Christchurch (Nova Zelanda)
30 de juny:
Ja estem al nostre últim destí. Hi vam arribar ahir, després d’un matí plujós en cotxe. Per la tarda va seguir plovent i no ens vam moure de l’habitació en tot el dia.
Vam tenir “mogudeta”. M’explico: abans de pagar l’habitació (self-container) vam preguntar a recepció si la calefacció tenia temporitzador (si era així, no ens quedàvem, plovia, i no volíem passar fred!) i ens van respondre que no. D’acord. Paguem, entrem a l’habitació, encenem la calefacció i al cap de 30 minuts...s’apaga! Grrrrr!!! Anem directes a recepció a queixar-nos. Era la típica noia que amb el somriure cínic tota l’estona, enteneu..? Grrrr!! Un noi de recepció ens sent i ens diu que ens acompanya a l’habitació a comprovar-ho, però que no, que s’ha apagat perquè ha detectat que l’habitació ja estava calenta...sí, una merda! Entrem a l’habitació, ens diu que si és com diem nosaltres, ens deixa un calefactor portàtil, però que està segur que no és com diem nosaltres. Bueno, finalment i, evidentment, SÍ és com diem nosaltres, però el calefactor no arriba. Vam haver d’anar 3 cops a recepció a reclamar-lo i la noia amb el somriure a la boca dient-nos tota l’estona que sí, que ja ens el portaven...grrrrr!!!! I al principi pretenia que apretéssim el botó cada 30 minuts, nit inclosa! Quines ganes de parlar bé el seu idioma i preguntar-li si ella té aquest mètode tan fantàstic a casa seva! I de dir-li que estaria bé que conegués les instal·lacions del lloc on treballa! Grrrrr!!! Bueno, finalment, i després de 3 hores i 3 reclamacions, ens el van portar. Problema resolt, després d’unes hores d’escalfament i ràbia. Així que hem passat tota la nit calentets i sense haver d’aixecar-nos cada 30 minuts per apretar el ditxós botonet! Què pesadeeeeets...!!!
I avui, que ha fet un sol tremendo tot el dia, hem anat a visitar la ciutat. Abans però, hem anat a tornar el cotxe. El nostre motor durant aquestes setmanes, i que s’ha portat de meravella! Hem fet amb ell 4.000 km! L’home a qui li hem tornat el cotxe era tan simpàtic com el que ens el va llogar a Auckland, i ni se l’ha mirat!
Christchurch és la ciutat més típicament anglesa de tota NZ. Els edificis, les places, les botigues...tot. I Fish & Chips per tot arreu. Al centre hi ha edificis (no molt alts) però a la que t’allunyes una mica, tot són casetes unifamiliars, de fusta, súper mones. De lo poc que hem vist, creiem que la ciutat no és especialment bonica, ens ha semblat normaleta. I ens hem oblidat la càmera, així que no tenim fotos! Hem fet un volt, hem passejat pel centre, i cap a les 4 hem tornat cap a “caseta”. Quan estàvem passejant, de cop ens hem vist enmig d’una “Transport Parade”, una desfilada de transports de totes les èpoques. Ha estat molt bé, hi havia de tot: tanques, ambulàncies antigues, bicicletes d’aquelles amb una roda enorme i l’altra súper petita, motos amb sidecar, camions de bombers i tractors de l’any de la Catapum, cotxe-oruga, cotxes antics...
I demà ja marxem d’aquest fantàstic país, rumbo nuevo destino: Austràlia. En tenim moltes ganes, però ens fa peneta deixar un país tan meravellós, que ens ha tractat tan bé i que, probablement, no tornarem a visitar...fins sempre Nova Zelanda, ens has robat el cor....
Ja estem al nostre últim destí. Hi vam arribar ahir, després d’un matí plujós en cotxe. Per la tarda va seguir plovent i no ens vam moure de l’habitació en tot el dia.
Vam tenir “mogudeta”. M’explico: abans de pagar l’habitació (self-container) vam preguntar a recepció si la calefacció tenia temporitzador (si era així, no ens quedàvem, plovia, i no volíem passar fred!) i ens van respondre que no. D’acord. Paguem, entrem a l’habitació, encenem la calefacció i al cap de 30 minuts...s’apaga! Grrrrr!!! Anem directes a recepció a queixar-nos. Era la típica noia que amb el somriure cínic tota l’estona, enteneu..? Grrrr!! Un noi de recepció ens sent i ens diu que ens acompanya a l’habitació a comprovar-ho, però que no, que s’ha apagat perquè ha detectat que l’habitació ja estava calenta...sí, una merda! Entrem a l’habitació, ens diu que si és com diem nosaltres, ens deixa un calefactor portàtil, però que està segur que no és com diem nosaltres. Bueno, finalment i, evidentment, SÍ és com diem nosaltres, però el calefactor no arriba. Vam haver d’anar 3 cops a recepció a reclamar-lo i la noia amb el somriure a la boca dient-nos tota l’estona que sí, que ja ens el portaven...grrrrr!!!! I al principi pretenia que apretéssim el botó cada 30 minuts, nit inclosa! Quines ganes de parlar bé el seu idioma i preguntar-li si ella té aquest mètode tan fantàstic a casa seva! I de dir-li que estaria bé que conegués les instal·lacions del lloc on treballa! Grrrrr!!! Bueno, finalment, i després de 3 hores i 3 reclamacions, ens el van portar. Problema resolt, després d’unes hores d’escalfament i ràbia. Així que hem passat tota la nit calentets i sense haver d’aixecar-nos cada 30 minuts per apretar el ditxós botonet! Què pesadeeeeets...!!!
I avui, que ha fet un sol tremendo tot el dia, hem anat a visitar la ciutat. Abans però, hem anat a tornar el cotxe. El nostre motor durant aquestes setmanes, i que s’ha portat de meravella! Hem fet amb ell 4.000 km! L’home a qui li hem tornat el cotxe era tan simpàtic com el que ens el va llogar a Auckland, i ni se l’ha mirat!
Christchurch és la ciutat més típicament anglesa de tota NZ. Els edificis, les places, les botigues...tot. I Fish & Chips per tot arreu. Al centre hi ha edificis (no molt alts) però a la que t’allunyes una mica, tot són casetes unifamiliars, de fusta, súper mones. De lo poc que hem vist, creiem que la ciutat no és especialment bonica, ens ha semblat normaleta. I ens hem oblidat la càmera, així que no tenim fotos! Hem fet un volt, hem passejat pel centre, i cap a les 4 hem tornat cap a “caseta”. Quan estàvem passejant, de cop ens hem vist enmig d’una “Transport Parade”, una desfilada de transports de totes les èpoques. Ha estat molt bé, hi havia de tot: tanques, ambulàncies antigues, bicicletes d’aquelles amb una roda enorme i l’altra súper petita, motos amb sidecar, camions de bombers i tractors de l’any de la Catapum, cotxe-oruga, cotxes antics...
I demà ja marxem d’aquest fantàstic país, rumbo nuevo destino: Austràlia. En tenim moltes ganes, però ens fa peneta deixar un país tan meravellós, que ens ha tractat tan bé i que, probablement, no tornarem a visitar...fins sempre Nova Zelanda, ens has robat el cor....
No hay comentarios:
Publicar un comentario