Cambodia
Veure fotos Cambodia-1
Veure fotos Cambodia-2
12 de setembre:
Avui hem arribat a Cambodia, a Siem Reap, on estan els temples d’Angkor. Des de l’aire promet: tot el que veus és verd, poc habitat i ple de palmeres. A mi m’ha donat la sensació que arribàvem a una illa tropical, però no; arribem a terra ferma.
Ens allotgem en un hotel que està molt bé: Lotus Angkor. Ja fa anys vam descobrir la pàgina web asiarooms.com, que ofereix habitacions a meitat de preu, sempre que les reservis per aquesta pàgina. Doncs estem en un hotel xulíssim per 35 euros la nit...no està malament, no? Riu-te’n d’Austràlia i dels seus preus desorbitats! Pagàvem quasi el doble i estàvem la meitat de bé. Tenim una habitació àmplia, amb vistes a la piscina i moníssima.
Les runes d’Angkor són un dels majors monuments arquitectònics del món. Angkor era la capital de l’antic imperi khamer, fundada a principis del segle IX. Posteriorment, els altres reis van anar ampliant la ciutat i construint-hi temples, com el d’Angkor Wat, que és el més gran que hi ha, construït cap a l’any 1100. Durant el segle XIII Angkor ocupava 100 km2 i era una de les ciutats més grans del món. Hi vivien un milió d’habitants. El 1430 va ser abandonada per motius d’inseguretat (amenaces dels tailandesos que la feien poc segura) i van traslladar la capital a un altre lloc. L’Angkor Wat va sobreviure durant algun temps com a centre budista de peregrinació, però la resta de la ciutat va quedar coberta per la selva, fins que arqueòlegs francesos van començar a excavar-la els anys 1860. El 1987 es va iniciar un projecte de restauració i el 1992 va ser declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco.
Angkor és tan gran, que necessites una setmana per veure’l. Hi ha entrades d’un dia, tres dies i una setmana. Nosaltres hem decidit fer l’intermig, és a dir, recorre’l durant tres dies. És un lloc que tenim moltes ganes de veure, perquè hem vist fotos i sembla impressionant. Demà hi anirem, ja us ho explicarem...
Hem passat tres dies a Bangkok. Vam volar des de Hong Kong i ens hi hem estat organitzant els pròxims dos mesos de viatge. No hem visitat temples, no hem fet turisme, només ens hem dedicat a relaxar-nos i a passejar pels carrers ja coneguts. De fet, tots els temples ja els vam veure fa 3 anys (que si el Buda sentado, que si el Buda esmeralda, que si el Palacio Imperial...), així que vam decidir disfrutar de Bangkok sense obligacions turístiques.
Vam passejar per Khao San Road, vam gaudir dels massatges tailandesos (una hora 180 bats, o sigui, 4 euros!) i vam intentar fer la turistada de veure el ping-pong show: jo em resistia, però el Ramon, que ja es va quedar amb les ganes fa 3 anys, m’hi va portar...total, que és un lloc súper macarra, amb mal ambient, amb una dona gran que fa un espectacle de treure’s coses de les seves parts íntimes...bastant desagradable, i per acabar-ho d’adobar, vam marxar al cap de 5 minuts, doncs ens demanaven més diners dels que ens havien dit d’entrada i de molt males maneres, amenaçant-nos i tot (una dona entrada en anyets intentant amedrentar al Ramon, que se li va riure a la cara, però no molava l’ambient i l’intent de timo, així que vam marxar i vam estar a temps de veure com la iaia feia malabarismes agafant unes anelles amb el xuminu i fent punteria en una botella...per oblidar...).
Ah! Una informació interessant de Hong Kong que no vaig escriure: té una població de 7 milions d’habitants, amb una densitat de 7.000 habitants per quilòmetre quadrat, el que fa que sigui un dels llocs més poblats del món. L’esperança de vida dels seus habitants és de les més altes del món (78,9 pels homes i 84,5 per les dones).
15 de setembre:
Avui fa exactament 4 mesos que vam començar aquest impressionant viatge. 4 mesos inoblidables de conèixer nous països, reviure països ja coneguts, conèixer gent nova, cultures, passar experiències i viure intensament...esperem que els 3 mesos que ens queden siguin tan fantàstics com els que hem passat.
