Cairns (Australia)
20 de juliol:
Ja estem a Cairns! Després de 2000 km en la furgo, vam arribar fa dos dies al vespre. Al dia següent havíem de tornar la furgo, així que ens vam instal·lar en un càmping a les afores de Cairns per passar la nostra última nit. Feia bon temps i s’estava bé a la fresca! A l’endemà (ahir) vam tornar la furgo-casa-portàtil pel matí i després ens vam instal·lar en un hostel. Aquest país és caríssim! Els Youth Hostel, que en teoria són per gent jove i baratos, costen una pasta! No ens volem ni imaginar quant val un hotel normal. El que hem trobat aquí no està gens malament. No surt a la Lonely Planet i això es tradueix en una sort, perquè hi ha lloc! Vam trucar al tots els baratos de la Lonely i tots estaven plens! I passejant, vam trobar aquest. No té lavabo a l’habitació, però després de l’experiència a la furgo, ja quasi ni ens importa! Com a mínim el té a prop. I té un pati interior on està el bar molt acollidor, i una piscineta. No surt a la Lonely, però li donem 4 dies. En breu serà impossible trobar-hi lloc.
Ja estem a Cairns! Després de 2000 km en la furgo, vam arribar fa dos dies al vespre. Al dia següent havíem de tornar la furgo, així que ens vam instal·lar en un càmping a les afores de Cairns per passar la nostra última nit. Feia bon temps i s’estava bé a la fresca! A l’endemà (ahir) vam tornar la furgo-casa-portàtil pel matí i després ens vam instal·lar en un hostel. Aquest país és caríssim! Els Youth Hostel, que en teoria són per gent jove i baratos, costen una pasta! No ens volem ni imaginar quant val un hotel normal. El que hem trobat aquí no està gens malament. No surt a la Lonely Planet i això es tradueix en una sort, perquè hi ha lloc! Vam trucar al tots els baratos de la Lonely i tots estaven plens! I passejant, vam trobar aquest. No té lavabo a l’habitació, però després de l’experiència a la furgo, ja quasi ni ens importa! Com a mínim el té a prop. I té un pati interior on està el bar molt acollidor, i una piscineta. No surt a la Lonely, però li donem 4 dies. En breu serà impossible trobar-hi lloc.
Ahir vam estar passejant per la ciutat. Té uns 100.000 habitants, és una ciutat turística, petita, tranquil·la, amb molta gent jove i al costat del mar. Des d’aquí s’organitzen totes les sortides a la gran barrera de corall. Amb els australians que hem anat parlant pel camí ens han anat dient que no hi ha molt turisme espanyol, per Australia. Sí que diuen que hi ha molts suïssos i alemanys. La veritat és que no ens hem trobat a cap espanyol. Tret d’aquí. Ahir vam sentir castellà pel carrer uns quants cops.
Cairns no és especialment bonica. Al Ramon i a mi no ens ho ha semblat. És una petita ciutat de costa, amb moltes botigues, moltes d’elles dedicades al submarinisme i que fan tours per la gran barrera de corall. És un dels llocs més populars del món per fer submarinisme.
Avui a les 5 de la tarda ens venen a buscar els de Taka (el vaixell que ens portarà durant 5 dies a fer submarinisme per la gran barrera de corall) i ja comencem el nostre viatge! Veurem molts taurons, i esperem banyar-nos amb les balenes minkes! Hi ha taurons tigre! Aquests són dolents dolents..! Com diu el Joan, nosaltres som com “filetets” per ells...aaaagghhh!! fa yuyu, eh! El meu germà diu que s’ho mengen tot i que quan els obren hi troben de tot: matrícules de cotxe, plàstics, etc...algun turista també..?
El paisatge de camí cap a Cairns, per la carretera, va anar variant. Ja no era tan àrid i sec. Es va anar convertint en vegetació més frondosa, més arbres i muntanyes.
Ens estem baixant per internet els programes de ràdio del Toni Soler de “minoria absoluta”, ens pixem de riure i alhora ens sentim més a prop de casa.
Els bars d’aquí i de NZ tenen un sistema curiós per prendre comandes: no serveixen a la taula. Vas tu a la barra i demanes, llavors et donen un aparell electrònic, que pita quan el menjar o el que hagis demanat està llest. És molt pràctic, no has d’estar pendent de si el menjar està llest o no, simplement t’asseus a la taula i esperes a que piti i vas a recollir-ho. I aquí fan els cafès més bons del món, mamà, a tu t’encantarien. Bueno, pots escollir moltes maneres diferent de fer-los, els que a mi em tornen boja són els “latte”: molt poc cafè, molta llet i molta espuma....boníssims!
No hay comentarios:
Publicar un comentario