Cahuita (Costa Rica)
Veure fotos
8 de febrer:
Per sortir de Tortuguero vam agafar una barqueta que ens va portar durant tres hores pels canals del riu fins arribar a Puerto Limón.
El camí va ser preciós. Nosaltres navegant pel riu d’estil amazònic i veient la flora i fauna que ens anàvem trobant. Vam veure caimans, monos de cara blanca, tortugues...va ser un viatge molt xulo.
A Puerto Limón ens esperava el nostre cotxe llogat, un 4x4 petitet i nou de trinca! Tan nou que l’hem estrenat nosaltres i els seients portaven encara els plàstics!
Puerto Limón no té cap encant especial, així que vam agafar el cotxe i vam arribar fins a Cahuita, un poblet al sud del Carib.
El sud del Carib és el cor de la comunitat afrocaribenya de Costa Rica, originaris de Jamaica, que van venir fa molts anys per treballar en indústria de la banana. Durant molts anys, aquest sector del país va funcionar independentment de la resta. La cultura jamaicana va trobar bons aliats entre les antigues poblacions indígenes que hi havia a la zona. Aquestes cultures intercanviaven coneixements sobre plantes medicinals, agricultura i supervivència a la selva. I així van anar prosperant, al marge del que succeïa a la resta del país.
Tot i que les barreres racials van desaparèixer l’any 1949, l’electricitat, les carreteres i el telèfon van arribar molt més tard a aquesta bonica zona del país. El resultat d’aquest aïllament és una cultura encara molt independent de la resta de Costa Rica.
No obstant, la millora d’infrastructures ja ha arribat, junt amb el turisme. Han arribat a aquestes terres molts nord-americans i europeus, que s’hi han quedat a viure, atrets per la cultura del surf. Esperem que no ho facin malbé!
Cahuita és un poblet petitet, amb aires caribenys. A un extrem del poble hi ha la Playa Negra, i a l’altra, el parc nacional de Cahuita. El poble està situat en un petit punt que sobresurt cap al mar Carib. Només té dos camins de grava amb molt poc trànsit, la resta són de sorra. Hi ha un carrer principal i tres o quatre que l’atravessen i ja s’ha acabat el poble. Les cases són de fusta o ciment, i moltes d’elles pintades de colors. Hi ha un quants cavalls en una tanca al mig del poble, allà pastant.
Quan vam arribar ahir les vam passar canutes per trobar allotjament. Tot estava a tope i ens va costar una bona estona trobar lloc, tot i que no es veu molta gent pel carrer. Aquí molta gent va en bici o a peu.
Estem allotjats en unes cabanyes de fusta bastant xules (Ciudad Perdida). La nostra és força gran i tenim barra americana amb la seva cuina i les seves cadiretes. A sobre al jardí hi ha un jacuzzi! La dona que les llogava ens va fer un bon preu i finalment ens vam quedar aquí. Està a la part sud del poble, una mica allunyat.
Ahir vam sopar al Sobre las olas, un bar davant del mar. Vam menjar molt bé. el Ramon una sopa de peix boníssima, llom amb bolets i jo un plat de gambetes que estava per xupar-se els dits. Hem de dir però, que aquest país no és tan barato com els seus països veïns. Al contrari, surt caret...
I aquest matí, hem decidit anar a veure el parc natural. És un parc petitet, però dels més visitats a Costa Rica, ja que hi ha bons allotjaments al poble, les platges de sorra blanca són molt boniques, hi ha l’arrecife de corall i el bosc tropical que es troba al costat del mar, i està ple de vida salvatge.
La veritat és que ha valgut la pena, doncs la passejada és molt bonica. Vas caminant per un bosc dens al costat de la platja, i pots anar sortint i banyant-te. Nosaltres ho hem fet unes quantes vegades, quan la calor era forta i quan teníem ganes d’una mica de relax. El camí en total fa 8,5 km. Les platges són súper salvatges, plenes de palmeres i amb el bosc arribant quasi fins l’aigua. Hem vist monos de cara blanca, hem sentit els aulladors (i aquesta nit també, al costat de la nostra cabanya), la mateixa serp groga de l’altre dia a Tortuguero que es veu que és súper verinosa (es diu oropel, i el Ramon li feia fotos a dos centímetres!) i mapaches! El Ramon diu que posi que a Tortuguero vam veure també un basilisco.
