Vietnam-3

Veure fotos

23 de setembre:
Aquest matí un bus ens ha vingut a buscar a l’hotel i ens ha portat, junt amb uns quants guiris més i després de 3 hores, a Halong City. Allà hem agafat un vaixell, el Imperial Junk. Molt xulo, tot de fusta, amb les cabines al pis de baix, un pis intermig on està el menjador i la coberta, a dalt de tot.



Hem estat navegant durant dos hores, gaudint d’un paisatge preciós: la Bahia de Halong. 2.000 illes enmig del mar, i el que tu veus a l’horitzó són tot de formes, superposades a diferents nivells, una rere l’altre. Impressionant. És una de les meravelles naturals de Vietnam i pertany al Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Aquí s’hi ha filmant moltes pelis, com ara Indochina y El Amante.

Hem navegat fins a la Amazing Cave, i hem entrat (caminant) a una cova d’un quilòmetre de llarg, enorme, amb tot d’estalactites i estalagmites, amb uns espais molt amplis, i un sostre ple de concavitats formades al llarg de 3.000 anys per l’erosió de l’aigua.

Després hem anclat a una platgeta i ens hem fet un bany mentre veiem una posta de sol espectacular.



25 de setembre:
Ja estem a Hanoi de nou. Avui és la última nit que passem a Vietnam i ens hem concedit un capritxo: hem anat a sopar a “La Salsa”, un restaurant espanyol que ens ha sabut a glòria! Hem pres gaspatxo, xoricets i formatges boníssims!

El tour de tres dies per la Bahia de Halong ha estat molt bé, excepte avui. Ahir vam navegar entre les roques de Halong Bay i vam parar a menjar en una llacuna. Després vam parar en una illeta i vam anar en bici durant una bona estona (i no em vaig caure! Tot controlat!) i més tard kayaking. Vam anar a dormir a la illa de Cat Ba, la illa més gran de tota la bahia i amb una vegetació bastant salvatge i uns bons muntanyots.



Avui era l’últim dia i havíem de tornar fins a la ciutat de Halong en vaixell i després en bus fins a Hanoi. Doncs ahir a la nit ens diuen que està per venir un tifon i que no podrem tornar en barco i que haurem de tornar en bus, unes 5 hores!! Ens hem llevat aquest matí i de tifon, res de res, però de bus, si. Mig matí esperant el bus, després dos hores esperant el ferry que ens havia de creuar a terra ferma, després, un cop arribats a terra ferma i arribat el bus, s’enfonsa la roda a la sorra i no podem sortir en una hora i finalment agafem el ditxós bus. Total, després de les mil odisees i de tractar-nos com a borregos, era l’hora de menjar i ni ens volien donar de dinar (el tour no era gens barato i incloïa el dinar d’avui). Total, que qui ha fet de “defensora del pueblo” i s’ha enfrontat al guia demanant i exigint els nostres drets..? una menda, és clar. I el guia, a sobre, s’enfada perquè li dic que volem menjar i que no el volem pagar perquè està inclòs en el tour!! Ens havia deixat en un bar de carretera (si se li pot dir així, en aquest país) i pretenia que ens paguéssim nosaltres algo per menjar...tothom estava d’acord amb mi però ningú gosava dir res...al final he aconseguit que ens pagués una tassa de noodles a cadascú (que pels diners que hem pagat és cutre-cutre, però més valia això que quedar-nos sense dinar...).



Els serveis dels tours i de les excursions ens ha decepcionat una mica. Els guies expliquen poques coses, la organització no és molt bona i t’intenten pirular a la mínima que podem. Deu ser perquè fa molt poc que aquest país s’ha obert al turisme (l’any 95!).

Ens ha sobtat la immensitat d’espanyols que ens hem trobat. Molts i molts. És el lloc que més espanyols ens hem trobat des que vam començar el nostre viatge.

Demà marxem cap a Laos, hi estarem una setmaneta i després cap a les platges de Tailàndia!

Molta gent amb la que parlem ens pregunta si no tenim ganes de tornar, si no ens en cansem, de viatjar durant tant temps. Nosaltres els responem que no, que gens cansats, que estem encantats i que no volem que s’acabi! És clar que hi ha moments que pensem en la nostra gent i que els trobem a faltar, però sabem que aquesta experiència finalitzarà un dia i que probablement mai més es repetirà, i suposo que això ens fa viure i aprofitar cada moment i que siguem conscients de que s’ha d’exprimir al màxim.

Ja portem visitats 10 països i hem agafat uns 20 avions!

Tenim un seguidor anònim (dic anònim perquè no el coneixem), en David, que ens pregunta si no ens fem un lio amb els canvis de diners dels diferents països...doncs sí, el primer dia de cada país és d’adaptació i ens liem una mica, però enseguida t’hi adaptes i el que em passa a mi és que oblido el canvi del país anterior...suposo que és una estratègia de la meva ment per no saturar-se d’informació!