Rainbow Beach i Fraser Island (Australia)

Veure fotos Rainbow Beach

Veure fotos Fraser Island

14 de juliol:

Bueno, de caloreta, de moment, res de res! Sí que fa caloreta de dia, no per posar-nos les xancletes, però sí per treure’ns el jersey i anar en samarreta de màniga curta. Però per la nit...uuuuuuhhh..quin fred! Això de dormir a la van a l’estiu deu estar molt bé, però aquí ara és hivern i fa molt fred quan se’n va el sol! Sabeu quants graus feia dins de la furgo? 10 graus! Hem dormit amb anorak! I pantalons de franela sota els tejanos, samarreta interior, samarreta normal; jo amb dos jerseis i la caputxa del jersei i la de l’anorak posada i lligada i el Ramon amb el gorro de llana tota la nit! Em tocava la cara per la nit i la tenia congelada! Dormíem els dos súper apretats per fer-nos caloreta perquè no ho podíem suportar! La veritat és que ho hem passat una mica malament, perquè fa molt fred per dormir a la fresca (perquè a la furgo és com si dormissis al carrer, pràcticament). Es veu que fa més fred del normal, diuen a la tele.

A demés tenim uns matalassos súper fins, i sembla que dormim al terra. Ens fa mal tot el cos! Vamos, que estem rebentats i portem dos dies de furgo! No em puc imaginar com deu ser dormir un mes allà dins! A sobre fa dos dies que no ens dutxem. Així que avui, després de 7 hores de carretera, hem decidit cuidar-nos una miqueta: dormir en matalàs normal, no passar fred, poder anar al lavabo i dutxar-nos! Hem llogat una habitació súper barata i som els més feliços del món!

La furgo ens la van donar amb el gas de cuinar buit, i ens van dir que ens seria fàcil trobar on omplir-lo, a les benzineres. Sí, home! Vam estar tot el dia parant i no hi havia manera! Finalment, quan ja tancaven, a les 5, i després de preguntar a 6 benzineres, una ànima caritativa es va apiadar de nosaltres i ens la va omplir.

El primer dia de furgo, és a dir, fa dos dies, vam sortir de Brisbane i vam anar fent ruta. Vam anar per la Sunshine Road i vam parar en un poble que ens havien dit que estava bé: Noosa. Era bonic, unes casetes molt xules, cotxassos, i gent amb tables de surf. Quan volíem sortir del poble, una mica lio, ens vam passar una hora donant voltes! Finalment vam arribar, de nit, a Rainbow Beach, el poble on paràvem a dormir. Al dia següent teníem una excursió per anar a veure una illa molt xula que estava allà aprop.

Només arribar, vam decidir trobar un lloc per fer el sopar i estrenar la nostra casa-portàtil. Vam veure un merendero i ens vam instalar per fer el menjar. Quan portàvem una estoneta, apareix un home amb un cotxe on posava “rangers” i ens diu, amb molt bones paraules, que no podíem dormir al poble, que a la gent del poble no li agradava aquest tipus de turisme perquè no gastàvem diners en el poble (turisme cutre, per dir-ho d’alguna manera, anem amb una furgo súper atrotinada i tota pintada!), que havíem de dormir a les afores del poble, i si volíem, a l’endemà, podíem tornar al poble. Ens deia d’anar a dormir a un lloc que ja havíem vist, que estava a 2 km del poble, en un carrer perdut de la mà de deu, que jo no hi dormo ni boja, quina por! Jo m’anava indignant a mesura que l’home anava parlant...li vaig dir que allà jo no hi anava, que jo era “scared” (cagada de por, vamos). I ens va “oferir” anar a dormir al carrer dels bakpakers, on estaven dormint tots els motxileros. Ah, és clar, si ens ajuntem tots allà, ben concentradets i sense desentonar en el poble, sí que podem, no? Aaaagghhh! Total, que quan vam acabar de sopar, vam anar cap al carrer dels hostels dels motxileros. Era la nostra primera nit, i bueno, era estrany dormir a la part del darrera d’una furgoneta! Vam fer el llitet, ens vam estirar, i vam dormir. Se sentia el xibarri que feien tots els bakpakers que cridaven i bebien, i de fondo se sentia el pumba-pumba de la música, però finalment vam dormir. Congelats de fred, ens vam despertar a les 6 del matí, tiritant...quin fred!

