Oamaru (Nova Zelanda)

Veure fotos

27 de juny:
De camí cap aquí hem parat a Moeraki a veure unes formacions curioses a la platja: unes roques a la vora del mar de forma totalment esfèrica. Es veu que es van formar fa milions d’anys al fons de l’oceà. Molt curiós!

Hem arribat a Oamaru cap al migdia i hem llogat una “caseta” moníssima. El concepte és com els altres: un self-contained, és a dir, una habitació amb bany i cuineta, però aquesta és una petita caseta construïda al jardí d’una casa particular. Només n’hi ha una. No és el primer cop que ho veiem, això: dins d’una casa particular, construeixen una cabanyeta i la lloguen. No està mal, la idea, no? La duenya, com sempre, encantadora, ens ha dit que el preu inclou el breakfast i que ella fa el pa! Ens ha demanat si el volíem blanc o moreno...fet per ella..? evidentment, moreno! Demà ens posarem les botes per esmorzar!

El poble encara no l’hem vist, però té molt bona pinta. Són carrers amples, i tot de casetes de fusta, unifamiliars, al costat del mar. És més gran que els altres, uns 12.000 habitants.

Torna a ser curiós, que al “harbur”, com li diuen aquí al port, hi ha cartells que diuen “alerta, pingüins creuant el carrer” !! i sí, al costat del port hi ha unes instal·lacions on han fet unes “casetes” pels pingüins: on les roques acaben, hi ha una esplanada de gesta, amb unes entrades de fusta, que són els nius. N’hi ha uns 200, i ells escullen un i el fan seu. T’asseus allà i veus com surten de l’aigua i van cap als nius. Hem estat una hora i mitja i ens hem congelat!

Els pingüins que hem vist avui son els “blue penguin” i són els més petits que existeixen. La veritat és que de lluny semblaven ratetes! Ens han explicat que viuen una mitja de 7 anys i que si mort un d’ells, l’altre cau malalt i mor poc després...ooohhh què romàntic..!

Diuen per la tele que la normalitat ha tornat a l’oest i que torna la pluja...quina sort que hem tingut! I ara estem a l’est, jeje!!

28 de juny:
Aquest matí hem anat a veure els “elephant rocks”: uns pedruscos enormes formats fa molts anys, i fruit de l’erosió del vent. I al fons, els muntanyots tots nevats. Després hem llegit a la guia que al costat hi havia un fòssil de balena i hi hem anat. Ha estat una mica xasco, perquè nosaltres ja ens imaginàvem caminant entre les costelles d’una enorme balena...i eren dos trocets de pedra, del tamany d’un llibre...

Després hem anat a internet, a posar-nos al dia del blog. Volíem trucar a casa, però és el que té estar tan lluny: a Barcelona eren les 3 de la matinada...! així que res, haurem d’esperar a una altra hora i una altra bona connexió.

Quan ja es feia fosc, hem anat a una platja que hi ha yellow eyed penguins, a veure si els veiem tornant a caseta...però no hem tingut sort i l’únic que hem fet ha estat congelar-nos!

Ara estem a la nostra caseta calentets i llestos per fer el sopar. En totes les habitacions que hem estat tenen coses típiques angleses: moqueta, bullidor d’aigua, te (encara que sigui una habitació senzilla, sense cuina, et donen tot el necessari per fer-te un te), i aquesta té inclús el ganivet elèctric per tallar el roast-beef!