Central Australia

Veure fotos

26 de juliol:
Després de 2,5 hores en avió hem arribat a Alice Springs, al centre d’Australia, al outback, on no hi ha més que desert i res més. Des de l’avió el paisatge era impactant: tot el que els nostres ulls abarcaven era desert de sorra vermella i una carretera llarga i prima que ho atravessava tot...res més...hem passat del corall al secarral, un canvi radical. Demà comença la nostra aventura al outback australià, quines ganes!

29 de juliol:
Acabem d’arribar de passar tres dies per l’outback australià. Ha estat divertit. Anàvem en un bus petit. Érem 21 més el guia. Hem caminat 23 km i hem dormit a la fresca, en sacs, sense tenda, sota un milió d’estrelles. Hem sopat al voltant del foc i hem conegut més la cultura aborígen.

Vam sortir el dia 26 a les 6 del matí. El primer dia vam anar a visitar Kings Canyon: 3 hores de caminata i banyet al Garden of Eden, una bassa amb una aigua congelada! Després vam parar al mig de no-res i vam acampar (bush camp, que li diuen aquí), vam fer el sopar i a xerrar i a dormir. El dia 27 a les 6 del mati en peu de nou, i camí cap a Kata Tjuta (The Olgas), al Valley of the WInds (i tant, quin vent!). Passejada de 3 hores més i visita al Aboriginal Cultural Centre. Cap al tard, sopar veient el sunset (posta de sol) davant del Uluru. A pesar de que diuen que és la pedra més gran del món, no és així, es veu que hi ha una altra a Australia dos vegades i mitja més gran. El Uluru medeix 348 metres i fa 3,6 km. Quan el sol es pon, canvia de color cada 2 minuts i és realment bonic. Quan ja es va fer fosc, vam anar a acampar al Yulara resort campground. Xerrameca amb la gent i a dormir sota mil estrelles més. I avui ens hem llevat a les 6 per no faltar a la costum, i hem anat a esmorzar i a veure el sunrise (sortida del sol) veient el Urulu. Un cop el sol ja estava alt, hem fet la caminata al voltant de la pedra, 7 km més. Hi havia la opció d’escalar-lo, però feia molt vent i no es podia. Per tot arreu hi ha cartells demanat que si us plau no escalis l’Uluru, no obstant no està prohibit. Es veu que és una ofensa pels aborígens, perquè per ells és un lloc sagrat (el guia ens posava l’exemple que és com si algú es posés sobre les tombes dels nostres familiars a dinar, o a estar-s’hi una estona). No és una escalada fàcil, ademés, es veu que han mort 35 persones intentant-ho! És súper empinat i hi ha una cadena amb la que t’ajudes per anar pujant. Ja us podeu imaginar qui volia escalar-lo, no? Però no ha pogut ser pel vent. Després ja hem anat tornant cap a Alices Springs, que teníem un llarg camí. Hem arribat a les 5 de la tarda i aquesta nit tenim sopar amb tots els del tour. Ens hem fet amics d’una parella que també estan viatjant: el Luis (madrilenyo) i la Mayuko (japonesa). Ells també van després a Bali, i ja hem quedat que ens veurem allà. Et trobes a molta gent que està viatjant durant molts mesos, i moltes noies soles. També hi havia al tour tres japonesos super graciosos i tres danesos jovenets gamberrets molt divertits.



Se’ns ha quedat tota la roba i les bambes amb una capa de sorra vermella. Ja hem fet rentadores però les bambes no hi ha res a fer i estan colorades-colorades.

El guia, el Nathan, ens ha explicat més coses sobre els aborígens. Té una visió diferent del que ens han explicat altres australians. Diu que la gran majoria dels australians són súper racistes amb els aborígens, i diu que els austalians no reben una bona educació a l’escola que els hi expliqui la realitat i la història de Australia, i que per aixó els rebutjen. Es veu que reneguen d’ells, que no en volen saber res (diu que als anys 60 era el mateix matar un cangur que un aborígen). O sigui, que deuen haver fet una autèntica carnisseria, pobres...També ens ha explicat el que va succeïr durant la “stolen generation” (generació robada): durant els anys 30 a 50, els autralians van intentar fer una “neteja” d’aborígens i els van obligar a barrejar-se amb els blancs (per això actualment no hi ha sang 100% aborígen) i els van separar de les seves famílies. Finalment ho van deixar estar perquè van veure que no aconseguien res, però això va crear molt ressentiment per part dels aborígens. Diu que n’hi ha que han acceptat la situació i d’altres que es rebelen davant d’això. El govern, per intentar compensar el saqueig de terres que els hi van fer, els hi dona una pensió, llavors no treballen. La veritat és que no en veus cap a les botigues ni treballant enlloc, només els veus pel carrer. No interaccionem amb ells per res.

Una altra cosa interessant que ens va explicar és que quan un nen o nena neix, no li posen nom. Li diuen el “nen/a petit/a” i que a mesura que es va fent gran i va adquirint habilitats i trets que el diferencien, li van posant noms que el defineixin i aquests noms van canviant al llarg de la vida segons les caracterísitques de la persona. És a dir, que una persona té molts noms diferents al llarg de la seva vida. I si algú mor, no es pot dir el seu nom per respecte. I si dos persones es diuen igual i una mor, la que queda viva s’ha de canviar el nom per respecte al mort. És interessant, eh! La veritat és que té més sentit que escollir un nom de manera impersonal abans de saber com és aquesta persona, no? També ens va explicar que són una mica “ojo por ojo, diente por diente” i que si algú fa mal a algun familiar, responen igual, venjant-se.

Ens ha agradat conèixer més sobre els aborígens i sobre la seva cultura, escoltar una altra versió i sentir algú que no els desprecia. La veritat és que és una pena veure’ls tan malament, tant desubicats en el seu propi país...

I demà ja marxem cap a Darwin, la nostra última etapa a Australia!

Cape Tribulation (Australia)

Veure fotos

25 de juliol:
Anit vam anar a sopar amb els de Taka, va estar molt bé. Vam intercanviar mails i promeses d’escriure’ns i veure’ns si algun dia anàvem a visitar algun dels països d’on érem (Suïssa, França, Brasil...).

I avui hem anat al Cape Tribulation, en una excursió programada durant tot el dia. Érem un grup petit, uns 10. Ens ha agradat molt, el paisatge és de boscos frondosos al costat del mar, com diuen ells: “where the rainforest meets the reef”.

Per la Captain Cook Highway hem arribat a Port Douglas, un poblet de la costa molt mono. Després hem anat a The Rainforest Habitat Wildlife Sanctuary, una espècie de zoo, però on els animals estan sueltos i els pots tocar. Hem vist el cassowary, un ocell enorme, típic del rainforest, que és com una espècie d’estruç amb una cresta com de fusta, un coll blau i papada vermella, realment estrany! Per la carretera hi ha cartells avisant de que te’ls pots creuar. Hem vist també serps, kookaburras (ocells), koalas, cangurs (els hi hem donat de menjar, més monos...!), trees canguros (en perill d’extinció) i cocodrils.



A Mossman Gorge, hem fet una passejada pel rainforest i, qui volia, una banyet al Mossman River. Per suposat, el Ramon, de cap! Després hem anat a dinar al Aussie Outback-style café i després a fer una volta en barca pel Daintree River en busca de cocodrils en el seu hàbitat natural. N’hem vist 5! El riu és molt gran, rodejat de manglars, molt xulo. M’ha recordat a Bolívia, al Mamoré, l’afluent de l’Amazones pel que vaig estar navegant durant 5 dies amb ma mare. Després hem creuat al Daintree National Park i hem parat una estona a la Cape Tribulation Beach. I cap a casa de nou! Ha estat molt bé, ens ha encantat la vegetació espessa i verda d’aquesta zona.

