20 dic 2007

I colorin colorado...
















Aquí s’acaba aquesta aventura, aquest somni fet realitat, aquests 7 mesos on hem fet de tot i hem après molt més.

















San Francisco, Estats Units. Maig 2007

Hem visitat 15 països, hem agafat 40 avions, hem fet 70 immersions on hem vist taurons, balenes, tortugues, mantes, rayes, serps marines; hem vist pingüins, foques, dofins, rinoceronts, girafes, hienes, búfals, geishas, hem sopat a la vora del riu infestat d’hipopòtams, hem esquiat per Sant Joan, hem dormit al ras al costat dels cocodrils, hem acampat rodejats de lleons i elefants, hem fet bivac sota un miler d’estrelles al desert australià, hem fet puenting, zorbing, wake boarding, motocross, hem fet dos liveaboards de cinc dies a Similan, Tailàndia i a la gran barrera de corall, a Austràlia, hem anat en helicòpter, en globus, en avioneta de 12 places...i una infinitat de fantàstiques coses més...

















Polinèsia Francesa. Maig 2007

Hem visitat pobles, ciutats i països que ens han sorprès i meravellat i cap ens ha deixat indiferent: Los Angeles amb la seva superficialitat de bisturí, San Francisco amb els seus carrers empinats i el seu port ple de lleons marins! (encara flipo!), Polinèsia Francesa el paradís, New Zealand que ens va enamorar i ens va sorprendre la immensitat de paisatges al·lucinants i la gent més encantadora que hem conegut mai, Austràlia el gran secarral i el seus bonics parcs naturals del nord i la seva espectacular barrera de corall, Bali la nostra coneguda illa que havíem de repetir, Japó i la seva impactant cultura, bonics paisatges i gent encantadora, Hong Kong amb els seus contrasts i la ciutat tipus Blade Runner, la nostra estimada Tailàndia amb les seves precioses platges i a la que mai ens cansarem de tornar, el caòtic Vietnam, l’acollidor i pacífic Laos, la sorprenent Camboia amb els seus espectaculars temples d’Angkor Wat, l’autèntica i paradisíaca illa de Zanzíbar, la impactant Kenya amb la seva fauna salvatge impressionant i les precioses meravelles mil·lenàries d’Egipte i el seu Mar Roig..













Nova Zelanda. Juny 2007


Hem après d’altres cultures, hem après de nosaltres mateixos, hem visitat llocs increïbles i hem bucejat en mars al·lucinants. I per sobre de tot, no oblidem a les persones que omplen tots els records del nostre viatge: l’Anna del Taka amb la que vam passar 5 dies al·lucinats bucejant en vaixell per la gran barrera de corall d’Austràlia, la fantàstica parella formada pel Luis i la Mayuko que vam conèixer a Austràlia, i vam tornar a veure a Bali i a Tokio i que esperem veure en breu a Barna, la parella d’americans amb la que vam compartir 10 dies de calma i tranquil·litat a les platges tailandeses, els acollidors kiwis, l’extrema amabilitat dels japonesos, la parella d’aussies amb la que vam compartir una nit a la vora del foc mentre acampàvem a la platja, el Pablo i la Elena amb qui vam passar uns quants dies a Tailàndia, el Topper de Masai Mara i les seves copes de vi al voltant del foc rodejats d’animals salvatges...esperem seguir en contacte amb tots ells molt de temps i que aquests moments compartits formin part de la nostra història d’amistat...













Austràlia. Juliol 2007

Ens hem retrobat amb vells i bon amics que ens han fet apropar-nos una mica més a casa durant tot aquest temps: la hospitalitat de la Pilar i el David a Los Angeles, el Xupi i l’Angela a Bali, els animats i aventurers pares i germana del Ramon que ens han seguit allà on hem anat en dues ocasions, la parella de recent casats Pepe i Laura amb els que vam compartir 10 dies a Koh Tao, i també, per què no dir-ho, molts dies de Monzon!, la Erika a Bangkok, que encara que només va ser una hora em va saber a Glòria, la hospitalitat del Javi a Zanzíbar on vam passar 10 dies de platja inoblidables i el Pepo i la Alayne a Kenya que ens van acollir com a reis.

















Bali. Agost 2007

I no hem d’oblidar a tots aquells que, malgrat no haver tingut la sort de poder-nos trobar arreu del món, han viatjat amb nosaltres a través del blog, ens han escrit comentaris al blog, ens han escrit mails, ens han trucat i han estat allà tot aquest temps que hem passat fora de casa i lluny de la nostra gent.













Japó. Agost 2007


Així que moltes gràcies a tots, als vells amics, als nous amics, als familiars i també als anònims seguidors que ens han seguit pel blog...
















Hong Kong. Setembre 2007


I gràcies especialment a la vida en general, que tan bé ens tracta. Donem gràcies per ser uns privilegiats i tenir la sort d’haver fet aquest viatge tan especial, i que ens ha donat la possibilitat de viure 7 mesos en plena aventura i sense cap, cap, entrebanc. Tot ens ha sortit rodó, no hem tingut problemes de cap tipus, tot ha estat increïblement perfecte i ens considerem, per tant, la parella més afortunada del món.
















