Phuket i Similan Islands (Tailandia)

Veure fotos-1
Veure fotos-2

3 de novembre:
Aquest matí hem deixat Ko Phi Phi a les 9, que hem agafat el ferry cap a Phuket. Ja hi som, i sembla que faci una eternitat, que hem deixat la petita illa.

Estem allotjats en un hotel molt curiós: el Club One Seven Hotel. Ningú el coneixia i ha estat difícil arribar-hi, tot i que està molt cèntric. Ara ja sabem perquè no era molt conegut entre els taxistes que porten turistes...només arribar, jo em fixo en què a l’entrada de l’hotel hi ha dos pòsters enormes de dos cossos d’homes ben fornits...a la recepció: un home, esmorzant: dos homes, treballant-hi: tot homes, de huéspedes: más de lo mismo....Ramon, que hem anat a parar a un hotel de maricons!! Li dic. I sí, en efecte. A la tauleta de nit tenim revistes d’aquelles de saunes per homes i massatges “per homes fets per homes”, especifica...ji ji ji. Però tu, la qualitat relació-preu està molt bé, tenim wifi a l’habitació, està neta i estem pensant de tornar-hi les dos nits que hem de passar a Phuket tornant del barco. L’únic que se’m fa una mica boig és quan entrem o sortim de l’hotel, perquè està clar que jo no sóc un home! Dec ser la única dona en tot l’edifici! Però tu, si a ells no els importa i ens deixen estar-hi, tornarem a venir, segurament. Per tenir una habitació cèntrica com la que tenim i amb les bones instal·lacions que tenim, hauríem de pagar molt més en un altre hotel.

El temps està millorant, tot i que encara plou cada dia, cap al vespre. De dia fa un sol espatarrant i molta calor, però molta, i cap al vespre, plou, però cada cop menys. Esperem que durant aquests 5 dies en vaixell no plogui molt.

Al final a la Erika no la he vist. Em va enviar un sms ahir a les 11 de la nit, que estava a Ko Phi Phi, però que no havia pogut contactat amb mi, quina ràbia! Jo que portava tot el dia el mòbil a sobre per si em trucava!

Estem a Patong Beach, el lloc més cèntric i comercial de tot Phuket. Hem anat a parar aquí perquè el centre de buceig està aquí, i havíem d’anar-hi per escollir tot l’equip per bucejar tots aquests dies.

Patong Beach és una barreja entre Lloret, Benidorm i Salou, així que us podreu imaginar com és, guirilandia total. Tot ple de restaurants, mil tendes i tendetes de roba, hotels, discos, bars, etc. Una autèntica bogeria horrible. Però bueno, ho suportarem. I allotjats en un hotel de gays, d’aquí ja podrem anar a qualsevol lloc!

Hem sopat una fondue de carn! Nyaaaam! A Taildandia, no ho hagués dit mai! Bastant bona, per cert.

Demà a les 4 de la tarda els del barco ens venen a buscar a l’hotel i començarem el “live a board”, 5 dies i 4 nits en barco, amb 8 bucejadors més i la tripulació. Tenim el llistó molt alt, doncs l’experiència del Taka, a Austràlia, va estar molt bé, tant per les instal·lacions del barco, com pel menjar, com per la gent, com per la tripulació. Va ser tot perfecte, va ser genial, difícil de superar.

5 de novembre:
Ja estem embarcats, des d’ahir al vespre. Som 12 bucejadors, més dos instructors i la tripulació. Hi ha una parella d’alemanys, una parella híbrida entre Austràlia-South Africa però que viuen a Singapur, una parella de suecs i quatre americans (entre ells un que treballa pel govern dels EEUU a Afganistan i una parella de lo més singular: semblen els dos sortits dels anys 80, ella va amb el cabell tot estarrufat i ell amb bigotet a lo Village People).

El vaixell està força bé, tot i que, com suposàvem, teníem el llistó massa alt amb Taka. Taka li dóna mil voltes, i ja sé que les comparacions són odioses, però a vegades són inevitables. La tripulació de Taka era molt maca, l’instructor insuperable en humor i en manera d’explicar les immersions, la gent molt simpàtica i més jove, bueno...que Taka va ser una passada! Ara que estem aquí, no podem deixar de comparar-ho.

