26 feb 2008

Playa Hermosa (Costa Rica)

Veure fotos


20 de febrer:
De camí cap al parc nacional Manuel Antonio hi ha Playa Hermosa, on hem parat per passar-hi dos dies. Aquí també ens va costar trobar lloc on dormir, doncs tot està a tope. El Ramon esperava al cotxe mentre jo anava baixant i anava preguntant per habitacions i els hi donava un vistasso.

La decisió l’havia de prendre jo i no vaig encertar molt, la veritat. Doncs em vaig deslumbrar per un preu econòmic i no vaig comparar amb una altra que acabàvem de veure i que només era 10 dòlars més cara i moltes avantatges (era nova, amb piscina, i el més important...sense obres al costat!). Sí, ahir no ens podíem creure que haguéssim anat a parar a un hotel amb un escàndol enorme d’obres al costat. Quan se’n va anar el sol, els obrers van encendre unes llums i van seguir treballant! No volíem ni pensar que estarien tota la nit! Però no, van estar unes horetes, mentre nosaltres sopàvem i aquest matí han continuat...a les 6 del matí!

Playa Hermosa té unes ones enormes que trenquen contra els 10 km de platja. Són de les ones més constants del planeta, el que significa que pràcticament tots els dies de l’any i a qualsevol hora es pot practicar surf.
On ens allotgem (Cabinas Surf Side) està a la mateixa platja, així que aquest matí ens hem llevat, hem esmorzat i a les 9.30 ja estàvem prenent el sol! Ara hem fet una paradeta, doncs estàvem una mica saturats de sol. La sorra és negre i no us podeu imaginar com crema!

Aquest país està plegat de buganvílies que donen una pinzellada de color rosa intens al verd del paisatge. Hi ha també uns arbres de color taronja i altres de color rosa molt bonics.

El millor de quan vam arribar a aquest país va ser l’idioma. Per fi podíem parlar sense haver de fer un esforç per comunicar-nos amb els demés! No obstant, hem de dir, que a molts llocs turístics com el que estem ara, els cambrers yankees no parlen espanyol! Així que hem de tornar a fer l’esforç en un país de parla hispana! Ja els hi val...

Ahir, mentre veníem cap aquí, vam parar en un “serpentario-mariposario” i vam veure un munt de papallones, a demés de serps i granotes verinoses del país.
I avui ens hem passat el dia a la platja de davant de caseta i el Ramon s’ha posat tan moreno que no us ho podríeu creure! Hem vist al cel, mentre estàvem estirats, un guacamayo escarlata, uns ocells que només es veuen en aquesta zona del país. Teníem als paletes allà donant pel sac, però hem procurat posar-nos ben lluny. Han plegat més d’hora que ahir, així que no ens queixem molt.

Demà seguim fent via cap al parc nacional Manuel Antonio, seguint la costa del Pacífic més al sud.

No hay comentarios: