Punakaiki i glaciars (Nova Zelanda)
16 de juny:
Aquest matí, quan ens hem llevat, plovia..oooohhh...no hi havia sortida en barca per pescar amb l’homenet de la casa...se’ns ha disculpat vàries vegades, però és clar, no depenia d’ell! Sort que el temps em va regalar ahir pel meu cumple un dia assolejat i preciós! Així que hem decidit anar fent via i marxar de Kaikoura i seguir amb la ruta. Ens ha agradat molt aquest poble, molt tranquil, mar i montanya nevada al costat, molt bonic.
Hem decidit que creuaríem a l’altre cantó de la illa. Estàvem al cantó est i ara anem de camí cap a l’oest. Són uns 400 km però trigarem ben bé unes 6 hores, perquè la carretera és de curves i no podem anar molt ràpid. Més avall de la illa i ha els fiords, els glaciars, els pingüins i la neu. Cap allà anem!
Ara estem al cotxe, de camí. El Ramon ho fa molt bé, ja té controlat el tema de conduir al revés. Només una cosa que encara no ens hem acostumat: quan anem a agafar el cotxe, jo me’n vaig al cantó dret i ell a l’esquerra i de cop, jo em veig el volant i ell veu que ell no en té...dóna la volta i cadascú al seu lloc. És graciós, a veure quan ens acostumem...
De camí hem parat en unes termes. Es veu que és un lloc típic on els kiwis venen a passar el cap de setmana. Són unes termes a l’aire lliure, unes 20 piscines a diferents graus (amb podoreta a sofre, algunes) i mentre plovia. Semblàvem aquells micos que viuen al Japó en un lloc molt fred i que tenen aigües termals i que han après que allà dins s’està molt calentet i només se’ls veu el cap fins al nas, sabeu? Dons així estàvem tots els que estàvem allà, només els ulls i el nas fora de l’aigua. A la que sorties per canviar de piscina, et congelaves!
....Acabem de veure neu a la carretera! Abans a les muntanyes ja en vèiem, però ara l’hem vist aquí, a tocar de mà. El Ramon ja comença a inquietar-se com un nen petit...neuuuuu!!! (crida). Si podem, anirem a esquiar algun dia.
...Ja hem arribat al nostre següent destí: Punakaiki, un lloc preciós amb unes platges xulíssimes! Hem vist una posta de sol preciosa (no plovia, ha deixat de ploure al migdia). No és ni un poble, és un indret enmig d’un parc natural. Hi ha 4 hotelets davant del mar i ja està. Demà al matí (hem arribat al vespre) anirem a veure els blowholes i Pancake Rocks (encara no sabem ben bé què és, però diuen que és preciós..jiji).
Estem dormint en un hostel, típic de motxileros, molt xulo! És una caseta de dos plantes on estan les habitacions i les zones comunes (lavabo, dutxa i menjador). Tot pintat de colorins, en plan divertit. La cuina-menjador està molt bé. És bastant gran i té dos piques i dos cuines, ademés de dos taules grans per dinar. L’home que lloga les habitacions és molt simpàtic (cosa normal en aquest país!) i fa muffins i pa cada matí. Ens hem fet el sopar a la cuina comunitària, amb tots els altres “huéspedes”. La nostra “habitació”, si es pot dir així, és molt xula...és un remolque enmig del jardí (li diuen “house truck”), davant del mar! Molt bucòlic! Això sí, no té lavabo, és clar, és un remolc...molt autèntic!
Sipia, que guai que nos digas algo! La Mir es la más fiel, Kiri, m’ha fet molta ilu el teu mail! I tu Nuska a veure si t’animes! Sipia, ya sabía yo que los problemillas a ti también te iban a gustar. Habíamos puesto unos cuantos antes, eh! Ahora ya sabes, tienes que estar al día en el blog, sino te los perderás! Laurita, muchas gracias!! El otro día soñé contigo! Tenías una jefa muy chunga, rollo “el diablo de viste de prada”, y te puteaba mucho, ke cosas...! Helga, kina postal mes xulaaaaaaaaaaaaa..! però això de que compleixo mooooolts anys....ejem!! (bueno sí, és veritat, són uns quants...!!). Guille, merci! Ja veiem que ja t’has posat al dia! Ja tocava! Jeje. Gràcies a tots per felicitar-me pel meu cumple, m’ha fet molta ilu!! (Eves també, un envio un petonàs! Ja ens veurem al Japó, que ja ens hem enterat que tenim un planàs montat! Quines ganes! Japó em ve tant de gust...és un dels llocs que més ganes li tinc!).