I ja està, se’ns acaba el temps a Queensland! Demà deixem Cairns i volem cap a Alice Springs, on anirem a veure el Ulurú.

Espanya està de moda. Ho hem pogut comprovar al llarg del nostre viatge. Tothom que ens pregunta d’on som, al respondre, fan un somriure, ens miren amb simpatia i ens diuen que adoren Spain. Bastanta gent coneix Barcelona i uns quants hi han estat, i parlen meravelles d’ella. I ja ens han dit que això no és res comparat amb el Japó, que es tornen bojos amb Espanya.

Great Barrier Reef (Australia)

Veure fotos

21 de juliol:
Per fi estem ja al vaixell! Quines ganes teníem! Ahir vam embarcar a les 5 de la tarda. Som 25 persones més la tripulació. Tots súper simpàtics. La veritat és que pinta mooolt molt bé! La gent és molt maca i ja anem fent amistats. Hem conegut una noia molt maca (l’Anna) que està acabant la carrera de biologia marina aquí, i és de Barcelona! Quina il·lusió parlar en català i deixar de banda una estona l’anglès, quin relax! També hi ha alemanys, suïssos, oz, brasileiros, francesos, japonesos....el menjar no pot ser més bo (amanidetes, pasta, pollastre, pastissos, fruita...tot molt ben cuinat, crec que serà el menjar més bo de tot oz!). Tothom fa submarinisme i sembla que hi ha un bon nivell. El Brad, l’instructor, és una risa i fa uns briefings per pixar-se.



La GBR fa més de 2.000 km de llarg, 80 km d’amplada i la distància des de la terra va dels 30 km al nord fins als 300 al sud. Es va formar fa entre 600.000 i 18 milions d’anys.

És més llarga que la Gran Muralla Xina, és la única cosa viva visible des de l’espai, i és una de les 7 meravelles del món. És el sistema coralí més gran del món.

Cairns està a mig camí de la great barrier reef (GBR). Amb el vaixell pujarem fins al nord de tot (Cod Hole) i anirem baixant cap a Cairns. Menys quan deixem la GBR i ens endinsem cap a l’oceà, deixant a l’esquerra la GBR.

Baixem sense instructor. Abans de la immersió, el Brad ens explica (amb la seva gràcia característica) el que hem de saber important: els bitxos que veurem, la màxima profunditat que hi ha, per on va la corrent, etc. Com fer-la i quants metres baixar és decisió nostra. Qui demani instructor, se li concedeix, es fan grups i baixen junts. Però el Ramon i jo baixem sols, amb el nostre ordenador i ja està. Evidentment, et trobes amb tots allà baix, però pots anar al teu aire, sense haver d’anar en ramat.

Avui hi ha 4 immersions: 7.30-Challenger Bay, 10.30-Pixies Pinacle, 15h-Cod Hole (hem fet feeding a uns meros enormes, 1,5m!), 18.30-Cod Hole night dive. Ja hem fet les tres primeres i queda la nocturna. Una menda no la farà, em fa yuyu ficar-me de nit a l’aigua i no veure res, uffffhhh...passo!

Durant aquesta època estan migrant les minkes whales. Tots estem bojos per veure-les. Es veu que són súper curioses i que no tenen por als humans, al contrari, s’apropen i t’observen. Avui, quan sortíem de la segona immersió, el Ramon n’ha vist una per sota de l’aigua. Quan hem sortit de l’aigua, efectivament, hi havia una balena per allà al voltant. Després n’hem vist una altra que anava seguint el vaixell en marxa. Molt guai! El millor seria fer snorkel amb elles, a veure si ho aconseguim!

22 de juliol:
Quina nit...! uffffhhh..! D’horror! Hi havia molt mala mar i el vaixell es movia com una mala cosa. Ahir vam deixar la GBR i ens vam endinsar oceà endins, cap a l’est, per anar a fer submarinisme a Osprey Reef, a alta mar durant el dia d’avui. Vam estar tota la nit navegant i ja ens van avisar que seria una dura nit. Ens van donar bossetes per vomitar i una biodramina a lo oz. Per sort, el Ramon i jo no som de marejar-nos, però una cosa és no marejar-se i l’altre quedar-se impassible davant de la rentadora-centrifugadora en la que intentàvem dormir! Horrible! Estaves al llit i era impossible estar-se quiet, anaves d’un cantó a l’altre del llit. Que jo recordi, em vaig ficar al llit a les 10 i a les 2 va ser l’última vegada que vaig mirar el rellotge, però encara m’hi vaig estar una bona estona.

Aquest matí quan ens han llevat a les 6.50 per esmorzar em volia morir! He fet un intent de voler quedar-me al llit i escaquejar-me de tot, però no ha colat...així que ens hem llevat, hem esmorzat, i cap a l’aigua!

Avui hem fet: 8h-North Horn (immersió profunda: paret de corall fins a 25 metres, i després...2.000 metres en picat! Jo he baixat fins a 28 metres i el Ramon fins a 33), 10.30h-shark feeding (jo no l’he fet), 13.30h-the Entrance Wall i 16h-The Entrance.

Avui a la nit tornem a la GBR, i ja ens han dit que ens preparem per aquesta nit, que serà igual de mogudeta que la d’ahir...

23 de juliol:
La nit ha estat dura, però no tant com l’anterior. Ja estem de nou a la GBR.

El pla d’avui: 8h-Gorgonian Wall, 11h-Temple of Doom, 14h-Steves Bommie, 18.30-Steves Bommie night dive (jo no la he fet, encara no he pogut superar el yuyu de les nocturnes, fa fred i fa por...).

Hem vist minke whales! Però jo he tingut la mala sort d’estar fora de l’aigua. Just sortia quan ha aparegut. El Ramon sí que l’ha vist des de sota, li ha passat pel costat, quina enveja!! Jo vull! Justament avui que ell s’havia deixat la càmara de fotos i va i es troba una balena sota l’aigua! Li ha fet molta ràbia!

Foto 'robada' em vaig deixar la camara, merda, pero la vaig veure igual

Hem fet l’intent de fer snorkel amb elles. Han muntat tot el tinglado: una corda amb una boya al final perquè tots ens agaféssim a ella i esperar que la minke es passegés entre nosaltres. Però quan tot estava preparat i ens hem tirat tots a l’aigua súper emocionats...la minke ja no hi era! Grrrr...quina ràbia..!

El Ramon i jo hem de dir que, a pesar de que la GBR és plena de coralls bonics i el fons marí està molt bé...Polinèsia ens va impressionar molt més. Potser també és perquè hi vam anar abans.

I aquesta és la nostra última nit a bord del Taka, una molt bona recomanació per qui vulgui venir a la GBR a fer submarinisme. Bones instal·lacions, menjar exquisit, tripulació encantadora, jefe enrolladíssim, i hi ha un argentí (càmera que ho graba tot sota l’aigua) que et dona un cop de mà en l’anglès quan no t’enteres de res. Pots anar de voluntari a canvi d’ajudar a la tripulació, es veu que hi ha una bona cua! Joan, apunta, que no t’ho pots perdre! Et deixem un llibre en català del Quim Monzó, per quan vinguis l’any que ve, tinguis lectura de la teva terra! (quina enveja pensar que hi seràs! Jo vull repetir!).

24 de juliol:
Ja estem a terra ferma, noooooo...! què bé ens ho hem passat, no volíem que s’acabés! No obstant, encara no s’ha acabat del tot...aquesta nit anem a sopar tots els del Taka, Brad inclós (ho ha proposat ell). Segur que ens ho passem molt bé. La gent és encantadora i s’ha creat molt bon rotllo.

