Sharm El Sheikh-1 (Egipte)

JA HI HA VÍDEO DE LAOS!!!

Veure fotos-1
Veure fotos-2

11 de desembre:
Estem a l’aeroport de El Cairo, esperant per agafar l’avió que ens portarà a Sharm. Per no ofendre la costum d’aquest país, l’avió va amb retràs...què estrany!

Ahir vam arribar a El Cairo al matí. Els pares del Ramon marxaven cap a Barcelona. Ens va venir a buscar a l’aeroport el Mohamed, el guia tontet-simpàtic. Ens va acompanyar a l’hotel amb un cotxe que tenia més pols que jo sé què. Ens va donar una grata sorpresa quan, després de fer tot el papeleo pel check-in de l’hotel i d'acomiadar-nos, li anem a donar una propina i ens la rebutja! Ens diu que no, que ell fa la seva feina! Toma ya! Això és el que nosaltres pensem, que ja els paguen per fer la seva feina, però aquí tothom t’exigeix la propina! Ens vam quedar a quadros, doncs és el primer egipci que ens rebutja una propina! No, si al final el Moha s’ha portat bé, l’homenet...és de bona fe i hem de dir que un visca pel Moha!

A la nit vam trucar als pares del Ramon per veure com havien arribat. Ens expliquen que els bitllets de El Cairo-Barcelona anaven a nom d’unes altres persones! (perquè no van tenir els bitllets de tornada fins dos hores abans de tornar, tot ben just i ben a última hora, per variar, per posar dels nervis a qualsevol! I especialment a un que jo sé...jejeje). Us ho podeu creure? Van viatjar a Barna amb unes altres identitats!

Com que aquí, als aeroports es passen els controls per on jo sé i mai-mai ens han demanat el passaport per viatjar en avió, es podem fer aquestes barbaritats...això només és possible en un país com Egipte. I els controls? I els possibles atemptats? I si va el Osama (el de veritat, bé, l’altre també era de veritat i de la bona, vull dir el terrorista oficial) amb un altre passaport...? doncs no passa res, tu, vingui, passi, segresti l’avió i estimbi’l contra les piràmides, que aquí no passa res!!

Ara mateix tenim aquí al costat un egipci fent les seves pregàries i crida com una mala cosa. És necessari que ens assabentem tots de que és un bon musulmà i fa les oracions pertinents? Quins crits que fot, per Déu!

Bueno, esperem que l’avió no surti amb molt retràs i arribem a Sharm en bones condicions. Demà ja comencem a submergir-nos...a veure què ens depara el Mar Roig...

...Hores més tard...ja estem a Sharm El Sheikh i seguim dient que aquest país és un desastre absolut...hem arribat fa 3 hores i encara no tenim hotel! Hem sortit de EL Cairo a les 10 del matí, són les 6 de la tarda i encara estem fent gestions per intentar buscar on dormir.

Ahir vam fer una reserva per mail en un hotel i quan hem arribat directament de l’aeroport, ens diuen que han de comprovar la reserva feta per internet. Ens han fet esperar una hora, i al cap d’aquesta estona, ens diuen que encara no saben res, que s’estan intentant posar en contacte amb administració però que no els hi diuen res....uffffhhh..què difíci és tot aquí, per Déu! Ens diuen que anem a connectar-nos a internet per veure si ens han respós, o tornar a fer la reserva! Sembla de conya, tot...bueno, anem a internet, i evidentment, com tot en aquest país, no funciona i no ens podem connectar.

Hem estat buscant un altre hotel i sembla que finalment n’hem trobat un altre, tot i que no ens asseguren que tinguem habitació la darrera nit, doncs estan a tope. Hem reservat per 5 nits, tot i que en volem estar 6. Ara el Ramon ha anat a buscar les maletes al primer hotel, i espero que els hi fagi un bona butifarra al marxar!

Pel que hem vist, Sharm El Sheikh és un complex hoteler i turístic de lo més atiborrat. Guirilandia total, tipo Lloret de Mar. Ja ens ho havia dit el Joan. L’únic que val la pena de per aquí és el mar, que es veu que és preciós. Ja us ho direm, doncs demà fem la primera immersió.

Aquest país és un desert absolut, més del 95% del país és desert! Cada cop que hem volat, el que hem vist des de l’aire és sorra i més sorra, i les ciutats construïdes al costat de les dunes, rodejades de desert.

Per cert, totes les immersions a Sharm són un regal de noces del Joan, Ferran, Carlos i Dani (i les seves dones), així que moltes gràcies nois!!!!

14 de desembre:
Ja portem tres dies d’immersions. Hi ha molt corall i el fons marí està molt ben cuidat, tot i que no hem vist grans peixos. Suposem que no és la època per veure’n.

