Japó-2

Veure fotos

25 d’agost:
Tot el matí l’hem passat a la ciutat de Kanazawa, visitant diferents indrets. La nostra guia durant aquests tres dies, la Yoshiko (joveneta i molt simpàtica) ens ha explicat que a Kanazawa hi ha 40 gheises. També que a l’època dels samurais era la zona més rica del Japó, i que avui dia, és on es fa més arròs.

Primer hem anat a veure un dels 3 millors jardins de tot Japó: Kenrokuen. Un jardí dels segle XVII i amb uns caminets i zones d’aigua súper maques. Ens ha explicat que al Japó, a diferència d’Europa, consideren bonic que els arbres creixin de manera asimètrica i que els tallen perquè creixin d’aquesta manera. Dins hi havia una casa de te i hem pres un te verd servit en uns tatamis i asseguts al terra.

Després hem visitat una casa de ceràmica, de la família Kutano-Kousen, que són ceramistes des de l’any 1871, i vènen als emperadors japonesos. Hem vist tot el procés i ens han fet una demostració de com es fa un gotet de sake.

Finalment hem anat a una casa de te de gheises (Shima, es deia la casa). Elles no hi eren, és clar. Hem vist on serveixen el te als seus clients i la Yoshi ens ha explicat més coses sobre elles: són professionals de l’entreteniment, ballen, canten, toquen la guitarra japonesa, fan la cerimònia del te, i són coneixedores de l’art del kimono. L’edat d’inici de les gheises és, normalment, als 15 anys i la màxima als 20 anys. Per començar, els seus pares han de fer una carta donant el permís i després les noies han de passar una entrevista. Se’n van a viure a una casa de te on aprenen a ser gheisa. L’aprenent de gheisa es diu maiko. Es fan independents quan han pagat totes les despeses que ha suposat la seva formació. Paguen a l’encarregada de la casa de te, que és com la seva segona mare.

Ens ha advertit que no les podem tocar ni parar-les. Sí que els hi podem fer fotos, però a una distància prudencial. Treballen de nit (no es veuen de dia), estan molt ocupades anant de festa en festa, entretenint als seus clients.

Hem dinat i després hem agafat el tren i hem vingut a Kioto. Sembla una ciutat gran, amb molts neons i edificis enormes. Hem anat a sopar a Gion, el barri de les gheises i n’hem vist una quan ja tornàvem cap a l’hotel! Amb la cara tota blanca, caminant poquet a poquet, i amb unes sabates de fusta súper altes. Estic súper contenta! Perquè m’havien dit que no era fàcil veure-les.

Per cert, hem sopat molt i molt bé per 2.000 yens per cap, 12 euros! Ni de conya és tan car com diu la gent.

Els japonesos m’encanten. Són súper amables, súper educats i semblen molt bona gent. Inclús el revisor quan et demana el bitllet al tren sembla que s’estigui disculpant..! pel carrer veus a les noies vestides súper boges: de marinerites, de col·legiales, i moltes i molts amb tovalloles al voltant del coll (no sé si per la calor o què...estem a 37 graus! Fa molta i molta calor!). Les noies pel carrer van súper arreglades, amb vestits de gasa, molt pintades...

Hi ha unes sales de màquines on hi ha un joc, Pachinco, que és una bogeria. Entres, explosió de colors i de soroll (horrible, no hi pots estar més de 5 minuts!) i tot de màquines que et donen boletes metàl·liques que les canvies per diners, i estan tots els japos com bojos jugant. Acumulen capses i capses de boletes i no paren de jugar i de fumar, i el soroll de les boles dins de les màquines que ho envolta tot...al·lucinant!

26 d’agost:
Avui ha estat un dia molt atrafegat! Hem vist tres temples pel matí i 3 per la tarda! Pel matí hem vist 3 temples de Kioto: Castell Nijo, que data del 1.603 i va ser la residència del primer Tokugawa Shogun, Ieyasu. Després hem vist el Kitano Temple (sintoista) i el Golden Pavilion, un temple daurat enmig d’un llac molt bonic i budista. Molts japonesos són alhora sintuistes i budistes.

Per la tarda ens hem desplaçat cap a una altra localitat, Nara, antiga capital de Japó (abans que ho fos, antigament, Kioto). Allà hem vist el temple Tojaidi (el temple budista més important del Japó) amb un Gran Buda, fet l’any 600. Aquest temple és el més alt del món fet en fusta. Molt xulo. Al costat hi ha el parc dels cérvols, on està ple d’aquests animals, sueltos! Moníssims i súper bons, els podies tocar i comprar menjar i dóna’ls-hi. Després hem acabat el nostre llarg dia al Santuari Kasuga, on el Ramon i jo hem penjat un desig escrit en una fusta, al costat de mil desitjos més d’altra gent.

Finalment hem tornat a Kioto i ens hem allotjat en un Ryokan, una casa típica japonesa: la Hiiragiya Kaiseki. El lloc més original i autèntic on he dormit en molt temps. Tot de fusta i tatamis, ple de japoneses amb kimonos treballant-hi. La nostra habitació és una peça central amb una taula baixeta i dos respaldos per seure al terra, una altra saleta petiteta on hi ha una tauleta i dos cadiretes que donen a un jardí, separat per un vidre. Un wc separat, un bany amb banyera de fusta ja plena d’aigua calenta i la pica. També hi ha un petit tocador, tot molt mono, molt cuco i molt japo. Però... i el llit, ens hem preguntat..? hem sopat al menjador un menú llarguíssim, on hem pres, entre d’altres coses: sopa d’aleta de tauró, sashimis, anguila, miso soup, arròs...hi havia plats una mica estranys, però ens ho hem menjat tot, que per algo estem al Japó!

Al Ramon i a mi, per estar de lluna de mel ens han fet un obsequi: dos jocs de palillos i un sobre amb una targeta desitjant-nos molta felicitat. Quan hem tornat a l’habitació, havien tret la tauleta i ens havien posat dos futons, amb llençols ben suaus...hmmm...i a les 11 de la nit tenim reservat per fer-nos un bany en els banys de la casa....no sabem com serà, ja veurem...

Tenim un joc de te a l’habitació, i ara, mentre escrivia, m’he fet una tasseta de te verd. M’encanta aquest ambient de calma i tranquil·litat..!

La guia d’avui ens ha explicat que Kioto té 1,7 milions d’habitants i 1.600 temples budistes i 400 sintoistes. Els japonesos constantment fan referència als nombrosos terratrèmols i les nefastes conseqüències que han tingut en el derrumbament dels edificis i temples. Kio vol dir capital. Els emperadors japonesos fa 2.600 anys que hi són, i l’actual és el 125è. Tots han estat de la mateixa família. Es veu que hi havia una preocupació important perquè feia 40 anys que no naixia un baró a la família d’emperadors que donés continuïtat al regnat, però ja ha nascut l’esperat baró. I els japos ja estan contents. La guia també ens ha explicat que a Kioto abans hi havia 300 gheises, i que actualment n’hi ha ha unes 100, a Gion, el barri de les gheises de Kioto.