Aquest matí hi havia dos immersions programades. Una a les 6.30 i l’altra a les 8.30, però era la mateixa immersió: Split Bommie. El Ramon i jo ens hem quedat dormint i hem fet la segona, aixecar-se a les 7 ja està prou bé! Avui l’aigua estava a 22 graus, més freda (altres dies a 24). Hi havia poca visibilitat, però bueno, era la última i no ens la podíem perdre! En total hi havia 14 immersions, jo n’he fet 11 i el Ramon 13, no està mal, no? Jo que em pensava que tindria molt temps lliure per escriure i llegir i què va, estàvem tot el dia a l’aigua! O jalant...ens han atiborrat a menjar. Sortíem de cada immersió i hi havia picoteo per recuperar forces, i al cap de poc..a dinar! Tot el dia menjant, i molt bo tot.

Ens queden dos dies a Cairns. El dia 26 volem cap a Alice Springs, per veure el Ulurú, la pedra sagrada dels aborígens de color vermella. I demà anem a veure el Cap Tribultation.

Cairns (Australia)

Veure fotos

20 de juliol:
Ja estem a Cairns! Després de 2000 km en la furgo, vam arribar fa dos dies al vespre. Al dia següent havíem de tornar la furgo, així que ens vam instal·lar en un càmping a les afores de Cairns per passar la nostra última nit. Feia bon temps i s’estava bé a la fresca! A l’endemà (ahir) vam tornar la furgo-casa-portàtil pel matí i després ens vam instal·lar en un hostel. Aquest país és caríssim! Els Youth Hostel, que en teoria són per gent jove i baratos, costen una pasta! No ens volem ni imaginar quant val un hotel normal. El que hem trobat aquí no està gens malament. No surt a la Lonely Planet i això es tradueix en una sort, perquè hi ha lloc! Vam trucar al tots els baratos de la Lonely i tots estaven plens! I passejant, vam trobar aquest. No té lavabo a l’habitació, però després de l’experiència a la furgo, ja quasi ni ens importa! Com a mínim el té a prop. I té un pati interior on està el bar molt acollidor, i una piscineta. No surt a la Lonely, però li donem 4 dies. En breu serà impossible trobar-hi lloc.

Ahir vam estar passejant per la ciutat. Té uns 100.000 habitants, és una ciutat turística, petita, tranquil·la, amb molta gent jove i al costat del mar. Des d’aquí s’organitzen totes les sortides a la gran barrera de corall. Amb els australians que hem anat parlant pel camí ens han anat dient que no hi ha molt turisme espanyol, per Australia. Sí que diuen que hi ha molts suïssos i alemanys. La veritat és que no ens hem trobat a cap espanyol. Tret d’aquí. Ahir vam sentir castellà pel carrer uns quants cops.

Cairns no és especialment bonica. Al Ramon i a mi no ens ho ha semblat. És una petita ciutat de costa, amb moltes botigues, moltes d’elles dedicades al submarinisme i que fan tours per la gran barrera de corall. És un dels llocs més populars del món per fer submarinisme.

Avui a les 5 de la tarda ens venen a buscar els de Taka (el vaixell que ens portarà durant 5 dies a fer submarinisme per la gran barrera de corall) i ja comencem el nostre viatge! Veurem molts taurons, i esperem banyar-nos amb les balenes minkes! Hi ha taurons tigre! Aquests són dolents dolents..! Com diu el Joan, nosaltres som com “filetets” per ells...aaaagghhh!! fa yuyu, eh! El meu germà diu que s’ho mengen tot i que quan els obren hi troben de tot: matrícules de cotxe, plàstics, etc...algun turista també..?

El paisatge de camí cap a Cairns, per la carretera, va anar variant. Ja no era tan àrid i sec. Es va anar convertint en vegetació més frondosa, més arbres i muntanyes.

Ens estem baixant per internet els programes de ràdio del Toni Soler de “minoria absoluta”, ens pixem de riure i alhora ens sentim més a prop de casa.

Els bars d’aquí i de NZ tenen un sistema curiós per prendre comandes: no serveixen a la taula. Vas tu a la barra i demanes, llavors et donen un aparell electrònic, que pita quan el menjar o el que hagis demanat està llest. És molt pràctic, no has d’estar pendent de si el menjar està llest o no, simplement t’asseus a la taula i esperes a que piti i vas a recollir-ho. I aquí fan els cafès més bons del món, mamà, a tu t’encantarien. Bueno, pots escollir moltes maneres diferent de fer-los, els que a mi em tornen boja són els “latte”: molt poc cafè, molta llet i molta espuma....boníssims!

Rollingstone (Australia)

Veure fotos

HI HA VIDEO DE NZ!

17 de juliol:
Estem davant del mar, de nit, sentint les onades com trenquen a la sorra, i acabant de sopar. Avui hem passat tot el dia a la carretera, hem fet uns quants km i sembla que ja no fa tant fred. Hem parat a Rollingstone, una zona que ens venia de pas per la nostra ruta, sense interès especial. Aquesta nit la passarem a la furgo. Hem parat en un “caravan park” i estem acampats davant del mar, al final de tot, bastant apartats de tothom i gaudint de la nit. El cel està ple d’estels i fa bona nit.

Aquest matí hem vist el nostre primer cangur viu! Ha passat creuant la carretera i ha tingut la bona sort de no trobar-se un cotxe pel camí. L’hem vist saltant camp a través, botant, boing, boing! Ens ha fet molta ilusió. Després, n’hem vist molts morts, com sempre.

18 de juliol:
Què bé, aquesta nit no hem passat fred! Tampoc calor, eh, no us penseu, però hem dormit només amb un jersey posat, no ha calgut anorak ni caputxa! Ens hem llevat, hem sortit de la furgo i teníem davant tot el mar, preciós! Ens hem dutxat (al estar en un camping teníem lavabos i duxtes!) i hem esmorzat allà, davant del mar, sentats en les nostres cadiretes de roba i la mini-tauleta que hi ha com a “menage” de la van. També tenim un camping gas, coberts, plats i gots de plàstic, una paella i una cassola. Amb tot això, fem uns menjars boníssims, som uns apanyats, el Ramon i jo!

Quan ja marxàvem per seguir el camí fins a Cairns (hi arribarem avui) m’ha donat per llegir el folleto que ens van donar amb el check-in al camping, sabeu què deia? Que si veiem cocodrils a la platja, que aviséssim a recepció! Aaaahh! Nosaltres estàvem els més apartats de tots i en primera línea de mar! Ahir a la nit, sopant, tots contents i animats perquè feia bona nit...i potser hi havia un coco per allà a prop!! Uuuuuhhhh....!

Ja es nota que va fent més bon temps. Avui ja ens hem posat les xancletes i el Ramon pantalons curts. Ja anem cap al bon temps! I aquesta nit la hem passat molt bé a la furgo, així que avui repetirem, ja que és la nostra última nit amb van. Anirem a un altre caravan park a passar la darrera nit.

Hem vist pocs aborígens. Un dia, en un super, sentíem una pudor tremenda, però tremenda, a suat. D’aquell àcid i profund, que se’t posa al nas fiins al cervell, sabeu..? Eren una parella d’aborígens, que feien una pudor... però algo exagerat. No és broma. Quan ells estaven a la cua de la caixa, tothom es mirava amb cara de circumstàncies per la catipen que desprenien. Fora del supermercat els esperava tota la família, recent nascut inclós. Anaven tots descalços i eren uns quants. Aquest, i el típic aborígen tocant el didjeridoo al centre de Sydney pels guiris, és l’únic contacte que hem tingut amb ells. Quan li vam preguntar al Richi (amic australià que vam fer a Rainbow Beach) sobre els aborígens, ens va explicar que no es relacionen amb els demés, que formen guetos, que tenen problemes amb l’alcohol i que no treballen. No semblava que els hi tinguessin especial carinyo, vamos...i crec que és algo generalitzat. No sé quina serà la realitat, però sap greu, al menys....

