Japó-5
Veure fotos
31 d’agost:
Avui és el sant dels Ramons, des d’aquí els felicitem de nou!
Aquest matí ens hem llevat per anar a veure la pregària matutina dels monjos de les 7 del matí. Fan uns cants tipo Hare Cristna que atonta a qualsevol, i tot amb incens. Els monjos situats dins de la zona de resar i nosaltres 5 més 4 japoneses mes enrera, observant. Un monjo ens ha posat una pulsereta i hem fet el ritual de posar incens en un platet i tocar una campaneta.
Després hem esmorzat...poc. Jo m’he menjat l’arròs i la miso soup mentre somiava amb les galetes i el iogurt que tenia a l’habitació.
Després hem agafat el mini-bus de nou que en ha tornat a Kioto després de 4 hores més de trajecte.
Després de dinar hem passejat pel camí de la filosofia de Kioto. És un carrer empedrat de la zona antiga, amb cases de fusta i ple de temples. Ja era tard i estaven tots tancats...però la veritat és que ja ens ha anat bé perquè portem una sobresaturació de temples...(menys al pare del Ramon, que no se’n cansa, de veure temples), així que hem passejat i no hem fet visita cultural, que per un dia ja està bé...
Després hem anat a un centre comercial d’electrònica i ens hem tornat bojos..! Hi havia de tot i bastant més barato que a casa nostra! Ordenadors súper petits, càmeres de fotos, mil tipus de mousses, de fundes de Ipod, transformers de tot tipus, neveres, wc japonesos high-tech ultra moderns (valien 80.000 yens! Com se les gasten..!), teles, ràdios...ufffhhh...de tot!
I per primer dia des de que estem aquí, avui hem agafat la Lonely Planet per trobar un restaurant per anar a sopar. Hem anat a un al costat del riu, especialitzat en carn. Boníssim! Hem demanat suki-yaki per tots. Et porten una bandeja enorme de carn crua i verdures, et posen a la taula (baixeta, és clar, asseguts al terra) una planxa i la cambrera, vestida amb un kimono, va fent la carn i les verdures mentre et va servint i vas menjant...exquisit!
Ja hem contactat amb la Mayuko i quan tornem a Tokio la veurem.
Les paraules que més sentim i com a mínim 1.000 cops al dia són: Arigatoh Gozaimashita, que vol dir moltes gràcies i t’ho diuen constantment, a totes hores, i entris o surtis d’un taxi, d’una botiga, d’un hotel...tota l’estona la mateixa cantinela.
1 de setembre:
Aquest matí ens han portat en mini-bus cap a Osaka. Té 2,5 milions d’habitants i és la ciutat més moderna de Japó, després de Tokio, és clar. I es nota quan passeges pels seus carrers, sobretot pel centre. Noies vestides en plan gòtiques, totes pintades amb els llavis morats i vestimenta negra amb puntilles i encajes per tot arreu, noies súper modernes, noies súper sexys...no es tallen un pèl a l’hora de vestir-se!
Pel matí hem anat a veure el castell d’Osaka. Molt bonic per fora, però per dins està totalment reformat i no han mantingut les habitacions ni res, és com si estiguessis dins d’un museu i te n’oblides que estàs dins d’un castell que antigament hi vivia un shogun (el que tenia el poder al Japó) amb tota la seva cort. Les vistes des de dalt de tot del castell sí que valien la pena, perquè veies tot Osaka.
Passejant pels jardins del castell hem trobat un noi que feia caricatures d’estil manga. No ens hi hem pogut resistir i ens hem fet una. Ja la veureu, què divertida.
