Le Tahaa (Polinesia Francesa)
I jo deia que Moorea era el paradís...? això TAMBÉ ÉS EL PARADÍS!! Estem flipaaaaaaaaant..! ja estem a Le Taha’a, i no tinc paraules per explicar com és això..! primer de tot, que l’hotel és la bomba! És un Relais&Chateaux, amb això ja ho he dit tot! Impresionant!
Vam agafar el vol des del Morea cap aquí, 40 minuts de vol, o sigui, que està bastant lluny de Tahiti i de Moorea. Està al costat de Bora Bora, es veu des d’aquí, él nostre pròxim destí! Vam arribar i ens van rebre amb una tovalloleta fresca per la calor amb olor de tiaré, les plantes d’aquí que fan olor com a jazmin i amb una beguda fresqueta. Llavors el relacions publiques de l’hotel (Laurent) ens fa ver un "tour" per l’hotel per explicar-nos totes les instal·lacions, els bars, restaurants, etc. Ja vam flipar, pq l’hotel és preciós. El Ramon i jo mai havíem estat en un hotel d’aquest pal i creiem que mai més hi anirem, pq és espectacular! La illeta és petiteta, d’uns 3 km de llarg, i l’hotel és tot fet amb fusta i materials d’aquí, però amb molt de gust. Es diferent que la de Moorea, sense montanyots i amb moltes palmeres i sorra fina i blanca.
Finalment, ens porten a la nostra habitació i...uffff... ens vam quedar bocabadats!! Sobre l’aigua, enorme, amb una terraceta amb escales que donen directament al mar, amb dos tumbones, amb una tauleta fora per estar-s’hi hores i hores...per dins, el llit enmig de l’habitació, amb un ventanal davant del llit, per quan et lleves, amb unes vistes impresionants, es veu tot el mar! El Ramon diu que és com un quadre! El lavabo, xulíssim! Tot de fusta, preciós! Als peus del llit hi ha com una peixera de vidre allargada, tot el llarg del llit, que dóna al mar, i veus els peixets. A la nit, obres els llums de l’aigua, de sota l’habitació, i donem pa als peixets que venen tots a jalar, més xulo..!
Ens fan l’habitació dos cops per dia! Al matí, i a la nit, quan tornem del sopar (que evidentment, al ser un R&C el menjar és boníssim!) ens han obert el llit, ens han tancat les cortines, ens han posat tovalloletes al terra per quan sortim del llit i ens deixen un conte sobre els llençols per llegir per abans d’anar a dormir!
També ens van regalar una botelleta de xampany i una sessió de massatge de ½ horeta al spa! Més bé...!
Ahir vam fer dos immersions, però per aquí no hi ha lemon sharks, i és clar...els taurons de punta negra ja no ens impresionen tant..jejeje. estem massa ben acostumats! Així que la immersió no la vam disfrutar tant com a Moorea, que hi havia més vidilla sota l’aigua. Aquí es veu que hi ha rayes, però no les vam veure. Ademés l’instructor d’aquí és un "sapo", com diu el Ramon, i no va ser de les millors immersions, la veritat..
Com veieu, aquí no ens conectem tant, això no és Amèrica, i la conexió quasi que va amb manivela! És lentaaaaa....així que no podem penjar fotos ni escriure molt, pq et passes tres hores per enviar un mail. I sí, Siso, tens raó, volíem penjar 5 fotos, però amb la lentitud d’aquí, mentre ho estàvem fent, se’ns va acabar el temps contractat i només vam tenir temps de penjar-ne 3! Ja tenim ganes de que les veieu, ja, però crec que fins no arribem a Nova Zelanda, no serà possible (esperem que hi hagi bona conexió!).
I molt bé, Siso, has estat l’únic, de moment, que ha encertat el problema! Sabia que t’agradaria, aquest joc! Doncs no et preocupis que et tindrem entretingut, pq en tenim moooolts! I Helga i Bassedes, no em crec que sigueu tan zopeeencos! Que ni amb la resposta ho enteneu!! Buuuuuurros! Demaneu ajuda, que la necessiteu!! Jajajaja.
Xupi, Angela!! Que nos vemos en Bali!!!!!!???? Bieeeeeeeeeeen!!! No sabes, Angela, lo contentos que nos pusimos!! Venis?? Pero qué bien!!!! Bieeeeeen!!
Eric, molt bo el teu missatge!! Ens vam pixar de riure!!! Jajajjjaja!!! Lanza, tens raó, a veure si l’Orellut s’inspira i us dedica unes lletres, encara que sigui per enviar-vos a cagar!! Jua jua juaaa!! I sí, mamà, t’encantaria això! Hi ha vainilla per tot! Cada nit, al sopar, em demano algo amb vainilla: que si la salsa del mahi mahi (peix d’aquí), que si el postre...boníssim! però de comprar, de moment, res de res..que ens esperen 6 mesos més de carregar maletes!
