Ko Tao-2 (Tailandia)
15 d’octubre:
Ahir va deixar de ploure cap a les 4 de la tarda. Vam aprofitar per anar al centre, al poble (si és que se li pot dir així a dos carrers amb botigues, restaurants i centres de buceig). Vam anar al Easy Dive, el centre de submarinisme on vam fer les immersions fa tres anys i estava el mateix instructor, el Sigor, un vasc simpaticot (t’enrecordes, Joan?). Vam estar xerrant una estona i ens vam apuntar per avui començar ja a bucejar.
Després vam anar a prendre algo davant del mar i allà vam conèixer una parella d’espanyols (la Cuca i el Reyes, un rasta prim com una mala cosa) i xerrant xerrant se’ns va fer l’hora de sopar i el vam compartir junts, fins les 12 que vam marxar a dormir perquè avui ens llevàvem a les 6.50 am!! Això de bucejar és molt sacrificat!
Aquest matí hem fet dos immersions, la primera d’elles la més xula que es pot fer en tot Ko Tao: Chumpon Pinnacles (Joan, d’això estic segura que sí que t’enrecordes!!): taurons grisos (grandots, eh!), barracudes i peixos varis. Màxima profunditat: 31 metres. La segona hem anat a Twin Rocks i també ha estat molt xula, hem vist molts peixos, entre ells dos sting rays, una morena, un peixot molt gran amagat entre les roques, dos nudibranquis...
Ha fet sol tot el dia, però quan arribàvem a port, el cel s’ha tornat negre i al cap de dos minuts ha caigut una bona tromba. Ara el dia està mig tonto, entre gris i clar, esperem que s’arregli! Segon dia a Ko Tao i plou! Noooo!!
Bé, ha passat una estoneta i el sol ja està començant a apoderar-se del dia...el Ramon dorm, està fent la becaineta post-buceig i jo mentretinc llegint (Contes d’amor, del Hermann Hess).
17 d’octubre:
Ahir va fer molt bon dia tot el dia. Vam fer dos immersions, Southwest Pinnacles i White Rock. Van estar molt bé.
Després ens vam quedar tot el dia a l’hotel, entre la platja i la piscina, i vam agafar bastant solet. Ens hem canviat d’habitació per quatre dies. Ens hem permès aquest luxe. L’habitació d’abans no donava frontalment al mar i tenia una terrasseta molt petita, alineada amb totes les altres. Però aquesta on estem ara és l’habitació de l’extrem, davant del mar i orientada cap a ell, té una terrassa en forma de ele i dos taules a fora per estar-t’hi. Inclús té una tarima més elevada on hi ha una taula baixa i dos coixins d’aquests tailandesos per estar tirat a la bartola.
Després d’aquest dur dia, vam anar a veure el Pepe i la Laura. Ja hem vist als recents casats! Va estar molt bé, això de trobar-nos tots quatre aquí! Els vam anar a buscar al seu hotelazo i després vam anar a prendre algo i a sopar. Vam sopar en un restaurant que està a sobre el mar, on hi arribes per una passarel·la de ciment, des del final de la nostra platja, Chalok Baan Kao. Després van venir al nostre hotel i vam estar un ratet a la platja, mentre els dos homes es banyaven. Vam acabar la nit a la súper terrassa del Ramon i meva que és com per no aprofitar-la!
Avui hem anat tots quatre a Tanote Bay. Ens hem estirat a la sorra i al cap d’una estona ha aparegut allà, campant i tan feliç, un jabalí! Però de veritat! El tenien com d’animal domèstic els d’un restaurant que hi havia allà al costat. Ens hem fotut un bon susto i a la Laura se li ha apropat més del compte i hem tingut un moment de pànic. No ha passat res, i el seu amo tai ha vingut a buscar-lo després del revolt que havia muntat “l’animaló”.
Al cap d’una estona hem canviat de platja i hem anat a Au Leuk, la platja que més ens va agradar l’últim cop que havíem estat aquí. Està una mica diferent, doncs hi ha menys sorra, i a demés plovia. Hem dinat allà.
