Japó-4

Veure fotos

30 d’agost:
Ahir vam agafar el tren bala cap a Kurashiki on vam visitar una casa típica japonesa d’una família amiga d’un emperador, o sigui, que era una casa de gent adinerada. Preciosa, enorme, de fusta i tatamis. La casa es deia The Ohashis House. Després vam anar a veure el Ohara Museum of Art. No estava malament, tot i que d’art japonès n’hi havia poc. Hi havia art occidental, cosa que no ens interessava tant com el japonès.



Després de dinar vam agafar un altre tren cap a Okayama, on ens quedava per visitar el darrer dels 3 millors jardins de Japó: el Korakuen. Preciós, ens va encantar. Llacs, nenúfars, lotus, arbres...tot súper cuidat i ben posadet.



Finalment vam agafar el tren bala cap a Kioto de nou i hi vam arribar cap a les 7 de la tarda. Vam anar a sopar a Gion, a un restaurant al costat de riu, molt bonic.

Kioto va ser capital de Japó durant 1.200 anys. Tokio ho ha estat els darrers 120 anys. És la ciutat de Japó amb més universitats: més de 20 universitats. Moltes d’elles privades, gestionades per budistes.

El te verd el van importar els japonesos de la Xina fa molts anys i l’utilitzaven per no adormir-se durant les meditacions. Més tard, el seu ús es va començar a ampliar i la gent el va començar a prendre com a beguda normal.



Aquest matí hem sortit de Kioto i hem anat cap al Mont Koya en mini-bus. Aquest cop només érem nosaltres 5, una guia japonesa que parla castellà i el xofer. És curiós el tema dels xofers: a tots els tours ens els presenten, ens diuen el seu nom, ens el venen com el millor xofer de la ciutat i en alguna ocasió el xofer ha participat activament en l’excursió, fent-nos fotos amb la seva càmera i al final del tour regalant-nos les fotos.

Hem trigat 4 hores en arribar a Koyasan. Koyasan és un poblet a 1.000 metres sobre el nivell del mar i de 5.000 habitants, dels quals 1.000 són monjos. Té més de 100 monestirs/temples budistes, i uns 50 acullen a estrangers a les seves habitacions. Nosaltres dormim en un d’aquests temples.

Hem passat el dia visitant els diferents temples. L’entorn és molt bonic, doncs estan tots els temples són de fusta i estan rodejats de muntanyes i boscos. Molt bonic.

M’ha agradat especialment un caminet que hem fet. És un camí de 2 km que discorre entre boscos espessos de xipresos japonesos i cedres. El camí està empedrat i el voreja tot de fanalets de pedra. Tot el camí és un cementiri, però a l’estil budista: pedres rectangulars que pugen cap al cel i ofrenes de colors lligades a les pedres. El final del camí porta a un temple on està enterrat un monjo budista molt important per ells: el monjo Kukai. El temple és molt bonic, flors de lotus de metall de color daurat, amb milers de fanalets penjant del sostre, tots encesos i amb molt incens que ho impregna tot. Un espectacle preciós.

Un cop fetes totes les visites programades als temples, hem vingut al nostre monestir a instal·lar-nos. Ens pensàvem que seria un monestir a l’estil occidental: de pedra, auster, sense cap gràcia especial. I no, ens hem endut una grata sorpresa quan hi hem arribat. Ens hem trobat en un temple bonic, de fusta i tatamis, com una casa típica japonesa, amb quadres japonesos i decoració acurada. Ens han ensenyat la sala on resen els monjos i on estem convidats a compartir amb ells la primera oració de demà al matí. Tenim dos habitacions: una pel Ramon i per mi i una altra pels pares del Ramon i la Eva. A la segona planta totes les habitacions són noves i amb olor de fusta nova. L’habitació del Ramon i meva és preciosa: de tatamis, cantonera i amb uns finestrals que donen al jardí japonès. El lavabo i dutxa estan al passadís que porta a l’habitació principal. El lavabo és súper modern: a sobre de la cisterna hi ha una pica, i quan tires de la cadena, surt aigua de l’aixeta perquè et rentis les mans! A demés de tots els botonets ja esmentats, és clar.

Hem sopat en una sala de tatamis assentats al terra i amb tot de platets i cuencos amb diferents menjars. Aquest cop era tot vegetal, així que no ens hem trobat amb sorpreses de huevas o coses estranyes. Tot i així, tenim vivers a l’habitació per si no ens convenç l’esmorzar de demà...està bé això de menjar japonès, però pel matí....jo prefereixo el dolç al peix!



La guia d’avui ens ha explicat que els jardins típicament japonesos consten de tres elements: aigua, roca i arbre. Hem visitat un temple amb un jardí sec, que li diuen: sense aigua. Amb arbres, pedretes i roques grans, i totes les pedretes escombrades, tipo zen. Molt bonic.

La zona del Mont Koya té tres tipus d’arbres característics, que simbolitzen diferents coses: el pi, que amb el seu verd simbolitza la força constant dels samurais. El bambú, que amb la seva manera de créixer recte cap amunt simbolitza la puresa. I el pruner, que floreix a l’hivern i simbolitza la valentia.