Quan finalment hem acabat el camí, hem agafat un bus que ens ha portat fins al poble, doncs desfer el camí era com una mica matada...
Ens estem aixecant amb el sol, és a dir, cap a les 6 del matí. Ens llevem més d’hora que quan treballem!
9 de febrer:
Ahir a la nit vam anar a sopar i el Ramon es va demanar un plat de macarrons amb gambetes i pop que estava per llepar-se els dits! Més bo...tot i que vam haver d’esperar una hora perquè ens servissin el sopar, doncs aquí no s’estressen molt, van al ritme caribeny.
Avui hem passat un dia de relax total. Hem anat a la Playa Negra, que com el seu nom indica, té una sorra ben negra. Hem estat una estoneta prenent el sol i després hem anat a Reggae Bar a prendre algo mentre la brisa del mar ens acariciava la cara...hmmm...què bé, amb la caloreta que portàvem de la platja..!
Hem anat al súper a comprar algunes provisions i hem anat cap a la nostra cabanyeta. Ha passat el dia entre cafès amb llet, bloody marys, mangos i bananes, llegint, prenent el sol i banyant-nos al jacuzzi del jardí.
Mentre estava tombada sobre la gespa, amb el meu pareo, mirava els arbres i les fulles moure’s amb el vent i sentia els ocells cantar i els monos aullar, i em sentia plenament feliç i afortunada, he tingut un moment d’aquells de respirar fons i omplir-te els pulmons d’aire...
Ara intentarem actualitzar el blog, encara que no sabem com estan les connexions a internet per aquest país, i no pinta molt bé, com vagi al ritme caribenyo del poble ho portem clar...
I demà ja deixem Cahuita i ens dirigirem al següent poble caribeny (Puerto Viejo de Talamanca), un dels últims de la zona sud del Carib costarricense.
8 de febrer:Per sortir de Tortuguero vam agafar una barqueta que ens va portar durant tres hores pels canals del riu fins arribar a Puerto Limón.
El camí va ser preciós. Nosaltres navegant pel riu d’estil amazònic i veient la flora i fauna que ens anàvem trobant. Vam veure caimans, monos de cara blanca, tortugues...va ser un viatge molt xulo.
A Puerto Limón ens esperava el nostre cotxe llogat, un 4x4 petitet i nou de trinca! Tan nou que l’hem estrenat nosaltres i els seients portaven encara els plàstics!
Puerto Limón no té cap encant especial, així que vam agafar el cotxe i vam arribar fins a Cahuita, un poblet al sud del Carib.
El sud del Carib és el cor de la comunitat afrocaribenya de Costa Rica, originaris de Jamaica, que van venir fa molts anys per treballar en indústria de la banana. Durant molts anys, aquest sector del país va funcionar independentment de la resta. La cultura jamaicana va trobar bons aliats entre les antigues poblacions indígenes que hi havia a la zona. Aquestes cultures intercanviaven coneixements sobre plantes medicinals, agricultura i supervivència a la selva. I així van anar prosperant, al marge del que succeïa a la resta del país.
Tot i que les barreres racials van desaparèixer l’any 1949, l’electricitat, les carreteres i el telèfon van arribar molt més tard a aquesta bonica zona del país. El resultat d’aquest aïllament és una cultura encara molt independent de la resta de Costa Rica.
No obstant, la millora d’infrastructures ja ha arribat, junt amb el turisme. Han arribat a aquestes terres molts nord-americans i europeus, que s’hi han quedat a viure, atrets per la cultura del surf. Esperem que no ho facin malbé!
Cahuita és un poblet petitet, amb aires caribenys. A un extrem del poble hi ha la Playa Negra, i a l’altra, el parc nacional de Cahuita. El poble està situat en un petit punt que sobresurt cap al mar Carib. Només té dos camins de grava amb molt poc trànsit, la resta són de sorra. Hi ha un carrer principal i tres o quatre que l’atravessen i ja s’ha acabat el poble. Les cases són de fusta o ciment, i moltes d’elles pintades de colors. Hi ha un quants cavalls en una tanca al mig del poble, allà pastant.