Whitsunday Islands (Australia)

Veure fotos

15 de juliol:
Aquesta nit hem dormit com feia temps que no dormíem..calentets i en un llit com Déu mana. Ens hem llevat com nous, sense mal als ossos i més contents que uns gínjols!

Hem fet 500 km, tot el dia a la carretera, com ahir. Hem vist més de 20 cangurs morts a la cuneta, i cap de viu. Esperem veure’n en millors condicions! Australia és una planície. No hi ha cap muntanya, com a mínim no n’hem vist cap! És tot pla, el paisatge no canvia durant km i km, tot matolls i secarral.

Hem arribat a les 4 de la tarda a Airlie Beach, el poble des d’on surten els vaixells per anar a veure les Whitsunday Islands, que són unes de les illes que volíem veure de la costa est (l’altra era la Fraser Island, que vam veure fa dos dies). Es poden fer tours d’un dia o de varis dies en vaixell. Nosaltres anem justos de temps, perquè el dia 19 pel matí hem d’estar a Cairns per tornar la furgo, i encara ens quedem 600 km per fer, així que hem de fer el tour d’un dia. Ja l’hem contractat i el farem demà.

Pensàvem que a mida que anéssim pujant cap al nord, faria més i més calor i podríem dormir tranquil·lament a la furgo...però no està sent així...es veu que està fent més fred del normal, i per la nit cauen molt les temperatures. Així que aquestes dos nits que passarem a Airlie Beach les passarem en un caseta d’aquestes amb cuina (sense lavabo, però ens sap a glòria...).

16 de juliol:
Les Whitsunday Islands són més de 90 illes, moltes d’elles deshabitades. Estan a 60 km de la gran barrera de corall, i la gran majoria d’elles són parc natural. És un dels destins preferits dels australians. Són illes amb una sorra blanca com la neu i una aigua súper blava.

Whitehaven Beach

La mega lancha que ens havia de portar estava plena a petar. Érem 62, turisme de borregos, d’aquest que tant ens agrada al Ramon i a mi...però era això, o no veure les illes, així que hem hagut de claudicar i anar amb una bona munió de penya. Hem sortit a les 8.15 del matí i hem arribat a les 16.30. Ha fet sol tot el dia, menys quan més n’havia de fer: quan hem parat 1.5 hores en una platja paradisíaca de sorra blanca i aigua truquesa, llavors intercalava sol i núvols...però encara s’ha aguantat prou bé el dia. Hem vist, des del vaixell, balenes i tortugues. Hem fet tres parades: la primera per fer snorkel (Luncheon Bay). A pesar del sol, feia fred, i et facilitaven (pagant, és clar) un traje de neopreno llarg fins als peus. Jo he passat, estava congelada i no tenia ganes de ficar-me als 20 graus que estava l’aigua. El Ramon no només s’hi ha ficat, sinó que ha fet una immersió. Però diu que no ha vist molts peixos i que l’aigua estava massa freda. No obstant, diu que han entrat per unes coves que estaven molt bé. Jo m’he quedat al vaixell, com una reina, ben calenteta veient com tots els altres tiritaven a l’aigua. La segona parada l’hem fet a una altra illa (Hill Inlet) on hem fet una passejada de 10 minuts fins a un mirador on es veia una vista impressionant de les illes. L’aigua era turquesa a més no poder i la sorra blanca contrastava amb el color del mar...per quedar-te amb la boca oberta! Quan hem tornat al vaixell ens havien preparat el dinar (cutre-cutre. bocatas i bocatas, ni aigua ni res, si en volies..a pagar!) i després hem parat al tercer lloc: Whitehaven beach, una platja molt llarga de sorra blanca i aigües cristalines. Aquí és on el sol anava i venia.

Ahir a la nit, una menda lerenda va acompanyar al seu home a un bar i es va tragar totes les motos! Li vaig fer el “aguante” al Ramon, pobret, que ja li tocava, que portava masses dies sense veure el seu estimat Pedrosa (que va guanyar, per cert).

Demà al matí ja marxem de Airlie Beach i seguim tirant cap a Cairns. El dia 20 agafem un vaixell que ens portarà a fer immersions per la gran barrera de corall durant 5 dies! Uauuuu....esperem que l’aigua no estigui congelada!

Rainbow Beach i Fraser Island (Australia)

Veure fotos Rainbow Beach

Veure fotos Fraser Island

14 de juliol:

Bueno, de caloreta, de moment, res de res! Sí que fa caloreta de dia, no per posar-nos les xancletes, però sí per treure’ns el jersey i anar en samarreta de màniga curta. Però per la nit...uuuuuuhhh..quin fred! Això de dormir a la van a l’estiu deu estar molt bé, però aquí ara és hivern i fa molt fred quan se’n va el sol! Sabeu quants graus feia dins de la furgo? 10 graus! Hem dormit amb anorak! I pantalons de franela sota els tejanos, samarreta interior, samarreta normal; jo amb dos jerseis i la caputxa del jersei i la de l’anorak posada i lligada i el Ramon amb el gorro de llana tota la nit! Em tocava la cara per la nit i la tenia congelada! Dormíem els dos súper apretats per fer-nos caloreta perquè no ho podíem suportar! La veritat és que ho hem passat una mica malament, perquè fa molt fred per dormir a la fresca (perquè a la furgo és com si dormissis al carrer, pràcticament). Es veu que fa més fred del normal, diuen a la tele.

A demés tenim uns matalassos súper fins, i sembla que dormim al terra. Ens fa mal tot el cos! Vamos, que estem rebentats i portem dos dies de furgo! No em puc imaginar com deu ser dormir un mes allà dins! A sobre fa dos dies que no ens dutxem. Així que avui, després de 7 hores de carretera, hem decidit cuidar-nos una miqueta: dormir en matalàs normal, no passar fred, poder anar al lavabo i dutxar-nos! Hem llogat una habitació súper barata i som els més feliços del món!

La furgo ens la van donar amb el gas de cuinar buit, i ens van dir que ens seria fàcil trobar on omplir-lo, a les benzineres. Sí, home! Vam estar tot el dia parant i no hi havia manera! Finalment, quan ja tancaven, a les 5, i després de preguntar a 6 benzineres, una ànima caritativa es va apiadar de nosaltres i ens la va omplir.

El primer dia de furgo, és a dir, fa dos dies, vam sortir de Brisbane i vam anar fent ruta. Vam anar per la Sunshine Road i vam parar en un poble que ens havien dit que estava bé: Noosa. Era bonic, unes casetes molt xules, cotxassos, i gent amb tables de surf. Quan volíem sortir del poble, una mica lio, ens vam passar una hora donant voltes! Finalment vam arribar, de nit, a Rainbow Beach, el poble on paràvem a dormir. Al dia següent teníem una excursió per anar a veure una illa molt xula que estava allà aprop.

Només arribar, vam decidir trobar un lloc per fer el sopar i estrenar la nostra casa-portàtil. Vam veure un merendero i ens vam instalar per fer el menjar. Quan portàvem una estoneta, apareix un home amb un cotxe on posava “rangers” i ens diu, amb molt bones paraules, que no podíem dormir al poble, que a la gent del poble no li agradava aquest tipus de turisme perquè no gastàvem diners en el poble (turisme cutre, per dir-ho d’alguna manera, anem amb una furgo súper atrotinada i tota pintada!), que havíem de dormir a les afores del poble, i si volíem, a l’endemà, podíem tornar al poble. Ens deia d’anar a dormir a un lloc que ja havíem vist, que estava a 2 km del poble, en un carrer perdut de la mà de deu, que jo no hi dormo ni boja, quina por! Jo m’anava indignant a mesura que l’home anava parlant...li vaig dir que allà jo no hi anava, que jo era “scared” (cagada de por, vamos). I ens va “oferir” anar a dormir al carrer dels bakpakers, on estaven dormint tots els motxileros. Ah, és clar, si ens ajuntem tots allà, ben concentradets i sense desentonar en el poble, sí que podem, no? Aaaagghhh! Total, que quan vam acabar de sopar, vam anar cap al carrer dels hostels dels motxileros. Era la nostra primera nit, i bueno, era estrany dormir a la part del darrera d’una furgoneta! Vam fer el llitet, ens vam estirar, i vam dormir. Se sentia el xibarri que feien tots els bakpakers que cridaven i bebien, i de fondo se sentia el pumba-pumba de la música, però finalment vam dormir. Congelats de fred, ens vam despertar a les 6 del matí, tiritant...quin fred!

La dura nit va valer la pena quan ens vam llevar i vam veure el solàs que brillava. Ens esperava un dia d’excursió molt xulo. Vam anar a la Fraser Island, la illa de sorra més gran del món. Diuen que té més sorra que tot el desert del Sahara! (el Ramon diu que no s’ho creu!). Fa 120 km de llarg i uns 20 d’ample. Té boscos subtropicals molt frondosos (tot sobre sorra!), llacs d’aigua dolça per sobre i per sota del nivell del mar i molta fauna diversa (els famosos gossos salvatges, el dingos, més de 250 espècies d’ocells, etc).

És necessari anar en 4x4, perquè sinó t’hi quedes enganxat. Hi ha moltes agències que et porten a passar el dia (com a nosaltres) o si tens temps, pots fer la teva pròpia excursió: et posen en grups, et donen instruccions sobre què fer i què no fer a la illa, et donen un 4x4, tendes de campanya, un mapa i a recórrer la illa durant tres dies, tots sols! No vam tenir temps de fer-ho, però pintava molt bé! (Noel, primo, tú tuviste la suerte de hacerlo!).

Lake McKenzie

Vam recórrer la 75 Miles Beach, vam veure el llac més espectacular que he vist a la meva vida: Lake McKenzie, amb banyito inclós del Ramon (amb una sorra blanca com la millor del Carib i l’aigua més cristalina que us podeu imaginar), vam passejar pel rainforest Wanggoolba Creek, vam visitar la Central Station on ens van explicar les peculiaritats dels arbres que hi ha a la illa (bueno, el que vam entendre...), vam veure un dingo (difícils de veure en aquesta època perquè estan criant i no es deixen veure molt), vam veure un vaixell enfonsat a la 75 Miles Beach: el Maheno (enfonsat l’any 1935), vam veure les dunes vermelloses: Pinnacles i ens vam banyar els peuets a Eli Creek. També vam veure una serp marina a la plajta! (Australia està plagat de serps, n’hi ha de les més mortals!). Va ser un dia molt complert!

Quan ja tornàvem, des de l’autocar vam veure, a uns 10 km del poble, una zona de càmping davant del mar, on hi havia unes quantes caravanes. I més enllà, una altra zona on hi havia molt poca gent instal·lada. Vam decidir no passar la nit al carrer dels bakpakers i passar-la allà. Vam arribar al poble que encara no era fosc, vam agafar la nostra furgo i vam anar a buscar la zona que havíem vist. Només entrar...se’ns queda enganxada la furgo a la sorra..! Nooooo..!! Ens vam passar una bona estona intentant sortir, però cada cop la roda s’enfonsava més...al final vam veure apropar-se un noi amb una pala i moltes tables de fusta per ajudar-nos. La veritat és que s’hi va dedicar en cos i ànima! A poc a poc es van anar apropant tots els acampats que hi havia allà i vam acabar emputxant la furgo uns quants! Després de suar-la molt, i al cap d’una horeta més o menys, la furgo va sortir de la sorra, per fi!

Després d’aconseguir treure la furgo i un cop el Ramon i jo vam estar instal·lats, ens vam apropar a la tenda del Richi, el noi que va estar tota l’estona ajudant-nos, oferint tot el que vam poder: patates fregides, cerveses, olives i pistatxos. Venia amb la seva dona, la Carla, i les seves dos filles (Madison, de 6 mesos, i la nena més divertida i feliç que us podeu imaginar, la Emily). També estava amb ells la germana de la Carla, la Sara. Eren molt macos i vam estar amb ells una bona estona, fins que vam anar a dormir (des de les 6 de la tarda fins la 1.30 de la matinada, que van venir uns niñatos australians borratxos i ens vam retirar). Vam estar parlant a la vora del foc molt a gust. Són uns pares molt joves, tenen 23 anys! Són australians, mai han sortit de la regió on viuen i ens van dir que han conegut a molt pocs extrangers. Així que vam estar intercanviant experiències i explicant-nos la vida. Ah! Ens van dir que al “ranger”, ni cas, que podem aparcar la furgo i dormir on vulguem.

Ens van explicar que ells van sovint a aquella zona a acampar, i la veritat és que anaven molt ben preparats: gas enorme, fogons, bateria amb llum, llenya pel foc, destral, parrilla, bullidor d’aigua, tenda enorme de campanya, piscineta per la nena, cadires..bueno, tot un arsenal de professionals!

Aquest matí, després d’intercanviar adreces i abraços i de prometre’ns cartes i fotos, hem seguit fent via fins que hem arribat on estem ara, a Rockhampton. No té cap interès especial, només que era a mig camí i ens anava de pas, però dormirem en un llit, i això no té preu..!

Ah! Hem vist per la carretera 6 cangurs més...però tots morts, a la cuneta! Quina peneta, encara no n’hem vist cap de viu! També hem vist moltes caravanes i molts càmpings, deu haver-hi costum de visitar el país així.

Brisbane (Australia)

Veure fotos

12 de juliol:
Uauuuuuuuuu..!!! Quina emoció!! Hem llogat una Van, una furgo-casa amb la que farem la costa est! Una setmaneta vivint a la furgo! Té com móduls i te la vas montant segons et convingui: ara un llit, ara una tauleta..i té un fogonet per fer el sopar i una mini-pica per rentar els plats, així com dos cadiretes i una tauleta per treure-la fora i prendre la fresca. És molt autèntic! I el millor de tot: està pintada de leopardo amb cors!! Ben ortera i alhora de honey-moon total! Això si: si volíem passar desaparcebuts...ho tenim malament! Fotem un cante que no vegis amb la furgo tota pintada!! La hem llogat per una setmana, que és el que trigarem a arribar a Cairns (1.770 km). ja teníem ganes de deixar les ciutats i anar fent ruta. Ara parem aquí, ara parem allà...i s’ha acabat el buscar on dormirem avui, quant ens costarà...ara portem la casa a cuestas, som com cargolets! Això sí, no té lavabo ni dutxa, així que farem de hippies autèntics! Jejeje..

Hem estat a Birsbane dos dies, organitzant el lloguer de la furgo i el viatge. És la tercera ciutat més gran d’Australia, i diuen que de les més desitjables per viure-hi, perquè, tot i ser una gran ciutat (1,5 milions d’habitants), és tranquila. No té mar, però té un gran riu que la traspassa. Estirar-se a fer la migdiada o relaxar-se a la vora del riu és bastant agradable. Hem estat allotjats en un hostel (Bunk Hostel) amb lavabo a l’habitació, ens hem sentit molt afortunats! Poder anar al lavabo per la nit, no haver de fer excursions..quin luxe!


Fa dies que quan llegia coses d’Australia, llegia que li deien Oz. Jo pensava: serà que el mago de Oz estava per aquí..? no em sonava, però...fins que al final, xerrant amb el Ramon, ell es va donar compte: pronunciat amb anglés, oz sona com els diuen als habitants d’aquí: aussies! Aaaaahhh... ja ho hem entés! Aquestes abreviatures que es marquen...!

Encara no hem vist cap cangur. Bueno, normal, hem estat en ciutats...ara anem per la carretera i el Ramon n’acava de veure un, però mort!

Bueno, comença l’aventura australiana! La costa ens espera, i la caloreta, i les xancletes, i el bikini, quines ganes!!!

Great Ocean Road (Australia)

Veure fotos

8 de juliol:
Ja hem fet la Great Ocean Road. Bueno, ens queda un trocet de 20 km que farem demà. La carretera voreja la costa i el mar t’acompanya durant tot el trajecte. És molt bonic, tot i que quan ha començat el dia plovia. Però al cap d’una estona ha sortit el sol i hem pogut veure els punts més bonics amb sol, hem tingut sort! Hem vist un parell de cascades i hem passat per varis pobles (Aireys Inlet, Lorne, Apollo Bay). Poblets al costat del mar, amb unes boniques platges i amb moltes botigues de surf.

Hem vist també el Cape Otway i el seu far. El far ens ha semblat una mica timo. Hem hagut de pagar per veure’l i no era gran cosa. Tenia unes bones vistes, això sí.

Després hem arribat a la zona més espectacular de la ruta. El Port Campbell National Park. És també el tros més fotografiat de la Great Ocean Road. Hem vist el Gibson Steps, els Twelve Apostles, the Arch i el London Bridge. Són unes pedres immenses al mig del mar, fruit de la erosió del mar sobre la terra. L’aigua del mar ha anat erosionant la terra fins a desenganxar-la i deixar-la en forma de roques enormes a uns quants metres de la platja. Dels 12 apòstols (pedres) avui només se’n veuen 6. Les altres formacions que he anomenat, són el mateix, només que per la seva forma tenen un nom o un altre. Realment bonic.

La Great Ocean Road és una carretera especialment perillosa. Hi ha cartells anunciant-ho tota l’estona. Estava ple de roques caigudes de la muntanya, però uns bons rocots al mig de la carretera! També hi havia cartells anunciant canguros, però no hem tingut la sort de creuar-nos amb cap...el mar és també especialment mogudet en aquesta zona. Està prohibit banyar-se i es veu que molts vaixells s’hi han quedat pel camí (més de 80 vaixells en 40 anys).

Ara estem a un altre “self-contained”, fent el soparet. Demà ja hem d’anar tornant cap a Melbourne, doncs passat demà tornem el cotxe al matí i per la tarda agafem un avió cap a Brisbane, per començar a fer la costa est. Quines ganes de posar-nos el banyador i les xancletes!

Melbourne (Australia)

Veure fotos

5 de juliol:
Melbourne té 3,5 milions d’habitants. És força gran, també, però no té la modernitat de Sydney. És una ciutat bonica, més clàssica, no tan moderna com Sydney.

Ahir vam estar passejant pel centre i vam anar a sopar a un restaurant italià molt bo (Becco). I també va ser molt bona la clavada...Avui, entre gestió i gestió, hem fet la volta en tramvia pel centre de la ciutat, passant pels principals punts d’interès. Hem parat a Federation Square, una zona amb uns quants edificis moderns (museus), barrejat amb edificis antics (el parlament, una estació de trens, etc) i hem tornat caminant fins al hostel.

Sembla que el viatge en aquest enorme país es va perfilant..aquest matí ens hem passat dues hores a internet organitzant-lo. Finalment hem decidit el plan: veurem Melbourne, després llogarem un cotxe per fer la “Great Ocean Road”, que diuen que és molt bonica. Tornarem a Melbourne i agafarem un avió cap a Brisbane, i allà llogarem un cotxe per fer la costa est fins a Cairns (uns 15 dies), que és on hi ha la gran barrera de corall i on podrem fer bones immersions. Després volem cap al Uluru, al mig del país, i acabem a Darwin, on hi ha els cocodrils i on partirem cap a Bali. Ufffffhhh...tot el dia organitzant! I aquest país és CARÍÍSSIM!! Res a veure amb NZ! Estem ja escaldats i això només ha fet que començar!

El hostel on estem dormint no és que sigui res de l’altre món. És un súper edifici, enorme, amb moltes habitacions. La majoria són habitacions de lliteres, on hi dormen uns 20. No tenen lavabo i està tan mal fet, que des de la nostra habitació (doble, quin luxe!) per anar al w.c., hem de travessar dos passadissos, dos portes i el hall dels ascensors!! Imagineu-vos quin pateig! Deixo de beure aigua a mitja tarda, no sigui que m’hagi de llevar a mitja nit i hagi de posar-me les xiruques per anar-me’n d’excursió! Un desastre..! i a sobre està ple de niñatos que no paren de liarla per la nit. Vamos, que és el típic lloc per venir amb una dècada menys. Aquest matí, quan ens hem llevat, hi havia botelles buides de birra pels passadissos i fotia una pudor a tigre que tirava pa’trás!! Una meravella, us podeu imaginar! Jo ja no tinc edat per aquestes coses!

A Sydney vam conèixer una parella (una vasca i un cartaginés). Estaven també de viatge pel món, durant un any. Ja acabaven el seu viatge per Austràlia, i ja ens van advertir que era caríssim. Vam estar esmorzant junts i casualitats de la vida, ella és de Bilbao, psicòloga, i va fer la carrera a Deusto! On jo vaig fer el meu primer any de carrera també. Només que en diferents anys. Vam estar comentant els profes compartits i tot això. Llàstima que vam haver de marxar ràpid perquè nosaltres agafàvem l’avió en dues hores, perquè segur que teníem amigues comunes (Bilbao és un poble!). Semblaven molt macos. Quan ja marxàvem i estàvem ja al carrer amb les maletes per anar a buscar el tren que ens portaria al aeroport, va venir ella corrents i ens va donar la targeta del seu mòbil australià, que encara quedaven diners, perquè la utilitzéssim nosaltres, ja que ells marxaven a l’endemà. Ells també tenien un blog i vam intercanviar adreces. El Ramon i jo no vam caure, a l’hora de crear el nostre, que l’adreça és megallarga i a sobre en català! Aquests van flipar per escriure-la! Ens van dir que ja ens valia, fer un blog amb aquest nom! Tenen raó, no vam pensar que potser coneixeríem gent i donaríem l’adreça. I a sobre està en català!! Fent país!

Ah! Ens acabem d’informar que Europa ocupa una extensió de 10 milions de km2 ocupada per 700 milions d’habitants! Només és una miqueta més gran que Austràlia!! Quina bogeria comparats amb els 20 milions d’habitants que hi ha aquí! Un petonet per la nostra fan nº1, que segur que li agraden aquests detalls! Ah! I ja hem afegit un mapa perquè us situeu.

Per cert, ens torna a fer falta l’anorak! Nosaltres que ens pensàvem que s’havia acabat el fred..! No en fa tant com a NZ, però és necessari abrigar-se. Desenterrarem del fons de la maleta les samarretes interiors i els pantalons de iaio (franela).