Després hem passejat pel centre d’Osaka: mil llums de neó, mil botigues, moltíssima gent...molt autèntic!. El Ramon i jo no hem pogut vèncer a la temptació d’entrar en una sala de màquines i ens hem tornat bojos amb les màquines que fan fotos! És súper ortera i súper kitch, però per això mateix mola tant..! entres en un espai tipo foto-maton, cobert per una cortina tota pintada dels motius de la foto: estrelles, rosa fúcsia, cors, etc. Un cop dins, comença a disparar fotos i la gràcia és fer les màximes tonteries possibles. Ens pixàvem de riure i no paràvem de fer el tonto. Però el millor és quan s’acaba i canvies de cabina i entres en una on esculls la decoració de les fotos: que si estrelletes, que si fons verd florescent, que si cors, que si lletres japoneses o dibuixets...i finalment et surt el resultat: una fulla amb tot de fotos de diferents tamanys en pegatina, per adornar-te el que vulguis! Divertidíssim!
Aquesta és la última nit que passem amb els pares i germana del Ramon, doncs demà al matí ells ja marxen cap a Barcelona i el Ramon i jo cap a Tokio, on passarem dos dies i partirem cap a Hong Kong.
Aquesta nit hem sopar en un restaurant boníssim, de carn i peix, d’aquells que et fas tu mateix el menjar en un foc de llenya que hi ha al mig de la taula. Ens ha costat uns 100 euros els 5!! Barato, barato..! seguin dient que no és tan car, que inclús anar a dinar fora és bastant més barato que a Barna. Això ens ha sorprés gratament, d’aquest país.
Avui hem estat fent distribució de maletes, doncs els pares del Ramon s’enduen un maletot nostre: uns 35 kg!! Uffffhh...sort que hem pogut fer un “alto en el camino” i descarregar, perquè sino...bueno, pesa tant també perquè al Japó no ens hem estat de res i hem comprat moltes cosetes. Durant la resta del viatge no hem pogut comprar molta cosa, però ara que sabíem que buidaríem maleta, ens hem firat! I hem tornat també molta roba d’hivern (de NZ) i lo típic que passa sempre: que t’endus molta roba que finalment no et poses, així que ens hem quedat amb lo mínim.
31 d’agost:
Avui és el sant dels Ramons, des d’aquí els felicitem de nou!
Aquest matí ens hem llevat per anar a veure la pregària matutina dels monjos de les 7 del matí. Fan uns cants tipo Hare Cristna que atonta a qualsevol, i tot amb incens. Els monjos situats dins de la zona de resar i nosaltres 5 més 4 japoneses mes enrera, observant. Un monjo ens ha posat una pulsereta i hem fet el ritual de posar incens en un platet i tocar una campaneta.
Després hem esmorzat...poc. Jo m’he menjat l’arròs i la miso soup mentre somiava amb les galetes i el iogurt que tenia a l’habitació.
Després hem agafat el mini-bus de nou que en ha tornat a Kioto després de 4 hores més de trajecte.
Després de dinar hem passejat pel camí de la filosofia de Kioto. És un carrer empedrat de la zona antiga, amb cases de fusta i ple de temples. Ja era tard i estaven tots tancats...però la veritat és que ja ens ha anat bé perquè portem una sobresaturació de temples...(menys al pare del Ramon, que no se’n cansa, de veure temples), així que hem passejat i no hem fet visita cultural, que per un dia ja està bé...
Després hem anat a un centre comercial d’electrònica i ens hem tornat bojos..! Hi havia de tot i bastant més barato que a casa nostra! Ordenadors súper petits, càmeres de fotos, mil tipus de mousses, de fundes de Ipod, transformers de tot tipus, neveres, wc japonesos high-tech ultra moderns (valien 80.000 yens! Com se les gasten..!), teles, ràdios...ufffhhh...de tot!
I per primer dia des de que estem aquí, avui hem agafat la Lonely Planet per trobar un restaurant per anar a sopar. Hem anat a un al costat del riu, especialitzat en carn. Boníssim! Hem demanat suki-yaki per tots. Et porten una bandeja enorme de carn crua i verdures, et posen a la taula (baixeta, és clar, asseguts al terra) una planxa i la cambrera, vestida amb un kimono, va fent la carn i les verdures mentre et va servint i vas menjant...exquisit!
Ja hem contactat amb la Mayuko i quan tornem a Tokio la veurem.
Les paraules que més sentim i com a mínim 1.000 cops al dia són: Arigatoh Gozaimashita, que vol dir moltes gràcies i t’ho diuen constantment, a totes hores, i entris o surtis d’un taxi, d’una botiga, d’un hotel...tota l’estona la mateixa cantinela.
1 de setembre:
Aquest matí ens han portat en mini-bus cap a Osaka. Té 2,5 milions d’habitants i és la ciutat més moderna de Japó, després de Tokio, és clar. I es nota quan passeges pels seus carrers, sobretot pel centre. Noies vestides en plan gòtiques, totes pintades amb els llavis morats i vestimenta negra amb puntilles i encajes per tot arreu, noies súper modernes, noies súper sexys...no es tallen un pèl a l’hora de vestir-se!
Pel matí hem anat a veure el castell d’Osaka. Molt bonic per fora, però per dins està totalment reformat i no han mantingut les habitacions ni res, és com si estiguessis dins d’un museu i te n’oblides que estàs dins d’un castell que antigament hi vivia un shogun (el que tenia el poder al Japó) amb tota la seva cort. Les vistes des de dalt de tot del castell sí que valien la pena, perquè veies tot Osaka.
Passejant pels jardins del castell hem trobat un noi que feia caricatures d’estil manga. No ens hi hem pogut resistir i ens hem fet una. Ja la veureu, què divertida.
Després hem passejat pel centre d’Osaka: mil llums de neó, mil botigues, moltíssima gent...molt autèntic!. El Ramon i jo no hem pogut vèncer a la temptació d’entrar en una sala de màquines i ens hem tornat bojos amb les màquines que fan fotos! És súper ortera i súper kitch, però per això mateix mola tant..! entres en un espai tipo foto-maton, cobert per una cortina tota pintada dels motius de la foto: estrelles, rosa fúcsia, cors, etc. Un cop dins, comença a disparar fotos i la gràcia és fer les màximes tonteries possibles. Ens pixàvem de riure i no paràvem de fer el tonto. Però el millor és quan s’acaba i canvies de cabina i entres en una on esculls la decoració de les fotos: que si estrelletes, que si fons verd florescent, que si cors, que si lletres japoneses o dibuixets...i finalment et surt el resultat: una fulla amb tot de fotos de diferents tamanys en pegatina, per adornar-te el que vulguis! Divertidíssim!
Aquesta és la última nit que passem amb els pares i germana del Ramon, doncs demà al matí ells ja marxen cap a Barcelona i el Ramon i jo cap a Tokio, on passarem dos dies i partirem cap a Hong Kong.
Aquesta nit hem sopar en un restaurant boníssim, de carn i peix, d’aquells que et fas tu mateix el menjar en un foc de llenya que hi ha al mig de la taula. Ens ha costat uns 100 euros els 5!! Barato, barato..! seguin dient que no és tan car, que inclús anar a dinar fora és bastant més barato que a Barna. Això ens ha sorprés gratament, d’aquest país.
Avui hem estat fent distribució de maletes, doncs els pares del Ramon s’enduen un maletot nostre: uns 35 kg!! Uffffhh...sort que hem pogut fer un “alto en el camino” i descarregar, perquè sino...bueno, pesa tant també perquè al Japó no ens hem estat de res i hem comprat moltes cosetes. Durant la resta del viatge no hem pogut comprar molta cosa, però ara que sabíem que buidaríem maleta, ens hem firat! I hem tornat també molta roba d’hivern (de NZ) i lo típic que passa sempre: que t’endus molta roba que finalment no et poses, així que ens hem quedat amb lo mínim.
No hay comentarios:
Publicar un comentario