Otago Península (Nova Zelanda)
Veure fotos
25 de juny:
Hem sortit de Te Anau després d’esmorzar. Les carreteres estaven obertes, així que hem començat a tirar. Els temps ens ha regalat avui de tot: tant feia un solàs tremendo, com de cop, es posava a nevar molt fort, com la neu es convertia en pluja i de cop, tornava a sortir el sol. Així, tot el matí, fins que hem arribat sense problema a Otago Península, on estan els pingüins!
La península de Otago es troba al cantó est de la illa del sud. És un tros de terra que entra al mar uns 25 km de llarg (Kaikoura és molt més petita, deu fer uns 5 km), al costat de la segona ciutat més gran de la illa del nord: Dunedine. El curiós és que al costat d’una ciutat (uns 120.000 habitants) hi hagi una fauna tan rica: pingüins, albatros, lleons marins i foques.
Ens hem allotjat de nou en un “self-container”: una habitació amb lavabo i cuineta. Hem de dir que hi ha una cosa que no ens agrada d’algunes habitacions: tenen temporitzador pel calefactor. És a dir, que cada 30 minuts s’apaga, així que si marxes, quan tornes, l’habitació està gelada, i el que és pitjor: per la nit et congeles de fred! A Te Anau abans de pagar l’habitació vam preguntar pel sistema d’escalfament (i no tenien temporitzador, per això ens hi hem quedat 4 nits, s’estava tan calentó...!), però ens hem oblidat de preguntar-ho aquí i....ens hem adonat, un cop hem pagat, que s’apaga!! Grrrrr!! No ens agrada gens aquest sistema! Prometo no oblidar-me de preguntar-ho els pròxims cops! (bueno, la veritat és que ens queden 5 dies a NZ...).
El temps per la tarda ha empitjorat i feia un vent molt fort, nevava i queia pedra. Hem anat a veure un Cap de la península i el Ramon quasi se l’endú el vent quan ha sortit a fer una foto! Molt, molt mal temps!
26 de juny:
El temps ha tornat a ser considerat amb aquest parell de viatgers i avui fa fet sol tot el dia. Cap a les 10 hem anat a veure un castell, Larnach Castle, de l’any 1871. No era molt gran, un castellet modest, amb un jardí nevat (el Ramon ja m’ha “obsequiat” amb unes boletes de neu...) i unes vistes de la península molt boniques. Després hem anat a fer una caminata al Seal Point i Sandfly Bay. És una platja on hi ha molt vent que aixeca la sorra i forma dunes. Era una caminata d’una estoneta, perquè el cotxe et deixa a dalt i has d’anar baixant fins arribar a la platja, per la sorra. La baixada ha estat divertida, perquè et deixaves caure i baixaves fent grans passes, corrents. La pujada no tant, cansava...l’anècdota ha estat que avui la onada m’ha pillat a mi, i m’he empapat els pantalons i les bambes. M’he quedat molt xopa!
25 de juny:
Hem sortit de Te Anau després d’esmorzar. Les carreteres estaven obertes, així que hem començat a tirar. Els temps ens ha regalat avui de tot: tant feia un solàs tremendo, com de cop, es posava a nevar molt fort, com la neu es convertia en pluja i de cop, tornava a sortir el sol. Així, tot el matí, fins que hem arribat sense problema a Otago Península, on estan els pingüins!
La península de Otago es troba al cantó est de la illa del sud. És un tros de terra que entra al mar uns 25 km de llarg (Kaikoura és molt més petita, deu fer uns 5 km), al costat de la segona ciutat més gran de la illa del nord: Dunedine. El curiós és que al costat d’una ciutat (uns 120.000 habitants) hi hagi una fauna tan rica: pingüins, albatros, lleons marins i foques.
