats a les tumbones. A dalt hi ha una piscina amb aigua congelada que cap dels quatre s’ha atrevit a catar, ni el Ramon! És que feia ventet i no venia molt de gust mullar-se.
























Cap a les 13 hem arribat a Komombo, un poblet amb un temple no molt ben conservat. Moltes de les columnes estan destrossades i part del temple ha desaparegut. És de l’any 150 a.c.






















Hem dinat, he fet la siesta (per fi he pogut fer siesta!) i hem seguit tirant tota la tarda fins arribar a Edfu, on hem vist un temple amb el mateix nom (de l’any 200 a. C.). Per arribar-hi hem anat, des d’on el vaixell ens ha deixat, en carro tirat per un cavall. El temple és d’estil grecorromà, molt gran i ben conservat. L’hem visitat de nit, a les 7 de la tarda, i estava tot il·luminat, molt bonic.


























Avui hem estat tot el dia amb el vaixell en marxa, navegant pel Nil. Crec que és el dia de més navegació de tots.

9 de desembre:
Continuant amb el desastre d’organització, aquest matí havíem d’arribar a Luxor a les 9 del matí i no ho farem fins les 11...això vol dir que les excursions que tenim reservades les farem a corre-cuita i corrents, estant menys estona en cada lloc i estressant-nos una mica més...perquè tot va així de malament en aquest país, per Déu??

És la 1 del migdia i encara no hem arribat enlloc...hem embarrancat, doncs el riu es veu que està més baix i hi ha zones on el vaixell toca amb la quilla al fons del riu. Ho notem mentre naveguem, el vaixell trontolla i s’encalla...finalment hem aconseguit sortir i les noves notícies són que arribarem a les 2 de la tarda a Luxor, tot i que, com podeu imaginar, no ens ho acabem de creure...i això vol dir que els monuments que hem de visitar els veurem en 5 minuts, és clar...quin desastre!


























...Ja hem tornat. Hem hagut de fer les visites molt ràpid, doncs no teníem temps. Hem vist la vall dels reis, on estan excavades a la muntanya les tombes dels faraons. Les piràmides es veien massa des de lluny i era un blanc massa fàcil pels lladres, així que van canviar la manera d’enterrar els faraons i van començar a excavar a les muntanyes. Hem vist les tombes de Ramses III. Ramses IV i Ramses IX. Després, seguint amb el cuet al cul hem anat a visitar el temple de la reina Hatshepsut. A continuació hem visitat el temple de Karnak, el més gran de tots els que hem vist. Té una sala oberta al cel de 5.000 metres quadrats i 134 columnes, una passada! Hem acabat la visita al temple de Luxor. Tots els temples que hem vist avui són del 1.500 a. C.

























A l’últim temple, un grup de nois jovenets egipcis m’han demanat fer-me una foto amb ells i s’han anat animant i en un moment m’han rodejat una desena de nois fent-me fotos amb ells! El Ramon ha aprofitat i també me n’ha fet una, rodejada de tots ells. Més endavant, ha tornat a passar el mateix un altre cop!

Aquesta nit ens quedem a Luxor i demà a les 5 del matí ens llevem i agafem un avió cap a El Cairo. Els pares del Ramon marxen demà cap a Barna i nosaltres continuem cap a Sharm, uns 10 dies més, abans de tornar a caseta per Nadal.



A Egipte quasi el 99% de la població viu en la vall del Nil, el qual constitueix menys del 4% de la superfície total del país.

Els egipcis no ens han semblat especialment simpàtics. Inclús a l’hotel de El Cairo, un hotelàs (Four Seasons) eren bruscs i el tracte no era especialment agradable. És clar que venim d’Àsia, on el tracte és exquisit...No podem deixar de comparar aquest viatge amb el viatge organitzat del Japó, on tot va ser perfecte. És clar que ho estem comparant amb un dels països més educats i organitzats del món...

























Egipte ens ha encantat com a país, però ens ha quedat una mica mal sabor de boca pels egipcis: els guies han estat tots un desastres (menys el del creuer pel Nil), maleducats, malcarats, poc amables, la organització ha estat la pitjor que hem vist en tota la nostra vida viatjant, els avions han estat un desastre, i en general tot ha estat caòtic. En definitiva, que no és un país dels que en tinguem moltes ganes de tornar...a veure com ens tracta el país aquests 10 dies que ens queden al Ramon i a mi, que viatjarem per lliure...