Sharm El Sheikh-2 (Egipte)
16 de desembre:
Avui ha estat el nostre últim dia de submarinisme i seguint confirmant que són tots uns sapos. Els treballadors del centre de buceig i els clients. Quin rotllo de gent!
Primer de tot, hem tornat a començar mal el dia...l’autobús aquest cop ha vingut, però ha marxat sense nosaltres! La cita és cada dia a les 7.45 i arriba cada dia a les 7.55. Malgrat saber que arriba tard cada dia, nosaltres hi estem cada dia a i 45. Doncs avui estàvem fent el check-out perquè canviem d’hotel, i hem vist el bus fora, eren les 7.50, quan hem sortit, a les 7.52 el bus ja havia marxat deixant-nos plantats!! Colloooons! Què plastes..! un altre dia caminant cap al maleït centre de buceig!
Avui ha estat el nostre últim dia de submarinisme i seguint confirmant que són tots uns sapos. Els treballadors del centre de buceig i els clients. Quin rotllo de gent!
Primer de tot, hem tornat a començar mal el dia...l’autobús aquest cop ha vingut, però ha marxat sense nosaltres! La cita és cada dia a les 7.45 i arriba cada dia a les 7.55. Malgrat saber que arriba tard cada dia, nosaltres hi estem cada dia a i 45. Doncs avui estàvem fent el check-out perquè canviem d’hotel, i hem vist el bus fora, eren les 7.50, quan hem sortit, a les 7.52 el bus ja havia marxat deixant-nos plantats!! Colloooons! Què plastes..! un altre dia caminant cap al maleït centre de buceig!
I després hem tingut un pique amb un anglès que m’agafava el lloc de la botella perquè li agradava més el meu lloc i ha decidit canviar-me la meva caixa de l’equip de lloc...grrrrr el volia matar!
I després, els instructors no ens han cridat per fer el segon briefing (l’explicació que es fa abans de cada immersió), nosaltres estàvem prenent el sol a dalt de tot del vaixell i han passat de cridar-nos. Al cap d’una estona li dic al Ramon “no creus que ja deuríem de tornar a l’aigua..?” i baixem i estava tothom canviant-se per anar a l’aigua i nosaltres sense assabentar-nos! Una mica més tard i ens perdem la immersió! És feina dels instructors reclutar tota la gent pel briefing i la immersió, ja els hi val! Malament, ens hem quedat amb mal sabor de boca d’aquest centre de buceig. Els instructors gens enrotllats i a sobre la gent tampoc. I a demés et cobren fins per respirar. Et cobren una pasta per les begudes del vaixell, quan sempre que hem bucejat, l’aigua és gratuïta! I pel menjar igual, un dineral. I pel lloguer de l’equip un altre dineral, i hem hagut de pagar entrada pels parcs nacionals...en fi, que has de venir amb un carretó de diners per ficar-te a l’aigua! Imaginem que tots els centres de buceig de per aquí deuen ser igual de cars, però potser són més simpàtics...bueno, en fi, el mar ha estat molt bé, que és l’important. Les immersions molt xules.
Avui hem repetit per tercer cop Shark & Yolanda (haguéssim preferit fer una altra, però bueno, així és la organització...) i Jackfish Alley. Hem vist un altre peix cocodril, una altra morena enorme, moltes rayes de punts blaus...
Hem hagut de canviar d’hotel perquè l’hotel on estàvem (Kharamana hotel) ens van dir que a partir d’avui no tenien més habitacions. No ho entenem, doncs no ens hem creuat quasi amb cap client, i a demés l’hotel era enorme, tenia moltes habitacions, així que no entenem res, però bueno...ara estem al Hilton, on paguem només una mica més que on estàvem abans i és molt més xulo (paguem 90 euros al dia amb esmorzar inclòs i a l’altre pagàvem 60 i era molt més cutre). Els hotels a Sharm no són gens econòmics, ja ho havíem llegit a la Lonely.
Me n’adono que viatjant el temps s’estira, els dies són més llargs però no per això avorrits, cundeixen el triple, fas moltes coses en un dia, te’n vas a dormir amb la sensació d’haver viscut moltes experiències...és com si en 7 mesos haguéssim viscut 10 anys...però sense més arrugues...
17 de desembre:
Quin gust no haver-se de llevar a les 7 del matí! Avui ha estat el primer dia des de que estem a Sharm que ens hem llevat quan el cos ens ho ha demanat (que no ha estat molt més tard que les 7, però com a mínim ha estat sense despertador...). Avui és el primer dia que no tenim res planejat, que ens dedicarem a anar a la platja i a la piscina.
L’hotel està molt bé. Estem en uns bungalows molt xulos, amb terraceta davant d’una esplanada de gespa. L’hotel està situat a una zona tranquil·la i alhora a prop dels bars i restaurants. Ocupa una part important del passeig que hi ha al costat del mar. A la platja hi ha tumbones i tovalloles pels clients de l’hotel. Hi ha també tres piscines i quatre restaurants. L’hotel és molt gran en extensió i en habitacions, però no és un tros d’edifici de ciment enorme, com hi ha hotels de per aquí. Al contrari, són bungalows repartits per un jardí enorme. Per això mateix, l’espai que ocupa tot l’hotel és molt gran.
17 de desembre:
Quin gust no haver-se de llevar a les 7 del matí! Avui ha estat el primer dia des de que estem a Sharm que ens hem llevat quan el cos ens ho ha demanat (que no ha estat molt més tard que les 7, però com a mínim ha estat sense despertador...). Avui és el primer dia que no tenim res planejat, que ens dedicarem a anar a la platja i a la piscina.
L’hotel està molt bé. Estem en uns bungalows molt xulos, amb terraceta davant d’una esplanada de gespa. L’hotel està situat a una zona tranquil·la i alhora a prop dels bars i restaurants. Ocupa una part important del passeig que hi ha al costat del mar. A la platja hi ha tumbones i tovalloles pels clients de l’hotel. Hi ha també tres piscines i quatre restaurants. L’hotel és molt gran en extensió i en habitacions, però no és un tros d’edifici de ciment enorme, com hi ha hotels de per aquí. Al contrari, són bungalows repartits per un jardí enorme. Per això mateix, l’espai que ocupa tot l’hotel és molt gran.
La bahia de Na’ama té una carretera principal per on s’arriba a l’aeroport i on hi ha molts hotels i el nostre centre de buceig, però no és gens bonic, doncs hi ha la carretera pel mig. Després, paral·lelament, hi ha un carrer més cèntric, peatonal, atiborrat de restaurants, bars, hotels i algun centre de buceig. Aquí és on hi ha molt merder i on el Ramon i jo anem a sopar moltes nits (i a fumar-nos la nostra sheesha després de sopar). Després hi ha el carrer que va paral·lel a la platja, on hi ha restaurants més cucos, doncs tens la platja allà mateix, i alguns hotels, com el nostre. La zona és la més tranquil·la i la més bonica. Aquí els currantes dels restaurants són més simpàtics que a El Cairo.
Avui havíem de fer una immersió extra, però després del dia d’ahir, el Ramon es va rebel·lar i va dir que res de res, que no hi anàvem. Era a un vaixell enfonsat (Thistlegorm) i que estava tancat des de feia dos setmanes i no s’hi podia bucejar. Avui era el primer dia que s’hi podia anar. Però costava 160 euros per cap! A demés, la cita era a les 4 de la matinada, segur que estava a petar de gent, segur que tots eren anglesos sosos de kk i segur que fotria un fred de collons. Així que passem.
Ahir el Ramon va passar molt fred, pobret. La veritat és que fotia rasca. Jo sota de l’aigua estava bé, però a la que sortia, encara que fes sol, el vent se’t ficava als ossos i et congelaves. Els primers dies no vam passar tan fred. Creiem que és perquè és hivern, encara que faci solet, estem al desembre, i s’ha de notar per força.