Avui ha estat el nostre tercer i últim dia als temples d’Angkor. Són impressionats, enormes, immensos...un munt de temples dispersos enmig de la selva. Algun d’ells han estat envaïts per la jungla, un dels pocs casos en què la naturalesa ha guanyat el pols a l’home. Arbres immensos creixent sobre els murs dels temples, sobre les portes...increïble. Un treball de la naturalesa de més de 300 anys.
El primer dia va ser el més dur i intens. Vam començar a les 8.30 del matí i vam acabar a les 6 de la tarda, veient la posta de sol des de dalt de tot d’un temple, des d’on veies la selva. Vam veure els temples de Bayon, Baphuon, Suor Proat, Preah Paillay, Ta Kev, Ta Prohm (el dels arbres, una de les fotos més fetes d’Angkor), Banteay Kdei, Kravan, Angkor Wat i la posta de sol a Phom Bakheng.
Va ser un dia de molt sol i molta calor, i ens vam passar les hores caminant i pujant les escales de pedra dels temples. A la nit estàvem rebentats i vam anar a fer-nos un massatge. Suposo que ja sabeu com són els massatges d’aquesta part del món: utilitzen tot el seu cos sobre el teu i van pressionant i apretant les diferents parts del cos. Gens relaxant. Fa mal, però alhora et deixen nou. A mi m’encanten.
El segon dia vam veure els temples Preah Khan, Neak Pean, Ta Som, East Mebon i Pre Rup. Vam acabar a les 3 de la tarda, sota un sol tremendo, i vam anar a descansar a l’hotel, a aprofitar la piscina i descansar una mica. Al vespre ens vam fer un massatge de mitja horeta als peus. Agafen un punxó i te’l claven a la planta del peu, li diuen reflexologia i fot un mal de collons...però també m’encanta..!
Avui hem anat a veure el llac Tomlé Sap (res a veure amb els temples, una sortida fora dels plans). És un llac marró, segons diuen perquè estem a la època de pluges, i on els camboians i els vietnamites s’hi han assentat en barques flotants i hem pogut veure com hi viuen. Després hem anat a veure un temple que està més allunyat dels altres, a uns 40 km, el temple Banteay Srei. De tornada hem vist el Bamteay Samré i hem repetit, per despedir-nos, el Angkor Vat. Ha estat plovent quasi tot el dia, i en part ho hem agraït, doncs no ha fet la calda insoportable dels altres dos dies.
I ja deixem Camboia després de 5 dies i demà volem cap a Vietnam, concretament cap a Ho Chi Minh.
Coses que ens han sorprès: aquí condueixen per la dreta! Portem 4 mesos veient conduir per l’esquerra i ja ens havíem acostumat. Hi ha cotxes amb el volant a la dreta, i d’altres a l’esquerra.
Quan arribes a un temple, estan tots els xiringuitos muntats pels guiris: que si l’aigua, que si fruita, que si menjar, samarretes...quan apareixes, t’envolten mil nens i nenes i et comencen a agobiar amb què els hi compris algo. La majoria de les mares estan estirades a les hamaques i es dediquen a recollir els diners que els porten els seus fills de les vendes als guiris. No ens ha agradat gens...un dia, ens van venir dos nens a vendre’ns postals...no en volíem comprar cap, però al final, de tant insistir, i amb tan salero que ho va fer, li vam comprar les postals al nen més simpàtic..l’altre nen es va quedar callat, va apretar les dents i li va caure una llàgrima per la galta...al Ramon i a mi se’ns va trencar el cor...una pena, pobres nens, només haurien de poder preocupar-se de a quin nen li roben la pilota o li fan la trabanqueta... molta pena, molta...
Camboia no és tan barato com Thailandia. Aquí ho cobren tot en dòlars americans, i es passen una mica. No en tot, però en algunes coses sí, com per exemple, agafar el tuk-tuk i portar-te al centre del poble costa 3 dòlars! Caríssim. A Thailandia pagues pel mateix recorregut 1 euro.
Venen guies amb aspecte totalment de Lonely Planet, però si t’hi fixes una mica...són fotocòpies! La veritat és que donen el pego i són molt més barates...
Una part de Tom Raider va ser filmada a Angkor, i als camboians els encanta recordar que l’Angelina Jolie ha estat aquí.