En el vaixell hi ha la part central que és on ens reunim i mengem. Consta de dos taules fixades a terra, amb bancs i és tot obert. Just darrere hi ha la millor zona del vaixell: uns apalanques enormes, com matalassos, al terra, tot blancs, per estirar-te i amb coixins per reposar el cap.

La nostra habitació és bastant petita, i està a baix. No com al Taka, que teníem una de les millors, per gran i per situació. La d’ara té dos llits i no hi cap res més.

Avui hem fet tres immersions, i la veritat que molt i molt xules. Ara el Ramon està a la night dive, així que jo aprofito per escriure unes paraules. L’instructor ja m’ha dit que demà farem, especialment per mi, la sunset dive, així que no em podré escaquejar...

Immersions que hem fet avui: Boulder City, Shark Fin Reef i East of Eden (també la nocturna aquí). Totes bastant profundes (uns 25-30 metres), amb molts peixos i uns coralls al·lucinants.

Després de dinar hem parat en una platjeta a prendre el solet. De moment, el plan és com a Taka: buceig i menjar, buceig i menjar, tot el dia bucejant i quan sortim, ja hi ha menjar a taula per agafar energies.

Les Similan Islands són 9 illes en el Similan Marine National Parc. Són illes de palmeres i roques enormes, amb unes platges paradisíaques, i sense cap hotel ni res de res.

Ahir, abans d’embarcar, vam fer un paquetet de 12 kg que vam enviar cap a casa. A Ko Tao en vam enviar 8 kg més, així que ja ens hem desfet de 20 kg, més tots els que es van endur els pares del Ramon, que deurien ser uns 30-40. i abans de marxar cap al vaixell ens vam fer un oil massage de dos hores! Ben relaxats, vam quedar!

7 de novembre:
Ja portem quatre dies i tres nits embarcats. Ens ho estem passant força bé i la gent és maca. Les immersions estan molt bé i, a diferència del Taka, pots estar-te sota l’aigua fins que se t’acabi l’aire, no 45 minuts com passava a Australia. El Ramon i jo som dels que menys aire consumim, i fem immersions de 55-60 minuts. No hem vist grans animals, però sí una immensistat de petits peixos i coralls preciosos.

El plan de cada dia és el següent: ens desperten a les 7 del matí, esmorzem i cap a les 8 fem la primera immersió. Quan sortirm de l’aigua ja tenim preparat el segon esmorzar del dia. Entre immersió i immersió hem d’esperar unes 2 hores, així que les dediquem a relaxar-nos als súper apalanques blancs que té el vaixell, llegint o xerrant amb la gent. Cap a les 11 fem la segona immersió i quan sortim de l’aigua dinem, cap a la 1. després fem la tercera, tentempié, relax i la útlima immersió, després de la qual sopem. I així passen els dies, entre aigua i menjar. La veritat és que a la nit, després de 4 immersions, estem rebentats, com si haguéssim corregut una maraton.

Hi ha la Emma, joveneta, 24 anys, anglesa, rosseta i molt alta, és la instructora. És una noia alegre i simpàtica. I el Dimitri, el nostre instructor. Dic el nostre, perquè han fet dos grups, segons l’aire que consumim. Nosaltres anem amb el grup del Dimitri, que som els més “experimentats” jejeje. El Dimitri té un any més que nosaltres. És belga i només fa 3 anys que buceja! Però s’enrecorda de la data exacta en què va fer la primera immersió, doncs assegura que li va canviar la vida. Va ser a Tailandia, estava de vacances i va trucar al seu jefe de llavors dient-li que no tornava, que havia descobert un nou món i que es quedava a descobrir-lo...i es va fer instructor de submanisme, i aquí el tenim. És un enamorat del fons marí, i potser perquè no fa molt que l’ha descobert, té una dèria i una il·lusió poc freqüent en els instructors. Baixa inclús amb càmara de fotos i no para de fer-ne! Mai ho havia vist, en un instructor. Normalment són més seriosos, més altius, més distants. Ell és proper, i crec que al Ramon li ha agafat especial carinyo. Té un aire trist, com absent. Anit, després de que tothom s’anés retirant i el Ramon i ell es van quedar sols (jo estava K.O. i em vaig retirar a dormir a les 10 de la nit) li va explicar d’on venia la seva pena: el passat mes de maig, el seu únic germà va morir, així, de cop... El Ramon em va despertat quan va venir a l’habitació i m’ho va explicar, tot afectat...

