Japó-1
Veure fotos
20 d’agost:
Ja estem al meu desitjat i esperat Japó! El viatge ha estat bé, Garuda Indonèsia s’ha portat i no ha deixat caure l’avió...jejeje. Ens ha portat amb un avió enorme de dos plantes, amb molt espai per posar les cames, i amb el 90% dels turistes japonesos.
Molt moderns, aquests nipons, però tenen l’aeroport a 60 km de Tokio! El Ramon i jo hem fet el primo i hem agafat un taxi i ens ha costat un ull de la cara! I més d’una hora de trajecte, quin rotllo! Bueno, però al final hem arribat a la famosa Tokio. Hem arribat a l’hotel i al cap d’una estona han aparegut per la habitació tota la família del Ramon, quina il·lusió al veure’ls!
A tot això no he explicat que jo, amb les ganes que li tenia al Japó, no he tingut una entrada molt triomfal...m’he llevat (a l’avió) amb mal de panxa, i m’he passat el dia amb cagarrines, febre, i alguna que altra vomitadeta...grrr!! així que no he anat a dinar ni a sopar amb tota la family, porto tot el dia tancada a l’habitació, quina ràbia! Però és que no em puc moure, em fan mal tots els ossos, així que faré bondat que demà vull estar com un toro que anem a veure el famós Monte Fuji.
Des de la finestra de l’hotel puc apreciar la immensitat d’aquesta ciutat: edificis enormes, llums i més llums, avingudes infinites, molts cotxes...té bona pinta!
La Mayuko ens ha estat explicant moltes coses de la cultura japonesa. Ens ha parlat de les gheises, de la tradició dels kimonos (ella en té un i necessita ajuda per posar-se’l, triga 1,5 hores!), de la dèria per l’electrònica, de les disfresses dels joves (surten al carrer disfrassadíssims, de ninja, de nina, de col·legiala, etc.) i d’una pràctica molt curiosa: hi ha bars per homes, on les cambreres van disfressades de criades (amb còfia, minifaldilla, etc.) i als clients els tracten d’amos, s’agenollen davant ells perquè demanin la consumició i elles fan d’esclaves...què pillats que estan, aquests japos!
Ja he experimentat el high-tech-wc: la sensació d'asseure's a la tassa del lavabo i que estigui calenteta! I tens botonets per tirar-te un xorret d’aigua calenteta on fas pipí i també on fas les altres necessitats i després aire calentet per eixugar-te! I també tens la opció de posar soroll de cadena de wàter a diferents volums per si vols ofegar altres sorolls, m’enteneu, oi..? Aquests nipons..!
22 d’agost:
Aquest matí m’he llevat i em trobava bastant millor...bien! no em podia imaginar el que seria un altre dia al llit, al Japó! Ens han vingut a buscar a l’hotel i hem fet tot un dia de tour en autocar, rotllo borregos (tot i que després de tants mesos organitzant, ja ens va bé desentendre’ns de tot i que ens portin). Hem parat a la cinquena estació del Monte Fuji (3.776 metres), on feia un vent tremendo. Després hem anat a fer un volt en vaixell per llac Ashi, un llac preciós amb unes muntanyes enormes envoltant-lo. A continuació hem pujat al Mont Komagatake en telefèric i hem acabat a Hakone, on ens hem allotjat en un hotel amb unes aigües termals i on ens hem fet un banyet de lo més relaxant. Hem sopat i després ens han fet un massatge d’aquells que et deixen baldat!
Hem tingut una dona de guia súper maca. Japonesa, és clar. Ens ha estat explicant curiositats del país, tot amb molt sentit de l’humor. Ens ha explicat que Tokio té 12 milions d’habitants, 8 al centre i 4 a les rodalies. Molta gent va a treballar en tren, i triga una hora de mitja. Es veu que han hagut de fer un tren només per dones perquè els homes les acosaven de mala manera (els hi tocaven el cul, els hi feien fotos per sota les faldilles...). Japó té una densitat de 340 habitants/km2 i és el 10è país del món més habitat.
Tot i que ja ens havien dit que Japó no és tan car com diuen, ens ha sorprès. L’allotjament sí que és car, però no el menjar. Per exemple, un refresc en una màquina del carrer et costa entre 100 i 120 yens (1 yen és una mica més que 1 pesseta).
23 d’agost:
Aquest matí hem agafat el tren bala cap a Takayama. Hem hagut de canviar de tren i en total hem estat 4 hores. Hem dinat el dinar típic que dinen tots els japos quan van en tren: unes capsetes amb menjar japonès i que voleu que us digui...el millor era el disseny de les capsetes, que eren moníssimes, però el menjar no matava molt...
Takayama vol dir muntanya alta, i és una ciutat petita, 90.000 habitants, molt bonica, amb carrers estrets amb cases tradicionals japoneses, totes de fusta fosca. Hem visitat per dins una d’aquestes cases (de nom Kusakabe, d’una família adinerada japonesa): totes de fusta, amb tatamis, portes corredores i un jardí japonès dins, preciós! Takayama és un destí típic dels propis japonesos, que hi acudeixen per reviure l’ambient dels samurais.
Després hem anat a veure el museu d’artesania Yatai Kaikan. Després ens hem separat i cadascú ha campat per on volia. El Ramon, la Eva i jo hem anat a passejar i a fer unes compretes (bols de fusta, culleres de fusta i alguna tonteria més). Després a prendre algo i a sopar, que havíem quedat amb els pares del Ramon. Hem anat a un restaurant típic japonès, asseguts en tatamis, al terra, i hem menjat molt i molt bé. Al mig de la taula hi havia un braser, on hem fet el peixet que ens han portat, la carn i les hortalises. Ens ha costat 15.000 yens (unes 15.000 pessetes), no està mal per ser 5 persones. Segueixo dient que anar a dinar por ahi i comprar cosetes no és tan car com ens pensàvem.
Ens havien dit que els japonesos no acceptaven propines i ens semblava una mica estrany...hem decidit fer la prova avui al sopar. Els hi hem deixat 1.500 yens i ens han vingut a buscar al carrer, quan ja marxàvem, per tornar-nos els diners! La cambrera deia que no-no-noooo....Bueno, doncs és veritat! Què curiós..!
Un cop a l’hotel hem anat a fer un banyet als banys públics de l’hotel. No sé si és típic de tots els hotels, però de moment els dos que hem estat els han tingut. És molt autèntic, i està molt ben preparat, a demés de ser molt net. T’has de banyar en pilotes (homes i dones separats, és clar) i abans has de fer-te una dutxa i netejar-te. Els vestidors tenen de tot: raspalls de cabell, cremetes de cos, de cara (Shiseido!), secador...on estan les piscines, hi ha com uns tocadors, baixets, amb tamborets, on t’asseus i et dutxes. Hi ha xampú, acondicionador, gel, sabó de cara i pastilla de sabó. Hi ha dos piscines, una dins i una fora, des d’on pots veure les estrelles mentre et fas el banyet. Les dues estan molt calentes. Hi ha també una sauna. I totes les dones que ens hem trobat han estat sempre japoneses, nosaltres érem les úniques estrangeres. Es veu que és molt típic d’aquí. Està molt i molt bé, i a les tres ens ha sentat de conya!
24 d’agost:
Aquest matí hem anat al mercat tradicional de Takayama. Estava al costat del riu, tot de botiguetes i tenderetes. Ens hem firat! Quines coses tan mones! I gens car. Hem comprat robes japoneses, postals amb les lletres japoneses amb diferents significats, monederets, una sombrilla petiteta...uffffhhh...és tot tan mono..! teles precioses, colors preciosos, ho compraries tot! I a sobre ens anaven fent regalets per les compres! I uns préssecs frescos i suquejants que feien una olor que era impossible no caure-hi! Què bons!
D’allà hem agafat l’autocar i hem anat cap a les muntanyes. Hem parat en una granja típica, i hem vist com vivien antigament la gent del camp. Tota la casa era de fusta, amb una cuina central que era un foc amb una olla al mig, que irradiava l’escalfor a tota la casa. Al costat estava Shirakawago, una aldea declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i preciosa. Ens han agradat moltíssim. Un poblet amb tot de cases de fusta, amb forma triangular, amb uns sostres de palla súper gruixuts per aguantar la neu a l’hivern i rodejat de muntanyes enormes. Tot el poblet estava ple de flors de colors, molt bucòlic. Shirakawago és molt petitó, té menys de 2.000 habitants i és un lloc realment bonic. Ens hem quedat prendats.
Ens ha sorprès la frondositat dels boscos i la espessa vegetació del camí fins a Shirakawago. Realment Japó sorprèn, en molts aspectes.
L’última parada l’hem fet en una fàbrica petiteta de paper. Ens han ensenyat com fan el paper i n’hem fet un cadascun, que ens hem endut a casa. D’allà hem vingut on estem ara i on hem passat la nit, a Kanazawa.
Hem anat a sopar i hem encertat molt el lloc: Chanko Dining. Hem sopat molt i molt bé, molt menjar, i ens ha sortit per 5.000 yens per cap! I hem menjat de luxe, eh! Carn que ens la feiem nosaltres a la parrilla, una sopa boníssima, feta també a la taula amb els ingredients allà a la vista, gambetes...molt bo. A la tornada hem parat en una zona destinada a mil tipus de jocs. En hem embogit...! Hem jugat a allò tan xorra d’intentar agafar un nino amb una pinça super xunga, i hem aconseguit una caca de la Arare! I a un joc de tambors, que anaves fent tamborilada al compàs de la música, i...bueno, a moltes coses!
Qui digui que a Japó parlen anglés...menteix com un cosaco! Ni a Tokio, la capital! Quin desastre! Per demanar el menú hem de senyalar les fotos del menjar. I quan no hi ha fotos...a boleo! L’altre dia vam demanar algo que no teníem ni idea què era, sort que la cambrera es va apiadar de nosaltres, i en senyes ens va fer entendre que havíem demanat llengua!! Ui, no, una altra cosa, si us plau!
20 d’agost:
Ja estem al meu desitjat i esperat Japó! El viatge ha estat bé, Garuda Indonèsia s’ha portat i no ha deixat caure l’avió...jejeje. Ens ha portat amb un avió enorme de dos plantes, amb molt espai per posar les cames, i amb el 90% dels turistes japonesos.
Molt moderns, aquests nipons, però tenen l’aeroport a 60 km de Tokio! El Ramon i jo hem fet el primo i hem agafat un taxi i ens ha costat un ull de la cara! I més d’una hora de trajecte, quin rotllo! Bueno, però al final hem arribat a la famosa Tokio. Hem arribat a l’hotel i al cap d’una estona han aparegut per la habitació tota la família del Ramon, quina il·lusió al veure’ls!
A tot això no he explicat que jo, amb les ganes que li tenia al Japó, no he tingut una entrada molt triomfal...m’he llevat (a l’avió) amb mal de panxa, i m’he passat el dia amb cagarrines, febre, i alguna que altra vomitadeta...grrr!! així que no he anat a dinar ni a sopar amb tota la family, porto tot el dia tancada a l’habitació, quina ràbia! Però és que no em puc moure, em fan mal tots els ossos, així que faré bondat que demà vull estar com un toro que anem a veure el famós Monte Fuji.
Des de la finestra de l’hotel puc apreciar la immensitat d’aquesta ciutat: edificis enormes, llums i més llums, avingudes infinites, molts cotxes...té bona pinta!
La Mayuko ens ha estat explicant moltes coses de la cultura japonesa. Ens ha parlat de les gheises, de la tradició dels kimonos (ella en té un i necessita ajuda per posar-se’l, triga 1,5 hores!), de la dèria per l’electrònica, de les disfresses dels joves (surten al carrer disfrassadíssims, de ninja, de nina, de col·legiala, etc.) i d’una pràctica molt curiosa: hi ha bars per homes, on les cambreres van disfressades de criades (amb còfia, minifaldilla, etc.) i als clients els tracten d’amos, s’agenollen davant ells perquè demanin la consumició i elles fan d’esclaves...què pillats que estan, aquests japos!
Ja he experimentat el high-tech-wc: la sensació d'asseure's a la tassa del lavabo i que estigui calenteta! I tens botonets per tirar-te un xorret d’aigua calenteta on fas pipí i també on fas les altres necessitats i després aire calentet per eixugar-te! I també tens la opció de posar soroll de cadena de wàter a diferents volums per si vols ofegar altres sorolls, m’enteneu, oi..? Aquests nipons..!
22 d’agost:
Aquest matí m’he llevat i em trobava bastant millor...bien! no em podia imaginar el que seria un altre dia al llit, al Japó! Ens han vingut a buscar a l’hotel i hem fet tot un dia de tour en autocar, rotllo borregos (tot i que després de tants mesos organitzant, ja ens va bé desentendre’ns de tot i que ens portin). Hem parat a la cinquena estació del Monte Fuji (3.776 metres), on feia un vent tremendo. Després hem anat a fer un volt en vaixell per llac Ashi, un llac preciós amb unes muntanyes enormes envoltant-lo. A continuació hem pujat al Mont Komagatake en telefèric i hem acabat a Hakone, on ens hem allotjat en un hotel amb unes aigües termals i on ens hem fet un banyet de lo més relaxant. Hem sopat i després ens han fet un massatge d’aquells que et deixen baldat!
Hem tingut una dona de guia súper maca. Japonesa, és clar. Ens ha estat explicant curiositats del país, tot amb molt sentit de l’humor. Ens ha explicat que Tokio té 12 milions d’habitants, 8 al centre i 4 a les rodalies. Molta gent va a treballar en tren, i triga una hora de mitja. Es veu que han hagut de fer un tren només per dones perquè els homes les acosaven de mala manera (els hi tocaven el cul, els hi feien fotos per sota les faldilles...). Japó té una densitat de 340 habitants/km2 i és el 10è país del món més habitat.
Tot i que ja ens havien dit que Japó no és tan car com diuen, ens ha sorprès. L’allotjament sí que és car, però no el menjar. Per exemple, un refresc en una màquina del carrer et costa entre 100 i 120 yens (1 yen és una mica més que 1 pesseta).
23 d’agost:
Aquest matí hem agafat el tren bala cap a Takayama. Hem hagut de canviar de tren i en total hem estat 4 hores. Hem dinat el dinar típic que dinen tots els japos quan van en tren: unes capsetes amb menjar japonès i que voleu que us digui...el millor era el disseny de les capsetes, que eren moníssimes, però el menjar no matava molt...
Takayama vol dir muntanya alta, i és una ciutat petita, 90.000 habitants, molt bonica, amb carrers estrets amb cases tradicionals japoneses, totes de fusta fosca. Hem visitat per dins una d’aquestes cases (de nom Kusakabe, d’una família adinerada japonesa): totes de fusta, amb tatamis, portes corredores i un jardí japonès dins, preciós! Takayama és un destí típic dels propis japonesos, que hi acudeixen per reviure l’ambient dels samurais.
Després hem anat a veure el museu d’artesania Yatai Kaikan. Després ens hem separat i cadascú ha campat per on volia. El Ramon, la Eva i jo hem anat a passejar i a fer unes compretes (bols de fusta, culleres de fusta i alguna tonteria més). Després a prendre algo i a sopar, que havíem quedat amb els pares del Ramon. Hem anat a un restaurant típic japonès, asseguts en tatamis, al terra, i hem menjat molt i molt bé. Al mig de la taula hi havia un braser, on hem fet el peixet que ens han portat, la carn i les hortalises. Ens ha costat 15.000 yens (unes 15.000 pessetes), no està mal per ser 5 persones. Segueixo dient que anar a dinar por ahi i comprar cosetes no és tan car com ens pensàvem.
Ens havien dit que els japonesos no acceptaven propines i ens semblava una mica estrany...hem decidit fer la prova avui al sopar. Els hi hem deixat 1.500 yens i ens han vingut a buscar al carrer, quan ja marxàvem, per tornar-nos els diners! La cambrera deia que no-no-noooo....Bueno, doncs és veritat! Què curiós..!
Un cop a l’hotel hem anat a fer un banyet als banys públics de l’hotel. No sé si és típic de tots els hotels, però de moment els dos que hem estat els han tingut. És molt autèntic, i està molt ben preparat, a demés de ser molt net. T’has de banyar en pilotes (homes i dones separats, és clar) i abans has de fer-te una dutxa i netejar-te. Els vestidors tenen de tot: raspalls de cabell, cremetes de cos, de cara (Shiseido!), secador...on estan les piscines, hi ha com uns tocadors, baixets, amb tamborets, on t’asseus i et dutxes. Hi ha xampú, acondicionador, gel, sabó de cara i pastilla de sabó. Hi ha dos piscines, una dins i una fora, des d’on pots veure les estrelles mentre et fas el banyet. Les dues estan molt calentes. Hi ha també una sauna. I totes les dones que ens hem trobat han estat sempre japoneses, nosaltres érem les úniques estrangeres. Es veu que és molt típic d’aquí. Està molt i molt bé, i a les tres ens ha sentat de conya!
24 d’agost:
Aquest matí hem anat al mercat tradicional de Takayama. Estava al costat del riu, tot de botiguetes i tenderetes. Ens hem firat! Quines coses tan mones! I gens car. Hem comprat robes japoneses, postals amb les lletres japoneses amb diferents significats, monederets, una sombrilla petiteta...uffffhhh...és tot tan mono..! teles precioses, colors preciosos, ho compraries tot! I a sobre ens anaven fent regalets per les compres! I uns préssecs frescos i suquejants que feien una olor que era impossible no caure-hi! Què bons!
D’allà hem agafat l’autocar i hem anat cap a les muntanyes. Hem parat en una granja típica, i hem vist com vivien antigament la gent del camp. Tota la casa era de fusta, amb una cuina central que era un foc amb una olla al mig, que irradiava l’escalfor a tota la casa. Al costat estava Shirakawago, una aldea declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i preciosa. Ens han agradat moltíssim. Un poblet amb tot de cases de fusta, amb forma triangular, amb uns sostres de palla súper gruixuts per aguantar la neu a l’hivern i rodejat de muntanyes enormes. Tot el poblet estava ple de flors de colors, molt bucòlic. Shirakawago és molt petitó, té menys de 2.000 habitants i és un lloc realment bonic. Ens hem quedat prendats.
Ens ha sorprès la frondositat dels boscos i la espessa vegetació del camí fins a Shirakawago. Realment Japó sorprèn, en molts aspectes.
L’última parada l’hem fet en una fàbrica petiteta de paper. Ens han ensenyat com fan el paper i n’hem fet un cadascun, que ens hem endut a casa. D’allà hem vingut on estem ara i on hem passat la nit, a Kanazawa.
Hem anat a sopar i hem encertat molt el lloc: Chanko Dining. Hem sopat molt i molt bé, molt menjar, i ens ha sortit per 5.000 yens per cap! I hem menjat de luxe, eh! Carn que ens la feiem nosaltres a la parrilla, una sopa boníssima, feta també a la taula amb els ingredients allà a la vista, gambetes...molt bo. A la tornada hem parat en una zona destinada a mil tipus de jocs. En hem embogit...! Hem jugat a allò tan xorra d’intentar agafar un nino amb una pinça super xunga, i hem aconseguit una caca de la Arare! I a un joc de tambors, que anaves fent tamborilada al compàs de la música, i...bueno, a moltes coses!
Qui digui que a Japó parlen anglés...menteix com un cosaco! Ni a Tokio, la capital! Quin desastre! Per demanar el menú hem de senyalar les fotos del menjar. I quan no hi ha fotos...a boleo! L’altre dia vam demanar algo que no teníem ni idea què era, sort que la cambrera es va apiadar de nosaltres, i en senyes ens va fer entendre que havíem demanat llengua!! Ui, no, una altra cosa, si us plau!
3 comentarios:
Hola! I'm glad you're enjoying japan!! Looking forward to see you in tokyo!
from a friend we met in Australia & Bali
iujuuuuuuuu!!!!!!!!
Estava esperant amb candeletes noticies de Tokyo... i aquí estan!!! En Miles (el meu company de pis) hi ha estat un parell de vegades i parla delícies d'aquest país!
Que guay ha de ser!!!
Taïs, tu i jo de compres juntetes seriem les reines aquí, eh!? ;-)
No us queixeu de l'anglès dels japonesos: és ideal per camuflar el nostre nivell d'anglès ;) És dels pocs llocs on m'he vist forçat a haver de parlar lentament en anglès perquè m'entenguessin.
Publicar un comentario