6 de juliol:
Melbourne té un tramvia i un autobús gratuït per visitar la ciutat. Segur que a Barna el bus turístic s’ha de pagar! Avui ha tocat agafar el bus. Hem anat al Queens Victoria Marquet, un mercat de roba i menjar que, la veritat, està molt i molt bé! Semblàvem els típics guiris que et trobes a la boqueria fent fotos a tot, sabeu? Doncs igual! Quines parades de carnaca! No us podeu imaginar els pedazos troços de carn que hi havia! I baratíssima! I els carnissers cridaven com bojos per atreure la clientela cap a la seva parada. Es plantaven al mig del passadís, i a cridar! Al Ramon i a mi se’ns feia la boca aigua veient la sucosa carn. Quan ja marxàvem, dèiem que era una pena no tenir cuina...i de cop i volta, ens mirem i diem: “al hostel hi ha cuina comunitària”!! així que, tot contents, hem tornat a entrar, hem anat directes a la parada de carn de l’home que més cridava i hem comprat dos troçots de carn per treure el hipo. És clar, ens faltava l’oli d’oliva per cuinar-la, i l’hem comprat (al doble de preu que la carn!), així com una barra de pa i un brie australià boníssim. Ja trobàvem a faltar cuinar nosaltres!

Després hem anat als Royal Botanic Gardens i ens ha agafat la pluja. Ens hem ben xopat! Hem tornat a agafar el bus perquè ens tornés a caseta, però abans hem parat de nou al mercat i hem dinat allà, de peu, en una parada de pizzes i bruschettas boníssimes! El Ramon s’ha menjat un bocata de xoricet i jo una bruschetta de xampinyons, formatge i “spanish onion” (què té d’especial la ceba espanyola..? ens sorprèn, no és el primer cop que ho veiem). Hem descarregat les compres de menjar a l’habitació i hem anat passejant (llavors ja feia sol) cap al Melbourne Museum, que havíem vist que hi havia una estructura cúbica de colors molt xula. I, per fi, hem trobat una llibreria on hi havia llibres en espanyol! És que ja m’he llegit els 8 llibres que portava. Me n’he comprat dos, ben gordos perquè durin, i estic molt contenta!

El Ramon aquesta nit se n’ha anat d’excursió nocturna al lavabo, i diu que, de camí, s’ha trobat a un noi dormint amb el matalàs al passadís! Déu meu, això és campi qui pugui!

Ens està servint bastant la informació que els espanyols van posant al seu blog. Ells ja han passat per tot arreu d’Austràlia on ara anem nosaltres, i gràcies a ells anirem més a la idea (millors llocs per bucejar a la barrera de corall, hotels que estan bé, etc).

7 de juliol:
San Fermín!
Per fi, després de 3 nits hem deixat el hostel on estàvem...quin horror de lloc! Aquesta nit m’ha despertat la parelleta del costat en plena baralla sentimental a les 4 de la matinada! No callaven, ella plorava com una tòtila, fins que finalment he “aporreao” la pared que ens separava i ha fet efecte, al menys han callat! Un cop ja totalment despejada i amb el Ramon al costat també despert (és clar, qui podia dormir amb aquest xivarri!) hem decidit que, de perdidos al rio, anàvem al lavabo. Així que hem fet l’excursió nocturna. Els passadissos estan pintats d’un taronja estrident per si estàs adormit t’acabis de despejar bé del tot, horripilant! Quan hem tornat a l’habitació jo no podia dormir, i m’he estat un parell d’hores donant voltes al llit i prometent-me no tornar a trepitjar aquell lloc. Horrible.

Després de la dura nit, ens hem adormit. Aquí el check-out és a les 10, no a les 12 com al nostre país, i hem obert els ulls a les 9.30! Estrés!! Corrents ens hem dutxat i hem baixat a fer el check-out. El hostel és tan fantàstic que et reclamen que quan marxis baixis els teus llençols bruts i la tovallola! Us podeu imaginar un lloc més cutre? Així que desaconsellem molt i molt l’Hotel Bakpak de Melbourne. A menys que vagis amb ganes de no dormir, de no pixar per la nit, tinguis menys de 20 anys i siguis mooolt adaptable! L’únic que té bo és que està cèntric.

A les 11 teníem un cotxe de lloguer que ens esperava per fer la Great Ocean Road. Res a veure amb el tracte rebut a NZ. Aquí et diuen que si el tornes gaire brut et cobren 35 dolars australians! Hem començat la ruta amb la idea de fer els 200 km de la costa en 3 dies, per poder anar parant. Hem tingut la mala sort d’equivocar-nos i hem anat en sentit contrari durant 1hora! Grrrr! Total, que hem hagut de tornar i hem perdut 2 hores de sol! I llavors s’ha posat a ploure. Hem anat tirant, hi havia platges que tenien molt bona pinta, però és clar, plovent! Així que hem parat al poc de començar la Great Ocean Road i hem decidit quedar-nos quiets, per veure si demà tenim més sort i podem gaudir de la ruta sense pluja. Sort que anem amb temps i podem estar-nos esperant a que deixi de ploure.

Hem parat (són les 4 de la tarda) en un parc d’aquests que hi havia també a NZ, un lloc per caravanes i amb els “self-contained” o “cabins”, que són com unes casetes prefabricades on hi ha cuina i lavabo. No podem estar més emocionats! Aquesta nit cuinarem nosaltres, no tindrem problemes per anar al lavabo i no ens emprenyarà ningú! Així que ara estem a caseta, calentets, veient com diluvia fora, i fent el menjar. Millor no podem estar!

Ah! La carn d’ahir al vespre...exquisita, sucosa, fresca...boníssima! Es podia tallar desfilant-la amb la forquilla, sense el ganivet! Ens vam posar les botes!

Sydney (Australia)

Veure fotos

2 de juliol:
Ja hi som! Després de 3.5 hores en avió, ahir vam arribar a Sydney. Després de NZ, que era el més lluny que podíem estar de casa, ara cada país que visitem ens apropa més a casa. Ja ens anem acostant!

Des de NZ vam estar trucant a hostals per dormir i la veritat és que ens va costar molt. Tot estava ple! (els econòmics, és clar). Finalment, vam trobar lloc. No és res de l’altre món: no tenim bany a l’habitació, se sent molt soroll del carrer i les faroles del carrer donen directament a la nostra finestra, amb lo qual a la nit sembla que sigui de dia! (jo no tinc cap problema perquè quan dormo sóc com una marmota, però al Ramon l’emprenya més tot i que també dorm com una marmota). Però bueno, tenim on dormir i està cèntric. I total, només hi venim a dormir, perquè el dia ens el passem patejant la ciutat.

I no fa el fred que feia a NZ! Això s’agraeix! No hem ni agafat l’anorak! I no ens ha fet falta per res. Ha fet solet tot el dia, inclús el jersey ens ha sobrat en algun moment.

Estem una mica perduts en quant a l’itinerari a fer. Austràlia és molt gran i volem fer moltes coses en 5 setmanes. Hem conegut un espanyol que portava 3 mesos per aquí i ens ha estat donant consells sobre com organitzar el viatge. Ja veurem com ho fem, però bueno, sobre la marxa.

Avui hem passejat pel Royal Botanic Gardens, The Rocks i Circular Quay. Hem vist la famosa Sydney Opera House i hem agafat el ferry per anar a Manley (una platja característica del nord de la ciutat). Des del ferry es veu tota la ciutat. Hem dinat allà i ens hem concedit un capritxo: una tapeta de pernil ibèric! Bueno, més que una tapeta, eren 2.5 lonches de pernil! Però era molt bo i ens ha sabut a Glòria! Hem passejat una estona per la platja i hem tornat en el ferry. Ja era de nit i hem vist la ciutat des del mar, amb tots els edificis i la Opera House il·luminada. Molt bonic!

Ah! I hi ha un metro que va per sobre! Va sobre un rail, a uns 5 o 6 metros del terra! (a Bangkok també ho vam veure fa uns anys).

