Melbourne (Australia)
5 de juliol:
Melbourne té 3,5 milions d’habitants. És força gran, també, però no té la modernitat de Sydney. És una ciutat bonica, més clàssica, no tan moderna com Sydney.
Ahir vam estar passejant pel centre i vam anar a sopar a un restaurant italià molt bo (Becco). I també va ser molt bona la clavada...Avui, entre gestió i gestió, hem fet la volta en tramvia pel centre de la ciutat, passant pels principals punts d’interès. Hem parat a Federation Square, una zona amb uns quants edificis moderns (museus), barrejat amb edificis antics (el parlament, una estació de trens, etc) i hem tornat caminant fins al hostel.
Sembla que el viatge en aquest enorme país es va perfilant..aquest matí ens hem passat dues hores a internet organitzant-lo. Finalment hem decidit el plan: veurem Melbourne, després llogarem un cotxe per fer la “Great Ocean Road”, que diuen que és molt bonica. Tornarem a Melbourne i agafarem un avió cap a Brisbane, i allà llogarem un cotxe per fer la costa est fins a Cairns (uns 15 dies), que és on hi ha la gran barrera de corall i on podrem fer bones immersions. Després volem cap al Uluru, al mig del país, i acabem a Darwin, on hi ha els cocodrils i on partirem cap a Bali. Ufffffhhh...tot el dia organitzant! I aquest país és CARÍÍSSIM!! Res a veure amb NZ! Estem ja escaldats i això només ha fet que començar!
El hostel on estem dormint no és que sigui res de l’altre món. És un súper edifici, enorme, amb moltes habitacions. La majoria són habitacions de lliteres, on hi dormen uns 20. No tenen lavabo i està tan mal fet, que des de la nostra habitació (doble, quin luxe!) per anar al w.c., hem de travessar dos passadissos, dos portes i el hall dels ascensors!! Imagineu-vos quin pateig! Deixo de beure aigua a mitja tarda, no sigui que m’hagi de llevar a mitja nit i hagi de posar-me les xiruques per anar-me’n d’excursió! Un desastre..! i a sobre està ple de niñatos que no paren de liarla per la nit. Vamos, que és el típic lloc per venir amb una dècada menys. Aquest matí, quan ens hem llevat, hi havia botelles buides de birra pels passadissos i fotia una pudor a tigre que tirava pa’trás!! Una meravella, us podeu imaginar! Jo ja no tinc edat per aquestes coses!
A Sydney vam conèixer una parella (una vasca i un cartaginés). Estaven també de viatge pel món, durant un any. Ja acabaven el seu viatge per Austràlia, i ja ens van advertir que era caríssim. Vam estar esmorzant junts i casualitats de la vida, ella és de Bilbao, psicòloga, i va fer la carrera a Deusto! On jo vaig fer el meu primer any de carrera també. Només que en diferents anys. Vam estar comentant els profes compartits i tot això. Llàstima que vam haver de marxar ràpid perquè nosaltres agafàvem l’avió en dues hores, perquè segur que teníem amigues comunes (Bilbao és un poble!). Semblaven molt macos. Quan ja marxàvem i estàvem ja al carrer amb les maletes per anar a buscar el tren que ens portaria al aeroport, va venir ella corrents i ens va donar la targeta del seu mòbil australià, que encara quedaven diners, perquè la utilitzéssim nosaltres, ja que ells marxaven a l’endemà. Ells també tenien un blog i vam intercanviar adreces. El Ramon i jo no vam caure, a l’hora de crear el nostre, que l’adreça és megallarga i a sobre en català! Aquests van flipar per escriure-la! Ens van dir que ja ens valia, fer un blog amb aquest nom! Tenen raó, no vam pensar que potser coneixeríem gent i donaríem l’adreça. I a sobre està en català!! Fent país!
Ah! Ens acabem d’informar que Europa ocupa una extensió de 10 milions de km2 ocupada per 700 milions d’habitants! Només és una miqueta més gran que Austràlia!! Quina bogeria comparats amb els 20 milions d’habitants que hi ha aquí! Un petonet per la nostra fan nº1, que segur que li agraden aquests detalls! Ah! I ja hem afegit un mapa perquè us situeu.
