El Cairo (Egipte)
3 de desembre:
Hem arribat a El Cairo a les 8.30 del matí. Des de l’avió és una ciutat enmig del desert, tota d’un to ocre. Edificis i més edificis. Hem agafat un taxi perquè ens dugués a l’hotel i ja hem pogut patir el caos circulatori d’aquesta ciutat de 20 milions d’habitants. La ciutat ens ha semblat bonica, amb grans avingudes i bonics edificis.
Aquest cop anem en viatge organitzat, doncs venen els pares del Ramon, igual que al Japó. Deixem enrere el buscar hotel, buscar mitjà per arribar a tal lloc i decidir què fer cada dia. Aquí estarà tot organitzat i preparat, i el Ramon i jo podrem descansar la ment i el cos...
Hem arribat a El Cairo a les 8.30 del matí. Des de l’avió és una ciutat enmig del desert, tota d’un to ocre. Edificis i més edificis. Hem agafat un taxi perquè ens dugués a l’hotel i ja hem pogut patir el caos circulatori d’aquesta ciutat de 20 milions d’habitants. La ciutat ens ha semblat bonica, amb grans avingudes i bonics edificis.
Aquest cop anem en viatge organitzat, doncs venen els pares del Ramon, igual que al Japó. Deixem enrere el buscar hotel, buscar mitjà per arribar a tal lloc i decidir què fer cada dia. Aquí estarà tot organitzat i preparat, i el Ramon i jo podrem descansar la ment i el cos...
Hem tingut algun problema a l’hora de fer el check-in perquè ens deien que teníem l’habitació cancel·lada..! No vegis quina gràcia ens ha fet després d’arribar rebentats i amb unes ganes boges de pillar dutxa i llit! Finalment, i al cap d’una bona estona, ens ho han solucionat i ja tenim habitació, que per cert, és impressionant!
Aquesta nit arriben els pares del Ramon i demà comencem a visitar el país. Avui ens prenem el dia de festa, el Ramon i jo, estem molt cansats pel viatge, doncs això de llevar-nos a les 2 per agafar un avió a les 5 de la matinada ens ha deixat K.O.
4 de desembre:
Aquest matí hem anat a visitar El Cairo i les seves “joies”. Els 20 milions d’habitants d’aquesta trepidant ciutat viuen a la ombra de les piràmides, a la vora del Nil (el riu més llarg del món, amb uns 6.000 km de llarg!), entre mausoleus i en els límits del seu voraç desenvolupament urbà. Hi ha molta contaminació, soroll, trànsit de bogeria i viuen apinyats. Contínuament se senten les innumerables crides a la oració dels musulmans. És la ciutat més gran d’Egipte, la “mare del món”.
Primer hem anat a veure Menfis, la ciutat que el faraó va triar com a capital, quan va unificar per primera vegada l’Alt i el Baix Egipte. No obstant, només hi queden algunes ruïnes i és difícil imaginar-se que fa milers d’anys era una important ciutat. Va ser fundada l’any 3.100 a.c.
Aquesta nit arriben els pares del Ramon i demà comencem a visitar el país. Avui ens prenem el dia de festa, el Ramon i jo, estem molt cansats pel viatge, doncs això de llevar-nos a les 2 per agafar un avió a les 5 de la matinada ens ha deixat K.O.
4 de desembre:
Aquest matí hem anat a visitar El Cairo i les seves “joies”. Els 20 milions d’habitants d’aquesta trepidant ciutat viuen a la ombra de les piràmides, a la vora del Nil (el riu més llarg del món, amb uns 6.000 km de llarg!), entre mausoleus i en els límits del seu voraç desenvolupament urbà. Hi ha molta contaminació, soroll, trànsit de bogeria i viuen apinyats. Contínuament se senten les innumerables crides a la oració dels musulmans. És la ciutat més gran d’Egipte, la “mare del món”.
