Abu Simbel i Assuan (Egipte)
Abu Simbel: el dia més llarg de tota la nostra volta al món..!
6 de desembre:
Avui ha estat el pitjor de tots els dies des de que hem arribat aquí. Ens han llevat a les 2 de la matinada per un vol que sortia a les 5. Primera cagada, doncs ho han fet així per aprofitar el viatge cap a l’aeroport amb els murcianos, que sortien abans que nosaltres. Podríem haver dormit més estona, però no, tots cap a l’aeroport ben juntets i saltant-se tots els semàfors. És clar, el nostre xofer ja tenia la propina que l’Osama ens va obligar a donar-li (en aquest país t’exigeixen les propines! Són la hòstia!).
Els guies ens van dir que ens acompanyarien els dos a l’aeroport i no ha estat així, només ho ha fet el nostre estimat Osama dels nassos. Quan hem arribat a fer l’embarcament, ens diuen que baixem a Assuan, que no anem directes cap a Abu Simbel, com ens havien dit la nit anterior. Que hem de baixar i esperar fins al següent avió. Llavors és clar, ens hem enfadat i li hem dit a l’Osama que el Moha ens havia dit que anàvem directes, i l’Osama ens diu que no és culpa seva! Tota l’estona li tirava la culpa a l’agència. Nosaltres li dèiem que ell era, per nosaltres, el responsable, doncs és el guia.
6 de desembre:
Avui ha estat el pitjor de tots els dies des de que hem arribat aquí. Ens han llevat a les 2 de la matinada per un vol que sortia a les 5. Primera cagada, doncs ho han fet així per aprofitar el viatge cap a l’aeroport amb els murcianos, que sortien abans que nosaltres. Podríem haver dormit més estona, però no, tots cap a l’aeroport ben juntets i saltant-se tots els semàfors. És clar, el nostre xofer ja tenia la propina que l’Osama ens va obligar a donar-li (en aquest país t’exigeixen les propines! Són la hòstia!).
Els guies ens van dir que ens acompanyarien els dos a l’aeroport i no ha estat així, només ho ha fet el nostre estimat Osama dels nassos. Quan hem arribat a fer l’embarcament, ens diuen que baixem a Assuan, que no anem directes cap a Abu Simbel, com ens havien dit la nit anterior. Que hem de baixar i esperar fins al següent avió. Llavors és clar, ens hem enfadat i li hem dit a l’Osama que el Moha ens havia dit que anàvem directes, i l’Osama ens diu que no és culpa seva! Tota l’estona li tirava la culpa a l’agència. Nosaltres li dèiem que ell era, per nosaltres, el responsable, doncs és el guia.
La rehòstia ve quan li preguntem a quina hora és el vol d’enllaç i ens diu que no ho sap!! Aquí tots hem saltat (menys el pare del Ramon, que això de queixar-se ho porta fatal) i li hem dit que ens semblava un desastre d’organització i que era una putada això que ens feien, doncs estàvem llevats des de les 2 i volíem saber els nostres horaris de ruta! L’Osama truca per telèfon i s’informa: arribem a Assuan i hem d’esperar tres hores fins al següent avió, que sortia a les 9 del matí!!!
El pitjor de tot, però el pitjor del món mundial, era que l’avió on nosaltres anàvem, feia parada a Assuan, però continuava fins a Abu Simbel!!! Us ho podeu creure?? Havíem de baixar d’un avió que ens portaria al destí, i esperar tres hores fins al pròxim!!! Aaaaaaaagghh!! Estàvem cansats, dormits i molt enfadats! Quan arribem a Assuan, veiem que hi ha dos avions abans del nostre que anava a Abu Simbel, a les 7 i a les 8 del matí i nosaltres agafàvem el de les 9!!! Aaaaaaaaagghh!!
La vista des de l’avió quan hem arribat a Assuan ha estat espectacular: el llac Násser, gran com un mar, i tot de muntanyetes planes per dalt, de color negre, sortint de l’aigua. I de cop, emergint de la terra daurada, quatre estàtues enormes, imponents, han aparegut al nostres ulls: les estàtues de Abu Simbel. No oblidaré mai la vista que se m’ha aparegut als ulls, i nosaltres sense càmera a mà! Una meravella mil·lenària als nostres ulls, preciosa!
