Rollingstone (Australia)

Veure fotos

HI HA VIDEO DE NZ!

17 de juliol:
Estem davant del mar, de nit, sentint les onades com trenquen a la sorra, i acabant de sopar. Avui hem passat tot el dia a la carretera, hem fet uns quants km i sembla que ja no fa tant fred. Hem parat a Rollingstone, una zona que ens venia de pas per la nostra ruta, sense interès especial. Aquesta nit la passarem a la furgo. Hem parat en un “caravan park” i estem acampats davant del mar, al final de tot, bastant apartats de tothom i gaudint de la nit. El cel està ple d’estels i fa bona nit.

Aquest matí hem vist el nostre primer cangur viu! Ha passat creuant la carretera i ha tingut la bona sort de no trobar-se un cotxe pel camí. L’hem vist saltant camp a través, botant, boing, boing! Ens ha fet molta ilusió. Després, n’hem vist molts morts, com sempre.

18 de juliol:
Què bé, aquesta nit no hem passat fred! Tampoc calor, eh, no us penseu, però hem dormit només amb un jersey posat, no ha calgut anorak ni caputxa! Ens hem llevat, hem sortit de la furgo i teníem davant tot el mar, preciós! Ens hem dutxat (al estar en un camping teníem lavabos i duxtes!) i hem esmorzat allà, davant del mar, sentats en les nostres cadiretes de roba i la mini-tauleta que hi ha com a “menage” de la van. També tenim un camping gas, coberts, plats i gots de plàstic, una paella i una cassola. Amb tot això, fem uns menjars boníssims, som uns apanyats, el Ramon i jo!

Quan ja marxàvem per seguir el camí fins a Cairns (hi arribarem avui) m’ha donat per llegir el folleto que ens van donar amb el check-in al camping, sabeu què deia? Que si veiem cocodrils a la platja, que aviséssim a recepció! Aaaahh! Nosaltres estàvem els més apartats de tots i en primera línea de mar! Ahir a la nit, sopant, tots contents i animats perquè feia bona nit...i potser hi havia un coco per allà a prop!! Uuuuuhhhh....!

Ja es nota que va fent més bon temps. Avui ja ens hem posat les xancletes i el Ramon pantalons curts. Ja anem cap al bon temps! I aquesta nit la hem passat molt bé a la furgo, així que avui repetirem, ja que és la nostra última nit amb van. Anirem a un altre caravan park a passar la darrera nit.

Hem vist pocs aborígens. Un dia, en un super, sentíem una pudor tremenda, però tremenda, a suat. D’aquell àcid i profund, que se’t posa al nas fiins al cervell, sabeu..? Eren una parella d’aborígens, que feien una pudor... però algo exagerat. No és broma. Quan ells estaven a la cua de la caixa, tothom es mirava amb cara de circumstàncies per la catipen que desprenien. Fora del supermercat els esperava tota la família, recent nascut inclós. Anaven tots descalços i eren uns quants. Aquest, i el típic aborígen tocant el didjeridoo al centre de Sydney pels guiris, és l’únic contacte que hem tingut amb ells. Quan li vam preguntar al Richi (amic australià que vam fer a Rainbow Beach) sobre els aborígens, ens va explicar que no es relacionen amb els demés, que formen guetos, que tenen problemes amb l’alcohol i que no treballen. No semblava que els hi tinguessin especial carinyo, vamos...i crec que és algo generalitzat. No sé quina serà la realitat, però sap greu, al menys....