Bora Bora (Polinesia Francesa)

Veure fotos

1 de juny:
Hola hola, ja estem a Bora Bora!!!!
Vam arribar-hi en avió, 10 minuts des de Le Tahaa (a 45 minuts de Tahiti, Papeete). Bora Bora és una illa amb un montanyot (anomenat monte Otemanu, de 727 metres d’alçada) però molt més petita que Moorea (deu fer uns 5 km de llarg) rodejada de moltes illetes petitetes al voltant de la gran, formant un atolo, on al mig hi ha la laguna (blava-blava ke dóna gust!!). Són illes volcàniques, totes rodejades d’esculls de corall. És la típica imatge de revista, que el blau del mar és molt més clar al voltant de les illetes, sabeu? és preciós!

Estem en uns bungalow sobre la platja. Tenim un porxo de fusta, que dóna directament a la sorra, i davant tenim la laguna (que no és ben bé el mar, sinó que és com un llaguet que va a parar pels extrems al mar). Ara mateix estem al porxo, davant del llac, escribint-vos unes parauletes. A la llacuna hi ha tortugues, i des del porxo les veus passar per la vora! N’hi ha unes quantes i són molt mones! Encara no hem fet cap immersió, però es veu que aquí hi ha mantes rayes, a veure si les veiem!

Les tahitianes són bastant maques. I els balls regionals són bastant sensuals. A mi em recorden als balls orientals, tipo “danza del vientre”. Són amb molts moviments de cadera i van repartint petonets de forma graciosa. No m’estranya que els occidentals es quedin prendats d’elles! Tenen els cabells negres i molt llargs. Totes van amb la flor de tiaré a la orella, que és el primer que et planten en plan rebuda. Els nois, en canvi, porten fulles verdes i llargues penjades de les cames, i ballen en plan UNGA-UNGA!! Cridant molt i fent moviments com de tribu, més animals.

2 de juny:
Avui ens hem llevat, i encara amb les lleganyes, el primer que hem fet ha estat obrir la porta de la cabanya, hem baixat els esglaons del porxo que van a parar a la platja i hem fet una passejada per la vorera de la llacuna. La veritat és que és un luxe, això! El Ramon s’ha fet un banyet. Després hem demanat l’esmorzar a l’habitació. Un “continental”, compost per torradetes, mantega i melmelada, café amb llet, suc de pinya i gofres pel Ramon. Ens l’estem prenent aquí, al porxo, mentre escoltem Queen, un dels grups adorats pel Ramon. Se li posa la pell de gallina!!!

Estem tenint dies molt tranquils a Bora Bora, tot el dia a la cabanya, amb la platja davant, no necessitem res més. I com que menjar a l’habitació no és gens car, ho preferim al restaurant, i ens passem els dies aquí. Demà segurament farem dos immersions, a veure quin món hi ha a Bora Bora per sota l’aigua...

Unes horetes més tard....hem anat a dinar al restaurant de l’hotel i hem estat parlant amb el cambrer (jo portava una bossa de Laos que li ha cridat l’atenció). És francès, però es veu que va viure a Thailandia molts anys i a Laos. Ens ha recomenat molt Laos i ens ha dit que si hi anem visitem el restaurant que té allà i que parlem amb els seus pares, que estaran encantats de saber del seu fill per nosaltres. Ja tenim l’adreça d’on hem d’anar i ens ha dit que li enviem un mail quan arribem a Laos, que ens recomanarà llocs on anar. Diu que és preciós, molt menys turístic que Thai i molt més autèntic...haurem d’anar-hi, doncs!! ja ho pensàvem, però ara hi haurem d’anar segur...

Són les 6 de la tarda i el sol ja s’està ponent. Estàvem amb el Ramon asseguts a la vora del mar, admirant on estem, saborejant l’instant i comentàvem que hem de viure cada moment com si fos l’últim (eh, Puchi..!), que ho hem de viure molt intensament, que d’aquí res estarem de tornada a Barcelona i direm “t’enrecordes quan estàvem a Bora Bora, que era el principi del viatge, i ara...ja s’ha acabat, ja ha passat!” així que, prometem no oblidar lo afortunats que som i viurem intensament cada moment d’aquesta super aventura que estem realitzant el Ramon i jo que, probablement, mai més tindrem la sort de tornar a repetir.

Mir, ho sento, no has encertat el joc de llògica, no t’ha tocat el viatge a Bora Bora, ooooohhh!! Ho sentim moooolt !! jejejje boníssima, per això, la teva ocurrència! I Siso, aquest cop no ho has encertat, encara que també ha estat divertida la teva aportació! Posem la resposta i us proposem un altre joc. Hi ha premi! jejeje

Lourdes, no saps la il·lusió que em fa el que ens dius! Per nosaltres també va ser un dia impressionant! Avui tornàvem a mirar les fotos i recordàvem els moments i ens hem tornat a emocionar! Va ser moooolt xulo!

3 de juny:
Avui hem fet dos immersions. La primera d’elles fóra de la llacuna, a mar obert. Estava ple de taurons! De punta negra i llimones. D’aquests últims n’hi havia molts, però molts i molt grossos! Però també s’ha de dir que allò semblava les Rambles, per la de gent que hi havia sota l’aigua! Masses submarinistes.

La segona ha estat molt xula. L’hem fet dins la llacuna i l’objectiu era veure rayes. Es veu que ahir hi van anar i no en van veure cap. Ademés, per on es troben, és on l’aigua està més tèrbola, i es fa més difícil veure-les. També és un lloc on hi ha força corrent i es fa més difícil la immersió. Es mouen pel fons, just per sobre de la sorra, i ens avisen que, si en veiem, no podem baixar molt perquè si ens posem a la seva alçada ens veuen i marxen, així que si en trobem, les hem de mirar des de dalt. Només tirar-nos a l’aigua, cap avall ràpid perquè no se’ns endugués la corrent. Anem tirant i en veiem una al fons. Tal qual, semblava una àguila, amb les dues ales esteses i avançant lentament...Bé, ja ens podíem considerar satisfets, ja n’havíem vist una! Seguim avançant, i al cap d’una estona d’anar tirant...veiem una taca fosca al fons del mar, ens fixem...i una, dos, tres, deu, quinze...tot un banc de rayes!!! Però moltes i moltes i moltes!! Jo n’he comptat, així, ràpidament, 30!!! Tot de taques negres a uns 30-35 metres, nedant lentament, com ocellots enormes, sota nostre...Increible!!!! Hem flipat tots!!! N’hi havia alguna molt gran, però molt gran, d’uns 3-4 metres! I els hi veies les taques blanques, i la boca enorme...ha estat al·lucinant!

I res, quan hem tornat a l’habitació ens hem trobat un sobre davant de la porta del bungalow amb les instruccions pel check-out de demà...nosaltres ens pensàvem que ens quedaven encara dos dies! Doncs no, demà marxem, buaaa...! Fem una nit a Papeete (Tahiti) i a l’endemà cap a Nova Zelanda! Quines ganes! No s’acaba mai, això, què bé!!! Encara ens queden molts destins per endavant, què bé què bé, QUÈ BÉ!!

Ara estic al porxo, amb l’ordinador, mentre el Ramon fa la siesta...és que aquesta nit han fet motos per la tele (de 23 h a 3 de la matinada!!!) i és clar, l’orellut (Lanza, em fa molta gràcia aquest apodo!) no se n’ha pogut estar i s’ha quedat mirant-les! I això que ens llevàvem a les 7 per anar a bucejar! Així que és clar, està K.O...homes..! I jo aprofito per escriure-us unes parauletes mentre recordo la meva infància escoltant Golpes Bajos...