El poble de Abu Simbel és molt petit, tot de casetes blanques a la vora del llac, bonic i acollidor. La majoria de turistes hi van en un dia, només per veure les estàtues.
Hem arribat a Assuan cansats i baldats. Ens esperava un altre guia igual d’impresentable que els ja coneguts que no ens ha fotut ni cas. Ens proposava anar a fer la visita turística de la presa i no sé què més, amb el cos que teníem...no, gràcies! Preferim dormir als bancs de l’aeroport.
El pitjor de tot, però el pitjor del món mundial, era que l’avió on nosaltres anàvem, feia parada a Assuan, però continuava fins a Abu Simbel!!! Us ho podeu creure?? Havíem de baixar d’un avió que ens portaria al destí, i esperar tres hores fins al pròxim!!! Aaaaaaaagghh!! Estàvem cansats, dormits i molt enfadats! Quan arribem a Assuan, veiem que hi ha dos avions abans del nostre que anava a Abu Simbel, a les 7 i a les 8 del matí i nosaltres agafàvem el de les 9!!! Aaaaaaaaagghh!!
La vista des de l’avió quan hem arribat a Assuan ha estat espectacular: el llac Násser, gran com un mar, i tot de muntanyetes planes per dalt, de color negre, sortint de l’aigua. I de cop, emergint de la terra daurada, quatre estàtues enormes, imponents, han aparegut al nostres ulls: les estàtues de Abu Simbel. No oblidaré mai la vista que se m’ha aparegut als ulls, i nosaltres sense càmera a mà! Una meravella mil·lenària als nostres ulls, preciosa!
El poble de Abu Simbel és molt petit, tot de casetes blanques a la vora del llac, bonic i acollidor. La majoria de turistes hi van en un dia, només per veure les estàtues.
Hem arribat a Assuan cansats i baldats. Ens esperava un altre guia igual d’impresentable que els ja coneguts que no ens ha fotut ni cas. Ens proposava anar a fer la visita turística de la presa i no sé què més, amb el cos que teníem...no, gràcies! Preferim dormir als bancs de l’aeroport.
Allà estava ple d’espanyols i sentíem que tots tenien problemes com nosaltres. Tots es queixaven de la mala organització dels egipcis. Bueno, no som els únics: mal de muchos, consuelo de tontos, no..?
Finalment l’avió ha sortit amb retràs, a les 10. El Mohamed ens va dir que, segons el seu magnífic plan d’agafar un vol directe, els de l’hotel de Abu Simbel ens deixarien entrar a l’habitació quan arribéssim, és a dir, a les 8 del matí. Hem arribat a l’hotel a les 11 del matí, sense dormir des de les 2 de la matinada i fets un nyap, confiats en el què ens va dir el Moha que ens deixarien entrar.
Quina ha estat la nostra desagradable sorpresa quan ens diuen que no, que hem d’esperar una hora!! Què????? No, per aquí no passem! Indignats era poc, el que estàvem!!! Hem trucat al Moha, s’hi ha posat el Ramon, i molt contundent i molt emprenyat li ha exposat la situació. Volem una solució ja! El Moha parla amb el de recepció i ens diu que mitja hora. Ni de conya! A tot això el pare del Ramon amagant-se per les cantonades perquè porta fatal que ens indignem així amb la gent, però és que no era per menys!! Quin absolut desastre de país!! Quin caos!
El Ramon (que li ha exposat el nostre problema molt ben fet) m’ha passat a mi el telèfon després d’una bona estona parlant amb ell i li he dit al Moha a veure si entenia que necessitàvem entrar ja a l’habitació per descansar, doncs a les 3 teníem una excursió programada i encara no havíem dormit. Al final ens han donat les habitacions. Desmaiats hem caigut al llit!!
Els molt jetes de la recepció, tenien allà a la vista unes 20 claus esperant ser assignades a clients, i quan el Moha ha parlat amb ells, ens han donat unes de les claus d’allà! Tenien habitacions de sobres!! Per què ens putejen d’aquesta manera??
A les 3.30 l’Osama ens esperava al hall de l’hotel. Queixant-se de que estava cansat perquè tenia son, el tio!! Quina jeta!!
Hem visitat el colossal temple de Ramses II. És Patrimoni de la Humanitat. Les quatre estàtues que hi ha a l’entrada fan 20 metres. Van trigar uns 40 anys en fer-lo i és de l’any 1240 a.c. El temple fa 65 metres de fondo. Originalment, estaven 100 metres més cap a baix, però amb la construcció de la presa haguessin quedat ofegats per l’aigua, i per això els van pujar, l’any 1968.
Finalment l’avió ha sortit amb retràs, a les 10. El Mohamed ens va dir que, segons el seu magnífic plan d’agafar un vol directe, els de l’hotel de Abu Simbel ens deixarien entrar a l’habitació quan arribéssim, és a dir, a les 8 del matí. Hem arribat a l’hotel a les 11 del matí, sense dormir des de les 2 de la matinada i fets un nyap, confiats en el què ens va dir el Moha que ens deixarien entrar.
Quina ha estat la nostra desagradable sorpresa quan ens diuen que no, que hem d’esperar una hora!! Què????? No, per aquí no passem! Indignats era poc, el que estàvem!!! Hem trucat al Moha, s’hi ha posat el Ramon, i molt contundent i molt emprenyat li ha exposat la situació. Volem una solució ja! El Moha parla amb el de recepció i ens diu que mitja hora. Ni de conya! A tot això el pare del Ramon amagant-se per les cantonades perquè porta fatal que ens indignem així amb la gent, però és que no era per menys!! Quin absolut desastre de país!! Quin caos!
El Ramon (que li ha exposat el nostre problema molt ben fet) m’ha passat a mi el telèfon després d’una bona estona parlant amb ell i li he dit al Moha a veure si entenia que necessitàvem entrar ja a l’habitació per descansar, doncs a les 3 teníem una excursió programada i encara no havíem dormit. Al final ens han donat les habitacions. Desmaiats hem caigut al llit!!
Els molt jetes de la recepció, tenien allà a la vista unes 20 claus esperant ser assignades a clients, i quan el Moha ha parlat amb ells, ens han donat unes de les claus d’allà! Tenien habitacions de sobres!! Per què ens putejen d’aquesta manera??
A les 3.30 l’Osama ens esperava al hall de l’hotel. Queixant-se de que estava cansat perquè tenia son, el tio!! Quina jeta!!
Hem visitat el colossal temple de Ramses II. És Patrimoni de la Humanitat. Les quatre estàtues que hi ha a l’entrada fan 20 metres. Van trigar uns 40 anys en fer-lo i és de l’any 1240 a.c. El temple fa 65 metres de fondo. Originalment, estaven 100 metres més cap a baix, però amb la construcció de la presa haguessin quedat ofegats per l’aigua, i per això els van pujar, l’any 1968.
Dins hi ha un passadís amb dos estàtues a cada cantó, que simbolitzen el Ramses II vestit de guerrer. Darrera d’aquest passadís, mil inscripcions i dibuixos a les parets, molt ben conservats. Al fondo hi ha l’altar amb ell al mig, entre tres Deus. Dos cops l’any, quan el temple estava situat al lloc original, el 22 d’octubre, dia del seu aniversari, i el 22 de febrer, dia de la seva coronació, el sol entrava directament des de la porta del temple i il·luminava l’estàtua del faraó. El temple va ser descobert l’any 1817.
Aquest és un temple personal, no és una tomba. És personal perquè el faraó el va fer construir per fer-se ell Déu. A la dreta d’aquest temple n’hi ha un de més petit, és el de la seva dona, Nefertari.
Aquest és un temple personal, no és una tomba. És personal perquè el faraó el va fer construir per fer-se ell Déu. A la dreta d’aquest temple n’hi ha un de més petit, és el de la seva dona, Nefertari.
Dins no es podem fer fotos, però el Ramon estava molt rebotat amb tot el dia que hem tingut i ha decidit passar de les normes i estava fent fotos (sense flash, això sí, tenim cap i no fem malbé els monuments). Ens ha vist un espanyol i el Ramon li diu “estoy hasta los cojones de estos egipcios” i l’altre li diu que ell també i que també està fent fotos. S’ha ofert a fer-nos una foto al Ramon i a mi, i quan ens l’anava a fer, un guàrdia ens ha enganxat amb la càmera...ens hem fet els bojos...
Quan hem acabat la visita, tota la resta de turistes (la majoria espanyols) marxaven a l’hotel a descansar fins les 7 de la tarda, que hi havia espectacle de llum i so, com a les piràmides, però sota les estàtues. El nostre estimat guia ens havia dit, abans d’abandonar-nos, que empalmàvem, és a dir, que ell ens vindria a buscar a la sortida de l’espectacle de llum i so. Així que ens hem cagat en tot i hem hagut d’esperar dos hores a començar l’espectacle.