Quan vam arribar ahir les vam passar canutes per trobar allotjament. Tot estava a tope i ens va costar una bona estona trobar lloc, tot i que no es veu molta gent pel carrer. Aquí molta gent va en bici o a peu.
Estem allotjats en unes cabanyes de fusta bastant xules (Ciudad Perdida). La nostra és força gran i tenim barra americana amb la seva cuina i les seves cadiretes. A sobre al jardí hi ha un jacuzzi! La dona que les llogava ens va fer un bon preu i finalment ens vam quedar aquí. Està a la part sud del poble, una mica allunyat.Ahir vam sopar al Sobre las olas, un bar davant del mar. Vam menjar molt bé. el Ramon una sopa de peix boníssima, llom amb bolets i jo un plat de gambetes que estava per xupar-se els dits. Hem de dir però, que aquest país no és tan barato com els seus països veïns. Al contrari, surt caret...
I aquest matí, hem decidit anar a veure el parc natural. És un parc petitet, però dels més visitats a Costa Rica, ja que hi ha bons allotjaments al poble, les platges de sorra blanca són molt boniques, hi ha l’arrecife de corall i el bosc tropical que es troba al costat del mar, i està ple de vida salvatge.
La veritat és que ha valgut la pena, doncs la passejada és molt bonica. Vas caminant per un bosc dens al costat de la platja, i pots anar sortint i banyant-te. Nosaltres ho hem fet unes quantes vegades, quan la calor era forta i quan teníem ganes d’una mica de relax. El camí en total fa 8,5 km. Les platges són súper salvatges, plenes de palmeres i amb el bosc arribant quasi fins l’aigua. Hem vist monos de cara blanca, hem sentit els aulladors (i aquesta nit també, al costat de la nostra cabanya), la mateixa serp groga de l’altre dia a Tortuguero que es veu que és súper verinosa (es diu oropel, i el Ramon li feia fotos a dos centímetres!) i mapaches! El Ramon diu que posi que a Tortuguero vam veure també un basilisco.
Quan finalment hem acabat el camí, hem agafat un bus que ens ha portat fins al poble, doncs desfer el camí era com una mica matada...Ens estem aixecant amb el sol, és a dir, cap a les 6 del matí. Ens llevem més d’hora que quan treballem!
9 de febrer:
Ahir a la nit vam anar a sopar i el Ramon es va demanar un plat de macarrons amb gambetes i pop que estava per llepar-se els dits! Més bo...tot i que vam haver d’esperar una hora perquè ens servissin el sopar, doncs aquí no s’estressen molt, van al ritme caribeny.
Avui hem passat un dia de relax total. Hem anat a la Playa Negra, que com el seu nom indica, té una sorra ben negra. Hem estat una estoneta prenent el sol i després hem anat a Reggae Bar a prendre algo mentre la brisa del mar ens acariciava la cara...hmmm...què bé, amb la caloreta que portàvem de la platja..!
Hem anat al súper a comprar algunes provisions i hem anat cap a la nostra cabanyeta. Ha passat el dia entre cafès amb llet, bloody marys, mangos i bananes, llegint, prenent el sol i banyant-nos al jacuzzi del jardí.
Mentre estava tombada sobre la gespa, amb el meu pareo, mirava els arbres i les fulles moure’s amb el vent i sentia els ocells cantar i els monos aullar, i em sentia plenament feliç i afortunada, he tingut un moment d’aquells de respirar fons i omplir-te els pulmons d’aire...
Ara intentarem actualitzar el blog, encara que no sabem com estan les connexions a internet per aquest país, i no pinta molt bé, com vagi al ritme caribenyo del poble ho portem clar...I demà ja deixem Cahuita i ens dirigirem al següent poble caribeny (Puerto Viejo de Talamanca), un dels últims de la zona sud del Carib costarricense.
No hay comentarios:
Publicar un comentario