Playa Grande (Costa Rica)

Veure fotos

14 de febrer:
Avui, després d’un banyet a les termes i esmorzar, hem agafat el cotxe i hem vingut fins a la costa del Pacífic. Hem trigat 4 hores.

Tot i que la guia diu que les carreteres d’aquest país són terrorífiques, la veritat és que no ens han semblat tan horribles. N’hem vist de molt pitjors, a altres llocs, la veritat (una avinguda principal a la Índia que tenia un arbre plantat enmig! a part de les vaques, biciclistes, etc.).

El paisatge d’aquesta zona ens ha semblat molt més sec que el que hem vist fins ara, que era totalment tropical. Esperem que plogui poc i puguem anar a la platja cada dia...

Avui també ens ha costat trobar lloc on dormir. Aquest país té molt turisme! Hem arribat a Playa Grande. És una platja poc explotada, i on hi arriben moltes tortugues a posar els seus ous a la sorra.

Molt a prop hi ha la Playa Tamarindo, molt famosa en el seu temps, però que actualment està plena de complexos turístics, juerga nocturna i massificació.
Estem a El Manglar, un hotelet molt mono. Les habitacions estan en un jardinet tropical amb una piscina. Les habitacions tenen fusta fosca, amb un menjadoret i cuina que donen al porxo, amb un aire islenyo i rústic alhora, molt xules. Les parets són irregulars i de guix blanc, a mi m’ha recordat una mica l’estil eivissenc.
Aquest país és bonic i no es veu molta pobresa. Es diu dels ticas que, en comparació amb els seus veïns de Centroamèrica, no són pobres, no són analfabets i no s’enfronten a agitacions polítiques. Costa Rica és un bon país: té tresors naturals, un alt nivell de vida, un alt índex d’escolarització i, el més difícil potser, és un país que ha prosperat sense tenir exèrcit des de fa més de 50 anys!

Costa Rica té el nivell de vida més alt de tota Amèrica Central. Tot i així, el 18% de la població viu per sota del límit de la pobresa. Però s’ha de dir que hi ha poca gent demanant pels carrers i no es veuen els grups de nens pobres que recorren els carrers d’altres ciutat de Llatinoamèrica. Hi ha pobresa, però no al nivell d’altres ciutats de països propers.

Són 4 milions d’habitants. Hi ha molta immigració d’EEUU i es veu que els ticas comencen a estar una mica tips de que estiguin comprant-se el país.

Segons la Unicef, el 92% d’habitatges dels ticas compten amb condicions sanitàries dignes i el 97% tenen accés a aigua potable.

L’esperança de vida de Costa Rica és de 77 anys, similar a la d’EEUU (77.8) però inferior a la espanyola (79.7). Tenen una bona assistència sanitària nacional i bons sistemes de salut. La mitja de fills és de 2,4. L’educació primària és gratuïta i obligatòria, cosa que situa l’índex d’alfabetització en un 97%.
Definitivament, ens encanta Costa Rica!

15 de febrer:
Avui ens hem llevat, he esmorzat en el fantàstic porxo que tenim (mango, plàtan, poma, cereals i cafè amb llet jo, el Ramon no esmorza) i hem marxat a visitar platges.

Hem anat a Playa Conchal que té aquest nom perquè, segons diuen, la sorra està plena de conxes...bueno, si ells ho diuen...n’hi havia quatre contades...hi hem estat una bona estona perquè s’estava bé.

Després hem anat a Playa Flamingo, que tampoc estava malament, però tampoc era res de l’altre món. Hem volgut també trobar la Playa Pan y Azúcar, però no l’hem trobat, tot i que ens ha semblat veure-la quan anàvem per camins de cabres buscant-la. Tampoc res de l’altre món.
La vegetació és molt més seca i moltes platges tenen la sorra negra-grisa i no són especialment boniques. Molt millor el Mediterrani!

Però crec que a mida que anem baixant, a mida que anem fent la costa del Pacífic més al sud, la vegetació es va convertint en més espessa i salvatge, pel que he vist a les fotos de la guia.

En aquest cantó del país, les cases són molt més modernes, de ciment, amb mur protegint les cases i inclús es veuen casserons (que estic segura que no són de ticas, sinó d’americans). A la zona del Carib no, és molt més autèntica, més humil, més senzilla. Les cases no tenen mur, el jardí està allà al costat del camí, les cases són de fusta i pintades de colorins i en general, són més modestes. Pel poc que he vist en la zona del Pacífic, a mi em va agradar més aquell estil de vida, el del Carib.
Hem vist moltes iguanes. A la carretera, dos enormes allà enmig. I després a l’aparcament de la platja, una enorme que li treia les dents a un gos que la rondava. Després, a Playa Grande, una pujada a un arbre i jalant. Molt guai.

16 de febrer:
Avui hem anat a passar el dia a Playa Avellana. M’ha agradat bastant. Hi havia molta gent fent surf (les onades no eren molt grans) i un bar, el Lola’s, molt xulo. A primera línia de mar, amb uns seients de fusta estil africà i hamaques sota els arbres.

Per la zona dels surfistes hi havia molta més gent, però nosaltres hem anat cap a la zona on no hi havia onades grans i estàvem sols. Hi havia dos cases de fusta, i de cop, d’una d’elles ha sortit un vellet que no estava molt fi i ha començat a fer coses estranyes: tirava cocos mentre cridava, intentava arrancar una branca d’un arbre, en fi, que no hi tocava molt, pobre...el Ramon estava a l’aigua i jo m’he espantat una mica, perquè el coco ha anat a parar a un metre d’on jo estava. Ha estat tota l’estona per allà, atrafegat amb les seves coses i en el seu particular món.

Després hem anat a prendre algo al Lola’s i jo m’he pres dos batuts de fruites naturals boníssims.
Hem decidit llavors anar a conèixer la famosa Playa Tamarindo, la que figura que ara és massa turística. I bueno, no està tan malament. És turística, però no en plan Lloret de Mar, sinó que hi ha molts guiris i molts hotels i botigues, però no hi ha edificis alts i es manté l’estil del país. Així que no ha estat tan malament com ens esperàvem. Playa Grande és molt millor, doncs no hi ha quasi res urbanitzat, els hotelets estan molt separats entre sí, hi ha quatre botigues i en general el paisatge és molt més verge. No és un poble en sí, com Tamarindo, sinó que és una platja amb hotels desperdigats.

Estem molt contents perquè des de que estem a la costa del Pacífic no ens ha plogut cap dia. Fa sol i molt bona temperatura.

Demà ja deixem Playa Grande i seguim fent ruta pel Pacífic.