Em pensava que èrem els més joves del grup, però hi ha una parella que tenen la nostra edat. La resta és més gran que nosaltres.

Les immesions d’ahir van ser: Elefant head rock, North point, Koh Bon i Ko Tachay. Avui hem anat al millor dive site de tot Tailandia: Richelieu Rock, que l’hem fet dos cops. I l’hagués fet tres, i quatre, i cinc cops, i no me’n cansaria de repetir-la...al·lucinant, la bomba, preciós! Una quantitat impressionant de peixos i bitxos en cada centímetre quadrat que miraves, que estava atabalada i tot de tota la immensitat de vida marina que hi havia allà a sota! Hem vist pops, sèpies, lion fish, scorpions fish, morenes a patades, de totes mides i tamanys, nudibranquis...bueno, no pararia d’escriure tot el que hem vist i em quedaria curta. Tot i així, no hem vist el top-ten d’aquesta immersió, el whale shark, ooooohhh....no hem tingut el gust, quina pena!! I tampoc hem vist cap gran peix. Després hem fet la immersió a Ko Tachay i a Koh Bon un altre cop.

Ahir vaig fer la sunset dive, i avui també. Ja m’he estrenat amb les immersions nocturnes! I han estat bé, perque les he començat de dia, a la posta de sol, i a poc a poc s’ha anat fent de nit. Mires a dalt, al costat, a baix, i tot és fosc, només veus les lots dels altres submarinistes, però ha estat millor del que em pensava. Creia que em faria cosa, por, però no, estan bé. Els peixos es queden una mica atontats amb la llum.

8 de novembre:
Avui hem vist una manta i dos leopards sharks! Ha estat molt i molt xulo! Hem repetit la immersió d’ahir, la nocturna, però en diurna, a les 7 del matí (Koh Bon). En aquesta ha estat quan hem vist la manta, no molt lluny de nosaltres, tot i que la visibliitat no era molt bona. Després de 3 hores en marxa hem anat a Boonsung Wreck per veure un vaixell enfonsat des de fa 20 anys. Allà hem vist dos leopards sharks molt a prop, descansant al fons, sobre la sorra. A demés de molts i molts lions fish, n’està plagat, n’hem arribat a veure 12 junts! També hem vist una morena negra amb topets blancs, bastant gran i a la que el Ramon li ha fet com unes 20 fotos, fins que s’ha passat del temps que podia estar a aquella profunditat i ha hagut de pujar cames ajudeu-me. També hem vist unes gambes “netejadores” que els hi deixaves la mà una estoneta, i quan agafaven confiança s’apropaven i et feien neteja de les ungles! Molt divertit!

Al vaixell m’he començat a llegir un llibre molt apropiat, “la carta esférica”, de l’Arturo Pérez-Reverte. El vaig trobar a una llibreria a Ko Phi Phi, en castellà. Parla del mar, d’immersions, i de vaixells enfonsats. Llegia estirada a proa, mentre el vent m’acariciava la cara i el vaixell trencava les onades, i només sentia el soroll crepitant del mar...

L’americà ochentero, com li diem el Ramon i jo, porta un arsenal de càmeres de vídeo i fotos impressionants. Anit, a la immersió nocturna, portava una càmera de fotos enorme amb dos focos que il·luminaven com un camp de futbol. Semblava que fos de dia, quasi. Quan passava ell, il·luminava una part enorme del fons marí. Massa. Exagerat. I nosaltres, amb les nostres humils llenternes que aclarien una mica el pam que il·luminàvem.

Hem passat 5 dies “a bordo” del Nautica. El primer dia ens van fer treure les sabates i fins avui, que ens les han tornat. Hem passat els dies al vaixell en banyador o sota l’aigua, observant el meravellós fons marí de les Similan Islands. Un espectacle de peixos i colors. Hem fet en total 14 immersions el Ramon, 13 jo. Hem jalat a tota hora i hem estat intercanviant experiències de buceig amb la gent. Hem vist fotos i videos, tots ambientats en el mar. Han estat 5 dies intensos d’immersions. Ho hem disfrutat molt.

Ara estem a la furgo, tornant cap al nostre estimat gay hotel. Estarem dos nits més a Phuket i marxarem cap a Bangkok, on passarem una nit i ja via Kenia!