El Ramon ja s’ha llogat la seva moto de cross per fer el cabra pels camins. El Pepe també se n’ha llogat una altra, és clar. Jo vaig amb la meva scooter, encantada, tot i que he pujat amb el Ramon per fer breus trajectes i que no impliquin camins de cabres. Avui els dos les han pogut aprofitar al màxim, doncs el camí per anar a Au Leuk és la cosa més impracticable del món: camins de sorra i fang, amb unes esquerdes enormes i profundes i amb moltíssima inclinació i desnivells. Ha estat tota una “aventura” per ells. Jo he portat la meva moto fins on el camí m’ha permès. La Laura i jo anàvem a parts del camí a peu, perquè era impossible fer-ho sobre la moto amb ells. Hi ha hagut moments crítics perquè la moto, pujant, se’ls hi quedava encallada i per la inclinació del camí, queien cap enrera. D’altres, derrapaven a saco. Han arribat sans i estalvis, per això!
Ha fet un dia tonto, sortia el sol, marxava, hi havia núvols i en un parell d’ocasions ha caigut una tromba enorme d’aigua. En una d’aquestes la Laura i jo anàvem a peu, i ens hem empapat la roba.
20 d’octubre:
Està fent mals dies. No podem anar a prendre el solet ni ens podem posar morenets! Les úniques coses que es poden fer en aquesta illa, quasi. Però estem contents, perquè estem a Ko Tao i perquè estem de vacances encara! Ja comença la marxa enrera, cosa que no volem ni pensar, però els dies passen i el Nadal s’apropa..!
Avui el Pepe està fent un “recordatori” de submarinisme, perquè fa uns dos anys que no buceja i no s’enrecorda molt, i volem fer una immersió tots tres. Així que aquest matí tenim ocupat al Pepe i la Laura ara vindrà al nostre hotel. Per la tarda hem quedat que anirem de compres, tots menys el Ramon, que no és que li encanti, precisament... Ell aprofiarà per anar a fer una inmersió nocturna.
Ahir vam tornar a veure els madrilenyos, que ja marxen demà. Hem quedat a les 8 de la tarda per veure’ns i despedir-nos.
En un d’aquests dies de pluja infernal, el meu bolso va quedar empapat, amb tot el que hi havia a dins. Una d’aquestes coses era la càmera de fotos, que ara no va!! Estem cagadets de por, però jo espero que amb els dies i amb el secador, torni a funcionar.
Ahir vam anar a Jamson Bay, una platja súper mona, i encara que no feia molt bon dia, ens hi vam estar una estona.
Ja pujo amb la moto de cross del Ramon, però només quan fem trajectes normals. Si el camí és de cabres i perillós, em baixo perquè em fa molta por. Més d’un cop se li ha quedat la moto incrustada entre les roques o li rellisca, i jo prefereixo anar a peu, encara que hagi de caminar una quilometrada!
Ja hem tornat a la nostra habitació original. La que donava a la platja està reservada per avui fins el dia 26. jo tinc la esperança de que, com fa mal temps, no vinguin i ens tornem a canviar, però no són més que il·lusions, que no crec que es facin realitat.
Segurament demà farem dos immersions més, ja que no podem anar a prendre el sol, com a mínim veure peixets sota l’aigua. Ahir ens van dir que fa dos dies havien vist la whale shark aquí al costat! El tiburon ballena, que és enorme i menja plàncton!! El Ramon diu que no sap si creure-s’ho, perquè pot ser un ganxo del centre de buceig perquè bucejem amb ells, és lo típic que tots els budejadors volem veure! És un bitxo gran, és un tauró, i és inofensiu!
L’altre dia, en una immersió, vam veure un banc de sèpies, totes transparents, molt xulo.
I fa tres dies, ens vam còrrer una bona juerga. Estàvem en un bar molt xulo, davant del mar, per dins és com una cova, amb un Pedro Picapiedra enorme a l’entrada. Dóna al mar, tot obert, i a la sorra hi posen tot d’antorxes i pufs amb taules, per estar allà assegut, davant del mar, com uns reis. Estaven penjant cartells de que a l’endemà hi feien una festa, i el Pepe va preguntar on era la festa d’aquell dia. Era dos bars més enllà, igual de xulo i també davant del mar. Ens hi vam apropar, i a lo tonto se’ns fan fer les tantes. Va ser molt divertit. La Laura es va retirar abans i ens vam quedar tots tres.
La càmara ja funciona!! Estem molt contents, doncs ja ens véiem sense fotos! Bieeen!!!
Ahir va deixar de ploure cap a les 4 de la tarda. Vam aprofitar per anar al centre, al poble (si és que se li pot dir així a dos carrers amb botigues, restaurants i centres de buceig). Vam anar al Easy Dive, el centre de submarinisme on vam fer les immersions fa tres anys i estava el mateix instructor, el Sigor, un vasc simpaticot (t’enrecordes, Joan?). Vam estar xerrant una estona i ens vam apuntar per avui començar ja a bucejar.
Després vam anar a prendre algo davant del mar i allà vam conèixer una parella d’espanyols (la Cuca i el Reyes, un rasta prim com una mala cosa) i xerrant xerrant se’ns va fer l’hora de sopar i el vam compartir junts, fins les 12 que vam marxar a dormir perquè avui ens llevàvem a les 6.50 am!! Això de bucejar és molt sacrificat!
Aquest matí hem fet dos immersions, la primera d’elles la més xula que es pot fer en tot Ko Tao: Chumpon Pinnacles (Joan, d’això estic segura que sí que t’enrecordes!!): taurons grisos (grandots, eh!), barracudes i peixos varis. Màxima profunditat: 31 metres. La segona hem anat a Twin Rocks i també ha estat molt xula, hem vist molts peixos, entre ells dos sting rays, una morena, un peixot molt gran amagat entre les roques, dos nudibranquis...
Ha fet sol tot el dia, però quan arribàvem a port, el cel s’ha tornat negre i al cap de dos minuts ha caigut una bona tromba. Ara el dia està mig tonto, entre gris i clar, esperem que s’arregli! Segon dia a Ko Tao i plou! Noooo!!
Bé, ha passat una estoneta i el sol ja està començant a apoderar-se del dia...el Ramon dorm, està fent la becaineta post-buceig i jo mentretinc llegint (Contes d’amor, del Hermann Hess).
17 d’octubre:
Ahir va fer molt bon dia tot el dia. Vam fer dos immersions, Southwest Pinnacles i White Rock. Van estar molt bé.
Després ens vam quedar tot el dia a l’hotel, entre la platja i la piscina, i vam agafar bastant solet. Ens hem canviat d’habitació per quatre dies. Ens hem permès aquest luxe. L’habitació d’abans no donava frontalment al mar i tenia una terrasseta molt petita, alineada amb totes les altres. Però aquesta on estem ara és l’habitació de l’extrem, davant del mar i orientada cap a ell, té una terrassa en forma de ele i dos taules a fora per estar-t’hi. Inclús té una tarima més elevada on hi ha una taula baixa i dos coixins d’aquests tailandesos per estar tirat a la bartola.
Després d’aquest dur dia, vam anar a veure el Pepe i la Laura. Ja hem vist als recents casats! Va estar molt bé, això de trobar-nos tots quatre aquí! Els vam anar a buscar al seu hotelazo i després vam anar a prendre algo i a sopar. Vam sopar en un restaurant que està a sobre el mar, on hi arribes per una passarel·la de ciment, des del final de la nostra platja, Chalok Baan Kao. Després van venir al nostre hotel i vam estar un ratet a la platja, mentre els dos homes es banyaven. Vam acabar la nit a la súper terrassa del Ramon i meva que és com per no aprofitar-la!
Avui hem anat tots quatre a Tanote Bay. Ens hem estirat a la sorra i al cap d’una estona ha aparegut allà, campant i tan feliç, un jabalí! Però de veritat! El tenien com d’animal domèstic els d’un restaurant que hi havia allà al costat. Ens hem fotut un bon susto i a la Laura se li ha apropat més del compte i hem tingut un moment de pànic. No ha passat res, i el seu amo tai ha vingut a buscar-lo després del revolt que havia muntat “l’animaló”.
Al cap d’una estona hem canviat de platja i hem anat a Au Leuk, la platja que més ens va agradar l’últim cop que havíem estat aquí. Està una mica diferent, doncs hi ha menys sorra, i a demés plovia. Hem dinat allà.
