Bali-2

Veure fotos

17 d’agost:
Ja estem a la villa de lux! I quin luxe! Esten que no ens ho creiem, no sortiren d’aquí ens els pròxims tres dies, que és el que ens queda a Bali! Al·lucinant! Piscineta, tumbones, pagoda amb apalanques per fer la siesta, dos habitacions impressionants amb uns banys semi-exteriors increibles! Per no moure’s d’aquí!

Ahir vam anar a passar el dia a Ubud. Hi vam anar en moto, i va ser una mica estressant (per mi). Els balinesos condueixen que fan por i no paren de creuar-se a la carretera i els cotxes et passen a dos centímetres. Horrorós. A demés estava a una hora de viatge, i no ho vaig passar gens bé.

A Ubud vam veure el monkey forest (monos i més monos per tot arreu arrancan-te les bananes de les mans per menjar-se-les) i després vam anar al mercat a tornar-nos bojos amb les compres: articles de fusta, de mimbre, teles, vestits, fusta treballada en forma de cendrer, caixa de kleenex, el que vulguis! Vam comprar unes quantes cosetes (el Xupi i l’Angela estrenen casa nova i es van firar).



El Ramon i jo som d’idees fixes i vam voler anar a dinar al mateix lloc on vam anar fa dos anys. El Ramon va repetir l’experiència de demanar-se un gazpatxo! Molt bo, per cert.

El centre de Bali és molt més verd que el sur, on estem nosaltres. Ubud està rodejat de selva i de terraces d’arroç, un paisatge preciós!



A l’hora de tonar va començar a diluviar a saco. Els nois volien tornar amb la moto, així que l’Angela i jo vam tornar en taxi. Un cop a casa, per la nit, l’Angela va fer una truita de patates boníssima!

...què fort, ens hem demanat un plat de patates fregides i gambes amb all, i es presenten a la villa dos balinesos vestits amb el traje típic d’aquí, amb la bossa de la compra, i es posen a cuinar-nos per nosaltres aquí mateix! Ens faran el dinar a caseta! Nosaltres pensàvem que ens el portarien fet, però no, ens el fan aquí! ja l’olorem, hmmm..!

18 d’agost:
Ahir per la tarda l’Angela i jo vam anar de compres, mentre els homes feien el mateix, però al seu ritme, és a dir, a la idea, ràpid, no emprenyis molt amb si aquest o l’altre banyador, i a la mitja hora, ja n’estem farts, ja n’hem tingut prou, anem a fer unes birres..? Res a veure amb la tarda de l’Angela i meva: que si aquesta botiga, que si para-para que he visto un vestido moníiiisimo en el escaparate (anem en moto), que si me quedo este o el otro...por qué los dos..? es una locura, no? pero es que son taaan baratos y taaan monos...la veritat és que tenen uns vestits moníssim, uns estampats preciosos i super baratos! És una bogeria anar de compres aquí!

A la nit, quan vam arribar a casa, els de les villes ens havien obert les llums del jardí, les de les tauletes de nit, ens havien obert el llit i tancat totes les cortines, a demés de posar-nos anti-mosquits per tota la casa....quin detall!



Per la nit ens vam fer el sopar nosaltres: gambetes amb all, patates fregides i amanida. Estem tan encantats amb la villa que no volem ni sortir per anar a sopar fora!

I aquest matí, a les 8.30 ja teníem a l’homenet encarregat de la nostra villa aquí, netejant els plats del sopar i fent-nos l’esmorzar que prèviament havíem escollit la nit anterior: cafe, llet, sucs de fruites, fruites naturals, croissants i torrades amb mantega i mermelada. La veritat és que sap una mica greu veure’l aquí, cuinant i netejant tota la casa, mentre nosaltres estem tirats a la bartola a les tumbones de la piscina prenent el sol, però bueno...

Avui ens hem passat el dia disfrutant de la nostra piscina i del jardí tan bonic que tenim. Per la tarda, apalanque a la pagoda amb el megamatalàs que hi caben 6! Cap a les 5 hem decidit sortir del nostre oasis i anar a fer un volt. Volíem anar al Ku De Ta a veure la posta de sol, però estava núvol i el Ku De Ta estava tancat perquè estaven preparant la festa d’aquesta nit. Axií que hem anat a Kuta i hem fet unes compretes.

Ara el Ramon està preparant una paelleta, la segona en una setmana! Ñan ñam, ens lleparem els dits, segur!

Es nota que Bali està molt sensibilitzada amb els atemptats que ha sofert en els darrers anys. En molt llocs et miren el cotxe per sota, amb miralls, i et fan obrir el bolso, per por a un altre atemptat. I diuen que el turisme ha baixat força, tot i que es veu que aquest any s’ha notat una remontada. Nosaltres ho veiem a tope! Hi ha la famosa plaça on hi ha un monument en record a les 180 víctimes que hi va haver en l’atemptat del 2002 a una discoteca. Al 2005 van patir un segon atemptat, amb 30 morts. Pobre gent...

Demà és l’últim dia sencer del Ramon i jo a Bali. Els Xupis marxen un dia més tard que nosaltres i es queden solets a la villa, quina sort! Però ens espera un desitjat destí: Japó. Quines ganes li tinc! I tenim un itinerari super atapeït, ho veurem quasi tot en 15 dies! La Mayuko va dir que veiem moltes coses importants i interessants. Els pares del Ramon ens esperen a Tokyo, quina emoció!

19 d’agost:
Avui hem passat el dia a la pisicna, fent banyitos, relaxant-nos i aprofitants l’últim dia a Bali. Avui fan motos, i el Ramon té un còmplice amb qui veure-les. Així que l’Angela i jo hem marxat al Ku De Ta a veure la posta de sol, sense els nostre homes. Quan hem tornat, ells estaven en la mateixa posició que els hem deixat, embobats amb la tele (tenim satèlit, en el caseron) i ni ens han mirat quan hem arribat. Encara dura, i encara segueixen hipnotitzats. Quan acabin, anirem al Ku De Ta a fer l’últim sopar.

La família del Ramon avui ja ha sortit cap al Japó, quines ganes de veure’ls! No queda res! Demà tenim tot el dia per passar a la piscina i aprofitar el dia, perquè marxem a les 10 de la nit.



El Brad, del Taka (el vaixell dels 4 dies que vam passar fent submarinisme a la gran barrera de corall) ens va explicar que un pilot d’helicòpter li va dir que molts cops veien el Taka des del cel, i al voltant del vaixell, donant voltes i voltes, taurons molt i molt grans (tiburon tigre, dels dolents) i que inclús algun cocodril de 5 metres! El Brad deia que nosaltres no veiem els grana taurons mentre feiem submarinisme, però que ells sí que ens veien a nosaltres! Ho havia d’explicar, encara que tard, perquè fa molta por...!