29 oct 2007

Ko Tao-3 (Tailandia)


21 d’octubre:

Bueno, això de que la càmara ja funcionava...ejem...ens vam emocionar abans d’hora...de moment, no funciona...!

Avui ha estat un dia molt dur...estem rebentats...hem anat d’excursió a una platja que no era platja (Mango Bay) i que per arribar hem passat la odissea més gran de tot el viatge...el camí per arribar era sense asfaltar, amb esquerdes (en algunes t’hi podies asseure i els peus no t’arribaven al fons!) i amb unes pendents d’escàndol. Anàvem la Laura i jo de paquet dels homes, cadascú amb la seva motorassa de cross. En moltes ocasions la Laura i jo havíem de fer el camí a peu (unes pujades i baixades d’horror! Relliscàvem i anàvem amb xancletes!) perquè ni ells podien fer-lo amb les seves motos! En vàries ocasions s’han quedat encallats o se’ls hi ha caigut la moto cap avall, perquè en quant paraven un moment, com que la pendent era tan pronunciada, la moto queia pendent avall. La Laura tenia càmara de gravar i ha quedat tot enregistrat! Ha estat dur en el moment, i divertit un cop ja fet...Per els nois, ha estat divertidíssim tota l’estona, és clar!



Després d’una bona estona fent camins de cabres, ha arribat un moment en què era impossible arribar inclús amb les motos, així que les hem deixat allà i hem seguit a peu una bona estona. De cop arribem a un lloc on es veia un mar impressionat però molt lluny i molt avall! No es podia arribar! No hi havia platja, sinó que eren roques escarpades. Molt bonica la vista, però una mica desil·lusionant, després de tanta liada, no veure quasi res. A Mango Bay s’hi ha d’anar en barca, perquè no hi ha platja i tot són roques. Bueno, hem fet una ullada, i tornem a desfer el camí fet!

A tot això eren les 5 de la tarda i ens moríem de gana després de tot l’esforç fet. Quan hem conseguit desfer tot el camí, hem anat directes a un bar davant del mar a menjar algo. Els homes s’han fet un banyet. La Laura i jo estàvem tan rebentades que només podíem que tirar-nos als pufs tailandesos i relaxar-nos...

Abans de tota l’aventura, com que ha plogut i no teníem molt a fer, hem decidit anar de compres. Avui feien motos, així que el Ramon s’ha quedat més content que un gínjol a un bar. La Laura i jo hem fet algunes compretes xules i baratetes.

Ens hem trobat una parella d’argentins que vam conèixer a Siam Reap, Angkor Wat, ja fa cacho. Van sortir d’Argentina el desembre passat i van estar treballant sis mesos a New Zeland i després a viatjar. Com nosaltres, coincidien amb lo bona gent i l’amabilitat enorme dels kiwis. Ha estat curiós trobar-los aquí, i a demés, en un dia, ens els hem trobat dos cops, a diferents llocs de la illa.



22 d’octubre:
Collons amb el monzón..! Porta molts dies plovent sense parar, tot està xop i les platges les anem a visitar, que no sigui dit que no les hem vist, però amb l’aigua tèrbola i el cel gris. És una pena, doncs aquesta illa és preciosa amb sol!

Aquest matí el Ramon i jo hem anat a bucejar. Ja que no podem prendre el sol, com a mínim estar sota l’aigua. No obstant, no han estat gaire bé. La visibilitat no era molt bona, i en la primera no es veia a més de tres metres. La segona ha estat millor, hem vist dos morenes (el Ramon n’ha tocat una! Agosarat!), sting rays, nudibranquis...

Després hem quedat amb els recent casats i hem anat a Shark Bay, una platja preciosa, amb palmeres quasi a tocar de mar, al costat del nostre hotel. És una platja on es podem veure taurons fent snorkel a primera hora del matí i a última de la tarda! plovia una mica, així que hem estat asseguts una estona al pareo de la Laura i hem marxat.

Hem anat a fer-nos un massatge on la Laura i jo vam anar ahir, abans de la obligada excursió per camins de cabres (si arribem a saber tot el que suposava l’excursió, amb lo relaxades ens vam quedar, ni de conya hi anem!). El Ramon s’ha fet un massatge de cos d’oli (despilotat!) i nosaltres tres de peus, tremendo!



Per la tarda cadascú l’ha passat amb els seus respectius a l’hotel i quan era l’hora de retrobar-nos per sopar, queia una tromba d’aigua que era impossible sortir, així que ho hem deixat per demà, que ja és l’últim dia dels Cabré.

Quina pena que hagi fet tan mal temps. Al principi el Ramon i jo vam tenir sort perquè ens va fer sol, però la bona sort ens va abandonar al poc d’arribar.

Ko Tao és una illa preciosa, amb palmeres i una aigua blava preciosa. Té unes platges al·lucinants, moltes d’elles amb el paisatge típic d’aquesta illa: unes roques enormes rodones que la envolten tota, i moltes palmeres. És una illa petita (uns 5 km d’ample), amb turonets (el més alt de 400 metres) i molts cops els camins a les platges són difícils, com ja hem comentat, per la seva inclinació i els camins de terra. Això és part del seu encant. Està asfaltada a trossos, els camins que porten als carrers on hi ha botigues. Hi ha com tres centres urbans, no se li poden dir ni pobles. Són carrers amb botigues i tenderetes de menjar, lloguers de motos, centres de buceig (moltíssims per lo petita que és) i molts bungalows a la platja. Ens va encantar quan vam venir fa tres anys i ens segueix encantant ara. M’encantaria tornar-hi algun dia...



23 d’octubre:

Avui ha estat l’últim dia del Pepe i la Laura a Ko Tao. Ja ens hem acomiadat d’ells. Ha fet peneta, han estat uns quants dies de compartir aventures per la illa...i molta pluja! Hem fet l’últim sopar junts i ara cadascú segueix el seu camí. Ells se’n van a Ko Samui i nosaltres...no sabem, ja veurem. Farem Krabi, o Ko Pipi...hem de creuar alguna frontera per tornar a segellar el passaport, doncs els 30 dies permesos se’ns caducaran d’aquí poc, i encara hi hem d’estar uns dies més.

Avui ha estat el dia que més ha plogut des de que estem aquí. No ha parat en tot el dia, ha començat a les 5 de la matinada i encara plou, són les 9 de la nit. Porta una setmana plovent sense parar, això és una bogeria! Els camins s’estan despedaçant, l’asfalt es trenca i la carretera és un riu d’aigua que no para. És difícil anar en moto, doncs molts cops hi ha massa aigua o no hi ha camí, o el camí està ple de sorra i d’aigua, i et mulles fins els genolls, un autèntic diluvi! Els cotxes van molt a poc a poc i han d’agafar camins secundaris, doncs els principals estan tallats literalment, partits en dos, l’asfalt tallat com si fos un pastís. Ara ja sabem el que és viure un monzó, i tant que ho sabem!

La càmara ens té una mica preocupats. Funciona a vegades, la tenim tot el dia al costat de l’ordinador encès, perquè agafi calor i tregui la humitat que té. A veure si aconseguim reviure-la..!



25 d’octubre:

Ahir, després de 7 dies sense parar de ploure, va amanèixer amb sol! No ens ho podíem creure, i la gent pels carrers semblava pensar el mateix, tothom va sortir, les platges es van omplir, semblava un regal caigut del cel! Després de tants dies vivint en la foscor, amb humitat, per fi un dia sec i càlid! Es va aguantar quasi tot el dia. Vam anar a prendre el solet a la Shark Bay i com que feia núvols no em vaig posar crema...em vaig cremar! El primer dia en tot el viatge! Cap al migdia va tornar a caure un ruixat i ja no va ploure més.

Justament ahir que el Pepe i la Laura marxen i surt el sol! No vam poder compartir més que un dia de platja junts! Esperem que a Ko Samui, que és on estan ells ara, faci sol. Suposem que sí, doncs està aquí a prop.

Ahir el Ramon i jo vam estar ultimant els detalls per marxar. Finalment ho farem demà. Encara que surti el sol, ja portem més de 10 dies a Ko Tao (demà farà exactament 13 dies que estem aquí, una eternitat!) i volem veure Krabi. El dia 4 de novembre hem d’estar a Puket, perquè d’allà surt el vaixell que ens durà a les illes Similan, una paradís pels bucejadors. Estarem 5 dies en vaixell bucejant, com vam fer a Austràlia.

Abans però d’anar a Krabi hem de sortir de Tailandia per segellar el passaport. Només tenim visat per estar a Tailandia 30 dies, i nosaltres hi estarem 40 en total. Així que hem de sortir del país i tornar a entrar per poder tenir 30 dies més (dels que només utilitzarem 10). Com que els hi passa a molts turistes, ja tenen el viatge organitzat. Vas a una agència de turisme i demanes el Visa-Trip. Surts de Ko Tao en vaixell, et porten a terra ferma, a Chumpon, i d’allà vas fins a Birmania, on només entres, pagues, et segellen i et tornen cap a Tailandia. Nosaltres en comptes de tornar a Ko Tao, farem via cap a Krabi. Mares, pares, no us preocupeu, que no passa res a la frontera d’aquí a baix amb Birmània, el lio està més a dalt, aquí ja saben que només vas per passar la frontera i tornar a sortir, així que per les mares/pares patidors: no patiu! Tot controlat! (esperem, jeje).

Demà a la nit és la Full Moon Party a Ko Phangan, aquí al costat, la darrera illa on vam estar abans de venir a la nostra estimada illa de Ko Tao. Hi ha organitzats ferrys que et porten per la tarda i et retornen pel matí, perquè puguis anar-hi de festeta. Ahir vaig tenir un moment de debilitat i tenia ganes d’anar-hi, potser de proposar al Pepe i la Laura de trobar-nos allà (també la tenen a prop). Però el Ramon em va dir que no en tenia moltes ganes...Uuuuuhhh...! Sí, definitivament s’està fent gran!!

Com que tenim la càmara fotuda, només hem pogut fer quatre fotos. Així que, a les nostres, adjuntem les fotos dels Cabré.

1 comentario:

Pepe y Laura dijo...

Buenas Bau´s:
Hoy es 31, ya hemos llegado a la cruda realidad, vaya bajon!!! Desde Bangkok enviamos un caja de 20 kg por dhl llena de cosas hasta arriba para aligerar, y la otra maleta aun no nos ha llegado los de spanair no saben donde para, ahi va vuestro paquetito, supongo que la recuperaremos.
Haber si os poneis las pilas que llevais el blog muyyyyyyy atrasado. Bueno saludos desde la CRUDA REALIDAD!!!!