Per cert, ens torna a fer falta l’anorak! Nosaltres que ens pensàvem que s’havia acabat el fred..! No en fa tant com a NZ, però és necessari abrigar-se. Desenterrarem del fons de la maleta les samarretes interiors i els pantalons de iaio (franela).
Melbourne té 3,5 milions d’habitants. És força gran, també, però no té la modernitat de Sydney. És una ciutat bonica, més clàssica, no tan moderna com Sydney.
Ahir vam estar passejant pel centre i vam anar a sopar a un restaurant italià molt bo (Becco). I també va ser molt bona la clavada...Avui, entre gestió i gestió, hem fet la volta en tramvia pel centre de la ciutat, passant pels principals punts d’interès. Hem parat a Federation Square, una zona amb uns quants edificis moderns (museus), barrejat amb edificis antics (el parlament, una estació de trens, etc) i hem tornat caminant fins al hostel.
Sembla que el viatge en aquest enorme país es va perfilant..aquest matí ens hem passat dues hores a internet organitzant-lo. Finalment hem decidit el plan: veurem Melbourne, després llogarem un cotxe per fer la “Great Ocean Road”, que diuen que és molt bonica. Tornarem a Melbourne i agafarem un avió cap a Brisbane, i allà llogarem un cotxe per fer la costa est fins a Cairns (uns 15 dies), que és on hi ha la gran barrera de corall i on podrem fer bones immersions. Després volem cap al Uluru, al mig del país, i acabem a Darwin, on hi ha els cocodrils i on partirem cap a Bali. Ufffffhhh...tot el dia organitzant! I aquest país és CARÍÍSSIM!! Res a veure amb NZ! Estem ja escaldats i això només ha fet que començar!
El hostel on estem dormint no és que sigui res de l’altre món. És un súper edifici, enorme, amb moltes habitacions. La majoria són habitacions de lliteres, on hi dormen uns 20. No tenen lavabo i està tan mal fet, que des de la nostra habitació (doble, quin luxe!) per anar al w.c., hem de travessar dos passadissos, dos portes i el hall dels ascensors!! Imagineu-vos quin pateig! Deixo de beure aigua a mitja tarda, no sigui que m’hagi de llevar a mitja nit i hagi de posar-me les xiruques per anar-me’n d’excursió! Un desastre..! i a sobre està ple de niñatos que no paren de liarla per la nit. Vamos, que és el típic lloc per venir amb una dècada menys. Aquest matí, quan ens hem llevat, hi havia botelles buides de birra pels passadissos i fotia una pudor a tigre que tirava pa’trás!! Una meravella, us podeu imaginar! Jo ja no tinc edat per aquestes coses!
A Sydney vam conèixer una parella (una vasca i un cartaginés). Estaven també de viatge pel món, durant un any. Ja acabaven el seu viatge per Austràlia, i ja ens van advertir que era caríssim. Vam estar esmorzant junts i casualitats de la vida, ella és de Bilbao, psicòloga, i va fer la carrera a Deusto! On jo vaig fer el meu primer any de carrera també. Només que en diferents anys. Vam estar comentant els profes compartits i tot això. Llàstima que vam haver de marxar ràpid perquè nosaltres agafàvem l’avió en dues hores, perquè segur que teníem amigues comunes (Bilbao és un poble!). Semblaven molt macos. Quan ja marxàvem i estàvem ja al carrer amb les maletes per anar a buscar el tren que ens portaria al aeroport, va venir ella corrents i ens va donar la targeta del seu mòbil australià, que encara quedaven diners, perquè la utilitzéssim nosaltres, ja que ells marxaven a l’endemà. Ells també tenien un blog i vam intercanviar adreces. El Ramon i jo no vam caure, a l’hora de crear el nostre, que l’adreça és megallarga i a sobre en català! Aquests van flipar per escriure-la! Ens van dir que ja ens valia, fer un blog amb aquest nom! Tenen raó, no vam pensar que potser coneixeríem gent i donaríem l’adreça. I a sobre està en català!! Fent país!