Avui havíem de fer una immersió extra, però després del dia d’ahir, el Ramon es va rebel·lar i va dir que res de res, que no hi anàvem. Era a un vaixell enfonsat (Thistlegorm) i que estava tancat des de feia dos setmanes i no s’hi podia bucejar. Avui era el primer dia que s’hi podia anar. Però costava 160 euros per cap! A demés, la cita era a les 4 de la matinada, segur que estava a petar de gent, segur que tots eren anglesos sosos de kk i segur que fotria un fred de collons. Així que passem.
Ahir el Ramon va passar molt fred, pobret. La veritat és que fotia rasca. Jo sota de l’aigua estava bé, però a la que sortia, encara que fes sol, el vent se’t ficava als ossos i et congelaves. Els primers dies no vam passar tan fred. Creiem que és perquè és hivern, encara que faci solet, estem al desembre, i s’ha de notar per força.
Porto 39 llibres llegits i el Ramon 17! No està mal, no?
El Ramon ha de començar a fer el vídeo de Tailàndia, i encara li quedarà Zanzíbar, Kenya i Egipte. Encara que acabem el blog seguirem penjant els vídeos fins a acabar-los. Estem molt contents perquè molta gent ens segueix pel blog. Estem feliços de que la gent el trobi interessant i que viatgin amb nosaltres, inclús gent que no ens coneix! Com l’Helena, que l’altre dia ens va deixar un comentari i ens va fer molta il·lusió. Estem pensant d’imprimir tot el blog i fer un llibre per nosaltres, amics i familiars. Pot estar bé i pot ser un bon record de la nostra lluna de mel.
Des de que la meva mare em va dir divendres passat “ens veiem divendres que ve” i em vaig quedar traumatitzada, ja sé el dia de la setmana en què visc...nooo...això va en serio, el nostre viatge s’acaba, ja només ens queden 4 nits! Tres a Sharm i una a El Cairo, i ja cap a casa!
Estem apurant els últims dies de platja i bon temps, perquè ens arriben notícies de que a Barna estan a 4 graus!! Socorro!! Quin fred! Aquí de dia fa calor, i a la nit refresca una mica, però res com a casa, que s’estan pelant de fred!
18 de desembre:
Un altre dia de relax a la platjeta. Ja ens queda menys, això és el comte enrera i no mola gens! Els nostres amics ens estan preparant un bona benvinguda, ens sembla. Serà tot un xoc, això d’estar amb tothom el mateix dia d’haver arribat, estarem súper descolocats!
El Google Analytics ens dóna dades interessants sobre el seguiment del blog: a dia d’avui, la mitja d’usuaris que entren cada dia és de 30. No està gens malament, no? 30 persones es connecten cada dia per seguir-nos! La mitja d’estona que li dediquen és de 1.45 minuts. En total hi ha hagut 1.570 visites i 3.000 pàgines visitades! I ens han visitat des de tot el món.
El Ramon ha de començar a fer el vídeo de Tailàndia, i encara li quedarà Zanzíbar, Kenya i Egipte. Encara que acabem el blog seguirem penjant els vídeos fins a acabar-los. Estem molt contents perquè molta gent ens segueix pel blog. Estem feliços de que la gent el trobi interessant i que viatgin amb nosaltres, inclús gent que no ens coneix! Com l’Helena, que l’altre dia ens va deixar un comentari i ens va fer molta il·lusió. Estem pensant d’imprimir tot el blog i fer un llibre per nosaltres, amics i familiars. Pot estar bé i pot ser un bon record de la nostra lluna de mel.
Des de que la meva mare em va dir divendres passat “ens veiem divendres que ve” i em vaig quedar traumatitzada, ja sé el dia de la setmana en què visc...nooo...això va en serio, el nostre viatge s’acaba, ja només ens queden 4 nits! Tres a Sharm i una a El Cairo, i ja cap a casa!
Estem apurant els últims dies de platja i bon temps, perquè ens arriben notícies de que a Barna estan a 4 graus!! Socorro!! Quin fred! Aquí de dia fa calor, i a la nit refresca una mica, però res com a casa, que s’estan pelant de fred!