Curiositats d’aquest enorme país:
Així com NZ tenia una densitat de 15 habitants per km2 (en un territori de 270.000 km2 i 4 milions d’habitants), Espanya de 85 hab/km2 (500.000 km2 i 43 milions de persones, què amuntegats estem, comparat amb aquests països!), la gegant Austràlia té una densitat de 2,5 hab/ km2 !! El territori ocupa 7,5 milions de km2 i hi viuen tan sols 20 milions de persones! Si crèiem que NZ estava desert, imagineu-vos com estarà Austràlia!
És el país del món on més dispersa està la població i alhora, on més concentrada està. El 90% de la població ocupa el 3% de la superfícies del país, el 92% viu a les ciutats i el 97% del territori no està poblat (dedicat a la cria d’animals, vi, etc). Així que aquí et pots passar dies i dies sense trobar-te una ànima per la carretera!
A Sydney, viuen les mateixes persones que a tot NZ!
Així com als habitants de NZ els diuen “kiwis”, als australians els diuen “aussies”. I hem de dir que l’anglès que parlen s’entén molt millor que el dels kiwis!!!

3 de juliol:
Estic mooorta! Súper cansada, tot el dia caminant, tinc agulletes a les espinilles!

Avui hem anat només llevar-nos a la Sky Tower de Sydney. Fa 250 metres d’alçada. No és tan alta com la de Auckland ni tan xula, però les vistes són espectaculars. És clar, Sydney és molt més gran! L’entrada incloïa 30 minuts de cinema d’aquests en 3D, on hi ha pantalles de 180 graus i que es mouen els seients. Hem fet una visita virtual per tot Austràlia, ha estat molt bé.

Després hem anat en autobús a la Bondi Beach, la platja més famosa de Sydney. Ha fet molt bon dia i hem estat passejant per la platja i veient als surferos. Hem dinat allà i hem tornat cap al centre de la ciutat, que encara ens quedaven cosetes per veure. Hem anat al Darling Harbour i a Chinatown i després hem tornat a veure com es feia de nit des de la Sydney Opera House. Estava preciosa. El sol ja es ponia i la il·luminava, donant-li un color rosat.

Finalment hem decidit marxar demà. Ja hem comprat un bitllet d’avió i demà a les 12 del migdia volem cap a Melbourne. Aquest cop també ens ha costat trobar habitació allà, no sabem què passa, que està tot ple. Hem trobat al final una habitació sense lavabo, a veure què tal està. L’hostal on estem dormint a Sydney només té 12 habitacions repartides en dos plantes, cadascuna amb dos dutxes i dos lavabos, amb lo qual no hem tingut problemes per trobar-los lliures.

Ens ha encantat Sydney. És una ciutat gran, oberta al mar, moderna, cosmopolita, amb molta gent diferent (molts orientals) i que segur que té moltes més coses a descobrir....però hem d’anar a la idea, que hem de fer moltes coses!

RESUMS

Mapa Nova Zelanda


Ruta Illa Nord


Ruta Illa Sud

RESUM NOVA ZELANDA

El que més ens ha agradat:

1. La gent: són simpàtics, alegres, amables, cooperadors, desinteressats, en definitiva...molt bona gent!
2. illa del nord: Cap Reinga, Russell, Auckland
3. illa del sud: Kaikoura (impressionant l’espectacle que ens va oferir els dofins fent salts mortals, tombarelles, jugant amb la proa del vaixell...inolvidable! i les balenes), Milford Sound, Punakaiki i glaciars.

El que menys en ha agradat.

1. ...molt difícil...el tema del temporitzador a les calefaccions..? vinga, va, per posar algo!
   

RESUM D’EEUU

- El que més ens va agradar: San Francisco i la costa californiana.
- El que menys ens va agradar:

1. Pel carrer et trobes amb molts drapaires amb problemes de salut mental, però molts. Algo exagerat. Ens va sorprendre. Més tard ens hem enterat que la política del cachulis del Scharweneger retalla en ajudes socials.
2. Super-Size-Me: no existeix el concepte “petit”. Quan et compres, per exemple, unes patates fregides o un cafè, les mides són: medium o large. Ni tan sols existeix el tamany petit! I us podeu imaginar com és el “medium”...enoooorme!
3. L’excés de normes per tot

RESUM POLINÈSIA:

- El que més ens va agradar: el mar i la riquesa del seu fons marí
- El que menys ens va agradar: els seus preus desorbitats i excessius en tot.

Christchurch (Nova Zelanda)

30 de juny:
Ja estem al nostre últim destí. Hi vam arribar ahir, després d’un matí plujós en cotxe. Per la tarda va seguir plovent i no ens vam moure de l’habitació en tot el dia.

Vam tenir “mogudeta”. M’explico: abans de pagar l’habitació (self-container) vam preguntar a recepció si la calefacció tenia temporitzador (si era així, no ens quedàvem, plovia, i no volíem passar fred!) i ens van respondre que no. D’acord. Paguem, entrem a l’habitació, encenem la calefacció i al cap de 30 minuts...s’apaga! Grrrrr!!! Anem directes a recepció a queixar-nos. Era la típica noia que amb el somriure cínic tota l’estona, enteneu..? Grrrr!! Un noi de recepció ens sent i ens diu que ens acompanya a l’habitació a comprovar-ho, però que no, que s’ha apagat perquè ha detectat que l’habitació ja estava calenta...sí, una merda! Entrem a l’habitació, ens diu que si és com diem nosaltres, ens deixa un calefactor portàtil, però que està segur que no és com diem nosaltres. Bueno, finalment i, evidentment, SÍ és com diem nosaltres, però el calefactor no arriba. Vam haver d’anar 3 cops a recepció a reclamar-lo i la noia amb el somriure a la boca dient-nos tota l’estona que sí, que ja ens el portaven...grrrrr!!!! I al principi pretenia que apretéssim el botó cada 30 minuts, nit inclosa! Quines ganes de parlar bé el seu idioma i preguntar-li si ella té aquest mètode tan fantàstic a casa seva! I de dir-li que estaria bé que conegués les instal·lacions del lloc on treballa! Grrrrr!!! Bueno, finalment, i després de 3 hores i 3 reclamacions, ens el van portar. Problema resolt, després d’unes hores d’escalfament i ràbia. Així que hem passat tota la nit calentets i sense haver d’aixecar-nos cada 30 minuts per apretar el ditxós botonet! Què pesadeeeeets...!!!

I avui, que ha fet un sol tremendo tot el dia, hem anat a visitar la ciutat. Abans però, hem anat a tornar el cotxe. El nostre motor durant aquestes setmanes, i que s’ha portat de meravella! Hem fet amb ell 4.000 km! L’home a qui li hem tornat el cotxe era tan simpàtic com el que ens el va llogar a Auckland, i ni se l’ha mirat!

Christchurch és la ciutat més típicament anglesa de tota NZ. Els edificis, les places, les botigues...tot. I Fish & Chips per tot arreu. Al centre hi ha edificis (no molt alts) però a la que t’allunyes una mica, tot són casetes unifamiliars, de fusta, súper mones. De lo poc que hem vist, creiem que la ciutat no és especialment bonica, ens ha semblat normaleta. I ens hem oblidat la càmera, així que no tenim fotos! Hem fet un volt, hem passejat pel centre, i cap a les 4 hem tornat cap a “caseta”. Quan estàvem passejant, de cop ens hem vist enmig d’una “Transport Parade”, una desfilada de transports de totes les èpoques. Ha estat molt bé, hi havia de tot: tanques, ambulàncies antigues, bicicletes d’aquelles amb una roda enorme i l’altra súper petita, motos amb sidecar, camions de bombers i tractors de l’any de la Catapum, cotxe-oruga, cotxes antics...
I demà ja marxem d’aquest fantàstic país, rumbo nuevo destino: Austràlia. En tenim moltes ganes, però ens fa peneta deixar un país tan meravellós, que ens ha tractat tan bé i que, probablement, no tornarem a visitar...fins sempre Nova Zelanda, ens has robat el cor....