Ko Tao-1 (Tailandia)
14 d’octubre:
Ja estem al nostre petit paradís, Ko Tao, la illa de la tortuga. És un lloc que ens porta molts records (i molt bons) sobre l’últim cop que hi vam estar...
Ahir, després de despedir-nos amb una mica de pena dels nostres companys durant els últims 9 dies (és l’estada més llarga que hem fet mai amb ningú, en tot el viatge), vam agafar el ferry que ens duria a Ko Tao.
Com que ja som experimentats en això de decidir hotel i sabem que un cop t’has instal·lat en un lloc és difícil canviar, vam decidir anar, primer de tot, a fer una roda de reconeixement per la illa. Quan arribes a aquestes illes, com que els hotels estan lluny d’on et deixa el ferry, tens a mil persones oferint-te hotel i transport gratuït fins a l’hotel. Com que estàs cansat, atabalat i amb ganes de deixar la maleta i assentar-te, molts cops no acabes prenent la millor decisió, tant per la teva butxaca com pels teus gustos. Així que vam denegar totes les ofertes que ens feien i vam anar a buscar un lloc per llogar motos. Allà vam deixar les maletes i vam començar la nostra expedició per la illa.
Primer de tot vam anar a l’hotel que havíem estat l’últim cop. No era dels més econòmics (com a Ko Phgangan, que pagàvem 5 euros la nit), però tenia una “infinity pool” que era per no sortir d’allà en tots els dies i passar-te’ls tirat a l’hamaca (per qui no ho entengui, és una piscina d’aquelles que sembla que no tenen fi, que l’aigua cau directament sobre el mar). L’hotel es diu Kotao Cottage Resort. Vam preguntar i no tenien habitacions, estava tot ple! Què fort! Estem a mitjans d’octubre, què fa la gent, que no treballen, que no estan als seus països, que n’hi ha molts d’afortunats, com nosaltres...??!!
Les úniques habitacions que els quedaven estaven situades a dalt d’una muntanya i molt lluny del mar, així que res. Vam seguir la nostra ruta i vam anar preguntant. No trobàvem res. Vam preguntar en els hotels que figura que són els més bons d’aquí, i eren cars (per ser aquí, eh! no passaven dels 80 euros) però no tenien piscina! Un que sí en tenia, estava situat com en una ladera, i la platja estava tant lluny que no la veies i no era accessible per l’hotel.
Així que vam decidir tornar al nostre Kotao Cottage i estar-nos a la maleïda muntanya fins que alguna habitació de la platja quedés lliure. Quina va ser la nostra sorpresa quan ens diuen que hi ha hagut una cancel·lació i que tenim habitació a la platja. I com que ens hi estarem uns 10 dies, els hi vam plorar una mica, i ens fan el 15%!
Quan vam anar a veure les habitacions vam flipar, perquè tot és nou. Les habitacions d’abans eren una mica cutres, i ara són molt xules, totes de fusta i amb molt més gust que abans. Estan situades perpendiculars al mar, una al costat de l’altre, com habitacions adossades. I la platja on estem és preciosa i té la millor piscina de tota la illa (comprovat!). Així que ara ens disposem a passar més d’una setmaneta aquí, on tot són centres de submarinisme i on pots passar-te els dies sota l’aigua re-descobrint el fantàstic fons marí de Ko Tao. Joan, Ferran, ens enrecordem molt de vosaltres i de l’estiu que vam passar junts! I a sobre estem al mateix hotel!
Un cop acabada la incursió de la illa, el primer que vam fer va ser tirar-nos de cap a la piscina mentre demanàvem un boníssim batut de plàtan (jo) i una Chang (el Ramon). Vam relaxar-nos una mica gaudint del mar i de l’aigua dolça de la piscina i vam anar a dutxar-nos i cap al poble a sopar! Vam anar al Whitening, un restaurant a la vora del mar, tot blanc: les taules, les cadires, les tarimes, etc. Vam sopar pasta, amanida i uns llagostins amb all i mantega que ens feien llepar-nos els dits!
No ha parat de ploure en tota la nit. La sort que ens acompanya durant tot el viatge avui s’ha pres el dia de vacances. Són les dues de la tarda i encara segueix plovent. L’època de pluges s’està reafirmant, avui.
