Tortuguero (Costa Rica)

Veure fotos

6 de febrer:

Després de 17 hores de viatge vam arribar a San Jose, capital de Costa Rica, cansats i rebentats. Vam anar a passar la nit a l’hotel que havíem prèviament reservat. A l’endemà, i després d’haver dormit molt poc, ens vam llevar a les 4 de la matinada i vam anar cap a Tortugero, parc nacional, en una autèntica avioneta.

Un cop deixat enrere la capital, sota nostre tot era selva. Ja ens vam fer una idea de com és aquest país. Just minuts abans d’aterrar, e que vèiem era el mar, un riu que anava paral·lel al mar, i vegetació espessa i salvatge.

Tortuguero és un parc nacional de 30.000 hectàrees de terra i 50.000 hectàrees marines. És molt bonic i molt autèntic, doncs a pesar d’haver-hi hotels, estan molt integrats en el paisatge i no n’hi ha molts. El poble de Tortuguero són quatre cases al costat del riu. No hi ha cotxes ni carreteres, només hi ha camins coberts de vegetació plens de vida salvatge.

Nosaltres ens hospedem al Tortugero Lodge, un hotelet molt cuco i acollidor a la vora del riu. Les habitacions són àmplies i espaioses (tenim el nostre llit i dos més individuals), totes de fusta fosca i donen a una galeria de fusta on hi ha lo més preciat per mi: una hamaca! Mentre em gronxo veig el riu i sento el mar. Hi ha també una piscina de pedra davant del riu. El menjador està disposat en una tarima davant del riu.

Tortuguero, com el seu nom indica, és famós pels milers de tortugues que cada any arriben per deixar els seus ous a la sorra de la platja. No obstant, ara no és època, doncs aquesta és de juny a setembre. És el lloc de cria de tortugues verdes més important de tot el Carib i on hi ha més tortugues verdes de tot el planeta. En el món hi ha vuit espècies de tortugues marines, sis aniden a Costa Rica, i d’elles, quatre posen els seus ous aquí.

Però no només les tortugues són l’atractiu de Tortuguero: a la seva selva hi ha més de 300 espècies d’aus (martin pescador, garzas, etc), ossos perezosos, monos aulladores, petites granotes vermelles verinoses, iguanes i manatís. Inclús hi ha jaguars, però són molt difícils de veure.

Els monos aulladores fan un soroll grutural i greu que posa els pèls de punta. Esl sentim cada dia des de la nostra habitació, i si treiem el cap per la finestra, els veiem als arbres, al costat just d’on dormim! Ah! I l’altre nit, el Ramon quasi aixafa la granota més gran que hem vist en la nostra vida!

Tortuguero és extremadament humit, hi plou molt. Sino, que li preguntin a la Eva, germana del Ramon, que aquest estiu va venir i no li va parar de ploure en tots els dies! Ara, per sort, és la època en que plou menys, i encara no hem vist aigua, llevat la del mar i el riu, és clar.

Vam fer un passeig en barca durant tres hores per buscar animals entre els meandres del riu. Vam veure monos a les copes dels arbres, una iguana, caimans, tortugues, i molts ocells. També vam fer una passejada pel parc natural i vam veure més monos, ocells, i una serp de color groc verinosa.

7 de febrer:

Avui ja deixem aquestes precioses terres de Tortuguero i anem cap al sud del Carib, on ja ens han dit que es respira ambient autènticament caribeny: reggae, rastes, surf i vida relaxada....quines ganes!

Primer anirem a passar uns dies a Cahuita i després a Puerto Viejo de Talamanca. Hem llogat un cotxe i ja comencem a fer ruta fins que deixem el país, a finals de mes.

La gent és molt amable i maca. Ens han dit que aquest és un país molt tranquil i segur, menys la capital, que és més perillosa, i on nosaltres no hi estarem més que l’imprescindible (la darrera nit per agafar el vol per tornar).

Als locals els diuen “ticas”. Quan els ticas ens pregunten que cap a on anem ara i els diem que Cahuita i Puerto Viejo, tots posen una cara de nostàlgia i d’enveja...es veu que és un destí que els encanta, i que crec que també ens encantarà a nosaltres, pel que ens diuen...

Fa una temperatura estupenda. Això de canviar l’abric i la bufanda pel bikini és fantàstic! Al Ramon els mosquits ja l’estan martiritzant, pobret...ja té unes ronxes d’escàndol...