Bangkok (Tailandia)

Veure fotos

11 de novembre:
Avui fem sis mesos de casats! I encara continuem de lluna de mel...quina sort, la nostra!

Ja estem a Bangkok, hi vam arribar ahir i marxem en dos hores, cap al continent africà, on no hi he estat mai! L’anada cap a Kènia és una mica liada: ens van canviar el vol directe Bangkok-Nairobi i hem de fer nit a Doha, Qatar. Però com ha estat una modificació de les línies aèries, en teoria es fan ells càrrec de l’hotel, del taxi cap a l’hotel i de la tramitació de la visa. Tot això ho hem de tramitar quan arribem a Doha, a veure si tot surt bé...i quan arribem a Nairobi, el mateix dia agafem un vol cap a Zanzibar i no tenim els bitllets encara. Els hem de comprar al mateix aeroport de Nairobi, que en principi ens els tenen reservats. Però no les tenim totes, doncs haurem de pagar el bitllet tres hores abans d’agafar l’avió. Ens van dir que es fa així, però no sé no sé... ja us ho explicarem, com ha anat tot...tenim dos dies de incertidubmre, com diu el Ramon...

El Pepe i la Laura ens van aconsellar que si veníem a Bangkok havíem d’anar a un hotel que ells havien anat: el Oriental. Déu meu, és impressionant..! l’hotel és enorme, preciós, però el que més ens ha cridat l’atenció és el tracte amb el client i els detalls que tenen amb ells.

Els hi vam dir que estàvem de lluna de mel, i tot han estat detalls cap a nosaltres. Ahir vam passar el dia a la piscina de l’hotel, i un moment que jo vaig anar a l’habitació, em trobo que ens havien posat una cubitera amb vi blanc, una nota, i dos platets amb un objecte de vidre en forma rodona per cobrir-los, perquè no entrin bitxets, sabeu? I dins hi havia, en forma de cor, papaya tallada i un cor de xocolata blanca amb bombons a dins! Nyam! Vaig demanar si ens podien portar el vi a la piscina, i ja ens veieu, al Ramon i a mi, com dos senyors, bevent vinet amb cubitera a la piscina, de luju, com diria la Bili!

Quan estàvem a la piscina, a tots els clients contínuament ens portaven tovalloletes fresques per refrescar-nos, un got d’aigua amb gels que te l’anaven canviant no sigui que es s'escalfés, i de tant en quant, un detallet com un xupito de sucs de fruites.

Com que vam passar el dia a la piscina, vam demanar el menú i oh, sorpresa! Tenien gaspatxo! El Ramon va ser l’home més feliç del món, i més quan el va tastar i va dir “és quasi tan bo com el que faig jo!”. Quasi, li vaig dir jo, perquè el teu és insuperable! Així que a falta d’un, se’n va demanar dos! La veritat és que estava molt bo, amb gust mediterrani i amb oli d’oliva.

I finalment, ahir vam quedar amb la Erika!! Vam deixar per un ratet aquest oasis en mig de la ciutat caòtica de Bangkok i vam agafar un tuk-tuk i cap al merder! Ens va fer molta il·lusió veure’ns! També estava la Pibon, una amiga de la Erika i un amic australià que han fet pel camí. Vam estar un ratet xerrant en el bar del seu hotel, i vam marxar, que teníem reservada taula romàntica al costat del riu per sopar a l’hotel. Hi vam arribar una hora i mitja tard...però res, cap problema, allà teníem la taula reservada a la vora del riu, ben romàntic. Era un buffet lliure, i ja us podeu imaginar com ens vam posar...com el kiku! Hi havia menjar japonès, marisc a la barbacoa, embotits i formatges (el Ramon va menjar en un sol dia tot el menjar que ha enyorat tots aquests mesos!), pa bo-bo, carns de tots tipus...i una varietat de postres que em vaig tornar boja! Vaig agafar un plat i el vaig ben omplir!

I per postre, quan arribem a l’habitació, ens trobem la música posada, i a sobre del llit dos regalets (uns tovallons i uns servilleteros), una composició de flors en forma de cor i una nota molt bona desitjant-nos els millors desitjos per aquesta especial estada al hotel Oriental. Quin detallàs!

També ens donaven la possibilitat de que ens portessin l’esmorzar a l’habitació aquest matí, i així ho hem fet. Ens han portat una taula enorme amb un súper manjar! Nyaaam!

Arribem a Zanzibar el dia 12 a la nit, i el Ramon té un conegut al qual ja hem trucat, i s’ha ofert a venir-nos a buscar a l’aeroport i acollir-nos a casa seva la primera nit! Què bé! I bueno, ara comença l’aventura africana, a veure com es va tota la odissea que tenim per endavant..!

Per cert, tenim canal satèlit a l’habitació i acabem de veure al rei d’Espanya dient-li al Hugo Chávez “por qué no te callas!” què fort, el rei tu!!!