La dura nit va valer la pena quan ens vam llevar i vam veure el solàs que brillava. Ens esperava un dia d’excursió molt xulo. Vam anar a la Fraser Island, la illa de sorra més gran del món. Diuen que té més sorra que tot el desert del Sahara! (el Ramon diu que no s’ho creu!). Fa 120 km de llarg i uns 20 d’ample. Té boscos subtropicals molt frondosos (tot sobre sorra!), llacs d’aigua dolça per sobre i per sota del nivell del mar i molta fauna diversa (els famosos gossos salvatges, el dingos, més de 250 espècies d’ocells, etc).

És necessari anar en 4x4, perquè sinó t’hi quedes enganxat. Hi ha moltes agències que et porten a passar el dia (com a nosaltres) o si tens temps, pots fer la teva pròpia excursió: et posen en grups, et donen instruccions sobre què fer i què no fer a la illa, et donen un 4x4, tendes de campanya, un mapa i a recórrer la illa durant tres dies, tots sols! No vam tenir temps de fer-ho, però pintava molt bé! (Noel, primo, tú tuviste la suerte de hacerlo!).

Lake McKenzie

Vam recórrer la 75 Miles Beach, vam veure el llac més espectacular que he vist a la meva vida: Lake McKenzie, amb banyito inclós del Ramon (amb una sorra blanca com la millor del Carib i l’aigua més cristalina que us podeu imaginar), vam passejar pel rainforest Wanggoolba Creek, vam visitar la Central Station on ens van explicar les peculiaritats dels arbres que hi ha a la illa (bueno, el que vam entendre...), vam veure un dingo (difícils de veure en aquesta època perquè estan criant i no es deixen veure molt), vam veure un vaixell enfonsat a la 75 Miles Beach: el Maheno (enfonsat l’any 1935), vam veure les dunes vermelloses: Pinnacles i ens vam banyar els peuets a Eli Creek. També vam veure una serp marina a la plajta! (Australia està plagat de serps, n’hi ha de les més mortals!). Va ser un dia molt complert!

Quan ja tornàvem, des de l’autocar vam veure, a uns 10 km del poble, una zona de càmping davant del mar, on hi havia unes quantes caravanes. I més enllà, una altra zona on hi havia molt poca gent instal·lada. Vam decidir no passar la nit al carrer dels bakpakers i passar-la allà. Vam arribar al poble que encara no era fosc, vam agafar la nostra furgo i vam anar a buscar la zona que havíem vist. Només entrar...se’ns queda enganxada la furgo a la sorra..! Nooooo..!! Ens vam passar una bona estona intentant sortir, però cada cop la roda s’enfonsava més...al final vam veure apropar-se un noi amb una pala i moltes tables de fusta per ajudar-nos. La veritat és que s’hi va dedicar en cos i ànima! A poc a poc es van anar apropant tots els acampats que hi havia allà i vam acabar emputxant la furgo uns quants! Després de suar-la molt, i al cap d’una horeta més o menys, la furgo va sortir de la sorra, per fi!

Després d’aconseguir treure la furgo i un cop el Ramon i jo vam estar instal·lats, ens vam apropar a la tenda del Richi, el noi que va estar tota l’estona ajudant-nos, oferint tot el que vam poder: patates fregides, cerveses, olives i pistatxos. Venia amb la seva dona, la Carla, i les seves dos filles (Madison, de 6 mesos, i la nena més divertida i feliç que us podeu imaginar, la Emily). També estava amb ells la germana de la Carla, la Sara. Eren molt macos i vam estar amb ells una bona estona, fins que vam anar a dormir (des de les 6 de la tarda fins la 1.30 de la matinada, que van venir uns niñatos australians borratxos i ens vam retirar). Vam estar parlant a la vora del foc molt a gust. Són uns pares molt joves, tenen 23 anys! Són australians, mai han sortit de la regió on viuen i ens van dir que han conegut a molt pocs extrangers. Així que vam estar intercanviant experiències i explicant-nos la vida. Ah! Ens van dir que al “ranger”, ni cas, que podem aparcar la furgo i dormir on vulguem.

Ens van explicar que ells van sovint a aquella zona a acampar, i la veritat és que anaven molt ben preparats: gas enorme, fogons, bateria amb llum, llenya pel foc, destral, parrilla, bullidor d’aigua, tenda enorme de campanya, piscineta per la nena, cadires..bueno, tot un arsenal de professionals!

Aquest matí, després d’intercanviar adreces i abraços i de prometre’ns cartes i fotos, hem seguit fent via fins que hem arribat on estem ara, a Rockhampton. No té cap interès especial, només que era a mig camí i ens anava de pas, però dormirem en un llit, i això no té preu..!

Ah! Hem vist per la carretera 6 cangurs més...però tots morts, a la cuneta! Quina peneta, encara no n’hem vist cap de viu! També hem vist moltes caravanes i molts càmpings, deu haver-hi costum de visitar el país així.