Camboia. Setembre 2007










Vietnam. Setembre 2007

I ja s’acaba aquest espectacular viatge que no oblidarem en la vida, doncs cada instant ha estat una aventura nova, cada moment hem viscut una nova experiència inoblidable, cada dia ha estat una pàgina en blanc, cada dia decidíem com omplir-la, cada dia l’hem viscut molt intensament...La sensació de llibertat que ens ha envaït aquests 7 mesos la recordarem sempre...Un viatge així no et deixa igual, doncs el que hem viscut ha estat al·lucinant.










Laos. Octubre 2007














Tailàndia. Octubre 2007

M’agradaria poder expressar tot el que sento i tot el que he viscut amb més claredat, però me n’adono que no en sóc capaç, que les meves paraules es queden curtes en comparació amb tot el que sento...
















Zanzíbar. Novembre 2007


Kènia. Novembre 2007

I sí, tornem a casa, a la monotonia, podran pensar alguns, però tornem amb la sensació de qui ha viscut molt, amb l’esperit jove i ple de noves coneixences. I tornem també amb ganes d’estar entre els nostres, amb els nostres familiars i amics. I amb nous projectes que ens fan tenir il·lusió de tornar a fer la vida que fèiem abans, de tornar a ser el que érem abans de marxar. Els mateixos, però uns altres, la Taís i el Ramon de sempre, amb la motxilla plena de roba runyida i envellida pel sol, però amb la motxilla molt més plena de noves experiències...

Egipte. Desembre 2007

12 comentarios:

queta dijo...

I colorin colorado amb un dels somnis...Us en queden molts per escriure i per descriure !!

Ha sigut un plaer mirar-vos i viatjar també un xic amb vosaltres. Un plaer de debó. Gràcies mil per compartir-ho.

I per molts anys !!

Laura dijo...

...Gracias a vosotros por haber llenado páginas y páginas de ilusión,buen rollo,energía, optimismo,vivencias y felicidad. Y gracias al blog, porque me he sentido muy cerca de vosotros durante todo el camino. Con muchas ganas de veros, FELIZ VIAJE DE VUELTA A CASA...

Gloria dijo...

Moltíssimes felicitats a tots dos, per la vostra alegria, pel vostre bon humor, per les cróniques fantástiques, per ser uns valents de debó primer per marxar.. i ara per tornar tant simpátics i agraits amb "la vida" com en dieu... Només espero... "no oblidar-me d'anar-vos a buscar"... jejeje...

Mil petons a tots dos i fins dema!!

Mamá

Pepe y Laura dijo...

Muchas Felicidades por el viaje. Ya se a terminado pero que os quiten lo bailado.
Mañana llegais a Barna, así que mañana nos veremos.
ASI KE VIENVENIDOS A BARNA!!!!!!!

helena dijo...

Trobaré a faltar entrar el vostre blog i no trobar aventures noves...Gràcies per compartir aquests fantàstics 7 mesos!

Benvinguts a casa i per molts anys!

helena dijo...

Trobaré a faltar entrar al blog i no trobar aventures noves...Ha estat fantàstic poder compartir aquests 7 mesos!

Moltes gràcies!

Benvinguts a casa i per molts anys!

Unknown dijo...

Soc una seguidora del vostre blog desde que el vaig veure publicat a la Vanguardia...

Nomès felicitar-vos pel fantàstic blog que heu creat (tant les fotos com les explicacions han estat molt bè)..Ha estat un plaer seguir la vostra gran aventura.

Gràcies per haver-ho compartit!!!

Que vagi molt bé la tornada al món real...

Joan dijo...

buenas parella!!!!
que fort, dir que ara ens veurem en un moment!!!!quina alegria i quina sensacio, torno a dir que fort!!!!Tinc moltes ganes de poder sentir les mateixes sensacions que vosaltres, em queda poc per començar un viatge que espero el pugui disfrutar de la matexia manera que vosaltres, aixo si amb mi mateix cada segon, marxar sol es tota una moguda per que aventura es la ja heu viscut i tot el queda per viure!!!!
Bueno parella!!!

Taís i Ramon dijo...

Decia un sabio que solo vivimos en el recuerdo. El presente se esfuma al segundo convirtiendose en recuerdo, y el futuro no existe más que como posibilidad.
Que el recuerdo de este viaje os acompañe muchos años de matrimonio unidos.
Vuestro padre: Ramon

Unknown dijo...

Doncs sí...ja esteu aquí!!!Ja han passat volant els 7 mesos de descobrir món i de deixar-nos compartir amb el vostre fantàstic blog, les vostres impressions i disfrutar de les meravelloses terres que heu visitat!! Moltes gràcies!!...I ara, que acabo de llegir el darrer capítol de la vostra aventura, no sé...se'm fa com un nus a la gola, se'm esborrona la vista...se'm talla la veu...semblant a allò que em va passar el dia del vostre casament....recordeu? ay! no!, si jo ja ho dic... és que sóc una romàntica!!!! Us estimo molt!!i...BENVINGUTS A CASA !!!! Mam

Taís i Ramon dijo...

MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS PER SEGUIR-NOS I SER TAN AGRAITS!
BON NADAL!!

Al. dijo...

Muchas felicidades por el viaje, muchas gracias por el blog, y mucha suerte en la vuelta a la normalidad. Ya nos direis que tal se lleva :)
Saludos desde australia, desde donde vamos leyendo el blog siempre que podemos.