Ens hem allotjat de nou en un “self-container”: una habitació amb lavabo i cuineta. Hem de dir que hi ha una cosa que no ens agrada d’algunes habitacions: tenen temporitzador pel calefactor. És a dir, que cada 30 minuts s’apaga, així que si marxes, quan tornes, l’habitació està gelada, i el que és pitjor: per la nit et congeles de fred! A Te Anau abans de pagar l’habitació vam preguntar pel sistema d’escalfament (i no tenien temporitzador, per això ens hi hem quedat 4 nits, s’estava tan calentó...!), però ens hem oblidat de preguntar-ho aquí i....ens hem adonat, un cop hem pagat, que s’apaga!! Grrrrr!! No ens agrada gens aquest sistema! Prometo no oblidar-me de preguntar-ho els pròxims cops! (bueno, la veritat és que ens queden 5 dies a NZ...).
El temps per la tarda ha empitjorat i feia un vent molt fort, nevava i queia pedra. Hem anat a veure un Cap de la península i el Ramon quasi se l’endú el vent quan ha sortit a fer una foto! Molt, molt mal temps!
26 de juny:
El temps ha tornat a ser considerat amb aquest parell de viatgers i avui fa fet sol tot el dia. Cap a les 10 hem anat a veure un castell, Larnach Castle, de l’any 1871. No era molt gran, un castellet modest, amb un jardí nevat (el Ramon ja m’ha “obsequiat” amb unes boletes de neu...) i unes vistes de la península molt boniques. Després hem anat a fer una caminata al Seal Point i Sandfly Bay. És una platja on hi ha molt vent que aixeca la sorra i forma dunes. Era una caminata d’una estoneta, perquè el cotxe et deixa a dalt i has d’anar baixant fins arribar a la platja, per la sorra. La baixada ha estat divertida, perquè et deixaves caure i baixaves fent grans passes, corrents. La pujada no tant, cansava...l’anècdota ha estat que avui la onada m’ha pillat a mi, i m’he empapat els pantalons i les bambes. M’he quedat molt xopa!
Després hem anat a donar una volta pels camins perduts de la península i hem tornat a l’habitació, un ratet, a treure’m els mitjons mullats, les sabates i entrar en calor. A les 4 de la tarda teníem programada una excursió per anar a veure pingüins! Ja els hem vist! Per fi!! Són tan monos! Caminen d’una manera tan graciosa..!
La punta de la península és una reserva, on estan protegits els pingüins i els albatros. No els pots anar a veure per lliure, sinó que et fan un tour en quad de 6 rodes, per 6 persones. Et van portant pels diferents acantilats o platges on hi ha els animals. Hem vist foquetes petites, banyant-se en unes basses formades entre les roques. N’hi havia una que, apartada de les altres i tota curiosa, se’ns ha apropat bastant. Ens ha dit el guia que, de vegades, s’apropen a olorar-te els peus. No hem tingut aquesta sort, tot i que la teníem bastant a prop. Després hem anat a la Penguin Beach, la platja salvatge on viuen els pingüins més extranys que hi ha: els yellow eyed penguin.
El guia ens ha explicat que, fa anys, hi havia molt més pingüins a altres platges. Platges on arriben els humans i que s’han anat buidant de pingüins, i quasi tots estan ara en aquesta platja, queden molt pocs a les altres.
La punta de la península és una reserva, on estan protegits els pingüins i els albatros. No els pots anar a veure per lliure, sinó que et fan un tour en quad de 6 rodes, per 6 persones. Et van portant pels diferents acantilats o platges on hi ha els animals. Hem vist foquetes petites, banyant-se en unes basses formades entre les roques. N’hi havia una que, apartada de les altres i tota curiosa, se’ns ha apropat bastant. Ens ha dit el guia que, de vegades, s’apropen a olorar-te els peus. No hem tingut aquesta sort, tot i que la teníem bastant a prop. Després hem anat a la Penguin Beach, la platja salvatge on viuen els pingüins més extranys que hi ha: els yellow eyed penguin.
