Rotorua & Wellington (Nova Zelanda)
10 de juny:
Canvi de plans: no ha parat de ploure en tota la nit, i quan hem arribat al lloc on havíem quedat per fer l’excursió, ens enterem que s’ha anul·lat, pel mal temps (havíem d’anar tot el dia en barca). Així que, molt a pesar nostre, hem decidit deixar Russell i començar a tirar cap al sud de la illa, que ens queda molt camí per fer, i total, plovent, no podíem fer res més que estar a casa tancats tot el dia. Així que li hem deixat una nota d’agraïment a la Moana, li hem deixat els diners que li devíem, hem recollit, hem tornat a deixar la clau al pany i hem marxat. Ara estem al cotxe, de camí cap a la primera parada prevista, Rotorua (encara la illa del nord, però més al sud), on hi ha els geisers, volcans, i el zorbing (allò que us vaig explicar de tirar-se per una pendent dins d’una pilota de plàstic!).
... Avui hem fet 500 km. Tot el dia en cotxe, i plovent. Però ja hem arribat. Ja estem a Rotorua. No és una ciutat molt bonica, però hi ha moltes activitats a fer.
Tota la ciutat fa olor de pet. De pet pudent. És pel sofre. La ciutat està envoltada de geisers i fot una pudor que et mores...quina pudoreta..!!
Hem trobat un complexe hoteler-campinyeiro, on pots deixar la caravana i també on tenen uns estudis petitons. N’hem llogat un, i com que portàvem menjar, ens hem fet el soparet a caseta. Quina carn més bona que hi ha per aquí! Es clar, a part de milions d’ovelles, també tenen milions de vaques.
NZ és tot verda, preciosa. El Ramon, venint de camí cap a aquí, deia que estàvem a “La Comarca” (Anillos), que ho reconeixia pels paissatges (i corroborat per la guia). Sigui o no “La Comarca”, és molt bonic, molt verd i ple de muntanyes (1/3 part del país és parc nacional!).
Ja comença a fer més rasqueta...ja fa dies que s’han acabat les xancletes i les samarretes de tirants, però d’aquí poc començarem a necessitar abrics, bufandes, gorros i guants! I no en tenim! Haurem de comprar roba d’hivern o ens congelarem!
Canvi de plans: no ha parat de ploure en tota la nit, i quan hem arribat al lloc on havíem quedat per fer l’excursió, ens enterem que s’ha anul·lat, pel mal temps (havíem d’anar tot el dia en barca). Així que, molt a pesar nostre, hem decidit deixar Russell i començar a tirar cap al sud de la illa, que ens queda molt camí per fer, i total, plovent, no podíem fer res més que estar a casa tancats tot el dia. Així que li hem deixat una nota d’agraïment a la Moana, li hem deixat els diners que li devíem, hem recollit, hem tornat a deixar la clau al pany i hem marxat. Ara estem al cotxe, de camí cap a la primera parada prevista, Rotorua (encara la illa del nord, però més al sud), on hi ha els geisers, volcans, i el zorbing (allò que us vaig explicar de tirar-se per una pendent dins d’una pilota de plàstic!).
... Avui hem fet 500 km. Tot el dia en cotxe, i plovent. Però ja hem arribat. Ja estem a Rotorua. No és una ciutat molt bonica, però hi ha moltes activitats a fer.
Tota la ciutat fa olor de pet. De pet pudent. És pel sofre. La ciutat està envoltada de geisers i fot una pudor que et mores...quina pudoreta..!!
Hem trobat un complexe hoteler-campinyeiro, on pots deixar la caravana i també on tenen uns estudis petitons. N’hem llogat un, i com que portàvem menjar, ens hem fet el soparet a caseta. Quina carn més bona que hi ha per aquí! Es clar, a part de milions d’ovelles, també tenen milions de vaques.
NZ és tot verda, preciosa. El Ramon, venint de camí cap a aquí, deia que estàvem a “La Comarca” (Anillos), que ho reconeixia pels paissatges (i corroborat per la guia). Sigui o no “La Comarca”, és molt bonic, molt verd i ple de muntanyes (1/3 part del país és parc nacional!).
Ja comença a fer més rasqueta...ja fa dies que s’han acabat les xancletes i les samarretes de tirants, però d’aquí poc començarem a necessitar abrics, bufandes, gorros i guants! I no en tenim! Haurem de comprar roba d’hivern o ens congelarem!