El plan de cada dia és el següent: quan s’enrecorden, ens venen a buscar a l’hotel a les 7.45 (ja s’han oblidat de nosaltres un dia i hem hagut d’anar a peu al centre de buceig! Quina gràcia ens va fer, després de veure la desorganització d’aquest país ja ens ho esperem tot...) i ens porten al centre de buceig. És un centre amb bastants barcos, així que ens distribueixen segons el lloc on volguem anar a bucejar, i anem en furgo cap al port. Sortim d’allà cap a les 8.45 i fem la primera immersió cap a les 10. Sortim de l’aigua, esperem la hora reglamentària per la segona immersió, i de nou cap avall. Dinem i qui vol fa la tercera immersió. Tornem a l’hotel cap a les 4.30. Està bé perquè ens passem el dia en barco, entre immersions i prenent el solet, i els dies passen tranquil·lament.

El primer dia vam fer Middle Garden, White Knight i Near Garden (aquesta només la fa fer el Ramon, jo em vaig quedar al barco prenent el solet....).

El segon dia vam anar a Ras Mohammed, un parc natural que té un dels ecosistemes d’esculls coral·lins mes espectaculars del món, entre els que hi ha una gran diversitat d’espècies de corall i fauna marina. Hi ha un fort contrast entre la terra i el mar: secarral absolut versus molta vida i color sota l’aigua.

Ras Mohammed és reserva marina des de 1983 i es va convertir en el primer parc nacional d’Egipte. Ocupa 480 km2 entre el mar i la terra. No estan permesos els hotels, els visitants només poden accedir al 12% del parc i hi ha límits per les nombroses embarcacions de submarinistes autoritzades.

En aquest meravellós parc nacional vam fer les immersions de Shark & Yolanda i Satallite. La primera va ser impressionant, doncs hi havia una paret de corall que baixava 800 metres. Ens va encantar. Hi havia un vaixell enfonsat, el Yolanda, amb centenars de wàters (sí, wàters!!) que formaven part del cargament del vaixell i es troben repartits pel fons marí. Molt curiós! Jo em volia fer una foto asseguda en un dels wàters, però finalment vaig passar de fer la notes (hagués estat bé la foto, eh, per això??).

A la segona immersió vam veure la morena més gran que hem vist a la nostra vida! Impressionant! Hi havia un noi italià (treballador del centre de buceig que filmava en càmera) que la va tocar. Com podeu suposar, el Ramon va ser el següent en passar-li la mà pel llom. La morena ni s’immutava...després, l’italià li va dir al Ramon que la tocava perquè ja la coneixia (deuen ser amics...) i sabia que no feia res.

Avui hem anat a Tiran i allà hem fet Gordons reef i Woodhouse reef. La tercera immersió d’avui el Ramon no l’ha fet perquè estava geladet de fred. L’aigua està a 24 graus. Jo porto un traje nou, de 3 mil·límetres, que m’abriga molt. Però el traje del Ramon no és molt nou, i pobret, passa fred. És el primer cop que sota l’aigua ell tirita i jo no! a demés, avui he estrenat una caputxa que em vaig comprar ahir de neoprè, i vaig súper calenteta! Jo li dic al Ramon que anem al centre de buceig i es canviï el traje, perquè passar fred sota l’aigua és un rotllo...jo a Austràlia em vaig congelar de fred!

El Mar Roig, rodejat de desert per tres costats, es va formar fa uns 40 milions d’anys, quan la península aràbiga es va separar d’Àfrica, el que va permetre que entressin les aigües de l’oceà Índic. En l’extrem sud limita amb l’estret de Bab al-Mandab, de 25 km, pel que es tracta de l’únic mar tropical que està quasi tancat per complet. Cap riu hi desemboca i el flux de l’aigua de l’oceà Índic és escàs. Aquestes característiques geogràfiques úniques, junt amb el clima àrid del desert i les altes temperatures, fan que aquest mar sigui molt salat. També fa molt vent, pel que l’aigua està en calma només una mitja de 50 dies l’any.

L’aigua està tan salada que flotes molt més, i m’haig de posar molts més kg de llastra (normalment en porto 3 o 4, i aquí en porto 8!). I quan t’entra aigua als ulls, plores durant 20 minuts com a mínim, del mal que fa!

És una paranoia perquè els carrers estan adornats de Nadal i se’ns fa súper estrany anar en màniga curta i que sigui Nadal! El primer arbre de Nadal que vam veure ens va deixar descol·locats...però sí, ja s’apropa el Nadal! Se’m fa súper estrany pensar que arribarem a Barcelona i serà ple hivern, amb tots els carrers amb llums, Papa Noels pel carrer, gent estressada comprant regals, el centre a petar de gent, nadales per tot arreu, i sobretot, la gent abrigadíssima! Avui he parlat amb els meus pares i em diuen “bueno, fins divendres que ve, no..?” Eeeeeeeehh???? M’he quedat de pedra!! Doncs sí, divendres dia 21 de desembre s’acaba aquest somni fet realitat, aquests 7 mesos de viatge inoblidable, aquesta increïble lluna de mel...