Estem a l’habitació, a la terrassa, veient la pluja caure i fent els nostres “deures” del blog. No sabeu quina feinada és això del blog! Ens encanta, però ens ocupa moltes hores. Primer, de totes les fotos que tenim, hem de decidir les que tirem i les que ens quedem. Tenim 10.000 fotos ja! Després, hem de seleccionar les que penjarem al blog i després hem de buscar un lloc amb bona connexió i penjar-les. Un dia ens hi vam estar tres hores penjant-les! Normalment ens ocupa prop d’una hora. Així, que comtant totes les hores dedicades podríem treure-hi un sou!
El Pepe i la Laura arriben d’aquí dos dies, així que els veurem segur. Potser el Ramon té un compi de correduries en moto cross pels camins impossibles de la illa..! Segur, perquè el Pepe és tan cafre com el Ramon, en aquestes coses...!
Ja estem al nostre petit paradís, Ko Tao, la illa de la tortuga. És un lloc que ens porta molts records (i molt bons) sobre l’últim cop que hi vam estar...
Ahir, després de despedir-nos amb una mica de pena dels nostres companys durant els últims 9 dies (és l’estada més llarga que hem fet mai amb ningú, en tot el viatge), vam agafar el ferry que ens duria a Ko Tao.
Com que ja som experimentats en això de decidir hotel i sabem que un cop t’has instal·lat en un lloc és difícil canviar, vam decidir anar, primer de tot, a fer una roda de reconeixement per la illa. Quan arribes a aquestes illes, com que els hotels estan lluny d’on et deixa el ferry, tens a mil persones oferint-te hotel i transport gratuït fins a l’hotel. Com que estàs cansat, atabalat i amb ganes de deixar la maleta i assentar-te, molts cops no acabes prenent la millor decisió, tant per la teva butxaca com pels teus gustos. Així que vam denegar totes les ofertes que ens feien i vam anar a buscar un lloc per llogar motos. Allà vam deixar les maletes i vam començar la nostra expedició per la illa.
Primer de tot vam anar a l’hotel que havíem estat l’últim cop. No era dels més econòmics (com a Ko Phgangan, que pagàvem 5 euros la nit), però tenia una “infinity pool” que era per no sortir d’allà en tots els dies i passar-te’ls tirat a l’hamaca (per qui no ho entengui, és una piscina d’aquelles que sembla que no tenen fi, que l’aigua cau directament sobre el mar). L’hotel es diu Kotao Cottage Resort. Vam preguntar i no tenien habitacions, estava tot ple! Què fort! Estem a mitjans d’octubre, què fa la gent, que no treballen, que no estan als seus països, que n’hi ha molts d’afortunats, com nosaltres...??!!
Les úniques habitacions que els quedaven estaven situades a dalt d’una muntanya i molt lluny del mar, així que res. Vam seguir la nostra ruta i vam anar preguntant. No trobàvem res. Vam preguntar en els hotels que figura que són els més bons d’aquí, i eren cars (per ser aquí, eh! no passaven dels 80 euros) però no tenien piscina! Un que sí en tenia, estava situat com en una ladera, i la platja estava tant lluny que no la veies i no era accessible per l’hotel.
Així que vam decidir tornar al nostre Kotao Cottage i estar-nos a la maleïda muntanya fins que alguna habitació de la platja quedés lliure. Quina va ser la nostra sorpresa quan ens diuen que hi ha hagut una cancel·lació i que tenim habitació a la platja. I com que ens hi estarem uns 10 dies, els hi vam plorar una mica, i ens fan el 15%!
Quan vam anar a veure les habitacions vam flipar, perquè tot és nou. Les habitacions d’abans eren una mica cutres, i ara són molt xules, totes de fusta i amb molt més gust que abans. Estan situades perpendiculars al mar, una al costat de l’altre, com habitacions adossades. I la platja on estem és preciosa i té la millor piscina de tota la illa (comprovat!). Així que ara ens disposem a passar més d’una setmaneta aquí, on tot són centres de submarinisme i on pots passar-te els dies sota l’aigua re-descobrint el fantàstic fons marí de Ko Tao. Joan, Ferran, ens enrecordem molt de vosaltres i de l’estiu que vam passar junts! I a sobre estem al mateix hotel!
Un cop acabada la incursió de la illa, el primer que vam fer va ser tirar-nos de cap a la piscina mentre demanàvem un boníssim batut de plàtan (jo) i una Chang (el Ramon). Vam relaxar-nos una mica gaudint del mar i de l’aigua dolça de la piscina i vam anar a dutxar-nos i cap al poble a sopar! Vam anar al Whitening, un restaurant a la vora del mar, tot blanc: les taules, les cadires, les tarimes, etc. Vam sopar pasta, amanida i uns llagostins amb all i mantega que ens feien llepar-nos els dits!
No ha parat de ploure en tota la nit. La sort que ens acompanya durant tot el viatge avui s’ha pres el dia de vacances. Són les dues de la tarda i encara segueix plovent. L’època de pluges s’està reafirmant, avui.
Estem a l’habitació, a la terrassa, veient la pluja caure i fent els nostres “deures” del blog. No sabeu quina feinada és això del blog! Ens encanta, però ens ocupa moltes hores. Primer, de totes les fotos que tenim, hem de decidir les que tirem i les que ens quedem. Tenim 10.000 fotos ja! Després, hem de seleccionar les que penjarem al blog i després hem de buscar un lloc amb bona connexió i penjar-les. Un dia ens hi vam estar tres hores penjant-les! Normalment ens ocupa prop d’una hora. Així, que comtant totes les hores dedicades podríem treure-hi un sou!
El Pepe i la Laura arriben d’aquí dos dies, així que els veurem segur. Potser el Ramon té un compi de correduries en moto cross pels camins impossibles de la illa..! Segur, perquè el Pepe és tan cafre com el Ramon, en aquestes coses...!
5 comentarios:
Buenas Bau's estamos en el aeropuerto de pukhet, llegamos a koh samui a las 10:30 am, y hasta las 17pm no sale el speed boat hacia koh tao, intentaremos coger algun tipo de lancha o algo asi para llegar antes. Ayer no contestamos al movil porque nos lo dejamos en la room, pero hoy lo llevo encima, llamar a partir de las 11am. Ok para lo de la cena de hoy!!!!!
Nos vemos en breves!!!!!!!
Pepe y Laura
Butlletí oficial de la Catalunya Moderna.
Hola a ramonet hola tyas ay!!!!! Con tanto tailandés se me va la cabeza… Tais ais isisisisis!!!!!! Que como va todo!!! Por fin puedo escribir con 2 manos después del desafortunado accidente del cual sobreviví de milagro!!!!!
Si si de milagro no os riáis y creo que fue gracias a que había una oferta muy buena en el Lidel y no valia la pena desaprovecharla…. Se trataba de un pack del excursionista aventurero…. Que se trataba de lo siguiente:
Dos botes de cacaolat… para soportar calores asesinos
Una barrita energética para coger fuerzas en situaciones extremas
Un paquete de filipinos para los momentos auto destructivos y depresivos a causa de la soledad.
Un cubo de rubí mas la súper oferta de dos airgambois… uno peluquero y el otro boxeador para pasar los ratos solitarios y de arduo e inacabable aburrimiento.
Un play boy para pasar momentos mas solitarios y nada, nada aburridos… eh? Eh que “tinc raó”?
Un espejo para hacerte compañía y parecer de que vas acompañado .así evitas la locura,,,ya que no tiene cura…. Y tampoco obispos…
Y por ultimo la navaja de macgiver para fabricarte lo siguiente….
1- cobertizos
2- puentes levadizos
3- árboles casa
4- canoas resistentes a las cataratas
5- arreglar cosas etc…
En fin!! Era para enviároslos para vosotros pero me di cuenta, de que no lo necesitabais,,,, POR SUERTE NO??
Bueno muchos besos y hasta pronto!!!!!!!
16: 04 de la tarda
Mar marejadilla
Vientos de ponent
Humedad relativa del 78%
Temperatura 21.4
HOLA!
Sabem que fa molt que no us escrivim (hem anat oblidant les contrasenyes que utilitzavem i a l’estiu no hem tingut internet) però ja ens hem posat al dia!
Al•lucinem amb tot el q expliqueu i les fotos donen moltes ganes de sortir corrents de la ciutat!
Nosaltres ja hem començat unis i coles, les setmanes tornen a tenir només 2 dies de festa :_( (el Ramon diu: Shit!)
Un peto molt fort des de Barcelona!
Tenim a la Messe per aquí, després li diré que vingui a explicar-vos coses ;)
Que per cert, sempre q la truqueu diu: "els sento com si fossin aqui!"
MOLTS PETONS MUUUUA!
Estimats Ramon i Tais, sóc la vostra avia Messe!
Us enyoro molt i tinc ganes de fer-vos un bon arrosset. Demà ve a dinar l'Evarrunyes.
Contesteu-me aquesta "carteta", que em fa molta il·lusió!
Us envio molts petons,
l'avia MESSE
PD MESSE: Mon, deixa't créixer el cabell que no m'agrades tant pelat. Si vens així no et faré la paella!
Publicar un comentario