Ah! Ens acabem d’informar que Europa ocupa una extensió de 10 milions de km2 ocupada per 700 milions d’habitants! Només és una miqueta més gran que Austràlia!! Quina bogeria comparats amb els 20 milions d’habitants que hi ha aquí! Un petonet per la nostra fan nº1, que segur que li agraden aquests detalls! Ah! I ja hem afegit un mapa perquè us situeu.
Per cert, ens torna a fer falta l’anorak! Nosaltres que ens pensàvem que s’havia acabat el fred..! No en fa tant com a NZ, però és necessari abrigar-se. Desenterrarem del fons de la maleta les samarretes interiors i els pantalons de iaio (franela).
6 de juliol:
Melbourne té un tramvia i un autobús gratuït per visitar la ciutat. Segur que a Barna el bus turístic s’ha de pagar! Avui ha tocat agafar el bus. Hem anat al Queens Victoria Marquet, un mercat de roba i menjar que, la veritat, està molt i molt bé! Semblàvem els típics guiris que et trobes a la boqueria fent fotos a tot, sabeu? Doncs igual! Quines parades de carnaca! No us podeu imaginar els pedazos troços de carn que hi havia! I baratíssima! I els carnissers cridaven com bojos per atreure la clientela cap a la seva parada. Es plantaven al mig del passadís, i a cridar! Al Ramon i a mi se’ns feia la boca aigua veient la sucosa carn. Quan ja marxàvem, dèiem que era una pena no tenir cuina...i de cop i volta, ens mirem i diem: “al hostel hi ha cuina comunitària”!! així que, tot contents, hem tornat a entrar, hem anat directes a la parada de carn de l’home que més cridava i hem comprat dos troçots de carn per treure el hipo. És clar, ens faltava l’oli d’oliva per cuinar-la, i l’hem comprat (al doble de preu que la carn!), així com una barra de pa i un brie australià boníssim. Ja trobàvem a faltar cuinar nosaltres!
Després hem anat als Royal Botanic Gardens i ens ha agafat la pluja. Ens hem ben xopat! Hem tornat a agafar el bus perquè ens tornés a caseta, però abans hem parat de nou al mercat i hem dinat allà, de peu, en una parada de pizzes i bruschettas boníssimes! El Ramon s’ha menjat un bocata de xoricet i jo una bruschetta de xampinyons, formatge i “spanish onion” (què té d’especial la ceba espanyola..? ens sorprèn, no és el primer cop que ho veiem). Hem descarregat les compres de menjar a l’habitació i hem anat passejant (llavors ja feia sol) cap al Melbourne Museum, que havíem vist que hi havia una estructura cúbica de colors molt xula. I, per fi, hem trobat una llibreria on hi havia llibres en espanyol! És que ja m’he llegit els 8 llibres que portava. Me n’he comprat dos, ben gordos perquè durin, i estic molt contenta!
El Ramon aquesta nit se n’ha anat d’excursió nocturna al lavabo, i diu que, de camí, s’ha trobat a un noi dormint amb el matalàs al passadís! Déu meu, això és campi qui pugui!
Ens està servint bastant la informació que els espanyols van posant al seu blog. Ells ja han passat per tot arreu d’Austràlia on ara anem nosaltres, i gràcies a ells anirem més a la idea (millors llocs per bucejar a la barrera de corall, hotels que estan bé, etc).
7 de juliol:
San Fermín!
Per fi, després de 3 nits hem deixat el hostel on estàvem...quin horror de lloc! Aquesta nit m’ha despertat la parelleta del costat en plena baralla sentimental a les 4 de la matinada! No callaven, ella plorava com una tòtila, fins que finalment he “aporreao” la pared que ens separava i ha fet efecte, al menys han callat! Un cop ja totalment despejada i amb el Ramon al costat també despert (és clar, qui podia dormir amb aquest xivarri!) hem decidit que, de perdidos al rio, anàvem al lavabo. Així que hem fet l’excursió nocturna. Els passadissos estan pintats d’un taronja estrident per si estàs adormit t’acabis de despejar bé del tot, horripilant! Quan hem tornat a l’habitació jo no podia dormir, i m’he estat un parell d’hores donant voltes al llit i prometent-me no tornar a trepitjar aquell lloc. Horrible.
Després de la dura nit, ens hem adormit. Aquí el check-out és a les 10, no a les 12 com al nostre país, i hem obert els ulls a les 9.30! Estrés!! Corrents ens hem dutxat i hem baixat a fer el check-out. El hostel és tan fantàstic que et reclamen que quan marxis baixis els teus llençols bruts i la tovallola! Us podeu imaginar un lloc més cutre? Així que desaconsellem molt i molt l’Hotel Bakpak de Melbourne. A menys que vagis amb ganes de no dormir, de no pixar per la nit, tinguis menys de 20 anys i siguis mooolt adaptable! L’únic que té bo és que està cèntric.
A les 11 teníem un cotxe de lloguer que ens esperava per fer la Great Ocean Road. Res a veure amb el tracte rebut a NZ. Aquí et diuen que si el tornes gaire brut et cobren 35 dolars australians! Hem començat la ruta amb la idea de fer els 200 km de la costa en 3 dies, per poder anar parant. Hem tingut la mala sort d’equivocar-nos i hem anat en sentit contrari durant 1hora! Grrrr! Total, que hem hagut de tornar i hem perdut 2 hores de sol! I llavors s’ha posat a ploure. Hem anat tirant, hi havia platges que tenien molt bona pinta, però és clar, plovent! Així que hem parat al poc de començar la Great Ocean Road i hem decidit quedar-nos quiets, per veure si demà tenim més sort i podem gaudir de la ruta sense pluja. Sort que anem amb temps i podem estar-nos esperant a que deixi de ploure.
Hem parat (són les 4 de la tarda) en un parc d’aquests que hi havia també a NZ, un lloc per caravanes i amb els “self-contained” o “cabins”, que són com unes casetes prefabricades on hi ha cuina i lavabo. No podem estar més emocionats! Aquesta nit cuinarem nosaltres, no tindrem problemes per anar al lavabo i no ens emprenyarà ningú! Així que ara estem a caseta, calentets, veient com diluvia fora, i fent el menjar. Millor no podem estar!
Melbourne té un tramvia i un autobús gratuït per visitar la ciutat. Segur que a Barna el bus turístic s’ha de pagar! Avui ha tocat agafar el bus. Hem anat al Queens Victoria Marquet, un mercat de roba i menjar que, la veritat, està molt i molt bé! Semblàvem els típics guiris que et trobes a la boqueria fent fotos a tot, sabeu? Doncs igual! Quines parades de carnaca! No us podeu imaginar els pedazos troços de carn que hi havia! I baratíssima! I els carnissers cridaven com bojos per atreure la clientela cap a la seva parada. Es plantaven al mig del passadís, i a cridar! Al Ramon i a mi se’ns feia la boca aigua veient la sucosa carn. Quan ja marxàvem, dèiem que era una pena no tenir cuina...i de cop i volta, ens mirem i diem: “al hostel hi ha cuina comunitària”!! així que, tot contents, hem tornat a entrar, hem anat directes a la parada de carn de l’home que més cridava i hem comprat dos troçots de carn per treure el hipo. És clar, ens faltava l’oli d’oliva per cuinar-la, i l’hem comprat (al doble de preu que la carn!), així com una barra de pa i un brie australià boníssim. Ja trobàvem a faltar cuinar nosaltres!
Després hem anat als Royal Botanic Gardens i ens ha agafat la pluja. Ens hem ben xopat! Hem tornat a agafar el bus perquè ens tornés a caseta, però abans hem parat de nou al mercat i hem dinat allà, de peu, en una parada de pizzes i bruschettas boníssimes! El Ramon s’ha menjat un bocata de xoricet i jo una bruschetta de xampinyons, formatge i “spanish onion” (què té d’especial la ceba espanyola..? ens sorprèn, no és el primer cop que ho veiem). Hem descarregat les compres de menjar a l’habitació i hem anat passejant (llavors ja feia sol) cap al Melbourne Museum, que havíem vist que hi havia una estructura cúbica de colors molt xula. I, per fi, hem trobat una llibreria on hi havia llibres en espanyol! És que ja m’he llegit els 8 llibres que portava. Me n’he comprat dos, ben gordos perquè durin, i estic molt contenta!
El Ramon aquesta nit se n’ha anat d’excursió nocturna al lavabo, i diu que, de camí, s’ha trobat a un noi dormint amb el matalàs al passadís! Déu meu, això és campi qui pugui!
Ens està servint bastant la informació que els espanyols van posant al seu blog. Ells ja han passat per tot arreu d’Austràlia on ara anem nosaltres, i gràcies a ells anirem més a la idea (millors llocs per bucejar a la barrera de corall, hotels que estan bé, etc).
7 de juliol:
San Fermín!
Per fi, després de 3 nits hem deixat el hostel on estàvem...quin horror de lloc! Aquesta nit m’ha despertat la parelleta del costat en plena baralla sentimental a les 4 de la matinada! No callaven, ella plorava com una tòtila, fins que finalment he “aporreao” la pared que ens separava i ha fet efecte, al menys han callat! Un cop ja totalment despejada i amb el Ramon al costat també despert (és clar, qui podia dormir amb aquest xivarri!) hem decidit que, de perdidos al rio, anàvem al lavabo. Així que hem fet l’excursió nocturna. Els passadissos estan pintats d’un taronja estrident per si estàs adormit t’acabis de despejar bé del tot, horripilant! Quan hem tornat a l’habitació jo no podia dormir, i m’he estat un parell d’hores donant voltes al llit i prometent-me no tornar a trepitjar aquell lloc. Horrible.
Després de la dura nit, ens hem adormit. Aquí el check-out és a les 10, no a les 12 com al nostre país, i hem obert els ulls a les 9.30! Estrés!! Corrents ens hem dutxat i hem baixat a fer el check-out. El hostel és tan fantàstic que et reclamen que quan marxis baixis els teus llençols bruts i la tovallola! Us podeu imaginar un lloc més cutre? Així que desaconsellem molt i molt l’Hotel Bakpak de Melbourne. A menys que vagis amb ganes de no dormir, de no pixar per la nit, tinguis menys de 20 anys i siguis mooolt adaptable! L’únic que té bo és que està cèntric.
A les 11 teníem un cotxe de lloguer que ens esperava per fer la Great Ocean Road. Res a veure amb el tracte rebut a NZ. Aquí et diuen que si el tornes gaire brut et cobren 35 dolars australians! Hem començat la ruta amb la idea de fer els 200 km de la costa en 3 dies, per poder anar parant. Hem tingut la mala sort d’equivocar-nos i hem anat en sentit contrari durant 1hora! Grrrr! Total, que hem hagut de tornar i hem perdut 2 hores de sol! I llavors s’ha posat a ploure. Hem anat tirant, hi havia platges que tenien molt bona pinta, però és clar, plovent! Així que hem parat al poc de començar la Great Ocean Road i hem decidit quedar-nos quiets, per veure si demà tenim més sort i podem gaudir de la ruta sense pluja. Sort que anem amb temps i podem estar-nos esperant a que deixi de ploure.
Hem parat (són les 4 de la tarda) en un parc d’aquests que hi havia també a NZ, un lloc per caravanes i amb els “self-contained” o “cabins”, que són com unes casetes prefabricades on hi ha cuina i lavabo. No podem estar més emocionats! Aquesta nit cuinarem nosaltres, no tindrem problemes per anar al lavabo i no ens emprenyarà ningú! Així que ara estem a caseta, calentets, veient com diluvia fora, i fent el menjar. Millor no podem estar!
Ah! La carn d’ahir al vespre...exquisita, sucosa, fresca...boníssima! Es podia tallar desfilant-la amb la forquilla, sense el ganivet! Ens vam posar les botes!
No hay comentarios:
Publicar un comentario