Ei penya!!! Ara soc jo, el Ramon!
Primer de tot dir-vos que estic d’acord amb el que diu la Taís, però com he rebut queixes (del Lanza) en el sentit de que no soc jo el que escric, aquí estic. A la terrasseta de la nostra water-villa escribint quan podria estar fent-me un banyito de muerte en aquest mar que sembla un llac de lo plà que està.
Com va tot? Alguna novetat d’algú que hagi de saber?
Lanzas, que dius que trobes a faltar els meus renecs? Que vols que t’envii a cagar??? Doncs, A CAGAR!!! Jejeje Llàstima que no estigueu per aquí per poder-ho fer en persona.
I tu Eric, que bueno el comentario, nos estuvimos riendo un buen rato...
Xupi! Dius que ens veurem per Bali??? A veure si és veritat encara que si l’Angela ja ens ho ha dit deu ser que ja ho teniu bastant pensat no? Buenu, ja ens direu el dia que arribeu si us hem de buscar hotel o el que sigui... Que ja tinc moltes ganes de veureus. I a veure si d’una vegada et fas amb una adreça de mail que ja estem al 2007 collons!!!
I tu Marc, com ho portes la teva guerra amb el gmail? Ja t’has donat per vençut? I que és això de felicitar-me el cumple amb un "Felicitats ratahiena"? Que t’has pensat alimanya??? Aquí la única ratahiena que hi ha ets tu i a sobre calva. Jejejeje (estic plorant de pensar la cara que posaràs al llegir-ho) jejejeje
Bueno gent, me’n vaig a l’aigua... suposo que a partir que estem a Nova Zelanda i tinguem més "temps lliure" ja aniré escribint més però es que aquí mai trobo el moment de posar-m’hi....
Molts petons per tots!!!
30 de maig:
Ahir vam anar en kayak a fer la volta a la illa. Va ser divertit. Hi ha molt corall, i la barketa s’encallava i no passava. Llavors el Ramon baixava de la barca, es posava davant de tot i amb un cordill que hi havia, l’anava guiant per entre el corall, mentre jo, asseguda dins, m’ho mirava i em deixava portar. Em vaig sentir com si tingués 10 anys i estigués jugant a la platja.
Vam trobar una platjeta preciosa, de catàleg de viatge! És la foto que hem penjat a dalt de tot del blog, oi que és xula? Vam atracar el kajak i no vam parar de fer fotos i més fotos (que si la típica del Ramon estirat a la vora de la platja boca a dalt, amb braços i cames oberts, que si ell fent el salto mortal cap enrere, jo estirada boca aball...i tot amb Bora Bora darrere).
A l’hora de sopar ahir hi havia espectacle montat per l’hotel, i van fer focs. Hi havia un pillat tot tatuat (cara inclosa!) que era molt caxondo, el Ramon va voler que ens féssim una foto amb ell, aqui esta:
I avui és el nostre últim dia en aquest paradís...però el pròxim destí és Bora Bora! (jo, que fins ara ho associava a Eivissa, a la platja d’en Bossa!)
Ahir vam trobar al YouTube un vídeo que la Marta Soldevila havia penjat de la nostra boda! No ens ho havies dit, Marta! Però moltes gràcies! L’hem penjat a l’apartat Bodorrio, sota la projecció de la Mir. És boníssim! Vam riure taaant!! Surt el Manu fent unes ballaruques i cantant, super divertit! I els altres tb (guille, lanza, clara, etc). Molt divertit!
Aquí, a Le Tahaa no ha plogut ni un dia. Fa una bona caloreta. Ahir amb el Ramon estàvem mirant un mapa del món...i estem al mig de l’oceà!! Però al mig al mig!! Ja ho sabíem, però el veure-ho ahir em va impactar! Estem rodejats de mar i mar i mar i més mar! Estem a 8.5 hores en avió de EEUU i a 6 de Nova Zelanda..a prendre pel cul!! I tenim 12 hores de diferència horària amb vosaltres, el màxim que es pot!
El menjar a la Polinèsia en general és molt bo, pq tot és mig francès mig polinès (molta mantega, pa bo, amanides, etc). I evidentment, l’idioma és el francès, que el Ramon i jo vam estudiar al cole. Ens fotem uns lios..comencem parlant en francès i acabem en anglès!
El Ramon i jo estem totalment enganxats al blog! Tot el dia maquinant què hi posarem, quines fotos hi penjarem, a veure qui ens ha dit algo...és un vici! Inclús jo, que sempre faig diari personal quan vaig de viatge, aquest cop me l’he portat però quasi no hi he escrit res! El tinc totalment abandonat! Bueno, és per una bona causa...! no deixeu de dir-nos cosetes, que ens fa mooolta il·lusió!