11 de juny:
Aquest matí, ens hem llevat i hem conduït 27 km fins a Wai-o-tapu (aquests noms maorís són impossibles!). És una zona de geisers, aigües termals i volcans en erupció. És la zona més gran d’activitat termal en la zona de Taupo. Tota la regió està coberta per cràters derrumbats, per piscines d’aigua i fang (fred o bullint) i per fumaroles de vapor. La zona s’associa a l’activitat volcànica de fa 150.000 anys. El riu Waiotapu és el més important. Donat la presència de nombroses substàncies químiques en els manantials d’aigües termals de la regió (sofre, òxid de ferro, antimoni, manganès, arsènic, etc), en el riu no hi poden haver-hi peixos.
Aquest matí, ens hem llevat i hem conduït 27 km fins a Wai-o-tapu (aquests noms maorís són impossibles!). És una zona de geisers, aigües termals i volcans en erupció. És la zona més gran d’activitat termal en la zona de Taupo. Tota la regió està coberta per cràters derrumbats, per piscines d’aigua i fang (fred o bullint) i per fumaroles de vapor. La zona s’associa a l’activitat volcànica de fa 150.000 anys. El riu Waiotapu és el més important. Donat la presència de nombroses substàncies químiques en els manantials d’aigües termals de la regió (sofre, òxid de ferro, antimoni, manganès, arsènic, etc), en el riu no hi poden haver-hi peixos.
Ha estat impressionant. Ens ha encantat! Era una ruta per la montanya on anaves veient ara un cràter que feia xup-xup, ara una piscina bullint de color verda i taronja, ara un geiser...i tot envoltat de fum i més fum i olor a sofre. Molt xulo. L’atracció principal era el Geiser Lady Knox, que cada dia a les 10.15 entra en erupció...però s’ha de dir que el “forcen”...li tiren 300 grams de sabó i comença a treure primer bombolletes, després bombolles grans i finalment treu aigüa a una alçada de 20 metres, molt xulo! I tot això sense parar de ploure, comencem a apropar-nos al sud i comença a fer fred i mal temps.
Després hem anat al Zorbing, allò que us vaig explicar que et tiren des d’una pendent dins d’una pilota de plàstic enorme. Jo estava disposada a tirar-m’hi, però quina ha estat la meva sorpresa quan em diuen que dins de la pilota hi ha aigua! Que m’havia de mollar sencera, cabell inclòs! I plovia i jo estava congelada de fred! I m’havia de quedar en bikini, a 9 graus que estàvem! Oooohh...li he dit al Ramon que ho sentia, però que no l’acompanyava..ell, evidentment, no necessitava companyia per tirar-s’hi, així que ell s’hi ha tirat! L’havíeu d’haver vist, en banyador, amb la rasca que fotia, ficant-se dins de la pilota! Jo tiritava només de veure’l....diu que ha estat divertit, que li ha agradat.
Després hem anat al Zorbing, allò que us vaig explicar que et tiren des d’una pendent dins d’una pilota de plàstic enorme. Jo estava disposada a tirar-m’hi, però quina ha estat la meva sorpresa quan em diuen que dins de la pilota hi ha aigua! Que m’havia de mollar sencera, cabell inclòs! I plovia i jo estava congelada de fred! I m’havia de quedar en bikini, a 9 graus que estàvem! Oooohh...li he dit al Ramon que ho sentia, però que no l’acompanyava..ell, evidentment, no necessitava companyia per tirar-s’hi, així que ell s’hi ha tirat! L’havíeu d’haver vist, en banyador, amb la rasca que fotia, ficant-se dins de la pilota! Jo tiritava només de veure’l....diu que ha estat divertit, que li ha agradat.
Després hem anat a comprar més menjar (ara el Ramon està fent el soparet mentre jo escric: pasta, carn de la bona i vinet bo) i hem acabat el dia a les aigües termals de Rotorua...més bé..! tot de piscines a l’aire lliure a 38, 39, 40 i 41 graus i amb la pudoreta de sofre inundant-nos tot el cos, això sí, amb la pell suau-suau! Demà ja deixem Rotorua i seguim tirant cap al sud, no sé si demà ja hi arribarem o farem nit a mig camí, ja veurem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario