Ko Phangan-1 (Tailandia)
Un dia de setembre...
Ja estem al paradís, allà on tot és blanc i blau, on el soroll del mar ho envolta tot, on la brisa marina t’acaricia la cara tot el dia i l’olor de sal ho impregna tot, allà on res és més important que no fer res...no sé ni el dia en què estem, i m’importa ben poc...els dies passen i ens el passem tirats a la hamaca del bungalow o a la platja...
Hem conegut una parella d’americans (Kristin i Jose) que porten 12 mesos de viatge (els en queda un). Estan allotjats als mateixos bungalows que nosaltres i des de fa 4 dies que estem tot el dia junts, i totes les nits. Les passem jugant a cartes o ensenyant-nos els propis idiomes mútuament (ell és pare d’espanyol, però el parla poc). De dia, o ens quedem a la nostra solitària platja (platja Laem Son) o anem a descobrir noves platges i nous llocs. Avui és el seu darrer dia, així que demà el Ramon i jo seguirem la incursió de la illa solets.
No sabem quants dies ens quedarem aquí, el cos ens ho dirà. De moment hi estem molt bé, molt relaxats i començant a posar-nos ja morenets. El pròxim destí és la nostra estimada illa de Ko Tao, on probablement veurem el Pepe, el cosí del Ramon recent casat.
Al Ramon els sunflies l’estan acribillant i no us podeu ni imaginar com té l’esquena, pobre...És època de pluges, i es veu que abans que arribéssim nosaltres no sortia el sol i plovia molt. Però, seguint amb la sort que ens caracteritza, ha estat arribar nosaltres i el temps ha canviat. A vegades plou, però només durant una horeta, i la resta del dia, podem gaudir d’un bon sol. Avui, per exemple, ha fet un sol tremendo tot el dia i ens l’hem passat en una platja on estàvem pràcticament sols. No ha plogut i ha fet un dia esplèndid.
Estem en uns bungalows que estan molt bé (Nice Sea). Són senzillets, sense gaires pretensions, però tenen lo bàsic. No tenen aigua calenta ni aire condicionat, però no ho necessitem, així que perfecte. Consten d’una habitació on està el llit i el lavabo (lavabo típic d’aquí, on la dutxa és tot el bany, no hi ha cortina ni plat de dutxa, et dutxes al mig del bany, mullant-ho tot). Tenen un porxo, amb una taula, dos cadires, i, lo més important, dues hamaques estupendes per estirar-te a la par i veure al posta de sol o no fer res més que gronxar-te tot el dia....estan a la platja, sobre la sorra, i quan ens llevem el primer que fem és fer-nos un banyet. Paguem 250 bats, és a dir, uns 5 euros al dia. La platja és súper tranquil·la i quasi no hi ha ningú. Ara estem a temporada baixa, i és fantàstic. Totes les platges buides i per nosaltres sols.
Els americans m’han fet descobrir una nova fruita que desconeixia. No en sabem el nom, però és boníssima! De mida és com un petit meló, d’aspecte per fora és igual, en color i tot, però per dins és com si es tractés d’un pomelo, sense ser-ho. No és amarg, sinó que és un intermig entre taronja i pomelo, i té gajos (ja ho sé, no es diu així però sóc incapaç d’enrecordar-me del nom en català!) molt grans. Em passo el dia menjant bananes, mangos i aquesta estranya fruita.
8 d’octubre:
Avui és el meu sant, així que he hagut de fer un esforç per connectar-me al món real (real...i quin és el món real..? perquè aquí on estem això és vida, i no hi ha més realitat que viure la vida...bueno, desvariejo ja, aquest relax m’afecta la neurona..), el que deia, he hagut de fer un esforç per saber en quin dia visc i no oblidar els meus i trucar a casa perquè em felicitin. Encara no ho he fet, és massa d’hora a casa nostra, però aquesta nit ho provaré.
Finalment la parella d’americans no han marxat...han posposat la sortida de la illa per no saben quan...ja és el segon cop que ho fan, havien de marxar al cap de dos dies de coneixe’ns i van canviar de plans. És el que té, estar patint tant...jejeje.
Estem al cantó nord-oest de la illa. El poble principal està al sud (Thong Sala), i en moto triguem uns 10-15 minuts (de lloguer de la moto paguem 2,40 euros per dia!). Hi anem sovint a sopar. Hi ha un mercat de menjar molt autèntic. Tan autèntic que els cartells, amb preus inclosos, estan escrits en tailandès. És a l’aire lliure, moltes paradetes de menjar, i al mig unes taules i cadires. Tu vas comprant a les diferents paradetes i t’asseus a les taules a degustar i engolir-ho tot. De postre (ja ho sabeu, no el perdono mai!) em foto uns batuts de banana amb gingebre que et mors de lo bons que estan...!
Aquesta illa és un intermig entre Ko Samui (on hi viuen 50.000 persones) i Ko Tao (5.000 habitants). Ko Pangan té un diàmetre d’uns 20 km i hi viuen unes 15.000 persones. Ja veieu que no és molt gran, és bastant petita i te la pots recórrer en moto tranquil·lament (si l’asfaltat ho permet). Les carreteres són bastant cutres, i a la nit no hi ha il·luminació, és ben autèntic!
Teníem la idea d’estar-nos uns quants dies en aquests bungalows i després canviar-nos a uns del nord o de l’est (inaccessible en transport, s’hi arriba en barqueta), però cada dia la idea de moure’ns i deixar aquest remanso de paz on estem se’ns fa més costa amunt i ja veig que no ens mourem d’aquí en tots els dies...bueno, ja ho veurem...
Estic escrivint al portàtil mentre estic estirada a la hamaca...ja veieu, tecnologia més hippisme total mimetitzat...acabo d’esmorzar-me un iogurt, un mango i dos bananes, boníssim! Mentre, el Ramon es feia el seu bany matutí al mar de davant de casa...com concloem cada nit amb els americans: “another hard day on the beach”...
9 d’octubre:
Sort que el Ramon ens posa les piles amb la seva activitat als americans i a mi, que ens passaríem els dies sense sortir de la nostra platja i les nostres adorades hamaques, i ens obliga a sortir i indagar per les rodalies. Hem anat a unes quantes platges molt xules.
L’altre dia vam anar a Had Rin, la platja de la Full Moon Party, on hi ha festa cada mes. S’omple de gent i lien una bona. És bonica, gran, amb la sorra blanca i l’aigua blaveta. Els habitants de Ko Pangan, amb el cuento de la Full, la Half i la Black Moon Party, estan cada dos per tres de festa.
També hem anat a la Bottle Beach, on només s’hi arriba en barco, Haad Yao i Haad Mae Haad.
10 d’octubre:
Hi ha un bar aquí al costat, el Rasta Bar, i el seu duenyo és un tailandès encantador. Doncs ahir convidava a sopar als “amics”, com diu ell, i hi vam anar. No va estar gens malament, la veritat. El menjar estava molt bo i ens va delectar amb un espectacle de focs (cadenes amb focs, lutxacos, etc). Pel bar corre un nen petit que també fa focs i és una passada veure com ho fa de bé (tot i que es podria dedicar més a anar al cole i deixar-se de modernitats que encara no li toquen per edat, però en fi, això és una altre tema...).
El dia del meu sant no vaig poder trucar a casa perquè no hi havia llum en tota la illa, i no hi havia internet. De tant en tant se’n va la llum, és un altre encant de la illa...Anit ja vaig poder parlar amb tots.
Portem aquí 6 dies i sembla que faci un eternitat...em dóna la sensació que en fa uns 15, però no...els americans ja han fixat data de sortida: en principi, i sempre en principi, marxen el 13 d’aquest mes. Nosaltres potser ho fem el 14 o 15, ja veurem...però és que sabem que Ko Tao també ens encantarà...
Des de casa nostra, des de la nostra platja, es veuen unes postes de sol impressionants...cada tarda el cel es transforma en una simfonia de colors: vermell, taronja, rosa...fins a la foscor...preciós..!
Ja estem al paradís, allà on tot és blanc i blau, on el soroll del mar ho envolta tot, on la brisa marina t’acaricia la cara tot el dia i l’olor de sal ho impregna tot, allà on res és més important que no fer res...no sé ni el dia en què estem, i m’importa ben poc...els dies passen i ens el passem tirats a la hamaca del bungalow o a la platja...
Hem conegut una parella d’americans (Kristin i Jose) que porten 12 mesos de viatge (els en queda un). Estan allotjats als mateixos bungalows que nosaltres i des de fa 4 dies que estem tot el dia junts, i totes les nits. Les passem jugant a cartes o ensenyant-nos els propis idiomes mútuament (ell és pare d’espanyol, però el parla poc). De dia, o ens quedem a la nostra solitària platja (platja Laem Son) o anem a descobrir noves platges i nous llocs. Avui és el seu darrer dia, així que demà el Ramon i jo seguirem la incursió de la illa solets.
No sabem quants dies ens quedarem aquí, el cos ens ho dirà. De moment hi estem molt bé, molt relaxats i començant a posar-nos ja morenets. El pròxim destí és la nostra estimada illa de Ko Tao, on probablement veurem el Pepe, el cosí del Ramon recent casat.
Al Ramon els sunflies l’estan acribillant i no us podeu ni imaginar com té l’esquena, pobre...És època de pluges, i es veu que abans que arribéssim nosaltres no sortia el sol i plovia molt. Però, seguint amb la sort que ens caracteritza, ha estat arribar nosaltres i el temps ha canviat. A vegades plou, però només durant una horeta, i la resta del dia, podem gaudir d’un bon sol. Avui, per exemple, ha fet un sol tremendo tot el dia i ens l’hem passat en una platja on estàvem pràcticament sols. No ha plogut i ha fet un dia esplèndid.
Estem en uns bungalows que estan molt bé (Nice Sea). Són senzillets, sense gaires pretensions, però tenen lo bàsic. No tenen aigua calenta ni aire condicionat, però no ho necessitem, així que perfecte. Consten d’una habitació on està el llit i el lavabo (lavabo típic d’aquí, on la dutxa és tot el bany, no hi ha cortina ni plat de dutxa, et dutxes al mig del bany, mullant-ho tot). Tenen un porxo, amb una taula, dos cadires, i, lo més important, dues hamaques estupendes per estirar-te a la par i veure al posta de sol o no fer res més que gronxar-te tot el dia....estan a la platja, sobre la sorra, i quan ens llevem el primer que fem és fer-nos un banyet. Paguem 250 bats, és a dir, uns 5 euros al dia. La platja és súper tranquil·la i quasi no hi ha ningú. Ara estem a temporada baixa, i és fantàstic. Totes les platges buides i per nosaltres sols.
Els americans m’han fet descobrir una nova fruita que desconeixia. No en sabem el nom, però és boníssima! De mida és com un petit meló, d’aspecte per fora és igual, en color i tot, però per dins és com si es tractés d’un pomelo, sense ser-ho. No és amarg, sinó que és un intermig entre taronja i pomelo, i té gajos (ja ho sé, no es diu així però sóc incapaç d’enrecordar-me del nom en català!) molt grans. Em passo el dia menjant bananes, mangos i aquesta estranya fruita.
8 d’octubre:
Avui és el meu sant, així que he hagut de fer un esforç per connectar-me al món real (real...i quin és el món real..? perquè aquí on estem això és vida, i no hi ha més realitat que viure la vida...bueno, desvariejo ja, aquest relax m’afecta la neurona..), el que deia, he hagut de fer un esforç per saber en quin dia visc i no oblidar els meus i trucar a casa perquè em felicitin. Encara no ho he fet, és massa d’hora a casa nostra, però aquesta nit ho provaré.
Finalment la parella d’americans no han marxat...han posposat la sortida de la illa per no saben quan...ja és el segon cop que ho fan, havien de marxar al cap de dos dies de coneixe’ns i van canviar de plans. És el que té, estar patint tant...jejeje.
Estem al cantó nord-oest de la illa. El poble principal està al sud (Thong Sala), i en moto triguem uns 10-15 minuts (de lloguer de la moto paguem 2,40 euros per dia!). Hi anem sovint a sopar. Hi ha un mercat de menjar molt autèntic. Tan autèntic que els cartells, amb preus inclosos, estan escrits en tailandès. És a l’aire lliure, moltes paradetes de menjar, i al mig unes taules i cadires. Tu vas comprant a les diferents paradetes i t’asseus a les taules a degustar i engolir-ho tot. De postre (ja ho sabeu, no el perdono mai!) em foto uns batuts de banana amb gingebre que et mors de lo bons que estan...!
Aquesta illa és un intermig entre Ko Samui (on hi viuen 50.000 persones) i Ko Tao (5.000 habitants). Ko Pangan té un diàmetre d’uns 20 km i hi viuen unes 15.000 persones. Ja veieu que no és molt gran, és bastant petita i te la pots recórrer en moto tranquil·lament (si l’asfaltat ho permet). Les carreteres són bastant cutres, i a la nit no hi ha il·luminació, és ben autèntic!
Teníem la idea d’estar-nos uns quants dies en aquests bungalows i després canviar-nos a uns del nord o de l’est (inaccessible en transport, s’hi arriba en barqueta), però cada dia la idea de moure’ns i deixar aquest remanso de paz on estem se’ns fa més costa amunt i ja veig que no ens mourem d’aquí en tots els dies...bueno, ja ho veurem...
Estic escrivint al portàtil mentre estic estirada a la hamaca...ja veieu, tecnologia més hippisme total mimetitzat...acabo d’esmorzar-me un iogurt, un mango i dos bananes, boníssim! Mentre, el Ramon es feia el seu bany matutí al mar de davant de casa...com concloem cada nit amb els americans: “another hard day on the beach”...
9 d’octubre:
Sort que el Ramon ens posa les piles amb la seva activitat als americans i a mi, que ens passaríem els dies sense sortir de la nostra platja i les nostres adorades hamaques, i ens obliga a sortir i indagar per les rodalies. Hem anat a unes quantes platges molt xules.
L’altre dia vam anar a Had Rin, la platja de la Full Moon Party, on hi ha festa cada mes. S’omple de gent i lien una bona. És bonica, gran, amb la sorra blanca i l’aigua blaveta. Els habitants de Ko Pangan, amb el cuento de la Full, la Half i la Black Moon Party, estan cada dos per tres de festa.
També hem anat a la Bottle Beach, on només s’hi arriba en barco, Haad Yao i Haad Mae Haad.
10 d’octubre:
Hi ha un bar aquí al costat, el Rasta Bar, i el seu duenyo és un tailandès encantador. Doncs ahir convidava a sopar als “amics”, com diu ell, i hi vam anar. No va estar gens malament, la veritat. El menjar estava molt bo i ens va delectar amb un espectacle de focs (cadenes amb focs, lutxacos, etc). Pel bar corre un nen petit que també fa focs i és una passada veure com ho fa de bé (tot i que es podria dedicar més a anar al cole i deixar-se de modernitats que encara no li toquen per edat, però en fi, això és una altre tema...).
El dia del meu sant no vaig poder trucar a casa perquè no hi havia llum en tota la illa, i no hi havia internet. De tant en tant se’n va la llum, és un altre encant de la illa...Anit ja vaig poder parlar amb tots.
Portem aquí 6 dies i sembla que faci un eternitat...em dóna la sensació que en fa uns 15, però no...els americans ja han fixat data de sortida: en principi, i sempre en principi, marxen el 13 d’aquest mes. Nosaltres potser ho fem el 14 o 15, ja veurem...però és que sabem que Ko Tao també ens encantarà...
Des de casa nostra, des de la nostra platja, es veuen unes postes de sol impressionants...cada tarda el cel es transforma en una simfonia de colors: vermell, taronja, rosa...fins a la foscor...preciós..!
4 comentarios:
Hola CABEZAS y Sra.!!!!
Suposo que ja tinc tot el dret a dir-te cabezas, no? Collons quin cap, per favorrrrrrr!!!!
Pel que he llegit (que és poc perque veig masses lletres i m'estresso)i m'has comentat esteu gaudint d'un relax total!!!
No es deixeu influenciar pel bon rotllo aparent dels yankis que heu conegut, perque a la que us despisteu us fotaran un paquet i es quedaran amb tot el que tingueu amb el pretext de que sou persones perilloses! jajajaja
Bé, no sé que més dir, per tan, a cagar!!!
Petons - Lanza
Buenas pareja, estamos en krabi el 16 estaremos en koh tao. Ya sabeis nuestro hotel, en nuestro blog hemos pueto nuestro telf tailandes, a ver si nos vemos!!!!! Pepe y Laura
Buenas pareja, estamos en krabi el 16 estaremos en koh tao. Ya sabeis nuestro hotel, en nuestro blog hemos pueto nuestro telf tailandes, a ver si nos vemos!!!!! Pepe y Laura
Que Paiiiixaaaaa!!!
Buenas Bau's,
Hoy hemos alquilado un coche para ir hasta pucket, y manyana cogemos un vuelo a koh samui, y tot seguit pillaremos el speed boat a koh tao, ahora no tengo aqui en el hotel que nos hospedamos pero ya os lo dije, es algo asi como tipinwire, mas o menos.
Ya he visto que vosotros estais en el Ko Tao Cottage Resort. Todo controlado.
Nos vemos en breves!!!!!
PP Y LAURA
Publicar un comentario