Primer hem anat a veure Menfis, la ciutat que el faraó va triar com a capital, quan va unificar per primera vegada l’Alt i el Baix Egipte. No obstant, només hi queden algunes ruïnes i és difícil imaginar-se que fa milers d’anys era una important ciutat. Va ser fundada l’any 3.100 a.c.
Després hem anat a veure Saqquara i allà hem vist la mastaba de Titi. Les mastabes eren les tombes dels nobles. El guia, el Osama, ens ha fet la turistada de portar-nos a un lloc on nens orfes feien alfombres i kilims. Típic dels tours, però en fi...
Després hem anat a veure les impressionants i famoses piràmides de Gizeh. És al·lucinant veure aquestes tres bèsties que hem vist mil cops a la tele. Són imponents, i el més increïble és tota la història que porten al darrera. El que més m’ha agradat és que es troben enmig del congestionat barri de Gizeh, les veus mentre vas per la ciutat, quaranta segles d’història observant El Cairo.
Són les úniques supervivents de les “set meravelles del món” i tenen més de 4.000 anys! Això és el que més m’impressiona, la d’anys i anys que han passat des de que les van aixecar milers d’homes. La pregunta que es deu fer tothom és “com collons les van aixecar”? Se sap que eren tombes construïdes per ordre dels faraons, per equips de desenes de milers de treballadors. El que va impulsar els egipcis a construir-les va ser la seva creença en la vida eterna i el seu desig d’unir-se amb el cosmos. Situat entre el cel i la terra per connectar els móns mortal i diví, el faraó era honrat en vida i adorat després de la seva mort, i la piràmide era el sepulcre apropiat per a ell.
Hi ha tres piràmides: la de Keops, Kefren i Micerinos. La primera i més gran d’Egipte és la gran piràmide, Keops, amb 146 metres d’alçada i acabada l’any 2.570 a. C. En la seva construcció es van utilitzar 2,3 milions de pedres de granit, que pesaven 2,5 tones! Van trigar 17 anys a fer-la.
La segona en estatura, la piràmide de Kefren, fa 138 metres i van trigar 20 anys a fer-la. Hi hem entrat i l’experiència ha estat un tant angoixant, doncs es baixa per un passadís molt baix (has d’anar ajupit i m’he donat uns quants cops al cap) i després es puja, arribant a la cambra funerària (que encara conté el sarcòfag de Kefren) i l’aire és dens i et falta. A demés, fa molta calor, i es veu que a l’estiu la gent es desmaia. No m’estranya, doncs nosaltres érem pocs i era agobiant tenir algú davant i darrere, i tothom es queixava de la falta d’aire. L’aire era dens i espès. Agafaven ganes de sortir corrents i respirar profundament l’aire de l’exterior. Hem arribat a la cambra funerària i, un cop vista, enseguida hem volgut sortir d’aquella sensació horripilant.
La tercera piràmide, la de Miscerino, fa 62 metres i van trigar 11 anys en fer-la. És bastant més petita que les altres.
Davant d’aquest trio, es troba la famosa esfinx. Tant al Ramon, com a molts dels altres, els hi ha semblat més petita del que s’imaginaven.
Després hem anat a veure les impressionants i famoses piràmides de Gizeh. És al·lucinant veure aquestes tres bèsties que hem vist mil cops a la tele. Són imponents, i el més increïble és tota la història que porten al darrera. El que més m’ha agradat és que es troben enmig del congestionat barri de Gizeh, les veus mentre vas per la ciutat, quaranta segles d’història observant El Cairo.
Són les úniques supervivents de les “set meravelles del món” i tenen més de 4.000 anys! Això és el que més m’impressiona, la d’anys i anys que han passat des de que les van aixecar milers d’homes. La pregunta que es deu fer tothom és “com collons les van aixecar”? Se sap que eren tombes construïdes per ordre dels faraons, per equips de desenes de milers de treballadors. El que va impulsar els egipcis a construir-les va ser la seva creença en la vida eterna i el seu desig d’unir-se amb el cosmos. Situat entre el cel i la terra per connectar els móns mortal i diví, el faraó era honrat en vida i adorat després de la seva mort, i la piràmide era el sepulcre apropiat per a ell.
Hi ha tres piràmides: la de Keops, Kefren i Micerinos. La primera i més gran d’Egipte és la gran piràmide, Keops, amb 146 metres d’alçada i acabada l’any 2.570 a. C. En la seva construcció es van utilitzar 2,3 milions de pedres de granit, que pesaven 2,5 tones! Van trigar 17 anys a fer-la.
La segona en estatura, la piràmide de Kefren, fa 138 metres i van trigar 20 anys a fer-la. Hi hem entrat i l’experiència ha estat un tant angoixant, doncs es baixa per un passadís molt baix (has d’anar ajupit i m’he donat uns quants cops al cap) i després es puja, arribant a la cambra funerària (que encara conté el sarcòfag de Kefren) i l’aire és dens i et falta. A demés, fa molta calor, i es veu que a l’estiu la gent es desmaia. No m’estranya, doncs nosaltres érem pocs i era agobiant tenir algú davant i darrere, i tothom es queixava de la falta d’aire. L’aire era dens i espès. Agafaven ganes de sortir corrents i respirar profundament l’aire de l’exterior. Hem arribat a la cambra funerària i, un cop vista, enseguida hem volgut sortir d’aquella sensació horripilant.
La tercera piràmide, la de Miscerino, fa 62 metres i van trigar 11 anys en fer-la. És bastant més petita que les altres.
Davant d’aquest trio, es troba la famosa esfinx. Tant al Ramon, com a molts dels altres, els hi ha semblat més petita del que s’imaginaven.
Venen amb nosaltres una parella de lluna de mel de Múrcia. Hem anat a dinar i allà el guia s’ha mostrat molt impertinent i maleducat (ens feia callar amb xiulets i quan li he dit que no ens cridés, que estàvem de vacances relaxadament m’ha dit tot xulo que ell estava treballant! Li hagués dit quatre coses ben dites, però m’he contingut perquè no era plan, però m’ha semblat un poca-solta). A demés, ens ha fet anar tot el dia a toc de pito, i si no escoltàvem les seves “extraordinàries” explicacions perquè estàvem fent fotos s’enfadava, tu! Què fort, el tio! Veient les piràmides, un dels monuments més importants del món i el tio volia que estiguéssim per ell! Que ens ho hagués explicat al cotxe! Però davant d’aquelles imponents piràmides era impossible no tornar-se boig fent fotos!
Després de dinar, l’Osama ens ha tornat a fer la turistada de portar-nos de shopping i ens ha portat a una botiga de papirus. Ha estat interessant veure com els fan. La noia que ens ho explicava era molt graciosa, perquè parlava espanyol però com si estigués en una obra de teatre, recitant i cridant.
Després de dinar, l’Osama ens ha tornat a fer la turistada de portar-nos de shopping i ens ha portat a una botiga de papirus. Ha estat interessant veure com els fan. La noia que ens ho explicava era molt graciosa, perquè parlava espanyol però com si estigués en una obra de teatre, recitant i cridant.
El Cairo té un trànsit de locura. Per moure’t d’un lloc a un altre, mínim una hora i mil frenaços i pitades. Molts homes van en burro!
A la nit, hem anat a veure un espectacle de llum i so al peu de les piràmides. Era en anglès, i no m’he enterat molt. Però era bonic veure les piràmides il·luminades i projectant diferents escenes de la història. Després hem anat a sopar a un restaurant recomanat per la Lonely Planet que ens ha agradat molt: el Fish Market. A sobre estava davant del nostre hotel. És un restaurant de peix i marisc que ho tenen tot exposat i tu esculls el que vols i t’ho fan allà al moment.
5 de desembre:
Avui hem fet visita pels barris de El Cairo. Hem anat a veure el barri copto, el dels cristians ortodoxes egipcis. Hem vist la església penjada (perquè està construïda sobre quarters romans) i una sinagoga (la primera feta en tota la història, de l’any 325 a.c.). La sinagoga va ser cremada en la seva totalitat i reconstruïda completament pels egipcis, per això es nota l’art musulmà en la reconstrucció: l’estil arabesc. És curiós veure la barreja d’estils.
