Kakadu National Park (Australia)
31 de juliol:
Ahir vam arribar a Darwin. Fa bastanta calor, ara sí que ja ens podem posar les xancletes i samarretes de tirants! Darwin és una ciutat de costa i petita, amb un carrer principal on estan els bars i les botigues, i caríssima! Per variar, aquí els preus són desorbitats de nou. L’interès de venir aquí és visitar el Kakadu National Park i el Litchfield National Park. El primer és un parc nacional molt gran i que es triga uns quants dies en veure’l (Patrimoni de la Humanitat per la varietat de flora i fauna). Dins hi ha varis campings perquè t’hi estiguis el temps que vulguis visitant-lo. El segon és més peitit i el veurem en un dia. Hem llogat un 4X4 enorme, tenda de campanya, nevera i tot el necessari per cuinar, i ara estem de camí cap al Kakadu, on passarem 4 dies visitant-lo i dormint allà on volguem.
...Acabem de parar pel camí en un riu (Adelaide river) on donen de menjar als cocodrils! Uauuuu....els teníem super a prop, anàvem en una barqueta i amb una corda lligada a un tros de carn els atreien i els feien saltar, es posaven verticals davant dels nostres nassos! Deia la guia que en aquell riu n’hi havien uns 2.500! N’hem vist molts, la veritat, i grossos. També hem vist moltes àguiles, la guia els hi tirava troços de carn i les agafaven al vol, se n’han juntat moltes!
El nord d’Australia està infestat de cocoodrils, es veu que no és gens segur banyar-se al mar. Hem vist tot de retalls de diari on sortien atacs de cocodrils a humans i on deien que s’havien vist cocodrils molt grans a platges on les famílies solen anara passar el dia...glups!
Ahir vam arribar a Darwin. Fa bastanta calor, ara sí que ja ens podem posar les xancletes i samarretes de tirants! Darwin és una ciutat de costa i petita, amb un carrer principal on estan els bars i les botigues, i caríssima! Per variar, aquí els preus són desorbitats de nou. L’interès de venir aquí és visitar el Kakadu National Park i el Litchfield National Park. El primer és un parc nacional molt gran i que es triga uns quants dies en veure’l (Patrimoni de la Humanitat per la varietat de flora i fauna). Dins hi ha varis campings perquè t’hi estiguis el temps que vulguis visitant-lo. El segon és més peitit i el veurem en un dia. Hem llogat un 4X4 enorme, tenda de campanya, nevera i tot el necessari per cuinar, i ara estem de camí cap al Kakadu, on passarem 4 dies visitant-lo i dormint allà on volguem.
...Acabem de parar pel camí en un riu (Adelaide river) on donen de menjar als cocodrils! Uauuuu....els teníem super a prop, anàvem en una barqueta i amb una corda lligada a un tros de carn els atreien i els feien saltar, es posaven verticals davant dels nostres nassos! Deia la guia que en aquell riu n’hi havien uns 2.500! N’hem vist molts, la veritat, i grossos. També hem vist moltes àguiles, la guia els hi tirava troços de carn i les agafaven al vol, se n’han juntat moltes!
El nord d’Australia està infestat de cocoodrils, es veu que no és gens segur banyar-se al mar. Hem vist tot de retalls de diari on sortien atacs de cocodrils a humans i on deien que s’havien vist cocodrils molt grans a platges on les famílies solen anara passar el dia...glups!
2 d’agost:
Aquesta serà la nostra tercera nit al parc nacional. És molt gran, fa 20.000km2 i està ple de llocs on pots acampar. Uns sense res més que el lloc on acampar, d’altres amb lavabo i d’altres amb lavabo i dutxa (en els dos últims s’ha de pagar). Les dues primeres nits les hem passat en els primers, i avui, necessitats ja d’aigua, ens hem instalat en un de pago (3 euros per cap! Barato, per fi!). Demà ens farem la primera dutxa després de 3 dies! Quines ganes!
Ahir vam anar a veure les Jim Jim Falls, una cascada molt xula que et trobes després d’una horeta caminant. Només hi pots arribar en 4X4, així que el Ramon s’ho va passar com un nen petit amortitzant la reductora (el veieu, no?). Vam haver de travessar rius i muntanyes de sorra. Un cop a peu, primer el camí és fàcil, de sorra i pedres (per cert, ens vam trobar una serp que ens tancava el camí! Ens vam acollonir una mica, però ella mès i se’n va anar...glups!), després el camí es va convertint en només pedres cada cop més grans que d’anar saltant. Després d’una bona estona i després de passar per un riu molt bonic (la continuaicó de la cascada) vam arribar a un lloc preciós: una cascada queia d’una alçada de 215 metres i al costat, una platjeta! Sorra blanca, i un llaguet d’aigua verda...vam passar unes tres hores allà, prenent el solet i banyant-nos.
La primera nit la vam passar a Jim Jim Billabong, un lloc acondicionat per acampar, al costat d’un billabong, que és com un riu però sense ser-ho, com un aiguamoll (per cert, no muntava una tenda de campanya des de que tenia 10 anys!). Bueno, doncs posava que no et banyessis, que hi havia cocodrils. I nosaltres estàvem acampats al costat! Jo pensava: típic que ho diuen per prevenir i que no n’hi ha ni de conya, sino qui acampa aquí..? doncs a l’endemà, ens llevem, anem a donar un cop d’ull al billabong...i passa un cocodril per la vora! Uuuups!! Sí que hi ha cocodrils, sí! Per tot arreu hi ha cartells avistant que vagis amb compte, que no entris a l’aigua...però en canvi pots acampar....el motiu és perquè els cocodrils no s’allunyen de la vora del riu...sí, però i si els hi dona per allunayar-se? Bueno, jo no ho penso molt, que sinó no puc dormir! Però com uns campeons, acampem on fagi falta i quasi els podem veure mentre sopem! Aquesta nit la hem passat a la Sandy Billabong...més del mateix, compte amb no entrar a l’aigua...i nosaltres acampats a 80 metres! Digueu-me valenta, sí, però quan el Ramon es deixava una salsitxa al foc i no se la menjava perquè estava cremada...Ramon, millor desintegra-la, no li arribi la oloreta al coco i se li obri l’estòmac i les ganes d’anar d’excursió! (hem vist anuncis de diari dient que una família es va llevar amb el cocodril al costat de la tenda...no m’extranya!).
De les 26 espècies de cocodrils que hi ha (Xavi, que comença la secció National Geographic, com dius tu) aquí en tenen dos: els d’aigua dolça i els d’estuari. Els primers solen ser tímids i solen amagar-se, però els segons sòn agressius i estan als billabongs...aaaagghh!! Entre els anys 40 i 60, els van caçar fins quasi la seva extinció. A partir dels 70, ambdues espècies van ser protegides i actualment han augmentat molt (ja ho veiem, ja!). Els cocodrils d’aigua dolça estan només aquí i els d’estuari també es troben a India, surest d’Asia i Papua Nueva Guinea. Aquests han atacat i matat gent a Kakadu! Diu a la guia del parc nacional que l’únic lloc segur per banyar-se és la piscina de l’hotel! Pots banyar-te a llocs a les piscines naturals, però sota la teva responsabilitat. El veu que els cocodrils canvien de lloc i poden saltar a aquests llocs.
Ara una cosa que li agradarà molt al Marc, segur: les parelles reproductives les escullen les femelles, però tenen un risc i s’ho juguen tot al 50%...si al coco mascle no li agrada la femella que l’està rondant...se la cruspeix!! Cap a dins i s’han acabat les tonteries!!
Està ple de termiters, unes estructures enormes com de sorra on viuen les termites, algunes molt més altes que el Ramon! També vam veure a les Jim Jim Falls un varano prenent el solet a una pedra.
I també es veu que hi viuen molts aborígens, en el parc natural. Darwin és la zona d’Australia amb més aborígens. I ens van dir que Australia és el país del món amb més camells! Que es veu que en van comprar molts pel secarral del centre d’oz i ara és quasi una plaga! (més d’un milió i que es van duplicant enormement!).
Aquest matí hem fet una volta de dues hores pel Yellow Water Billabong, que està entre els rius Jim Jim i Alligator. Molt xulo, hem pogut veure mil tipus d’ocells, patitos, àguiles i molts molts cocodrils. La veritat és que està infestat de cocodrils! Ens ha agradat molt, i hem conegut a una parella de madrilenyos (Virgina i Mario) que estaven de lluna de mel molt simpàtics, amb qui hem compartit el tour. Després hem anat a un mirador (Mirrai) que ens ha semblat un timo: no es veia res i ens hem fotut una bona suada per arribar-hi! Hem acabat el dia a Ubirr, que allà sí hi havia un bon mirador des d’on es podia veure una bona part del parc nacional des de bastanta alçada (lloc recomenat pels madrilenyos, que per cert estaven indignats pel l’Uluru-no els hi va agradar gens-i perquè estaven una mica decepcionats d’Australia). I aquesta nit la passarem a Gunlom, un lloc per acampar, sense electricitat, però amb lavabo i duxtes, quin luxe!
Demà al matí ja deixen aquest parc nacional i anem a veure l’altre. La veritat és que ens pensàvem que seria més verge, més verd, més dens...éls arbres estan dispersos i és de tot de sorra vermella. També hem de dir que estem a la època seca, segur que durant la època humida és més bonic... no obstant: 45 graus, 95% d’humitat i infestat de mosquits...vamos, que tampoc s’hi pot estar!.
Mamà, moltes felicitats!! Demà és el teu cumple i estem aquí deixats de la mà de Déu sense cobertura ni res i no crec que et pugui trucar. Però que sàpigues que m’enrecordo molt de tu i que en quan estiguem a la civilització et truco! I la meva estimada Bea, que sortia de comptes a finals de juliol, tampoc sé si ja és mare! Vaig somiar amb ella la nit del 31 al 1 d’agost... tinc el pressentiment que sí ho deu ser! Laurita, un besazo, mi niña, que yo también me acuerdo mucho de ti! I de pas, petons a la mare i pare del Ramon, i als meus també.
No hay comentarios:
Publicar un comentario