No hi ha monedes, tot és en bitllets, el més gran dels quals és de 2 euros! Imagineu-vosl el petrecol de bitllets que portem a sobre!
Molts dels temples d’Angkor han estat abandonats i es nota en les runes, pedres caigudes i figures budistes trencades (a moltes els hi falta el cap). Molts dels temples els estan reformant. No obstant, el temple d’Angkor Wat mai ha estat abandonat. És el temple més important i el que surt a totes les fotos de Camboia, inclosa la seva bandera. És l’edifici religiós més gran de la terra. Va ser construït com a temple funerari de Suryavarman II (1112-1152) en honor a Vishnou, divinitat hinduista amb la que ell s’identificava. Es distingeix per moltes detalls específics. Un d’ells és que està orientat cap al oest, cosa que el fa excepcional. L’oest simbolitza la mort, així que molts especialistes han conclòs que el temple deuria ser, originalment, una tomba. Angkor Wat és famós també per les seves nimfes celestials, n’hi ha més de 3000, cadascuna amb diferent cara, esculpides sobre els murs.
A Camboia (capital Phnom Penh) el 80% de la població és rural. Té una densitat de 80 hab/km2 i la seva esperança de vida és bastant baixa: 57,4 pels homes i 61,3 per les dones. La mitja de fills per cada dona és de 3,37. Almenys un 10% de la població va morir entre 1975 i 1979 com a conseqüència del genocidi efectuat pels jemeres rojos. Cap a finals dels anys 70, les ciutats més grans del país es van anar despoblant, ja que els que hi vivien, van fugir o van ser enviats a les zones rurals. Antigament el francès era la segona llengua del país, però el seu ús no es va fomentar i actualment no es parla. Només el 70% de la població està alfabetitzada (i ho podem corroborar nosaltres, doncs als temples els que et venen els souvenirs i les begudes són els nens, n’està ple, i l’escola, deu estar buida..). Degut a la guerra dels 70, molts professors van ser assassinats. El govern està intentant solucionar el tema de l’educació (amb pocs resultats, pel que nosaltres hem pogut veure...).
Avui hem arribat a Cambodia, a Siem Reap, on estan els temples d’Angkor. Des de l’aire promet: tot el que veus és verd, poc habitat i ple de palmeres. A mi m’ha donat la sensació que arribàvem a una illa tropical, però no; arribem a terra ferma.
Ens allotgem en un hotel que està molt bé: Lotus Angkor. Ja fa anys vam descobrir la pàgina web asiarooms.com, que ofereix habitacions a meitat de preu, sempre que les reservis per aquesta pàgina. Doncs estem en un hotel xulíssim per 35 euros la nit...no està malament, no? Riu-te’n d’Austràlia i dels seus preus desorbitats! Pagàvem quasi el doble i estàvem la meitat de bé. Tenim una habitació àmplia, amb vistes a la piscina i moníssima.
Les runes d’Angkor són un dels majors monuments arquitectònics del món. Angkor era la capital de l’antic imperi khamer, fundada a principis del segle IX. Posteriorment, els altres reis van anar ampliant la ciutat i construint-hi temples, com el d’Angkor Wat, que és el més gran que hi ha, construït cap a l’any 1100. Durant el segle XIII Angkor ocupava 100 km2 i era una de les ciutats més grans del món. Hi vivien un milió d’habitants. El 1430 va ser abandonada per motius d’inseguretat (amenaces dels tailandesos que la feien poc segura) i van traslladar la capital a un altre lloc. L’Angkor Wat va sobreviure durant algun temps com a centre budista de peregrinació, però la resta de la ciutat va quedar coberta per la selva, fins que arqueòlegs francesos van començar a excavar-la els anys 1860. El 1987 es va iniciar un projecte de restauració i el 1992 va ser declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco.
Angkor és tan gran, que necessites una setmana per veure’l. Hi ha entrades d’un dia, tres dies i una setmana. Nosaltres hem decidit fer l’intermig, és a dir, recorre’l durant tres dies. És un lloc que tenim moltes ganes de veure, perquè hem vist fotos i sembla impressionant. Demà hi anirem, ja us ho explicarem...