Amb la mare del Ramon ens pixàvem de riure, doncs les esglésies eren molt rares, molt recarregades. Inclús una tenia globus penjats! Ens rèiem dient que semblava una guarderia! Ja portàvem la conya de l’Osama, que s’enfadava si no l’escoltàvem, i llavors tot eren miradetes i riures continguts, que són els més divertits (aquells moments en què saps que no pots riure, però això ho fa encara mes divertit i et pixes!).
A la nit, hem anat a veure un espectacle de llum i so al peu de les piràmides. Era en anglès, i no m’he enterat molt. Però era bonic veure les piràmides il·luminades i projectant diferents escenes de la història. Després hem anat a sopar a un restaurant recomanat per la Lonely Planet que ens ha agradat molt: el Fish Market. A sobre estava davant del nostre hotel. És un restaurant de peix i marisc que ho tenen tot exposat i tu esculls el que vols i t’ho fan allà al moment.
5 de desembre:
Avui hem fet visita pels barris de El Cairo. Hem anat a veure el barri copto, el dels cristians ortodoxes egipcis. Hem vist la església penjada (perquè està construïda sobre quarters romans) i una sinagoga (la primera feta en tota la història, de l’any 325 a.c.). La sinagoga va ser cremada en la seva totalitat i reconstruïda completament pels egipcis, per això es nota l’art musulmà en la reconstrucció: l’estil arabesc. És curiós veure la barreja d’estils.
Amb la mare del Ramon ens pixàvem de riure, doncs les esglésies eren molt rares, molt recarregades. Inclús una tenia globus penjats! Ens rèiem dient que semblava una guarderia! Ja portàvem la conya de l’Osama, que s’enfadava si no l’escoltàvem, i llavors tot eren miradetes i riures continguts, que són els més divertits (aquells moments en què saps que no pots riure, però això ho fa encara mes divertit i et pixes!).
El barri copto està barrat als cotxes, i això el fa més encantador. És com un barri peatonal. És un remanso de paz, dins de la caòtica ciutat.
Després hem anat a veure la Ciutadella de Saladino amb la seva mesquita d’alabastre o Mehmet Alí. La mesquita és molt bonica, molt gran i d’estil turc. La orientació a la Meca del petit altar m’ha fet recordar que quan vam volar amb Qatar Airways, a les pantalles de l’avió sortia on estava orientada la Meca en referència a l’avió, per si s’havia de resar!
Després hem anat a veure la Ciutadella de Saladino amb la seva mesquita d’alabastre o Mehmet Alí. La mesquita és molt bonica, molt gran i d’estil turc. La orientació a la Meca del petit altar m’ha fet recordar que quan vam volar amb Qatar Airways, a les pantalles de l’avió sortia on estava orientada la Meca en referència a l’avió, per si s’havia de resar!
Després hem anat al bazar Al Khalili: una sèrie de laberíntics carrers on pots trobar utensilis de coure, vidre, or, plata, roba, perfums, espècies i tot tipus de complements. Allà ens hem ficat per uns carrers estrets i plens de gent i homes tirant de carros carregats fins als topes. He tingut la primera de les meves males experiències amb els egipcis, doncs un guarromarrano m’ha tocat el cul! Sí, no ha estat una imaginació meva, doncs no ha estat un roce, sinó un magreig! El molt cabró!! Quan m’he girat de cop, el tenia enganxat al darrere, i quan he reaccionat, al cap de dos segons, ja no hi era. I això que anava amb el Ramon! Cabronàs...!