El guia ens ha explicat que, fa anys, hi havia molt més pingüins a altres platges. Platges on arriben els humans i que s’han anat buidant de pingüins, i quasi tots estan ara en aquesta platja, queden molt pocs a les altres.
Els pingüins tenen una parella de per vida. Aquesta rara espècia viuen una mitja de 15 anys. Són els tercers del món grandària (dels més grans que hi ha). La primera vegada que procreen, posen un ou. Les altres, dos, i normalment sempre viuen els dos. Els progenitors pingüins es tornen la cura i alimentació dels petits. Els alimenten durant 45 dies: al principi va un a buscar menjar durant el dia, i després l’altre a l’endemà. Però quan comença a créixer necessita més menjar, i llavors han de marxar dos cops per dia per alimentar-lo bé. El problema és que si veuen persones a les platges, es tornen a l’aigua i no poden tornar a donar el menjar a la criatura, i els pingüins no creixen ben alimentats.
Per tal de molestar-los el mínim, hi ha unes construccions per veure’ls sense que ells et vegin. Són com uns bunkers amb finestretes, a través de les quals els veus. La bona hora per veure’ls en aquesta època és cap al tard, abans de fer-se fosc, que tornen cap a caseta a dormir després de passar-se el dia a l’aigua pescant (dormen entre els arbustos que hi ha al final de la platja, quan aquesta comença a fer-se muntanya).
Per tal de molestar-los el mínim, hi ha unes construccions per veure’ls sense que ells et vegin. Són com uns bunkers amb finestretes, a través de les quals els veus. La bona hora per veure’ls en aquesta època és cap al tard, abans de fer-se fosc, que tornen cap a caseta a dormir després de passar-se el dia a l’aigua pescant (dormen entre els arbustos que hi ha al final de la platja, quan aquesta comença a fer-se muntanya).
També hem vist des del bunquer foques, les teníem a tocar de mà. Els pingüins estaven més lluny, els miràvem des de dalt de la platja on ells habiten.
I ja està, ja ha passat el dia! Hem anat a fer una birreta i cap a caseta! Demà marxem cap a Oamaru, on hi ha més pingüins. I després, una mica més amunt, hi ha Christchurch, el nostre últim destí, i des d’on agafarem l’avió que ens durà a Australia!
Hem de dir que ens encanta NZ: la seva gent, les seves casetes de fusta, les casetes d’estil victorià (influència anglesa), les seves muntanyes, els seus llacs, rius, fiords, glaciars, volcans, platges, cascades, balenes, foques, ocells, pingüins...quin país més complert!
Cada dia, quan hem estat a la carretera, hem anat veient milers de falcons. N’està ple. I també està ple de conills aixafats pels cotxes, i et trobes els falcons, enmig de la carretera, posant-se les botes.
Eva, hem llegit la teva resposta al problema de les gerres, per favor, quina risaaaa!! Jua jua juaaa!! Ke bo, ens hem pixat de riure!!!
I ja està, ja ha passat el dia! Hem anat a fer una birreta i cap a caseta! Demà marxem cap a Oamaru, on hi ha més pingüins. I després, una mica més amunt, hi ha Christchurch, el nostre últim destí, i des d’on agafarem l’avió que ens durà a Australia!
Hem de dir que ens encanta NZ: la seva gent, les seves casetes de fusta, les casetes d’estil victorià (influència anglesa), les seves muntanyes, els seus llacs, rius, fiords, glaciars, volcans, platges, cascades, balenes, foques, ocells, pingüins...quin país més complert!
Cada dia, quan hem estat a la carretera, hem anat veient milers de falcons. N’està ple. I també està ple de conills aixafats pels cotxes, i et trobes els falcons, enmig de la carretera, posant-se les botes.
Eva, hem llegit la teva resposta al problema de les gerres, per favor, quina risaaaa!! Jua jua juaaa!! Ke bo, ens hem pixat de riure!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario