Bali-1

Veure fotos

8 d’agost:

Per fi...! Ja estem a la nostra estimada illa de Bali, quines ganes teníem de venir! La illa de l’incens, del caos circulatori i de la vida barata! Comparat amb Australia, estem que no ens ho creiem, cada cop que hem de pagar. El Ramon es va tallar l’altre dia el cabell per 1 euro, i dinem per 2 euros cadascú! Quin canvi! i en dos anys tampoc han canviat molt les coses. Al principi anàvem una mica perduts, però ràpidament ens vam situar i vam començar a reconèixer camins, llocs i punts de referència.

Quasi que perdem l’avió cap aquí! Es veu que van adelantar l’hora de sotida una hora i mitja i no ens van poder localitzar perquè és clar, no tenim telèfon operatiu i no vam confirmar el vol (cosa que prometem fer sempre a partir d’ara!). Total, que sort que el Ramon i jo som previsors i vam arribar amb temps de sobres a l’aeroport, perquè quan vam arribar no faltaven dos hores i mitja per sortir, sino mitja! Vam arribar justíssim, deu mintus més tard i tanquen el vol! Així que vam arribar a Bali molt més d’hora del que ens pensàvem.

Vam anar al hotel que teníem reservat per una nit, vam deixar les maletes i vam anar a llogar una moto: 35 euros pels 15 dies! Ja ja ja què contents que estem d’estar a Bali! I llavors a buscar caseta pels pròxims dies i per quan vinguin el Xupi i l’Angela. Vam estar donant voltes i entrant a totes les villes que veiem per demanar preus. Volíen una villa balinesa (casa típica d’aquí, amb sostre de fusta i en forma piramidal, menjador obert al jardí particular, bany obert, amb jardí tropical mentre et dutxes, xulíssima!) i vam anar a buscar les que vam anar fa dos anys, però és agost i estaven totes plenes (20 euros al dia la villa per dos persones!). Però tenien més villes a altres zones i vam anar a veure-les, resultat: ja tenim villa per nosaltres dos i villa per estar els quatre junts quan vinguin els Xupis! I tot per un modico precio de 70 euros la villa per quatre! Bieeen! Adorem Bali! Però lo millor és que és una villa amb piscina particular dins del nostre jardí!!! Aaaaaaagghhh! Quines ganes de que vinguin els Xupis! Ara estem el Ramon i jo a la villa de dos, amb jardí però sense piscina particular, sí que tenim la compartida amb totes les villes, al jardí comunitari, i en pocs dies ens canviem a la villa del davant, que és la que compartirem amb els Xupis. És preciosa, enorme, amb dos dormitoris i el menjador obert al jardí amb la piscina, uauuuu!!



I com a guinda hem reservat pels últims 3 dies una villa per quatre de lux. És el mateix que on estem ara, però de luxe. Decoració impresionant, fusta balinesa, piscina enorme, jardí molt i molt gran, una pagoda de fusta amb matalassos al mig del jardí per fer la siesta...pfffff....alucinant!

Així que vam passar una nit a l’hotel i a l’endemà vam venir cap aqui i ara estem a la villa, encantats! Aquest matí ens hem llevat i el primer que hem fet...banyito a la pisicna per despejar-nos! I després, un super esmorzar a caseta! Tenim davant un supermercat per occidentals i tenim tot el que volem: vam comprar pernil serrano! Formatge de cabra, mantega, mermelada, baguettes...així que ens fem uns bons esmorzars!

A l’hotel ens van regalar 20 minutets de massatge...hmmm....tornem a la zona de massatges per 4 duros, què bé!

Hem quedat els dos dies amb el Luis i la Mayuko (la parella madrilenyo-japonesa que vam conèixer durant el tour al Uluru). El primer dia per sopar i ahir vam quedar a les 3 de la tarda a la platja de Kuta per fer surf (i finalment vam passar el dia junts i vam anar a sopar). El Ramon i el Luis, van llogar dos tables i a l’aigua durant dos hores! La Mayu i jo de xerrameca a la sorra. Els japonesos odien el sol, no volen posar-se morenos, i es tapava tota l’estona tot el cos amb la tovallola..quines coses, eh! Nosaltres com bojos per dorar-nos i ells fugin del sol..!

El Luis ja portava uns mesos fent surf i en sabia una mica i el Ramon...el Luis diu “el tio a la segunda ola ya se levantaba!” així que ara tinc un marit surfero! Jejejeje. Però la costella trencada que té al estirar-se a la tabla li fa morat i està tot magullat. No obstant, repetiran en dos dies. Potser ho provo jo també, la Mayu també en fa, de surf.



Demà anem a Tulamben a fer submarinisme, hi ha un vaixell enfonsat, el Liberty, que fa dos anys no vam poder veure perquè feia mala mar i era una immersió que teníem pendent. Passaren tot el dia fora, perquè està lluny d’aquí.

Estem tan feliços d’estar aquí...hi vam estar fa dos anys amb la Laura i l’Orsola, i ens ho vam passar molt bé. Hi vam estar un mes i va ser xulíssim. Bali és molt diferent d’on venim, aquí regna el caos, has de regatejar per tot, si et descuides una mica te la foten (amb el canvi, intentan-te cobrar per aparcar la moto, etc) però enseguida aprens com has d’actuar i com regatejar i tot va bé. Els balinesos són gent simpàtica i són bastant religiosos (hinduistes). Totes les cases estan plenes a l’entrada d’uns platets petits fets de fulla de palmera, on dins hi posen flors, incens i aigua, en agraïment per tenir menjar, treball, etc. Aquesta és la primera plegària del dia, la segona la fan a la nit i és més íntima.



Bali té uns 3 milions d’habitants i fa 145 per 80 km. El sur de Bali (on estem nosaltes, exactament a Seminyak) fa olor a incens, està ple de tables de surf i té moltes botigues i motos i més motos.



Aquest cop només hi estarem dos setmanes i no ens mourem de Bali (l’altre cop vam estar només una setmana a Bali i les altres les vam passar a altres illes: Gili, Komodo, Flores). Anirem a Ubud i a Nusa Dua, segurament, però anar i tornar, el campamento base el tindrem aquí, a Seminyak.

9 d’agost:
Ahir, quan tornàvem de la platja, vam passar per un bar davant del mar que tenia una grua des d’on feien salts i des d’on es sentien els crits de la gent que s’hi tirava...us podeu imaginar qui no va deixar passar l’ocasió de sentir un altre cop l’adrenalina pel seu cos, oi..? 45 metros i aquest cop sí, salto al vacio, sense corda que li tirés cap adalt. A baix hi havia una piscina i es va remullar les manetes, ell volia capbussar-s’hi mig cos, però no va ser així, tot i que li havien dit que li donaven corda per mullar-se. Ho va fer dos cops i va quedar més content que unes pasqües. Després vam anar a sopar a un italià que ja coneixíem de l’altre cop que vam estar per aquí.



I avui hem passat el dia a Tulamben, al Liberty, el vaixell de la II Guerra Mundial enfonsat. S’entra per la platja, perquè està molt a prop de la costa. Comença a 5 metres de profunditat i acaba als 28. La primera immersió l’hem rodejat, només per fora. El mar s’ha apoderat totalment de la superfície del vaixell i està tot cobert de corall i peixos de mil colors. En la segona immersió hi hem entrat i ha estat molt xulo. Primer hem passat per un passadís estret i baix, i hem anat a parar a una sala amb columnes i escales...increible la sensació d’estar en un lloc on abans hi havia gent i mobles i ara només hi ha peixos i corall! Aquesta immersió el Ramon i jo l’hem començat amb instructor i turista però l’hem acabat sols, perquè tots els altres que anaven amb nosaltres no havien fet cap immersió o n’havien fet menys de deu, i li hem demanat al instructor que ens deixés acabar-la pel nostre compte, per no haver d’acabar abans, com ens ha passat amb la primera. Així que l’hem disfrutat més. Hem fet unes fotos xulíssimes. I hem tornat a caseta ara, a les 6 de la tarda, ja es fa fosc i en breu anirem a sopar.

Estem encantats amb Bali, no podem tenir més ganes d’estar aquí! Aquest matí hem marxat de la nostra villa a les 7 del matí després d’un bon esmorzar, i ara, quan hem tornat ens havien rentat els plats! A demés de fer-nos el llit i escombrar tota la casa. A Australia pagaven el doble del que paguem aquí per estar en una habitació sense lavabo i no ens donaven ni les gràcies...i de fer-nos l’habitació...res de res!

Per fi tenim sensació d’estiu! Des de la Polinèsia que no la teníem. Aquests dos mesos no han estat d’estiu, ara ja estem en bikini, xancles i samarretes de tirants. Tot el dia mullats a l’aigua i començant a dorar-nos, per fi! Ha començat l’estiu!

11 d’agost:
Ahir vam passar el matí a la nostra villa. Vam encarregar uns massatges i ens van venir a la villa dos indonesos (dona i noi) per fer-nos un massatge a cadascun de mitja horeta, per 4 euros cadascú! I un molt bon massatge!

A les 3 de la tarda havíem quedat amb el Luis i la Mayu a la platja per fer surf. No hi havia moltes onades, però ells s’hi van estar dos hores. Després vam anar a sopar a un mexicà i cap a casa. Anit punxava el dj Tiesto, però ens en vam enrecordar quan estàvem ja a casa, així que no hi vam anar, ademés segur que l’entrada era caríssima (hi ha llocs per guiris que són caríssims).

Fa dos anys vam descobrir un bar, el Ku De Ta, xulíssim, a primera línea de platja, bona musica, tumbones de luxe per pendre el sol i des d’on podies veure unes boniques postes de sol. Aquest any hi hem tornat i està a tope, a petar de gent. Ara el coneix tothom i és el bar de moda per tota la penya “in” de Bali. Hi van tots els guaperes a lluïr tipo i modelito, així que per nosaltres ja no és el mateix, no creiem que ens hi passem els dies, com fa dos anys que ens passàvem el dia allà. És un dels llocs cars de Bali, però igualment, car per nosaltres vol dir que la birra en comptes de valdre 80 cèntims val 2 euros.

Avui fa 3 mesos que el Ramon i jo ens vam casar. I aquesta nit venen el Xupi i l’Angela, quines ganes de veure la nostra gent! I els portarem aquí, els portarem allà, els hi ensenyarem els llocs xulos de Bali, anirem a Ubud, al Tanah Lot i a diferents platges...què bé!

I en mitja hora (ara són les 11.30 del matí) ens canviem de villa i anem a la de 2 habitacions dobles i piscina privada! Quines ganes!

A Darwin vam sopar la ùltima nit carn de cocodril! No estava gens malament, semblava pollastre.



13 d’agost:
Ja tenim el Xupi i l’Angela aquí!! Quines ganes de veure la nostra gent, parlar dels nostres amics i posar-nos al dia del que ha passat durant aquests 3 mesos que portem fora de casa! com sol passar, a casa no han canviat gaire les coses i el temps quasi no ha passat, mentre per nosaltres aquests 3 mesos han estat plens d’experiències noves i cada dia ha estat una aventura.

Ahir al matí el Ramon i el Xupi van anar a llogar la moto per ells i a canviar diners mentre l’Angela i jo sortíem de compres. Per fi! Per fi tinc una compi de compres! L’Angela va flipar amb la de vestidets i roba bonica i barata que hi ha i es va ben firar! 5 vestits en un dia! Jo em vaig comprar un vestit i una caçadora molt xula. I avalorios mil: pulseres de tots colors.

Després vam anar a la platja de Kuta, que el Ramon volia fer surf. Vam deixar els nois i l’Angela i jo vam seguir de compres. Ahir em vaig desquitar, vaig anar de shopping tot el dia! Ja en tenia ganes, de la complicitat d’entrar amb algú a les botigues, ara entro aquí, ara entro allà, ara remeno, comparo, em provo, compro, no compro...

I cap al tard teníem reservats dos massatges per l’Angela i per mi, aquí, al porxo de la villa, com dos reines. Vam anar a sopar a la Trattoria, l’italià que hi ha aqui a Seminyak i que tant ens agrada i després a fer una copa al Ku De Ta, perquè el veiessin.

Està fent diest tontos. Ahir va fer núvol tot el dia i avui s’ha aixecat igual. Esperem que al llarg del dia s’aclari.

Ara els nois han anat a comprar esmorzar. No podem tenir més sort: tenim al davant de casa un supermercat per guiris on venen de tot: croissants de mantega, de xocolata, fruita, verdura, tot el que els occidentals menjem, i cada máti només hem de creuar el carrer per menjar els croissants més bons de tot Àsia, segur! Fa dos anys si haguéssim conegut aquest super haguéssim estat encantats!

14 d’agost:
Venim de fer dos immersions molt xules! Les dues repetides de fa dos anys, però ens van agradar tant que les volíem repetir: Manta point i Crystal Bay. La primera, impressionant: hem bucejat amb mantes de 3 i 4 metres, enormes! Hem vist un banc de 6, passaven per sobre nostre, per la superfície, i més tard, les hem vist a la nostra alçada, s’apropaven, marxaven, es tornaven a apropar...molt xulo! Només arribar en barco, ja les veies des de dalt, estaven nadant per la superfície i la Angela i el Xupi, que es quedaven al barco, les han pogut veure. L’aigua estava bastant freda, 22 graus i tèrbola, però és on viuen. No hem baixat molts metres, uns 12, i hem estat molta estona, més de 50 minuts.

A la segona immersió, més profunda (uns 30 m), hem pogut gaudir d’un fons marí alucinant: mil colors, mil peixos i molts coralls, ens han fet recordar la Indonesia subaquàtica de fa dos anys. I hem vist el que esperàvem veure en aquesta immersió: el mola-mola o peix lluna o sunfish. No les teníem totes de veure’l i hem tingut sort! Era bastant gran, uns 2 metros de diàmetre. Al tornar hi havia molta corrent i ha costat bastant tornar.



15 d’agost:
Ahir a la nit el Ramon es va currar una paella per xupar-se els dits! Teníem convidats a sopar: el Luis i la Mayu, que ja acaben el seu viatge i tornen cadascú cap al seu país. Vam estar els 6 xerrant fins les tantes i ens vam despedir amb la promesa de veure la Mayu al Japó i al Luis a Madrid o Barna. Han estat uns bons companys aquests dies aquí i a Australia. Esperem seguir veient-los en els pròxims anys.



I fa dos dies vam anar al Tanah Lot, un temple hinduista sobre la terra que el mar ha anat erosionant i ara es troba com suspés enmig del mar. Quan la marea baixa s’hi pot accedir caminant, però no quan la marea està alta. És un dels nostres temples preferits, i l’Angela i el Xupi els hi va agradar molt.

Pels voltants del temple hi ha botigues pels guiris i una cosa molt curiosa que ja vam veure l’últim cop que vam estar aquí: un rat-penat enorme, penjat d’un arbre, dormint cap per avall! Té una capseta al costat per donar-li donatius i el veus com respira i se li mouen les orelletes! Fa bastanta angúnia, perquè és enorme i està viu, allà penjat, davant de la teva cara!

També per allà hi ha una atracció turística que fa bastanta coseta: una pitón de 4 metres i 40 kg que la pots agafar pagant 4 duros. Com ja us podeu imaginar, el que se la va enroscar al coll va ser el meu estimat marit! Quina angúnia...!

Indonesia té 17.000 illes. És el quart país més poblat del món amb 250 milions d’habitants (el primer és la China, seguit de la India i després els EEUU) i és el segon país del món amb més costes (el primer és Canadà), així com és el país amb més musulmans del món. Bali és hinduista, però la resta d’Indonesia són musulmans, ja ho vam poder comprovar la darrera vegada que vam estar aquí: al deixar Bali i anar a altres illes, ens despertàvem a les 5 de la matinada amb les pregàries musulmanes sonant pels altaveus en tot el poble. Les dones no podien fumar (en vam conèixer alguna i ens explicaven que ho havien de fer d’amagades o, deien, les pegaven qui les veiés), no sortien per les nits (només es veien homes de juerga) i a la Laura i a mi ens miraven els hombros descoberts com si fóssim d’un altre planeta.