Hem passat tres dies a Bangkok. Vam volar des de Hong Kong i ens hi hem estat organitzant els pròxims dos mesos de viatge. No hem visitat temples, no hem fet turisme, només ens hem dedicat a relaxar-nos i a passejar pels carrers ja coneguts. De fet, tots els temples ja els vam veure fa 3 anys (que si el Buda sentado, que si el Buda esmeralda, que si el Palacio Imperial...), així que vam decidir disfrutar de Bangkok sense obligacions turístiques.
Vam passejar per Khao San Road, vam gaudir dels massatges tailandesos (una hora 180 bats, o sigui, 4 euros!) i vam intentar fer la turistada de veure el ping-pong show: jo em resistia, però el Ramon, que ja es va quedar amb les ganes fa 3 anys, m’hi va portar...total, que és un lloc súper macarra, amb mal ambient, amb una dona gran que fa un espectacle de treure’s coses de les seves parts íntimes...bastant desagradable, i per acabar-ho d’adobar, vam marxar al cap de 5 minuts, doncs ens demanaven més diners dels que ens havien dit d’entrada i de molt males maneres, amenaçant-nos i tot (una dona entrada en anyets intentant amedrentar al Ramon, que se li va riure a la cara, però no molava l’ambient i l’intent de timo, així que vam marxar i vam estar a temps de veure com la iaia feia malabarismes agafant unes anelles amb el xuminu i fent punteria en una botella...per oblidar...).
Ah! Una informació interessant de Hong Kong que no vaig escriure: té una població de 7 milions d’habitants, amb una densitat de 7.000 habitants per quilòmetre quadrat, el que fa que sigui un dels llocs més poblats del món. L’esperança de vida dels seus habitants és de les més altes del món (78,9 pels homes i 84,5 per les dones).
15 de setembre:
Avui fa exactament 4 mesos que vam començar aquest impressionant viatge. 4 mesos inoblidables de conèixer nous països, reviure països ja coneguts, conèixer gent nova, cultures, passar experiències i viure intensament...esperem que els 3 mesos que ens queden siguin tan fantàstics com els que hem passat.
Avui ha estat el nostre tercer i últim dia als temples d’Angkor. Són impressionats, enormes, immensos...un munt de temples dispersos enmig de la selva. Algun d’ells han estat envaïts per la jungla, un dels pocs casos en què la naturalesa ha guanyat el pols a l’home. Arbres immensos creixent sobre els murs dels temples, sobre les portes...increïble. Un treball de la naturalesa de més de 300 anys.
El primer dia va ser el més dur i intens. Vam començar a les 8.30 del matí i vam acabar a les 6 de la tarda, veient la posta de sol des de dalt de tot d’un temple, des d’on veies la selva. Vam veure els temples de Bayon, Baphuon, Suor Proat, Preah Paillay, Ta Kev, Ta Prohm (el dels arbres, una de les fotos més fetes d’Angkor), Banteay Kdei, Kravan, Angkor Wat i la posta de sol a Phom Bakheng.
Va ser un dia de molt sol i molta calor, i ens vam passar les hores caminant i pujant les escales de pedra dels temples. A la nit estàvem rebentats i vam anar a fer-nos un massatge. Suposo que ja sabeu com són els massatges d’aquesta part del món: utilitzen tot el seu cos sobre el teu i van pressionant i apretant les diferents parts del cos. Gens relaxant. Fa mal, però alhora et deixen nou. A mi m’encanten.
El segon dia vam veure els temples Preah Khan, Neak Pean, Ta Som, East Mebon i Pre Rup. Vam acabar a les 3 de la tarda, sota un sol tremendo, i vam anar a descansar a l’hotel, a aprofitar la piscina i descansar una mica. Al vespre ens vam fer un massatge de mitja horeta als peus. Agafen un punxó i te’l claven a la planta del peu, li diuen reflexologia i fot un mal de collons...però també m’encanta..!
Avui hem anat a veure el llac Tomlé Sap (res a veure amb els temples, una sortida fora dels plans). És un llac marró, segons diuen perquè estem a la època de pluges, i on els camboians i els vietnamites s’hi han assentat en barques flotants i hem pogut veure com hi viuen. Després hem anat a veure un temple que està més allunyat dels altres, a uns 40 km, el temple Banteay Srei. De tornada hem vist el Bamteay Samré i hem repetit, per despedir-nos, el Angkor Vat. Ha estat plovent quasi tot el dia, i en part ho hem agraït, doncs no ha fet la calda insoportable dels altres dos dies.