Quan ens ha vingut a buscar, s’estava desesperezando i badallava. Quan li he dit que ens hagués agradat anar a l’hotel a descansar, com la resta de turistes, ens diu que és que estava fent les oracions!!! El molt jeta, estava dormint, que no ens expliqui contes egipcis!!
Quan comença l’espectacle de llum i so, estàvem tots els espanyols apilonats a un cantó de les grades, no ens deixaven ocupar els llocs buits de l’altra grada, i ens estàvem queixant, quan es gira un dona i ens diu “hacemos una gamberrada espanyola?”. Era per fer-la, la veritat. Hem estat xerrant i elles estaven igual de putejades que nosaltres.
Quan ens ha vingut a buscar, s’estava desesperezando i badallava. Quan li he dit que ens hagués agradat anar a l’hotel a descansar, com la resta de turistes, ens diu que és que estava fent les oracions!!! El molt jeta, estava dormint, que no ens expliqui contes egipcis!!
Quan comença l’espectacle de llum i so, estàvem tots els espanyols apilonats a un cantó de les grades, no ens deixaven ocupar els llocs buits de l’altra grada, i ens estàvem queixant, quan es gira un dona i ens diu “hacemos una gamberrada espanyola?”. Era per fer-la, la veritat. Hem estat xerrant i elles estaven igual de putejades que nosaltres.
Per cert, els murcianos ens han explicat que l’altre dia van quedar amb l’Osama i el tio no es va presentar, ni els va trucar per disculpar-se...després els hi va dir que estava malalt...és que és un impresentable!!
Avui no hem dinat, doncs hem prioritzat per sobre de tot dormir al migdia. Hem passat un dia de gossos, doncs semblàvem ànimes en pena. Això de no dormir ja no ho porto gens bé. Ja no tinc 20 anys i la falta de son m’afecta molt! Ha estat un dia molt dur. Hem sopat i hem anat a fer nones, no ens ho creiem, per fi el llit, després de quasi 24 hores d’estar en peu!!!
Per cert, la fantàstica agència egípcia que porta aquest descontrol es diu Cleopatra i la de Barcelona ViaMed, perquè ningú no caigui en el nostre error...
Assuan:
Avui no hem dinat, doncs hem prioritzat per sobre de tot dormir al migdia. Hem passat un dia de gossos, doncs semblàvem ànimes en pena. Això de no dormir ja no ho porto gens bé. Ja no tinc 20 anys i la falta de son m’afecta molt! Ha estat un dia molt dur. Hem sopat i hem anat a fer nones, no ens ho creiem, per fi el llit, després de quasi 24 hores d’estar en peu!!!
Per cert, la fantàstica agència egípcia que porta aquest descontrol es diu Cleopatra i la de Barcelona ViaMed, perquè ningú no caigui en el nostre error...
Assuan:
7 de desembre:
Avui ens hem llevat a les 6 del matí per agafar l’avió cap a Assuan. No les teníem totes de que les coses sortissin bé, després de les últimes experiències. Però sí, hem arribat a Assuan a l’hora que tocava.
Avui he tingut la meva segona mala experiència amb els egipcis. Quan he passat pel detector de metalls a l’aeroport, m’han tocat les dos tetes, però les dos! Al passar-me el detector de metalls pel cos, a l’arribar als pits me’ls ha tocat amb la mà, com si fos necessari tocar-me el cos per passar-me’l! Quan me n’he adonat ja estava al bus, i m’he cabrejat molt, de nou. Què s’han pensat, aquests egipcis? Grrrrrr!!!
Avui ens hem llevat a les 6 del matí per agafar l’avió cap a Assuan. No les teníem totes de que les coses sortissin bé, després de les últimes experiències. Però sí, hem arribat a Assuan a l’hora que tocava.
Avui he tingut la meva segona mala experiència amb els egipcis. Quan he passat pel detector de metalls a l’aeroport, m’han tocat les dos tetes, però les dos! Al passar-me el detector de metalls pel cos, a l’arribar als pits me’ls ha tocat amb la mà, com si fos necessari tocar-me el cos per passar-me’l! Quan me n’he adonat ja estava al bus, i m’he cabrejat molt, de nou. Què s’han pensat, aquests egipcis? Grrrrrr!!!
