Ao Nang (Tailandia)

Veure fotos

27 d’octubre:
Al costat de Krabi hi ha un poblet de costa turístic anomenat Ao Nang. Tot ple de botigues i restaurants, no està malament, com a mínim és molt més bonic que Krabi ciutat, que no té res d’especial. Gràcies Pepe i Laura pel consell, la veritat és que val molt més la pena estar aquí que a Krabi!

Hi hem arribat avui, després de dos avorrits dies. Ahir vam fer el Visa-Run o Visa-Trip, que va ser un rotllo. Vam sortir de Ko Tao (oh, quina pena deixar la nostra estimada illa, hi tornarem per tercer cop, això esperem! Ja ens vam acomiadar del Sigor i vam quedar que algun dia, en un futur, ens tornaríem a veure allà), que per cert, quin xaparron queia el dia que deixàvem la illa! Vam acabar empapats perquè els taxis que et porten al port són pick-ups on vas assegut al darrera, al descobert, aguantant tota la pluja. Tenim les maletes xopes i tot el que hi ha a dins!



Del port de Ko Tao vam agafar un catamaran cap a Chumpon (terra ferma), unes 2 hores de mala mar i més pluja. Al arribar a Chumpon ens esperava una furgo (érem uns 10 guiris que volíem renovar la visa) i cap a Ranong, que és un poble que fa frontera amb Mianmar. D’allà, després de fer els papers per deixar Tailandia, vam agafar un ferry cap a una illa de Mianmar anomenada Thahtay Kyun. A la illa només hi ha un hotelàs, el Andaman Club, on ja t’estan esperant quan arribes i et quedes una hora allà prenent algo (suposo que per justificar l’estada a l’altre país). Al cap d’una hora ens van venir a buscar i de nou ferry i tot el papeleo amb nova visa per entrar a Tailandia. Nosaltres dos ens vam quedar a Ranong, perquè seguíem ruta cap al sud de Tailandia. Els altres tornaven cap a Chumpon.

Vam conèixer una noia molt maca, la Rocio, que era mig guatemalenca mig francesa, i vivia a Ko Tao amb la seva parella, que era instructor del nostre centre de buceig, quina casualitat! Acaba de parir, i cada dos mesos ha de fer el Visa-Run. També va fer la volta al món fa anys i vam coincidir amb lo fascinant que ens va semblar New Zealand.



Vam anar a petar a un Guesthouse de lo més cutre i estrany, el Kiwi Orchid. Lo bo que tenia era que estava al costat de l’estació d’autobusos, on avui agafàvem un bus cap a Krabi. Una noia del Visa-Run suïssa també es va quedar al nostre guesthouse i vam sopar junts tots tres, mentre flipàvem amb la fauna tailandesa que hi havia pel restaurant. Les dos dones que portaven el guesthouse estaven molt bojes i eren molt peculiars: cridaven, feien bromes, semblaven borratxes! I el guesthouse fotia una catipen que tirava patrás...sort que teníem els espirals d’incens per foragitar els mosquits i que fa molt bona olor i el vam posar a la nostra habitació, perquè sinó...

I aquest matí hem agafat el bus cap a Krabi a les 10 del matí i hem arribat a les 4.30 de la tarda. Ha estat mortal...els únics guiris èrem nosaltres dos, la resta eren tailandesos asseguts de tres en tres en els seients, tots apretats, i a la tele el karaoke amb la seva música horrorosa súper alta i al Ramon i a mi ens pensàvem que ens agafaria un atac...sort que teníem els nostrs Ipods que ens han salvat la vida!



I després de dos dies de transports i gestions, per fi ens hem assentat a Ao Nang! Des d’aquí farem excursions per les rodalies. Demà anem a veure les 4 illes, que es veu que són molt boniques. I també hi ha per aquí un paisatge molt xulo que va sortir a una peli de James Bond (The man with the golden gun).

La càmara de fotos finalment s’ha esconyat i no funciona..noooo..! total, que avui, muy a nuestro pesar, ens hem comprat la mateixa. Perquè si tornèssim a casa, ens esperaríem, però encara ens queden moltes coses per veure (lleons, elefants, piràmides...) i moltes immersions per fer i hem de fer fotos! Total, que ens ha racat una mica, però hem comprat la mateixa (havia de ser la mateixa, doncs vam comprar abans del viatge la carcassa per poder fer fotos sota l’aigua i només va amb aquest model). Així que demà estrenem càmara de fotos!



És molt curiós la de nois que van vestits de noies que hi ha a Tailandia. Ja recordo que l’altre cop que hi vam estar ens va xocar, i ens segueix xocant. El més bo és que estan súper integrats en la societat i treballen en llocs de cara al públic. Són nois que van vestits de noies i donen molt el pego, s’ho curren molt i molts cops no saps si és un noi o una noia...però quan dubtes...normalment acaba sent un noi! Van súper pintats, depilats, amb mini-faldilles, marcant pits (encara no sé si són hormones o “relleno”), tot i que són pitets, mai són pits grans, amb diademes, caminars femenins i moviment de mans amb “pluma”. Doncs en aquest poble és exagerat la de nois-noia que hi ha, a quasi tots els llocs currant! Sobretot de cambrers, és el que més hem vist. Però el que més ens va xocar va ser a l’aeroport de Bangkok, un d’aquests nois treballant com a personal de l’aeroport. Es veu que els tenen ben considerats i estan totalment integrats. Molt curiós.