17 de juny:
Avui el temps ens ha tornat a fer un regalet i està fent un dia preciós. Ens hem llevat en el nostre remolc, hem obert la porta i allà teníem el mar immens davant nostre...Ens hem fet una dutxa a les dutxes comunitàries (no estaven gens malament) i hem pujat a fer-nos l’esmorzar, mentre veiem el mar. L’home de la casa ens ha informat de les caminates que havíem de fer i cap allà hi hem anat.
Primer hem fet la Truman Track (tot dins del parc nacional Paparoa). Un caminet que et porta a una primera platja, amb unes roques enormes i erosionades pel mar. La caminata s’acaba aquí, però ens ha recomanat que escaléssim entre les roques i arribaríem a dos platges més. Així ho hem fet. Ens hem trobat unes platges salvatges, amb coves i amb uns rocots enormes. Com que la marea puja, va mullant les roques i relliscaven molt, algunes tenien molsa. Hi havia algun punt crític, però ho hem fet prou bé. La paranoia era que la marea pujava i si ens penjaven un mica, no podríem tornar. Però hem arribat a temps, tot i que hem trobat un punt on la marea ja havia pujat i hem hagut de córrer quan la ona retrocedia i el Ramon s’ha mullat tots els pantalons. Jo he fet un sprint tremendo i la ona no m’ha pillat! Però el Ramon anava darrera meu i s’ha xopat. Hem estat unes 2 horetes.
Aquest matí, quan ens hem llevat, plovia..oooohhh...no hi havia sortida en barca per pescar amb l’homenet de la casa...se’ns ha disculpat vàries vegades, però és clar, no depenia d’ell! Sort que el temps em va regalar ahir pel meu cumple un dia assolejat i preciós! Així que hem decidit anar fent via i marxar de Kaikoura i seguir amb la ruta. Ens ha agradat molt aquest poble, molt tranquil, mar i montanya nevada al costat, molt bonic.
Hem decidit que creuaríem a l’altre cantó de la illa. Estàvem al cantó est i ara anem de camí cap a l’oest. Són uns 400 km però trigarem ben bé unes 6 hores, perquè la carretera és de curves i no podem anar molt ràpid. Més avall de la illa i ha els fiords, els glaciars, els pingüins i la neu. Cap allà anem!
Ara estem al cotxe, de camí. El Ramon ho fa molt bé, ja té controlat el tema de conduir al revés. Només una cosa que encara no ens hem acostumat: quan anem a agafar el cotxe, jo me’n vaig al cantó dret i ell a l’esquerra i de cop, jo em veig el volant i ell veu que ell no en té...dóna la volta i cadascú al seu lloc. És graciós, a veure quan ens acostumem...
De camí hem parat en unes termes. Es veu que és un lloc típic on els kiwis venen a passar el cap de setmana. Són unes termes a l’aire lliure, unes 20 piscines a diferents graus (amb podoreta a sofre, algunes) i mentre plovia. Semblàvem aquells micos que viuen al Japó en un lloc molt fred i que tenen aigües termals i que han après que allà dins s’està molt calentet i només se’ls veu el cap fins al nas, sabeu? Dons així estàvem tots els que estàvem allà, només els ulls i el nas fora de l’aigua. A la que sorties per canviar de piscina, et congelaves!
....Acabem de veure neu a la carretera! Abans a les muntanyes ja en vèiem, però ara l’hem vist aquí, a tocar de mà. El Ramon ja comença a inquietar-se com un nen petit...neuuuuu!!! (crida). Si podem, anirem a esquiar algun dia.
...Ja hem arribat al nostre següent destí: Punakaiki, un lloc preciós amb unes platges xulíssimes! Hem vist una posta de sol preciosa (no plovia, ha deixat de ploure al migdia). No és ni un poble, és un indret enmig d’un parc natural. Hi ha 4 hotelets davant del mar i ja està. Demà al matí (hem arribat al vespre) anirem a veure els blowholes i Pancake Rocks (encara no sabem ben bé què és, però diuen que és preciós..jiji).
Estem dormint en un hostel, típic de motxileros, molt xulo! És una caseta de dos plantes on estan les habitacions i les zones comunes (lavabo, dutxa i menjador). Tot pintat de colorins, en plan divertit. La cuina-menjador està molt bé. És bastant gran i té dos piques i dos cuines, ademés de dos taules grans per dinar. L’home que lloga les habitacions és molt simpàtic (cosa normal en aquest país!) i fa muffins i pa cada matí. Ens hem fet el sopar a la cuina comunitària, amb tots els altres “huéspedes”. La nostra “habitació”, si es pot dir així, és molt xula...és un remolque enmig del jardí (li diuen “house truck”), davant del mar! Molt bucòlic! Això sí, no té lavabo, és clar, és un remolc...molt autèntic!