18 de desembre:
Un altre dia de relax a la platjeta. Ja ens queda menys, això és el comte enrera i no mola gens! Els nostres amics ens estan preparant un bona benvinguda, ens sembla. Serà tot un xoc, això d’estar amb tothom el mateix dia d’haver arribat, estarem súper descolocats!
El Google Analytics ens dóna dades interessants sobre el seguiment del blog: a dia d’avui, la mitja d’usuaris que entren cada dia és de 30. No està gens malament, no? 30 persones es connecten cada dia per seguir-nos! La mitja d’estona que li dediquen és de 1.45 minuts. En total hi ha hagut 1.570 visites i 3.000 pàgines visitades! I ens han visitat des de tot el món.
Tot i que al ser en català no ha facilitat que tinguem més seguidors. Suposem que si l’haguéssim fet en castellà els de sud-america s’hi haguessin enganxat més. Però no hem fet el blog amb la idea de tenir nous seguidors, sinó explicar les nostres experiències als nostres amics i familiar. Després, viatjant i coneixent gent, a vegades sí que ha fet ràbia que fos en català perquè no l’entenien, però bueno, és la nostra llengua materna, i en castellà m’hagués estat impossible escriure.
19 de desembre:
Avui és el nostre últim dia a Sharm El Sheikh. Demà a les 8 del matí agafem un vol cap a El Cairo. Hi passem una nit i el divendres dia 21 de desembre a les 13.45 aterrem a Barcelona! Què estrany, després de tants mesos estar fora, tornar a casa!
Aquests últims dies estan sent un esperar el fi, una dolça mort, un deixar passar el temps i apurar els últims dies de relax i vacances, doncs l’inevitable està per arribar en molt poc temps!
Sharm està ple de turistes russos i el cel envaït constantment d’avions que no paren d’arribar. L’aeroport està aquí al costat i els avions volen molt baix.
Als bars tothom està fumant sheeshas i se sent per tot arreu el sorollet gustós de l’aigua bombollejant. Hi ha dones amb vel, algunes vestides modernes amb el mocador al cap, i d’altres de negre absolut amb només els ulls a la vista.
Hem aprofitat la platja tot el dia i ara estem a l’habitació. El Ramon fent el vídeo de Tailandia i jo acabant-me el meu últim llibre. D’aquí poc anirem a sopar, sheesha i a dormir. La nostra última nit al Mar Roig!
20 de desembre:
Ens hem llevat a les 6 del matí i ara estem a l’aeroport de Sharm El Sheikh esperant per anar a El Cairo. Com sempre, sembla que el nostre vol va amb retràs.
Aquest matí, mentre esmorzàvem, de cop, li dic al Ramon “demà ja tornem cap a casa, què fort!”. No m’ho crec, que després de tants mesos vagant pel món ha arribat el moment d’acabar, de tornar a casa! Què ràpid passa el temps quan t’ho estàs passant bé! Tot i així, com ja he dit en alguna ocasió, el temps canvia, s’estira, cundeix molt més, viatjant. Però passa, al cap i a la fi...
Avui passarem el dia a El Cairo, relaxats a l’hotel (tampoc tenim més pounds egipcis, així que no hem de gastar res que no es pugui pagar en targeta, tenim els diners justos pels taxis!) i demà a les 10 del matí agafem el vol cap a Barna...ufffffhhhh....!!
...Ja estem a El Cairo. Al final no hi ha hagut retràs d’avió.
Quan hem arribat a l’aeroport de El Cairo, havíem d’agafar un taxi per anar fins a l’hotel. Se’ns apropa un taxista, pactem el preu (el primer dia que vam arribar ens van cobrar el doble, els molts.!) i comencem a caminar fins al seu taxi. De cop, se’ns apropa un altre taxista i li volia robar el client (nosaltres) al primer taxista i li ha començat a tirar de la maleta del Ramon per portar-la al seu taxi, com dos nens petits! I el Ramon tirant de la maleta, i els dos taxistes també! Estan bojos! Finalment hem dit “eeeeehhh...please, relax!” i hem anat amb el taxista del principi. Què pillats que estan...! Tots un senyors, eh, no us penseu que eren uns pipiolos, tenien els seus 50 tacos...