El Ramon ja s’ha llogat la seva moto de cross per fer el cabra pels camins. El Pepe també se n’ha llogat una altra, és clar. Jo vaig amb la meva scooter, encantada, tot i que he pujat amb el Ramon per fer breus trajectes i que no impliquin camins de cabres. Avui els dos les han pogut aprofitar al màxim, doncs el camí per anar a Au Leuk és la cosa més impracticable del món: camins de sorra i fang, amb unes esquerdes enormes i profundes i amb moltíssima inclinació i desnivells. Ha estat tota una “aventura” per ells. Jo he portat la meva moto fins on el camí m’ha permès. La Laura i jo anàvem a parts del camí a peu, perquè era impossible fer-ho sobre la moto amb ells. Hi ha hagut moments crítics perquè la moto, pujant, se’ls hi quedava encallada i per la inclinació del camí, queien cap enrera. D’altres, derrapaven a saco. Han arribat sans i estalvis, per això!
Ha fet un dia tonto, sortia el sol, marxava, hi havia núvols i en un parell d’ocasions ha caigut una tromba enorme d’aigua. En una d’aquestes la Laura i jo anàvem a peu, i ens hem empapat la roba.
20 d’octubre:
Està fent mals dies. No podem anar a prendre el solet ni ens podem posar morenets! Les úniques coses que es poden fer en aquesta illa, quasi. Però estem contents, perquè estem a Ko Tao i perquè estem de vacances encara! Ja comença la marxa enrera, cosa que no volem ni pensar, però els dies passen i el Nadal s’apropa..!
Avui el Pepe està fent un “recordatori” de submarinisme, perquè fa uns dos anys que no buceja i no s’enrecorda molt, i volem fer una immersió tots tres. Així que aquest matí tenim ocupat al Pepe i la Laura ara vindrà al nostre hotel. Per la tarda hem quedat que anirem de compres, tots menys el Ramon, que no és que li encanti, precisament... Ell aprofiarà per anar a fer una inmersió nocturna.
Ahir vam tornar a veure els madrilenyos, que ja marxen demà. Hem quedat a les 8 de la tarda per veure’ns i despedir-nos.
En un d’aquests dies de pluja infernal, el meu bolso va quedar empapat, amb tot el que hi havia a dins. Una d’aquestes coses era la càmera de fotos, que ara no va!! Estem cagadets de por, però jo espero que amb els dies i amb el secador, torni a funcionar.
Ahir vam anar a Jamson Bay, una platja súper mona, i encara que no feia molt bon dia, ens hi vam estar una estona.
Ja pujo amb la moto de cross del Ramon, però només quan fem trajectes normals. Si el camí és de cabres i perillós, em baixo perquè em fa molta por. Més d’un cop se li ha quedat la moto incrustada entre les roques o li rellisca, i jo prefereixo anar a peu, encara que hagi de caminar una quilometrada!
Ja hem tornat a la nostra habitació original. La que donava a la platja està reservada per avui fins el dia 26. jo tinc la esperança de que, com fa mal temps, no vinguin i ens tornem a canviar, però no són més que il·lusions, que no crec que es facin realitat.
Segurament demà farem dos immersions més, ja que no podem anar a prendre el sol, com a mínim veure peixets sota l’aigua. Ahir ens van dir que fa dos dies havien vist la whale shark aquí al costat! El tiburon ballena, que és enorme i menja plàncton!! El Ramon diu que no sap si creure-s’ho, perquè pot ser un ganxo del centre de buceig perquè bucejem amb ells, és lo típic que tots els budejadors volem veure! És un bitxo gran, és un tauró, i és inofensiu!
L’altre dia, en una immersió, vam veure un banc de sèpies, totes transparents, molt xulo.
I fa tres dies, ens vam còrrer una bona juerga. Estàvem en un bar molt xulo, davant del mar, per dins és com una cova, amb un Pedro Picapiedra enorme a l’entrada. Dóna al mar, tot obert, i a la sorra hi posen tot d’antorxes i pufs amb taules, per estar allà assegut, davant del mar, com uns reis. Estaven penjant cartells de que a l’endemà hi feien una festa, i el Pepe va preguntar on era la festa d’aquell dia. Era dos bars més enllà, igual de xulo i també davant del mar. Ens hi vam apropar, i a lo tonto se’ns fan fer les tantes. Va ser molt divertit. La Laura es va retirar abans i ens vam quedar tots tres.
La càmara ja funciona!! Estem molt contents, doncs ja ens véiem sense fotos! Bieeen!!!
1 comentario:
Hola parella!! soc la mare de la Laura, també segueixo el vostre blogg, quines fotos mes maca's..va ser una gran idea que us trovesiu aquí tots quatre..
Una abraçada i que os vagi molt be la resta del super viatge...!!!
Ana
Publicar un comentario