Central Australia
26 de juliol:
Després de 2,5 hores en avió hem arribat a Alice Springs, al centre d’Australia, al outback, on no hi ha més que desert i res més. Des de l’avió el paisatge era impactant: tot el que els nostres ulls abarcaven era desert de sorra vermella i una carretera llarga i prima que ho atravessava tot...res més...hem passat del corall al secarral, un canvi radical. Demà comença la nostra aventura al outback australià, quines ganes!
29 de juliol:
Acabem d’arribar de passar tres dies per l’outback australià. Ha estat divertit. Anàvem en un bus petit. Érem 21 més el guia. Hem caminat 23 km i hem dormit a la fresca, en sacs, sense tenda, sota un milió d’estrelles. Hem sopat al voltant del foc i hem conegut més la cultura aborígen.
Vam sortir el dia 26 a les 6 del matí. El primer dia vam anar a visitar Kings Canyon: 3 hores de caminata i banyet al Garden of Eden, una bassa amb una aigua congelada! Després vam parar al mig de no-res i vam acampar (bush camp, que li diuen aquí), vam fer el sopar i a xerrar i a dormir. El dia 27 a les 6 del mati en peu de nou, i camí cap a Kata Tjuta (The Olgas), al Valley of the WInds (i tant, quin vent!). Passejada de 3 hores més i visita al Aboriginal Cultural Centre. Cap al tard, sopar veient el sunset (posta de sol) davant del Uluru. A pesar de que diuen que és la pedra més gran del món, no és així, es veu que hi ha una altra a Australia dos vegades i mitja més gran. El Uluru medeix 348 metres i fa 3,6 km. Quan el sol es pon, canvia de color cada 2 minuts i és realment bonic. Quan ja es va fer fosc, vam anar a acampar al Yulara resort campground. Xerrameca amb la gent i a dormir sota mil estrelles més. I avui ens hem llevat a les 6 per no faltar a la costum, i hem anat a esmorzar i a veure el sunrise (sortida del sol) veient el Urulu. Un cop el sol ja estava alt, hem fet la caminata al voltant de la pedra, 7 km més. Hi havia la opció d’escalar-lo, però feia molt vent i no es podia. Per tot arreu hi ha cartells demanat que si us plau no escalis l’Uluru, no obstant no està prohibit. Es veu que és una ofensa pels aborígens, perquè per ells és un lloc sagrat (el guia ens posava l’exemple que és com si algú es posés sobre les tombes dels nostres familiars a dinar, o a estar-s’hi una estona). No és una escalada fàcil, ademés, es veu que han mort 35 persones intentant-ho! És súper empinat i hi ha una cadena amb la que t’ajudes per anar pujant. Ja us podeu imaginar qui volia escalar-lo, no? Però no ha pogut ser pel vent. Després ja hem anat tornant cap a Alices Springs, que teníem un llarg camí. Hem arribat a les 5 de la tarda i aquesta nit tenim sopar amb tots els del tour. Ens hem fet amics d’una parella que també estan viatjant: el Luis (madrilenyo) i la Mayuko (japonesa). Ells també van després a Bali, i ja hem quedat que ens veurem allà. Et trobes a molta gent que està viatjant durant molts mesos, i moltes noies soles. També hi havia al tour tres japonesos super graciosos i tres danesos jovenets gamberrets molt divertits.
Se’ns ha quedat tota la roba i les bambes amb una capa de sorra vermella. Ja hem fet rentadores però les bambes no hi ha res a fer i estan colorades-colorades.
El guia, el Nathan, ens ha explicat més coses sobre els aborígens. Té una visió diferent del que ens han explicat altres australians. Diu que la gran majoria dels australians són súper racistes amb els aborígens, i diu que els austalians no reben una bona educació a l’escola que els hi expliqui la realitat i la història de Australia, i que per aixó els rebutjen. Es veu que reneguen d’ells, que no en volen saber res (diu que als anys 60 era el mateix matar un cangur que un aborígen). O sigui, que deuen haver fet una autèntica carnisseria, pobres...També ens ha explicat el que va succeïr durant la “stolen generation” (generació robada): durant els anys 30 a 50, els autralians van intentar fer una “neteja” d’aborígens i els van obligar a barrejar-se amb els blancs (per això actualment no hi ha sang 100% aborígen) i els van separar de les seves famílies. Finalment ho van deixar estar perquè van veure que no aconseguien res, però això va crear molt ressentiment per part dels aborígens. Diu que n’hi ha que han acceptat la situació i d’altres que es rebelen davant d’això. El govern, per intentar compensar el saqueig de terres que els hi van fer, els hi dona una pensió, llavors no treballen. La veritat és que no en veus cap a les botigues ni treballant enlloc, només els veus pel carrer. No interaccionem amb ells per res.
Una altra cosa interessant que ens va explicar és que quan un nen o nena neix, no li posen nom. Li diuen el “nen/a petit/a” i que a mesura que es va fent gran i va adquirint habilitats i trets que el diferencien, li van posant noms que el defineixin i aquests noms van canviant al llarg de la vida segons les caracterísitques de la persona. És a dir, que una persona té molts noms diferents al llarg de la seva vida. I si algú mor, no es pot dir el seu nom per respecte. I si dos persones es diuen igual i una mor, la que queda viva s’ha de canviar el nom per respecte al mort. És interessant, eh! La veritat és que té més sentit que escollir un nom de manera impersonal abans de saber com és aquesta persona, no? També ens va explicar que són una mica “ojo por ojo, diente por diente” i que si algú fa mal a algun familiar, responen igual, venjant-se.
Després de 2,5 hores en avió hem arribat a Alice Springs, al centre d’Australia, al outback, on no hi ha més que desert i res més. Des de l’avió el paisatge era impactant: tot el que els nostres ulls abarcaven era desert de sorra vermella i una carretera llarga i prima que ho atravessava tot...res més...hem passat del corall al secarral, un canvi radical. Demà comença la nostra aventura al outback australià, quines ganes!
29 de juliol:
Acabem d’arribar de passar tres dies per l’outback australià. Ha estat divertit. Anàvem en un bus petit. Érem 21 més el guia. Hem caminat 23 km i hem dormit a la fresca, en sacs, sense tenda, sota un milió d’estrelles. Hem sopat al voltant del foc i hem conegut més la cultura aborígen.
Vam sortir el dia 26 a les 6 del matí. El primer dia vam anar a visitar Kings Canyon: 3 hores de caminata i banyet al Garden of Eden, una bassa amb una aigua congelada! Després vam parar al mig de no-res i vam acampar (bush camp, que li diuen aquí), vam fer el sopar i a xerrar i a dormir. El dia 27 a les 6 del mati en peu de nou, i camí cap a Kata Tjuta (The Olgas), al Valley of the WInds (i tant, quin vent!). Passejada de 3 hores més i visita al Aboriginal Cultural Centre. Cap al tard, sopar veient el sunset (posta de sol) davant del Uluru. A pesar de que diuen que és la pedra més gran del món, no és així, es veu que hi ha una altra a Australia dos vegades i mitja més gran. El Uluru medeix 348 metres i fa 3,6 km. Quan el sol es pon, canvia de color cada 2 minuts i és realment bonic. Quan ja es va fer fosc, vam anar a acampar al Yulara resort campground. Xerrameca amb la gent i a dormir sota mil estrelles més. I avui ens hem llevat a les 6 per no faltar a la costum, i hem anat a esmorzar i a veure el sunrise (sortida del sol) veient el Urulu. Un cop el sol ja estava alt, hem fet la caminata al voltant de la pedra, 7 km més. Hi havia la opció d’escalar-lo, però feia molt vent i no es podia. Per tot arreu hi ha cartells demanat que si us plau no escalis l’Uluru, no obstant no està prohibit. Es veu que és una ofensa pels aborígens, perquè per ells és un lloc sagrat (el guia ens posava l’exemple que és com si algú es posés sobre les tombes dels nostres familiars a dinar, o a estar-s’hi una estona). No és una escalada fàcil, ademés, es veu que han mort 35 persones intentant-ho! És súper empinat i hi ha una cadena amb la que t’ajudes per anar pujant. Ja us podeu imaginar qui volia escalar-lo, no? Però no ha pogut ser pel vent. Després ja hem anat tornant cap a Alices Springs, que teníem un llarg camí. Hem arribat a les 5 de la tarda i aquesta nit tenim sopar amb tots els del tour. Ens hem fet amics d’una parella que també estan viatjant: el Luis (madrilenyo) i la Mayuko (japonesa). Ells també van després a Bali, i ja hem quedat que ens veurem allà. Et trobes a molta gent que està viatjant durant molts mesos, i moltes noies soles. També hi havia al tour tres japonesos super graciosos i tres danesos jovenets gamberrets molt divertits.
Se’ns ha quedat tota la roba i les bambes amb una capa de sorra vermella. Ja hem fet rentadores però les bambes no hi ha res a fer i estan colorades-colorades.
El guia, el Nathan, ens ha explicat més coses sobre els aborígens. Té una visió diferent del que ens han explicat altres australians. Diu que la gran majoria dels australians són súper racistes amb els aborígens, i diu que els austalians no reben una bona educació a l’escola que els hi expliqui la realitat i la història de Australia, i que per aixó els rebutjen. Es veu que reneguen d’ells, que no en volen saber res (diu que als anys 60 era el mateix matar un cangur que un aborígen). O sigui, que deuen haver fet una autèntica carnisseria, pobres...També ens ha explicat el que va succeïr durant la “stolen generation” (generació robada): durant els anys 30 a 50, els autralians van intentar fer una “neteja” d’aborígens i els van obligar a barrejar-se amb els blancs (per això actualment no hi ha sang 100% aborígen) i els van separar de les seves famílies. Finalment ho van deixar estar perquè van veure que no aconseguien res, però això va crear molt ressentiment per part dels aborígens. Diu que n’hi ha que han acceptat la situació i d’altres que es rebelen davant d’això. El govern, per intentar compensar el saqueig de terres que els hi van fer, els hi dona una pensió, llavors no treballen. La veritat és que no en veus cap a les botigues ni treballant enlloc, només els veus pel carrer. No interaccionem amb ells per res.
Una altra cosa interessant que ens va explicar és que quan un nen o nena neix, no li posen nom. Li diuen el “nen/a petit/a” i que a mesura que es va fent gran i va adquirint habilitats i trets que el diferencien, li van posant noms que el defineixin i aquests noms van canviant al llarg de la vida segons les caracterísitques de la persona. És a dir, que una persona té molts noms diferents al llarg de la seva vida. I si algú mor, no es pot dir el seu nom per respecte. I si dos persones es diuen igual i una mor, la que queda viva s’ha de canviar el nom per respecte al mort. És interessant, eh! La veritat és que té més sentit que escollir un nom de manera impersonal abans de saber com és aquesta persona, no? També ens va explicar que són una mica “ojo por ojo, diente por diente” i que si algú fa mal a algun familiar, responen igual, venjant-se.
Ens ha agradat conèixer més sobre els aborígens i sobre la seva cultura, escoltar una altra versió i sentir algú que no els desprecia. La veritat és que és una pena veure’ls tan malament, tant desubicats en el seu propi país...
I demà ja marxem cap a Darwin, la nostra última etapa a Australia!
I demà ja marxem cap a Darwin, la nostra última etapa a Australia!
2 comentarios:
Hola estimats,
Avui he parlat amb vosaltres i m'acabo de posar al dia amb el blog, que segueix essent super interessant i bonic!!! Què fantàstic poguer fer vivac per aquestes terres i contemplar el firmament i les postes i sortides de sol!!!En tindreu un record per tota la vida!!!No acabo d'entendre com és que els propis oz reneguen dels seus orígens.. a no ser que siguin els pioners de la globalitat i la interculturalitat i la negació com a nacionalistes, Per altre banda, tampoc entenc que els aborígens es contentin només amb xupar del bote, de les ajudes estatals...un interessant estudi sociològic del qual us demanaré més informació "in person". Meravellada amb els peixos i bitxos aquatics, i amb els ocells i besttioles estranyes que aneu veient...Referent al nom, encara que nosaltres només neixer ja en posem un -i moltes vegades fins i tot abans de nèixer!- amb el temps anem canviant-lo, aixi el Mon, de petitó era Piqui, BinflasBau, ninet, per passar més endavant a gamberro, Mimon, jabalí,alimanya, etc... i els que vindran....!!
Bueno, us deixo que m'he enrollat massa!!! Passeu-ho bé!! Molts petons per a tots dos Mam
Piltrins!!
Què desèrtic que està tot...sembla que tothom ha fugit d'estampida de vacances...potser els generadors de Barcelona no els deixen dormir...jejeje!Bé, nosaltres seguim ara els vostres darrers salts de cangur abans de fer l'Agost...només saludar i enviar mooooooooolts petons.
N&N
P.D: aquest cop ni intentem resoldre el problema de lógica perque amb lo complicat que ho fem tot segur que acabaríem transformant la col en carnívora, el llop a vegetarià i faríem desaparèixer misteriosament al barquer!
Publicar un comentario