28 d’octubre:
Avui quan ens hem llevat...ooohh..feia sol! no ens ho podíem creure! Ens han vingut a buscar al hotel, hem arribat on havíem d’agafar el long tail boat per fer el tour per les illes i comença a diluviar, como no! merda! Tots frustrats, ens pugem al vaixell (típic tailandès, com una canoa allargada i on hi cabíem uns 20) i aguantem el xaparron (tenia sostre, però amb l’oleatge ens mullàvem tots). Poc a poc el dia s’ha anat arreglant i al final ha sortit el sol i ens hem posat morenets! Hem pogut gaudir d’un dia de passeig per les illes que hi ha per aquí a prop, unes illes precioses amb aigua blava i sorra blanca, i al mar unes roques enormes amb arbres, molt xulo. Hem visitat la Chicken Island, la Pranang Bech i Poda Island.

Ha estat el primer dia en molts en què hem tingut sol i ens hem pogut banyar tranquil·lament.

Hem conegut una parella d’espanyols (un basc i una de Burgos), el Pablo i la Elena, i hem estat tot el dia junts. Quan hem acabat el tour hem anat a prendre algo i hem quedat per demà la nit, després de sopar. Són així brutots, del nord, i ell va tot tatuat i amb piercings, és cuiner.

Hem parat a fer snorkel en un lloc on hi havia molts peixos i teníem pa per dóna’ls-hi de menjar. Doncs al Ramon no només se li menjaven el pa sinó que li mossegaven els mugronets! Pobre Ramon, s’ha convertit en un manjar pels peixos!



A la nit, quan ja tornàvem al hotel, després de sopar i anar a internet a trucar a casa i als amics, la recepció de l’hotel estava tancada i no teníem la clau. Hem mirat el bolso, butxaques, i res. Hem hagut d’anar al bar del davant i la dona ha trucat al del hotel i aquest ha baixat amb les lleganyes als ulls per donar-nos la clau. L’home la busca, i no la troba...cundeix el pànic...i qui tenia la clau que ha fet que se’ns caigués la cara de vergonya ja que hem despertat a un vellet entranyable per donar-nos una clau que ja teníem..? qui la tenia..? El Ramooooon!!!

29 d’octubre:
Avui hem fet l’excursió per anar a veure la illa del James Bond. No ha fet bon dia, tot i que no ha plogut fins al final de l’excursió. Érem només tres, nosaltres dos i una noia alemanya, així que en aquest sentit ha estat molt bé.

La illa de la pelicula de James Bond

Hem vist la villa flotant de Koh Panyee, on els seus habitants són musulmans i hem pogut sentir els càntics pels altaveus mentre la visitàvem. Hem passejat entre els “carrers” que no són més que passarel·les de fusta o de ciment (sí, molt moderns!) amb cases al costat. Hem vist la Kao Tapoo (illa de James Bond, perquè ens entenguem). L’entorn molt bonic, una illa petita amb unes roques enormes i molt altes. No obstant, fet massa pel turista: la platja estava ple de tenderetes que li treien tot l’encant. Però el lloc era molt bonic i fins arribar-hi també: tot de illes desperdigades pel mar, que són com enormes roques amb vegetació.



Ens han donat de menjar a les 11.30 del matí! Amb l’alemanya fèiem la broma que no sabíem que l’esmorzar estava inclòs. Doncs apa, a jalar arròs, peix, sopa i verduretes de bon matí, a lo tai! Hem passat amb el long tail boat per una cova i hem visitat el Wat Suwankula o el Monkey Cave Temple, una cova amb un buda enorme dins i moltes estalactites. No ha estat malament, però no és especialment recomanable. Hi havia monos cabrons d’aquests que et roben les bananes a la mínima que et despistes. Jo, després de l’aterradora experiència de Bali fa dos anys al Monkey Forest de Ubud on vaig aprendre que els monos, quant més lluny millor, m’he mantingut a una distància prudencial tota l’estona. No ha fet el mateix el Ramon, és clar, que els hi ha estat donant bananes. Avui els monos s’han portat bé, tot i que, en un moment en què l’alemanya s’ha despistat li han virlat totes les bananes que havia comprat.

Hem vist també un Rain Forest molt bonic, tot de vegetació i una cascada petiteta, però començava a ploure i no hi hem estat molta estona. Hem tornat cap a Ao Nang i hem parat abans de pujar a l’habitació a fer-nos un massatge de 2 hores amb oli de llet! Hhmm...boníssim! Ens hem quedat extasiats!

Per cert, el guesthouse on estem està molt bé i és molt barato! Es diu J. Manson i paguem 300 bats la nit! És a dir, 6 euros, i l’habitació és nova, amb tele, nevera, aigua calenta i ventilador. Una bona troballa!

Aquesta nit hem quedat amb el Pablo i la Elena per fer unes birretes després de sopar. Demà ells ja marxen cap a Bangkok. La veritat és que som molt afortunats, perquè hem conegut a molta gent i a quasi tots els hem anat deixant enrere perquè tots tornaven a casa i nosaltres seguíem...

Demà ja marxem de Ao Nang i anem cap a Ko Phi Phi, a veure si ens fa alguns dies de solet d’una vegada! El guia d’avui ens ha dit que el monzon ja s’acaba...que Déu l’escolti!