I ja deixem Camboia després de 5 dies i demà volem cap a Vietnam, concretament cap a Ho Chi Minh.
Coses que ens han sorprès: aquí condueixen per la dreta! Portem 4 mesos veient conduir per l’esquerra i ja ens havíem acostumat. Hi ha cotxes amb el volant a la dreta, i d’altres a l’esquerra.
Quan arribes a un temple, estan tots els xiringuitos muntats pels guiris: que si l’aigua, que si fruita, que si menjar, samarretes...quan apareixes, t’envolten mil nens i nenes i et comencen a agobiar amb què els hi compris algo. La majoria de les mares estan estirades a les hamaques i es dediquen a recollir els diners que els porten els seus fills de les vendes als guiris. No ens ha agradat gens...un dia, ens van venir dos nens a vendre’ns postals...no en volíem comprar cap, però al final, de tant insistir, i amb tan salero que ho va fer, li vam comprar les postals al nen més simpàtic..l’altre nen es va quedar callat, va apretar les dents i li va caure una llàgrima per la galta...al Ramon i a mi se’ns va trencar el cor...una pena, pobres nens, només haurien de poder preocupar-se de a quin nen li roben la pilota o li fan la trabanqueta... molta pena, molta...
Camboia no és tan barato com Thailandia. Aquí ho cobren tot en dòlars americans, i es passen una mica. No en tot, però en algunes coses sí, com per exemple, agafar el tuk-tuk i portar-te al centre del poble costa 3 dòlars! Caríssim. A Thailandia pagues pel mateix recorregut 1 euro.
Venen guies amb aspecte totalment de Lonely Planet, però si t’hi fixes una mica...són fotocòpies! La veritat és que donen el pego i són molt més barates...
Una part de Tom Raider va ser filmada a Angkor, i als camboians els encanta recordar que l’Angelina Jolie ha estat aquí.
No hi ha monedes, tot és en bitllets, el més gran dels quals és de 2 euros! Imagineu-vosl el petrecol de bitllets que portem a sobre!
Molts dels temples d’Angkor han estat abandonats i es nota en les runes, pedres caigudes i figures budistes trencades (a moltes els hi falta el cap). Molts dels temples els estan reformant. No obstant, el temple d’Angkor Wat mai ha estat abandonat. És el temple més important i el que surt a totes les fotos de Camboia, inclosa la seva bandera. És l’edifici religiós més gran de la terra. Va ser construït com a temple funerari de Suryavarman II (1112-1152) en honor a Vishnou, divinitat hinduista amb la que ell s’identificava. Es distingeix per moltes detalls específics. Un d’ells és que està orientat cap al oest, cosa que el fa excepcional. L’oest simbolitza la mort, així que molts especialistes han conclòs que el temple deuria ser, originalment, una tomba. Angkor Wat és famós també per les seves nimfes celestials, n’hi ha més de 3000, cadascuna amb diferent cara, esculpides sobre els murs.
A Camboia (capital Phnom Penh) el 80% de la població és rural. Té una densitat de 80 hab/km2 i la seva esperança de vida és bastant baixa: 57,4 pels homes i 61,3 per les dones. La mitja de fills per cada dona és de 3,37. Almenys un 10% de la població va morir entre 1975 i 1979 com a conseqüència del genocidi efectuat pels jemeres rojos. Cap a finals dels anys 70, les ciutats més grans del país es van anar despoblant, ja que els que hi vivien, van fugir o van ser enviats a les zones rurals. Antigament el francès era la segona llengua del país, però el seu ús no es va fomentar i actualment no es parla. Només el 70% de la població està alfabetitzada (i ho podem corroborar nosaltres, doncs als temples els que et venen els souvenirs i les begudes són els nens, n’està ple, i l’escola, deu estar buida..). Degut a la guerra dels 70, molts professors van ser assassinats. El govern està intentant solucionar el tema de l’educació (amb pocs resultats, pel que nosaltres hem pogut veure...).
1 comentario:
El tema monetari i de canvis deu ser tot un xou amb tant de països...
Publicar un comentario