Avui ens pendrem el dia de relax (bueno, portem uns quants dies de relax...jejeje) i hem fet una sauneta i un jacuzzi. Com uns senyors. Que es noti que és la última nit de la nostra lluna de mel! Que demà ja s’ha acabat el cuento i tornem a estar a casa a fer vida normal....ufffffhhh...!
19 de desembre:
Avui és el nostre últim dia a Sharm El Sheikh. Demà a les 8 del matí agafem un vol cap a El Cairo. Hi passem una nit i el divendres dia 21 de desembre a les 13.45 aterrem a Barcelona! Què estrany, després de tants mesos estar fora, tornar a casa!
Aquests últims dies estan sent un esperar el fi, una dolça mort, un deixar passar el temps i apurar els últims dies de relax i vacances, doncs l’inevitable està per arribar en molt poc temps!
Sharm està ple de turistes russos i el cel envaït constantment d’avions que no paren d’arribar. L’aeroport està aquí al costat i els avions volen molt baix.
Als bars tothom està fumant sheeshas i se sent per tot arreu el sorollet gustós de l’aigua bombollejant. Hi ha dones amb vel, algunes vestides modernes amb el mocador al cap, i d’altres de negre absolut amb només els ulls a la vista.
Hem aprofitat la platja tot el dia i ara estem a l’habitació. El Ramon fent el vídeo de Tailandia i jo acabant-me el meu últim llibre. D’aquí poc anirem a sopar, sheesha i a dormir. La nostra última nit al Mar Roig!
20 de desembre:
Ens hem llevat a les 6 del matí i ara estem a l’aeroport de Sharm El Sheikh esperant per anar a El Cairo. Com sempre, sembla que el nostre vol va amb retràs.
Aquest matí, mentre esmorzàvem, de cop, li dic al Ramon “demà ja tornem cap a casa, què fort!”. No m’ho crec, que després de tants mesos vagant pel món ha arribat el moment d’acabar, de tornar a casa! Què ràpid passa el temps quan t’ho estàs passant bé! Tot i així, com ja he dit en alguna ocasió, el temps canvia, s’estira, cundeix molt més, viatjant. Però passa, al cap i a la fi...
Avui passarem el dia a El Cairo, relaxats a l’hotel (tampoc tenim més pounds egipcis, així que no hem de gastar res que no es pugui pagar en targeta, tenim els diners justos pels taxis!) i demà a les 10 del matí agafem el vol cap a Barna...ufffffhhhh....!!
...Ja estem a El Cairo. Al final no hi ha hagut retràs d’avió.
Quan hem arribat a l’aeroport de El Cairo, havíem d’agafar un taxi per anar fins a l’hotel. Se’ns apropa un taxista, pactem el preu (el primer dia que vam arribar ens van cobrar el doble, els molts.!) i comencem a caminar fins al seu taxi. De cop, se’ns apropa un altre taxista i li volia robar el client (nosaltres) al primer taxista i li ha començat a tirar de la maleta del Ramon per portar-la al seu taxi, com dos nens petits! I el Ramon tirant de la maleta, i els dos taxistes també! Estan bojos! Finalment hem dit “eeeeehhh...please, relax!” i hem anat amb el taxista del principi. Què pillats que estan...! Tots un senyors, eh, no us penseu que eren uns pipiolos, tenien els seus 50 tacos...
Avui ens pendrem el dia de relax (bueno, portem uns quants dies de relax...jejeje) i hem fet una sauneta i un jacuzzi. Com uns senyors. Que es noti que és la última nit de la nostra lluna de mel! Que demà ja s’ha acabat el cuento i tornem a estar a casa a fer vida normal....ufffffhhh...!
No hay comentarios:
Publicar un comentario