Nosaltres estem a Na’ama Bay, una bahia al costat de la bahia de Sharm. És molt turístic, però m’ho imaginava pitjor. Penso que encara té la seva gràcia. Té un carrer amb tot de botigues i restaurants, però se li pot arribar a trobar un cert encant, en la manera d’estar repartits els restaurants, dels fanalets en els carrers i dels sofàs repartits en els bars on la gent (i nosaltres) fumen sheeshas. Hi ha un altre passeig, que va en perpendicular a la platja, on hi ha més restaurants. És com un petit poblet de platja turístic, sense un encant particular, però sense ser horripilant del tot. Podria ser pitjor.

El juliol de 2005 tres bombes van explotar a Sharm El Sheikh. Van matar 63 persones i van ferir a més de 100. Degut a aquests atemptats, el govern va augmentar la seguretat als hotels de Sharm. Aquí, a la bahia de Na’ama hem de dir que hi ha policia per tot arreu i detectors de metalls a tots els hotels, no obstant, com tot en aquest país, molts dels detectors no funcionen o i d’altres sí que funcionen, però passes tranquil·lament, piten, i els policies ni et miren.

Quan fan el canvi de guàrdia, els policies es passen l’arma, i ja he vist dos passes de pipa davant dels meus nassos.

Al final hem decidit quedar-nos aquí fins el dia 20 i deixar-nos de voltar més. Potser farem alguna excursió des d’aquí, però ens quedarem gaudint dels últims dies de platja i de solet.

15 de desembre:
Avui hem tornat a bucejar a Ras Mohammed i ha estat impressionant! Hem repetit Shark & Yolanda, que segons diuen ells, és un dels top ten del Mar Roig (la paret de 800 metres i el vaixell enfonsat rodejat de centenars de wàters!).

La segona immersió ha estat al·lucinant: Ras Ghozlani. Una paret de corall increïble, mil colors i el peix napoleó més gran que he vist a la meva vida! Era com el Ramon, deuria fer dos metres! Tot verd-blau, enorme, amb el bony característics d’aquests peixos a sobre del cap, nadant entre els bucejadors que ens hem quedat flipats davant de la seva immensitat. També hem vist el peix cocodril, molt curiós! Molt i molt guai.

I hi ha una visibilitat increïble i un sol preciós que ressalta tots els colors i que ho fa tot molt més bonic.

I mola perquè les immersions les fem de 60 minuts i els tanques ens els donen bastant plens d’aire, el que ens permet estar els 60 minuts sencers. Molt guai. L’únic inconvenient és que fa fred! Avui feia bastant vent i entre immersió i immersió estàvem tots congelats, sense masses ganes de tornar a l’aigua. Jo porto un bon traje, però el Ramon no, i es congela de fred només saltar a l’aigua.

Els altres submarinistes no són especialment simpàtics. Segons el Ramon, són uns sapos. Només hem tingut bon rotllet amb una parella d’anglesos d’uns 50 anys bastant caxondos. La mitja d’edat de tots els submarinistes és bastant alta, nosaltres èrem els més joves. I tots, exactament tots, són anglesos (no voldria pas que els anglesos s’onfenguessin, però si el grup que ens ha tocat és representatiu d’aquesta nacionalitat, ho sento, però han quedat fatal...).

Ahir per sopar hi havia una barbacoa gratuita que la pagava el centre de buceig (Emperor dive center), i en principi havíen d’anar-hi, però vist el percal...vam decidir passar. I ben fet que vam fer, crec, perquè haguessin estat tots els cinqüentons parlant anglés com bojos i el Ramon i jo ens haguéssim avorrit com una mala cosa...

La tripulació del vaixell amb la que hem passat aquests quatre dies s’han portat molt bé i eren molt macos (t’ajudaven a posar-te el traje i estaven pendents de tot). Demà canviem de vaixell i de tripulació i jo volia dona’ls-hi una propineta, doncs se la mereixien. El Ramon deia que no, que fan la seva feina i que va jurar i perjurar, després de separar-nos dels seus pares, no donar ni una propina més a aquests egipcis...al final els hi he donat, perquè s’ho han currat, home (10 euros en total, a repartir entre 3), tot i que me la he tingut una miqueta amb el meu marit...lo ves, Ramon padre, que cuando se la merecen se la damos..? jejeje.

Avui fa 7 mesos justos que vam sortir de Barcelona! Ho hem celebrat amb un bon sopar i una ampolleta de vi negre. A la nostra salut!