Sipia, que guai que nos digas algo! La Mir es la más fiel, Kiri, m’ha fet molta ilu el teu mail! I tu Nuska a veure si t’animes! Sipia, ya sabía yo que los problemillas a ti también te iban a gustar. Habíamos puesto unos cuantos antes, eh! Ahora ya sabes, tienes que estar al día en el blog, sino te los perderás! Laurita, muchas gracias!! El otro día soñé contigo! Tenías una jefa muy chunga, rollo “el diablo de viste de prada”, y te puteaba mucho, ke cosas...! Helga, kina postal mes xulaaaaaaaaaaaaa..! però això de que compleixo mooooolts anys....ejem!! (bueno sí, és veritat, són uns quants...!!). Guille, merci! Ja veiem que ja t’has posat al dia! Ja tocava! Jeje. Gràcies a tots per felicitar-me pel meu cumple, m’ha fet molta ilu!! (Eves també, un envio un petonàs! Ja ens veurem al Japó, que ja ens hem enterat que tenim un planàs montat! Quines ganes! Japó em ve tant de gust...és un dels llocs que més ganes li tinc!).
17 de juny:
Avui el temps ens ha tornat a fer un regalet i està fent un dia preciós. Ens hem llevat en el nostre remolc, hem obert la porta i allà teníem el mar immens davant nostre...Ens hem fet una dutxa a les dutxes comunitàries (no estaven gens malament) i hem pujat a fer-nos l’esmorzar, mentre veiem el mar. L’home de la casa ens ha informat de les caminates que havíem de fer i cap allà hi hem anat.
Primer hem fet la Truman Track (tot dins del parc nacional Paparoa). Un caminet que et porta a una primera platja, amb unes roques enormes i erosionades pel mar. La caminata s’acaba aquí, però ens ha recomanat que escaléssim entre les roques i arribaríem a dos platges més. Així ho hem fet. Ens hem trobat unes platges salvatges, amb coves i amb uns rocots enormes. Com que la marea puja, va mullant les roques i relliscaven molt, algunes tenien molsa. Hi havia algun punt crític, però ho hem fet prou bé. La paranoia era que la marea pujava i si ens penjaven un mica, no podríem tornar. Però hem arribat a temps, tot i que hem trobat un punt on la marea ja havia pujat i hem hagut de córrer quan la ona retrocedia i el Ramon s’ha mullat tots els pantalons. Jo he fet un sprint tremendo i la ona no m’ha pillat! Però el Ramon anava darrera meu i s’ha xopat. Hem estat unes 2 horetes.
Després hem anat a fer una caminadeta de 30 minuts, la Pororari River Track. En realitat és un camí molt llarg, però el pont que travessa el riu està trencat, i només pots arribar fins a un punt concret. Pel camí ens hem trobat a una parella de kiwis d’uns 50 anys. Hem estat xerrant una bona estona. Ens han estat aconsellant sobre quins llocs anar.els pròxims dies. Com sempre, simpatiquíssims. Quina gent tan amable, aquests kiwis!
Finalment hem anat a veure els famosos Pancake Rocks & Blowholes. Són uns penya-segats amb unes roques enormes formades per estrats horitzontals, molt ben delineats. I de sobte, un forat que va des de dalt fins a baix de tot, on trenquen les ones, i quan hi ha molta mala mar i les ones van amb força, surt aigua pels forats amb molta força. És com el Peine de los Vientos, de Donosti, sabeu? Només que és natural, no és un forat fet artificialment, com allà.
I un cop vist això, cotxe i carretera. Ara anem de camí cap a Hokitika, farem un vistasso, i de nou carretera i a parar a algun lloc a dormir.
Portem, en total, des de que hem agafat el cotxe, 2000 km! Ah! I la matrícula del cotxe té 3 números= 696 (6+9=15, 15-6 el meu cumple!) i dos lletres: T i R! Guai, oi? Havia de ser el nostre cotxe..!
...Ja són les 7pm. Hem fet una volta per Hokitika, però no tenia res...és famós pel jade, però no ens interessa, així que hem donat una volta de “reconocimiento”, hem vist que no tenia més que botigues per guiris per enxufa’ls-hi la pedra, i hem seguit la ruta, que ja som al costat dels glaciars! No hem vist més neu, bueno, sí, a dalt de tot de les muntanyes està tot nevat, però no a peu pla.