Hem anat a dinar i després hem anat al Museu Egipci. Allà hem flipat amb la màscara funerària de la Tutankamon, feta d’or i de 11 kg de pes. Aquesta màscara la teníem en una portada d’un llibre que he tingut a casa tota la vida i que mirava embadalida quan era petita, i ara la tenia al davant! També hem pogut veure els dos sarcòfags on estava la mòmia, fets d’or massís i pedres precioses, una passada! També estaven exposades totes les joies de Tutankamon: collars i anells preciosos. Tutankamon va morir l’any 1.350 a.c. amb només 18 anys. Als 8 anys ja va pujar al tro. Van descobrir la tomba, amb tot el seu contingut (molts objectes d’or també exposats també al museu) l’any 1.922.
Abans de visitar l’esperada màscara d’or de la Tutankamon, el nostre agradable guia ens ha fet una “encerrona”: ens ha fet seure a les escales que pugen al segon pis, el de la Tutankamon, i allà, sense poder fugir ni fer més que mirar-lo a ell i a la seva panxa grotesca i gorda, ens ha explicat com la van descobrir i més curiositats relacionades. El Ramon diu que s’ha sentit com si estigués al cole i la profe li estigues fotent l’obligat sermó educatiu...els murcianos badallaven, la Eva i jo ens miràvem i ens pixàvem de riure d’amagatotis, i el pare Ramon era l’únic vertaderament interessat en aquesta història imposada amb calçador. Ens l’ha ben feta, doncs no hem pogut escapar. Cagun nel Osama..!
Hem anat a dinar i després hem anat al Museu Egipci. Allà hem flipat amb la màscara funerària de la Tutankamon, feta d’or i de 11 kg de pes. Aquesta màscara la teníem en una portada d’un llibre que he tingut a casa tota la vida i que mirava embadalida quan era petita, i ara la tenia al davant! També hem pogut veure els dos sarcòfags on estava la mòmia, fets d’or massís i pedres precioses, una passada! També estaven exposades totes les joies de Tutankamon: collars i anells preciosos. Tutankamon va morir l’any 1.350 a.c. amb només 18 anys. Als 8 anys ja va pujar al tro. Van descobrir la tomba, amb tot el seu contingut (molts objectes d’or també exposats també al museu) l’any 1.922.
Abans de visitar l’esperada màscara d’or de la Tutankamon, el nostre agradable guia ens ha fet una “encerrona”: ens ha fet seure a les escales que pugen al segon pis, el de la Tutankamon, i allà, sense poder fugir ni fer més que mirar-lo a ell i a la seva panxa grotesca i gorda, ens ha explicat com la van descobrir i més curiositats relacionades. El Ramon diu que s’ha sentit com si estigués al cole i la profe li estigues fotent l’obligat sermó educatiu...els murcianos badallaven, la Eva i jo ens miràvem i ens pixàvem de riure d’amagatotis, i el pare Ramon era l’únic vertaderament interessat en aquesta història imposada amb calçador. Ens l’ha ben feta, doncs no hem pogut escapar. Cagun nel Osama..!
Hem vist també una còpia de la pedra Roseta (que el nostre estimat Osama no s’ha dignat a ensenyar-nos, en canvi, ens ha explicat amb detall mil coses més i s’enfadava quan no l’escoltàvem..!). El pare del Ramon diu que és bon egiptòleg, però nosaltres diem que en pot saber molt, de la història del seu país, però de fer de guia i tractar a la gent, no en té ni idea!
Hem vist moltes estàtues de faraons de 5.000 anys d’antiguitat! Molt ben conservades, amb tots els colors intactes. També hem vist la mòmia de Ramses II, molt ben conservada. Se li notava inclús l’os de la nou, feia angúnia!
Hem observat que, malgrat ser un museu amb uns continguts importantíssims per la història, està tot mal exposat, poques explicacions i moltes antiguitats mal apilonades, sense massa seguretat ni cura dels objectes. Els podies tocar, i inclús tirar al terra, si ets una mica patós. I milers d’anys d’història a la merda, així de fàcil.
Hem pogut viure en pròpies carns la mala organització d’aquest país. Els guies ens informen malament de les nostres rutes i entre ells la informació no va molt fluida, doncs ens informen de coses diferents.
