Hong Kong

Veure fotos Hong Kong-1

Veure fotos Hong Kong-2

4 de setembre:
Ja estem a la ciutat dels gratacels i la vida trepidant. La veritat és que venint d’on venim, el canvi es nota. Deixem enrera el país que, probablement, és el més net d’Àsia i tornem a l’Àsia que coneixíem: l’Àsia de carrers bruts, olors penetrants i fortes i edificis vells i foscos. És una ciutat de contrastos, doncs al costat dels grans edificis nous i moderns hi ha els vells i destartalats. Tot té el seu encant, però. Està clar que tot s’ha de veure i tot té el seu punt especial.



Venint de l’aeroport hem vist els grans edificis i el mega-port amb milers de contenidors i grues, enorme!

Hem arribat i hem anat a sopar i hem pogut fer-nos una petita idea d’on estem. Hem demanat cranc, amb el que ens semblava que era arròs...què equivocats estàvem..! no era arròs el que veiem, sinó all fregit i picant com una mala cosa! Tot i tenir els llavis com la Carmen de Mairena, estava bastant bo.

Sortint hem vist botigues a peu de carrer on netegen allà mateix, dins d’una palangana situada al terra el peix que t’estàs menjant al restaurant del costat, mentre a dos metres netegen amb una manguera la brutícia del carrer...això és Àsia i el Japó, una excepció...!

Hong Kong està format per un conjunt d’illes (més de 200). Fins fa 10 anys encara pertanyia als anglesos, i tot i que es pensaven que perdria tota la seva força econòmica, l’energia de la illa ha contagiat el seu dinamisme a la gegant Xina. Així que continua sent una ciutat de negocis molt important per mig món. El seu port és un dels més importants del món. L’aeroport ha estat dissenyat pel Norman Foster (el mateix del metro a Bilbo). Diuen que és un híbrid entre Orient i Occident i que sorprèn tant als asiàtics com als occidentals...així que ja us ho explicarem!



7 de setembre:
Ja portem tres dies sencers a Hong Kong. La veritat és que aquesta ciutat és una passada, no et deixa indiferent. Hi ha molts que diuen que recorda a Blade Runner, i no estan equivocats: està plena de desnivells, de túnels, passadissos que van d’un edifici a l’altre coberts per cristalleres, escales mecàniques, mega-autopistes enmig de la ciutat...hi ha els edificis més alts que he vist a la meva vida. Aquí et sents com una formigueta en un bosc de gratacels.

És una mica embolic anar d’un lloc a un altre, perquè veus un carrer a pocs metres, però per accedir-hi, tot i estar al costat, has de travessar túnels o pujar escales mecàniques o passar per un subterrani...quin lio! Aquí en bicicleta....millor que no...

No obstant, no us penseu que és una ciutat súper moderna. Ho és i no ho és. Al costat dels gegants hi ha edificis vells, d’un negre brut que deixen entreveure que en temps millors havien estat blancs. És una ciutat de contrastos. Està ple de grans superfícies de compres, però pixeu-vos de riure de la illa o del Bulevard Rosa...són minúcies al costat del que hi ha aquí: això són com vertaderes ciutats, són enormes, et perds i no pares de veure passadissos i passadissos i pisos i més pisos de botigues de les millors marques (que si Gucci, que si Prada, que si Dior...totes, i repetides al carrer del costat!). I al costat d’aquests mega-moderns grans magatzems...un súper edifici en obres aguantat per andamis de bambú! No t’ho perdis! No ens ho crèiem al principi, però sí, els fan amb andamis de bambú!!

El primer dia ens el vam passar patejant-nos la ciutat i fent-nos amb ella. Vam estar tot el matí passejant per l’immens port i vam pujar al Peak, des d’on vam poder gaudir de les vistes de Hong Kong des de la muntanya. Al vespre vam descobrir el mercat del costat del nostre hotel, que no està gens malament: hi té de tot, des de fruites fins a roba interior, gorros, peix...i barato.

El segon dia vam anar pel matí al Stanley Market, que està a l’altre costat de la illa, un lloc molt més tranquil que la bogeria de la vida dels gratacels. Per la tarda vam agafar el ferry i vam creuar a terra ferma: Kowloon. És molt semblant a Hong Kong, molts gratacels i moltes botigues. Allà vam pujar al bar Felix, al Hotel Peninsula. Un lloc bastant de pijerio, però que ens havien recomanat per les vistes. I la veritat és que va valer la pena: estàs assegut al pis 28 d’un edifici just davant del port de Hong Kong. Hi vam anar a veure la posta de sol, i l’espectacle era al·lucinant: vas veient com, davant teu, on tens una munió de gratacels, les llums es van encenent a poc a poc, a mesura que el dia deixa pas a la nit. I a les 8 del vespre, cada dia Hong Kong ofereix un espectacle de llums i làsers des dels edificis més imponents. Així que pots observar com els edificis sencers es van encenent, canviant de color i de dibuixos en la seva façana i com, des de dalt de tot dels edificis, els làsers van escombrant el cel, amb diferents colors. Tot un espectacle digne de veure!!



Vam veure un programa d’aquests que es baixa el Ramon per internet, on deia que Hong Kong té un dels 5 làsers més potents del món. La simfonia de la llum, com diuen ells, està gestionada per una empresa Australiana (Laser Vision) i es controla tot des d’un ordinador.

Avui ens hem llevat i plovia una mica. Fa caloreta, uns 30 graus. Al cap d’una estona ha deixat de ploure. Tot i així, sembla que a Hong Kong no hi brilla el sol. Cada dia ha estat encalitxat, el cel blanc sense deixar traspassar un raig.

Aquest matí hem agafat el tramvia i hem parat quan hem vist botigues d’electrònica i un mercadillo pels carrers (Stanley St.). Jo m’he firat una miqueta...dos vestidets moníssims per 7 euros cadascú! Angela, me he acordado de ti y de nuestras compras en Bali, te hubieran encantado..! Després hem estat deambulant pels carrers. Hi havia com un altre mercadillo en unes escales. Finalment hem anat a parar a un temple: Man Mo. Tot i haver-nos promès no anar a veure cap temple més, ens hem desdit i hem anat a visitar-lo. Hem fet bé, era molt petit i no hi hem estat més de 5 minuts...je!

Sortint del temple, hem vist un bar on deia “wine + cheese room”...nyaaam..no ens hem pogut estar i hem dinat unes tapetes d’un formatge boníssim amb unes copetes de vi.



Després el Ramon volia anar a la zona especialitzada en electrònica (Sai Yeung Choi) i hem agafat el metro per anar a terra fer-ma! Riu-te’n del nostre metro! Aquí creues el mar en metro! I en bus, i en ferry...està Hong Kong connectat amb terra ferma per sota i ni t’enteres que has traspassat un trocet de mar! Un cop allà, la bogeria: carrers plens de gent, sorollets d’aparells electrònics i botigues i més botigues d’aparatets per tot arreu. Hem estat passejant una bona estona i després hem anat al Lady Market on els dos ens hem firat una miqueta. Deia “lady” però a pesar de tenir més cosetes per dones, també hi havia perquè als nostres homes els poguéssim tenir contents...jiji.

I després de perdre’ns una estoneta fins arribar a Hong Kong (crec que és el primer cop, des de que estem de viatge, que ens perdem!), hem anat a sopar a un restaurant espanyol molt bo! Estava al Soho i es deia “La Comida”. El Ramon s’ha pres un gazpatxo, una tapa de xoricets i gambes al ajillo i jo una sopa de peix i uns musclos. Boníssim!

Es nota la influència dels anglesos en les cases de te, que estan per tot arreu, les pastisseries, que tenen una pinta exquisita, res a veure amb els pastes japoneses, que eren com...uix..! això no m’ho menjo ni boja! (galeta de mongeta verda, puajs!), els tramvies, que són de dos pisos, com els autobusos londinencs...

També hi ha la Hello Kitty per tot arreu, com al Japó. I les llaunes de cafè amb llet als dispensadors de begudes que hi ha al carrer (i llaunes de cafè amb llet calentes!), igual que al Japó.



8 de setembre:
Aquest matí hem pujat al Bank of China, des d’on pots gaudir de les vistes des del 42è pis. N’hi ha fins a 70 i pico pisos, però només et deixen pujar fins el 42. Al·lucinant veure Hong Kong des de dalt. Tot i així, encara hi ha edificis més alts! Un d’ells és on es va rodar Tom Rider, que fa més de 400 metres!

Després hem anat al Hong Kong Park i hem estat passejant. Hi ha un aviari on pots veure diferents ocells. Estàs com en una gàbia gegant, per on els ocells campen per on volen...fins topar-se amb una reixa que els impedeix seguir volant...tallada de rotllo, pobres...

Hem pogut constatar que la calitxa és l’ambient normal d’aquesta futurista ciutat. Cada dia igual, tot el cel blanc, com emboirat i encalitxat.

També ens ha cridat l’atenció que molta gent porta mascareta o es tapa la boca amb un mocador. Al Japó igual, i una guia ens va explicar que els japonesos són molt al·lèrgics...no sabem ben bé si és per això o per la pol·lució...

I estan bojos per la marca Luis Vuiton, japonesos inclosos. Tothom porta bolsos, monederos, bosses... Nois joves també, em va cridar molt la atenció. Nois de 20 anys, amb pantalons caiguts, bambes, rotllo modernillos...i el seu monederet Luis Vuiton a la mà. Curiós, deu estar de súper moda.

La Mayu ens va dir que els japonesos odien les imitacions, i que les noies es deixen un dineral cada mes en roba, arribant a passar reals problemes per arribar a final de mes. També que el pitjor que li pots dir a un japonès és que si és xino...

Demà ja volem cap a Bangkok, la nostra estimada Thailandia, a la que tornem després de 3 anys i de la que tenim molts bons records...