Aquest país és molt bonic i molt verd. Per la carretera, no pares de veure cartells de “parc natural” i indicades mil tipus de caminates, unes més curtes, unes més llargues...els amants de la muntanya trobaran aquí el seu lloc ideal!
Hem decidit fer nit a Franz Josef Glacier Village i aquí estem! Es veu el glaciar des d’on estem dormint. Quan es posava el sol, cap a les 6, el glaciar i la neu de les muntanyes estaven tenyides de color rosa, ha estat molt bonic. Demà al matí veurem el Franz glaciar i el Fox glaciar (el més famós de NZ) des del cel, en helicòpter! I després anirem a veure el final de la llengua de cada un d’ells.
18 de juny:
Aquest matí quan ens hem llevat i hem sortit a fora estava tot gelat: el cotxe, el carrer, tot blanquet! I al cap de 10 minutets ha sortit un sol tremendo! Seguim tenint sort amb el temps! Nosaltres que veníem al sud amb la idea de pluja diària...què bé! A les 9 hem agafat l’helicòpter amb 3 malayos més i hem fet una volta de 30 minuts. Hem vist els dos glaciars des de dalt (300 metres de profunditat i uns 13 km de llargària...sí, Mir i Lexis, ja sé que no és el vostre estimat Perito, però no està mal, no..?). Hem parat a dalt de tot del Fox i hem fet unes fotos.
Després hem fet la ruta “caminantes” per veure els dos glaciars des de baix, just on acaben. És impressionant veure on arribaven els glaciars fa uns anys....molt més abaix, però molt més!
Ara estem al cotxe, per variar, anant més cap al sud. A veure fins on arribem avui.
Finalment hem anat a veure els famosos Pancake Rocks & Blowholes. Són uns penya-segats amb unes roques enormes formades per estrats horitzontals, molt ben delineats. I de sobte, un forat que va des de dalt fins a baix de tot, on trenquen les ones, i quan hi ha molta mala mar i les ones van amb força, surt aigua pels forats amb molta força. És com el Peine de los Vientos, de Donosti, sabeu? Només que és natural, no és un forat fet artificialment, com allà.
I un cop vist això, cotxe i carretera. Ara anem de camí cap a Hokitika, farem un vistasso, i de nou carretera i a parar a algun lloc a dormir.
Portem, en total, des de que hem agafat el cotxe, 2000 km! Ah! I la matrícula del cotxe té 3 números= 696 (6+9=15, 15-6 el meu cumple!) i dos lletres: T i R! Guai, oi? Havia de ser el nostre cotxe..!
...Ja són les 7pm. Hem fet una volta per Hokitika, però no tenia res...és famós pel jade, però no ens interessa, així que hem donat una volta de “reconocimiento”, hem vist que no tenia més que botigues per guiris per enxufa’ls-hi la pedra, i hem seguit la ruta, que ja som al costat dels glaciars! No hem vist més neu, bueno, sí, a dalt de tot de les muntanyes està tot nevat, però no a peu pla.
Aquest país és molt bonic i molt verd. Per la carretera, no pares de veure cartells de “parc natural” i indicades mil tipus de caminates, unes més curtes, unes més llargues...els amants de la muntanya trobaran aquí el seu lloc ideal!
Hem decidit fer nit a Franz Josef Glacier Village i aquí estem! Es veu el glaciar des d’on estem dormint. Quan es posava el sol, cap a les 6, el glaciar i la neu de les muntanyes estaven tenyides de color rosa, ha estat molt bonic. Demà al matí veurem el Franz glaciar i el Fox glaciar (el més famós de NZ) des del cel, en helicòpter! I després anirem a veure el final de la llengua de cada un d’ells.
18 de juny:
Aquest matí quan ens hem llevat i hem sortit a fora estava tot gelat: el cotxe, el carrer, tot blanquet! I al cap de 10 minutets ha sortit un sol tremendo! Seguim tenint sort amb el temps! Nosaltres que veníem al sud amb la idea de pluja diària...què bé! A les 9 hem agafat l’helicòpter amb 3 malayos més i hem fet una volta de 30 minuts. Hem vist els dos glaciars des de dalt (300 metres de profunditat i uns 13 km de llargària...sí, Mir i Lexis, ja sé que no és el vostre estimat Perito, però no està mal, no..?). Hem parat a dalt de tot del Fox i hem fet unes fotos.
Després hem fet la ruta “caminantes” per veure els dos glaciars des de baix, just on acaben. És impressionant veure on arribaven els glaciars fa uns anys....molt més abaix, però molt més!
Ara estem al cotxe, per variar, anant més cap al sud. A veure fins on arribem avui.
No hay comentarios:
Publicar un comentario