Hem vist moltes estàtues de faraons de 5.000 anys d’antiguitat! Molt ben conservades, amb tots els colors intactes. També hem vist la mòmia de Ramses II, molt ben conservada. Se li notava inclús l’os de la nou, feia angúnia!
Hem observat que, malgrat ser un museu amb uns continguts importantíssims per la història, està tot mal exposat, poques explicacions i moltes antiguitats mal apilonades, sense massa seguretat ni cura dels objectes. Els podies tocar, i inclús tirar al terra, si ets una mica patós. I milers d’anys d’història a la merda, així de fàcil.
Hem pogut viure en pròpies carns la mala organització d’aquest país. Els guies ens informen malament de les nostres rutes i entre ells la informació no va molt fluida, doncs ens informen de coses diferents.
A la nit, hem canviat de guia, per sort, i ens ha acompanyat el Mohamed. És molt més bona persona que l’animal del Osama, tot i que jo opino que és un bonachon perquè és curt de gambals, pobre, no hi arriba més, però que sí fos llest com el Osama, seria tan mal parit com ell.
Havíem d’arribar al hotel a les 3 de la tarda i descansar fins les 5.30 que havíem de tornar a sortir. Evidentment, i seguint la costum d’aquest país, hem arribat a les 5.30 de la tarda, i hem quedat amb el Mohamed a les 6. Estem bastant cansats, no parem en tot el dia i descansem poc, a demés, ens llevem a les 6 quasi cada dia.
La visita d’aquesta tarda-nit ha estat molt bé, i a demés el Moha és molt més agradable que el carallot del Osama. Hem anat a veure el zoco de nit, i el guia ens ha portat al famós bar dels miralls, on hem degustat per primer cop una sheesha (caximba) de poma, molt bona. El zoco de nit ens ha agradat molt més que de dia, a demés l’Osama no ens havia aconsellat res d’especial, en canvi el Moha ens ha portat per carrers on hem vist moltes mesquites boniques. Ens ha fet una rutilla de nit pels edificis més importants.
Havíem d’arribar al hotel a les 3 de la tarda i descansar fins les 5.30 que havíem de tornar a sortir. Evidentment, i seguint la costum d’aquest país, hem arribat a les 5.30 de la tarda, i hem quedat amb el Mohamed a les 6. Estem bastant cansats, no parem en tot el dia i descansem poc, a demés, ens llevem a les 6 quasi cada dia.
La visita d’aquesta tarda-nit ha estat molt bé, i a demés el Moha és molt més agradable que el carallot del Osama. Hem anat a veure el zoco de nit, i el guia ens ha portat al famós bar dels miralls, on hem degustat per primer cop una sheesha (caximba) de poma, molt bona. El zoco de nit ens ha agradat molt més que de dia, a demés l’Osama no ens havia aconsellat res d’especial, en canvi el Moha ens ha portat per carrers on hem vist moltes mesquites boniques. Ens ha fet una rutilla de nit pels edificis més importants.
Al Moha se li ha vist el plumero masclista quan ha començat a dir que les dones conduïen fatal (la veritat és que estàvem davant d’una dona que conduïa un cotxe enorme i estava fent marxa enrere i arrasava amb tot el que tenia pel davant, aquella dona en concret sí que era un perill!) i que ell es podria casar amb més d’una, però amb lo difícils que eren les dones avui en dia, amb una ja en tenia prou. Ja li he dit que si algun dia va a Espanya aquests comentaris no seran ben rebuts.
Aquí han començat els problemes greus d’organització del nostre viatge, doncs demà hem d’agafar un avió cap a Abu Simbel i a les 7 de la tarda el nostre guia encara no sabia els horaris. Primer ens ha dit que sortíem a les 5 del matí amb un vol no directe, i que arribaríem al nostre destí a les 11 del matí, tot sense dormir. Després ens ha deixat tranquils dient-nos que finalment el nostre avió de les 5 era directe fins a Abu Simbel. La mare del Ramon s’ho creu, jo no les tinc totes de que sigui tot tan bonic, ja veurem demà...
No hay comentarios:
Publicar un comentario