La parella d’americans que vam conèixer a Ko Phangan ja ens van dir que les noies de pell i cabell clar els hi agraden molt, i la veritat és que m’he sentit bastant observada pels egipcis. Però una cosa és que et mirin, i l’altre que et fotin mà!
El guia que ens ha tocat aquests dies sembla maco, agradable i educat, no ens ho podem creure!
Hem anat a visitar l'obelisc inacabat de les canteres de granit de la ciutat. Es va començar a fer l’any 1.294 a.c. i es va abandonar, així que mai va ser acabat. Després l’alta presa del Nil, que es va construir l’any 1960 i van trigar 11 anys en fer-la, i que va donar lloc al llac artificial Náser.
El guia que ens ha tocat aquests dies sembla maco, agradable i educat, no ens ho podem creure!
Hem anat a visitar l'obelisc inacabat de les canteres de granit de la ciutat. Es va començar a fer l’any 1.294 a.c. i es va abandonar, així que mai va ser acabat. Després l’alta presa del Nil, que es va construir l’any 1960 i van trigar 11 anys en fer-la, i que va donar lloc al llac artificial Náser.
Hem agafat un barquet i hem anat cap a la illa de Philae, on hi ha un temple d’estil grecorromà molt bonic, dedicat a la deessa Isis. L’entorn és molt agradable, doncs està envoltat per aigua. Està molt ben conservat i les parets estan gravades amb escenes dels faraons. Es va fer durant els anys 1.00 i 1.50 a.c. Aquí tots els temples tenen milers d’anys, és al·lucinant!
Per fi, hem anat al barco, el Sr. Georges. Enorme, molt bonic i amb unes habitacions grans i espaioses. Té quatre plantes i té piscina a dalt de tot!
Hem dinat, hem fet una siesta (que ens la mereixíem, després del tute dels últims dies) i a les 4 hem anat a fer un volt en faluca, el vaixell a vela típic d’aquí. Hem acabat el dia fent un volt pel zoco, on hem comprat algunes cosetes, hem pres un te i fumat una sheesha (caximba) de poma amb la mare del Ramon, asseguts en unes cadires al carrer del zoco, veient tothom passar. Les dones no deuen fumar aquí, doncs els egipcis ens miraven bastant. Unes quantes japoneses se’ns han parat, ens han fet fotos i li han regalat a la Eva un origami (un pavo reial fet de paper, típic japonès). Seguim dient que ens encanten els japonesos! Súper simpàtics i súper encantadors.
Hem sopat i després hem anat a veure unes danses folklòriques egípcies ballades per tres homes que feien aquí al vaixell. Demà a les 10.30 el vaixell comença a tirar. Aquesta nit la passarem anclats aquí, a Assuan.
Per fi, hem anat al barco, el Sr. Georges. Enorme, molt bonic i amb unes habitacions grans i espaioses. Té quatre plantes i té piscina a dalt de tot!
Hem dinat, hem fet una siesta (que ens la mereixíem, després del tute dels últims dies) i a les 4 hem anat a fer un volt en faluca, el vaixell a vela típic d’aquí. Hem acabat el dia fent un volt pel zoco, on hem comprat algunes cosetes, hem pres un te i fumat una sheesha (caximba) de poma amb la mare del Ramon, asseguts en unes cadires al carrer del zoco, veient tothom passar. Les dones no deuen fumar aquí, doncs els egipcis ens miraven bastant. Unes quantes japoneses se’ns han parat, ens han fet fotos i li han regalat a la Eva un origami (un pavo reial fet de paper, típic japonès). Seguim dient que ens encanten els japonesos! Súper simpàtics i súper encantadors.
Hem sopat i després hem anat a veure unes danses folklòriques egípcies ballades per tres homes que feien aquí al vaixell. Demà a les 10.30 el vaixell comença a tirar. Aquesta nit la passarem anclats aquí, a Assuan.
Assuan es una ciutat tranquil·la, res a veure amb la bogeria de la capital. Turística, però no molt gran i gens caòtica. Aquesta ciutat té molts monuments faraònics, grecorromans, coptos, musulmans i moderns. El seu zoco és un dels més meravellosos, després del Cairo. Des d’aquesta ciutat surten tots els creuers del Nil (uns 400 barcos).
No hay comentarios:
Publicar un comentario