Great Barrier Reef (Australia)
21 de juliol:
Per fi estem ja al vaixell! Quines ganes teníem! Ahir vam embarcar a les 5 de la tarda. Som 25 persones més la tripulació. Tots súper simpàtics. La veritat és que pinta mooolt molt bé! La gent és molt maca i ja anem fent amistats. Hem conegut una noia molt maca (l’Anna) que està acabant la carrera de biologia marina aquí, i és de Barcelona! Quina il·lusió parlar en català i deixar de banda una estona l’anglès, quin relax! També hi ha alemanys, suïssos, oz, brasileiros, francesos, japonesos....el menjar no pot ser més bo (amanidetes, pasta, pollastre, pastissos, fruita...tot molt ben cuinat, crec que serà el menjar més bo de tot oz!). Tothom fa submarinisme i sembla que hi ha un bon nivell. El Brad, l’instructor, és una risa i fa uns briefings per pixar-se.
La GBR fa més de 2.000 km de llarg, 80 km d’amplada i la distància des de la terra va dels 30 km al nord fins als 300 al sud. Es va formar fa entre 600.000 i 18 milions d’anys.
És més llarga que la Gran Muralla Xina, és la única cosa viva visible des de l’espai, i és una de les 7 meravelles del món. És el sistema coralí més gran del món.
Cairns està a mig camí de la great barrier reef (GBR). Amb el vaixell pujarem fins al nord de tot (Cod Hole) i anirem baixant cap a Cairns. Menys quan deixem la GBR i ens endinsem cap a l’oceà, deixant a l’esquerra la GBR.
Baixem sense instructor. Abans de la immersió, el Brad ens explica (amb la seva gràcia característica) el que hem de saber important: els bitxos que veurem, la màxima profunditat que hi ha, per on va la corrent, etc. Com fer-la i quants metres baixar és decisió nostra. Qui demani instructor, se li concedeix, es fan grups i baixen junts. Però el Ramon i jo baixem sols, amb el nostre ordenador i ja està. Evidentment, et trobes amb tots allà baix, però pots anar al teu aire, sense haver d’anar en ramat.
Avui hi ha 4 immersions: 7.30-Challenger Bay, 10.30-Pixies Pinacle, 15h-Cod Hole (hem fet feeding a uns meros enormes, 1,5m!), 18.30-Cod Hole night dive. Ja hem fet les tres primeres i queda la nocturna. Una menda no la farà, em fa yuyu ficar-me de nit a l’aigua i no veure res, uffffhhh...passo!
Durant aquesta època estan migrant les minkes whales. Tots estem bojos per veure-les. Es veu que són súper curioses i que no tenen por als humans, al contrari, s’apropen i t’observen. Avui, quan sortíem de la segona immersió, el Ramon n’ha vist una per sota de l’aigua. Quan hem sortit de l’aigua, efectivament, hi havia una balena per allà al voltant. Després n’hem vist una altra que anava seguint el vaixell en marxa. Molt guai! El millor seria fer snorkel amb elles, a veure si ho aconseguim!
22 de juliol:
Quina nit...! uffffhhh..! D’horror! Hi havia molt mala mar i el vaixell es movia com una mala cosa. Ahir vam deixar la GBR i ens vam endinsar oceà endins, cap a l’est, per anar a fer submarinisme a Osprey Reef, a alta mar durant el dia d’avui. Vam estar tota la nit navegant i ja ens van avisar que seria una dura nit. Ens van donar bossetes per vomitar i una biodramina a lo oz. Per sort, el Ramon i jo no som de marejar-nos, però una cosa és no marejar-se i l’altre quedar-se impassible davant de la rentadora-centrifugadora en la que intentàvem dormir! Horrible! Estaves al llit i era impossible estar-se quiet, anaves d’un cantó a l’altre del llit. Que jo recordi, em vaig ficar al llit a les 10 i a les 2 va ser l’última vegada que vaig mirar el rellotge, però encara m’hi vaig estar una bona estona.
Aquest matí quan ens han llevat a les 6.50 per esmorzar em volia morir! He fet un intent de voler quedar-me al llit i escaquejar-me de tot, però no ha colat...així que ens hem llevat, hem esmorzat, i cap a l’aigua!
Avui hem fet: 8h-North Horn (immersió profunda: paret de corall fins a 25 metres, i després...2.000 metres en picat! Jo he baixat fins a 28 metres i el Ramon fins a 33), 10.30h-shark feeding (jo no l’he fet), 13.30h-the Entrance Wall i 16h-The Entrance.
Avui a la nit tornem a la GBR, i ja ens han dit que ens preparem per aquesta nit, que serà igual de mogudeta que la d’ahir...
23 de juliol:
La nit ha estat dura, però no tant com l’anterior. Ja estem de nou a la GBR.
El pla d’avui: 8h-Gorgonian Wall, 11h-Temple of Doom, 14h-Steves Bommie, 18.30-Steves Bommie night dive (jo no la he fet, encara no he pogut superar el yuyu de les nocturnes, fa fred i fa por...).
Hem vist minke whales! Però jo he tingut la mala sort d’estar fora de l’aigua. Just sortia quan ha aparegut. El Ramon sí que l’ha vist des de sota, li ha passat pel costat, quina enveja!! Jo vull! Justament avui que ell s’havia deixat la càmara de fotos i va i es troba una balena sota l’aigua! Li ha fet molta ràbia!
Hem fet l’intent de fer snorkel amb elles. Han muntat tot el tinglado: una corda amb una boya al final perquè tots ens agaféssim a ella i esperar que la minke es passegés entre nosaltres. Però quan tot estava preparat i ens hem tirat tots a l’aigua súper emocionats...la minke ja no hi era! Grrrr...quina ràbia..!
El Ramon i jo hem de dir que, a pesar de que la GBR és plena de coralls bonics i el fons marí està molt bé...Polinèsia ens va impressionar molt més. Potser també és perquè hi vam anar abans.
I aquesta és la nostra última nit a bord del Taka, una molt bona recomanació per qui vulgui venir a la GBR a fer submarinisme. Bones instal·lacions, menjar exquisit, tripulació encantadora, jefe enrolladíssim, i hi ha un argentí (càmera que ho graba tot sota l’aigua) que et dona un cop de mà en l’anglès quan no t’enteres de res. Pots anar de voluntari a canvi d’ajudar a la tripulació, es veu que hi ha una bona cua! Joan, apunta, que no t’ho pots perdre! Et deixem un llibre en català del Quim Monzó, per quan vinguis l’any que ve, tinguis lectura de la teva terra! (quina enveja pensar que hi seràs! Jo vull repetir!).
24 de juliol:
Ja estem a terra ferma, noooooo...! què bé ens ho hem passat, no volíem que s’acabés! No obstant, encara no s’ha acabat del tot...aquesta nit anem a sopar tots els del Taka, Brad inclós (ho ha proposat ell). Segur que ens ho passem molt bé. La gent és encantadora i s’ha creat molt bon rotllo.
Aquest matí hi havia dos immersions programades. Una a les 6.30 i l’altra a les 8.30, però era la mateixa immersió: Split Bommie. El Ramon i jo ens hem quedat dormint i hem fet la segona, aixecar-se a les 7 ja està prou bé! Avui l’aigua estava a 22 graus, més freda (altres dies a 24). Hi havia poca visibilitat, però bueno, era la última i no ens la podíem perdre! En total hi havia 14 immersions, jo n’he fet 11 i el Ramon 13, no està mal, no? Jo que em pensava que tindria molt temps lliure per escriure i llegir i què va, estàvem tot el dia a l’aigua! O jalant...ens han atiborrat a menjar. Sortíem de cada immersió i hi havia picoteo per recuperar forces, i al cap de poc..a dinar! Tot el dia menjant, i molt bo tot.
Ens queden dos dies a Cairns. El dia 26 volem cap a Alice Springs, per veure el Ulurú, la pedra sagrada dels aborígens de color vermella. I demà anem a veure el Cap Tribultation.
3 comentarios:
TAIS PERÒ QUE DIUS¿?¿!!!!
COM POT SER, QUE PER UNS INSTANTS HAGIS POGUT PENSAR QUE ET PODRIES ESCAQUEJAR AL MATI DE FICAR-TE A L'AIGUA!!!!!
EM MORU DE RIURE.
A MI I A TOTES LES POBRES ANIMES QUE EN ELS DARRERS 20 ANYS HAN TINGUT LA SORT D'ANAR A URUS AMB EL TEU MARIT, I SORTIR PER LA NIT FINS TARD, ENS HA VINGUT EL RECORD DE COM ENS AGAFAVEM AL COIXÍ COM SI LA NOSTRE VIDA HI DEPENGUÉS, MENTRE EL CARELLOT DEL RAMÓN CRIDAVA, POSAVA MÙSICA I FEIA EL TOT EL NECESSARI PER LLEVAR-NOS I PORTAR-NOS A LA MOLINA, SENSE IMMUTARSE ENFRONT LES NOSTRES LLÀGRIMES I SÙPLIQUES DIVERSES.
QUAN HE LLEGUIT AIXÒ, M'HE SOLIDARITZAT AMB TU TOTALMENT I ÉS PER AIXÒ QUE T'EXPLICARÉ UNA COSA.
""LA SUPERPROVA DEL TAURÓ""
(PERÒ AIXÒ NO SERÀ EN AQUEST CAPÍTOL)
PETONS.
Hola!!!
diuen al national geografic que per molt extrany que sembli, encara hi ha un 20% d'animals, que no s'han descobert.
d'ells, un 50% són invertrebats terrestres, un 15% no recordo que coi eren, i un 35% són animals marins.
dons bé, es tracta que amb el suport d'aquesta gent tant aixerida que teniu ara com a companyia i sobretot de la biologa catalana,em localitzeu, estaborniu, envaseu , conserveu, transporteu i finalment m'entregueu, una criatura tal, capaç de ser alliberada en un entorn laboral normal, i anar directament i sense equivocarse a picar al jefe, causant-li una mort fulminant.
podeu tenir els típics problemes d'aduanes en lo relatiu a trànsit d'organismes vius, però això no serà cap problema si us heu aplcat bé en el pas 2 (l'estaborniment) o si teniu els suficients € per el suborn de rigor.
eternament agraït.....MBB.
Hey pesiosooos!!!
Ja estic registrada al vostre blog així que ja puc penjar algun comentari de tant en tant... Aquí son les 12,43 del migdia (hora de Townsville) i jo hauria de ser a classe, ja que la uni va començar ahir de nou. Però aquí em teniu posant-me com a excusa la super depresió post-vacances que porto a sobre... Encara somnio amb shark feedings, dive briefings i Minke Whales... Mare meva espero superar-ho ràpid això... Bé, em queden 5 mesos en aquest país, en els quals dessitjo amb totes les meves forces, tornar a tenir la oportunitat d'anar a Osprey again... Tot i que segur que no seria el mateix sense vosaltres...
Ja us queda poc per abandonar Australia i anar a Bali, si no ho heu fet ja. Tot i que aquí a Townsville, hi ha algú que no deixa de pensar en vosaltres. Disfruteu al màxim, aniré seguint els vostres passos.
Un peto enorme parella!!!
MMUUUAAA
Publicar un comentario